|
||||
Comiat, que no adéuBenvolgudes, benvolguts, Aquesta darrera setmana ha estat per complet inesperada i imprevista en la meva vida professional. Dimarts passat parlàvem amb el secretari d'Universitats i Recerca, el Dr. Xavier Grau, i em proposava formar part del seu nou equip a la conselleria com a director general de Recerca. Vaig trigar 24 hores a dir-li que sí perquè la meva voluntat de servei públic, siguin quines siguin les dificultats, segueix intacta i se'm presentava una gran oportunitat de seguir ajudant el país en allò que, potser, conec millor: la seva recerca. Se'm va demanar prudència i discreció i això he fet fins que, ahir, el Govern de la Generalitat va fer efectiu el nomenament. Han estat quatre anys de vida plena, de vida intensa compartida amb tots vosaltres a l'ICAC. Jo no esperava, per més que m'hi presentés, sortir en el seu moment com a director. I quan va passar, em vaig posar a disposició de tots per intentar que, en allò que jo podia aportar, les coses rutllessin una mica més i una mica millor. No sé si me n'he sortit. Si que sé, però, que m’ho he passat molt bé intentant-ho i que he gaudit d'un grup compacte de gent molt preparada i dedicada, diversa i entregada a fer bé la seva feina i a ajudar els companys que tenia al voltant. Estic content d'aquests quatre anys llargs a pesar de totes les dificultats, sobretot externes i polítiques. L'ICAC, no en tinc gaires dubtes, en surt amb els mateixos recursos que, de fet, són menys. Però també en surt més fort i més ben preparat pel futur. Des del lloc on, ara, em tocarà treballar pel sistema de recerca català, seguiré intentant ajudar-vos i ajudant tothom. Perquè qui ajuda els altres, deia Marc Aureli, s'ajuda a ell mateix. Així seguirem! Moltes gràcies de tot cor per aquests anys i moltes coses bones per a tots! Ah! I molt bones vacances d'estiu! Joan |
||
|
||||
|
