{"id":108581,"date":"2026-07-22T14:08:07","date_gmt":"2026-07-22T12:08:07","guid":{"rendered":"https:\/\/icac.cat\/?p=108581"},"modified":"2026-07-22T14:24:38","modified_gmt":"2026-07-22T12:24:38","slug":"nou-estudi-descobreix-un-marbre-explotat-a-lantiga-galicia-fins-ara-inedit-el-jaciment-das-eiras-gondrame","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2026\/nou-estudi-descobreix-un-marbre-explotat-a-lantiga-galicia-fins-ara-inedit-el-jaciment-das-eiras-gondrame\/","title":{"rendered":"Nou estudi descobreix un marbre explotat a l\u2019antiga Gal\u00edcia fins ara in\u00e8dit: el jaciment d\u2019As Eiras (Gondrame)"},"content":{"rendered":"
Una recerca interdisciplin\u00e0ria revela l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un marbre local utilitzat en \u00e8poca romana i altmedieval, fins ara desconegut<\/h5>\n

Un equip internacional encap\u00e7alat per investigadores del grup de recerca ArPA (Arqueometria i Produccions Art\u00edstiques) de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica (ICAC) ha publicat a Geoheritage un estudi que redefineix el mapa de l\u2019explotaci\u00f3 de marbres a l\u2019antiga Gallaecia. La recerca documenta, per primera vegada, l\u2019\u00fas en \u00e8poca romana i medieval d\u2019un marbre blanc de gra mitj\u00e0 a gruixut procedent de Gondrame (O P\u00e1ramo, Lugo)<\/strong>, un material fins ara no identificat del repertori de pedres ornamentals conegudes de la regi\u00f3.<\/p>\n

L\u2019article, signat per Anna Guti\u00e9rrez Garcia-M.<\/a> (ICAC), Marie-Claire Savin<\/a> (ICAC\/UAB), Silvia Gonz\u00e1lez Soutelo (UAM\/MIAS), Isabelle Pianet (Arch\u00e9osciences Bordeaux, UMR 6034), Mauro Brilli (IGAG, CNR, Roma) i Maria Pilar Lapuente<\/a> (UniZar\/ICAC), aporta “una evid\u00e8ncia s\u00f2lida que un marbre de gra gruixut de la zona de Gondrame va ser utilitzat en per\u00edodes romans i medievals”<\/strong>. Aquesta descoberta q\u00fcestiona la idea tradicional que el marbre d\u2019O Incio \u2014caracteritzat arqueom\u00e8tricament per primer cop pel mateix equip de recerca\u2014 era l\u2019\u00fanic recurs local explotat a l\u2019antiga Gal\u00edcia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un marbre desconegut que apareix en inscripcions romanes<\/strong><\/p>\n

El punt de partida de la recerca va ser l\u2019an\u00e0lisi macrosc\u00f2pica de diverses inscripcions funer\u00e0ries conservades als museus arqueol\u00f2gics de Lugo i Ourense. Totes presentaven un marbre de gra mitj\u00e0 a gruixut (2\u20134 mm), amb bandes blanques i grisenques molt marcades, diferent de qualsevol altre marbre conegut a Hisp\u00e0nia o al Mediterrani.<\/p>\n

El seg\u00fcent pas va consistir a extreure algunes mostres per analitzar arqueom\u00e8tricament aquestes peces, fet que va permetre confirmar que “els trets mineropetrogr\u00e0fics i els valors isot\u00f2pics no coincidien amb cap dels principals marbres blancs utilitzats pels romans”<\/strong>. Aquesta singularitat va portar l\u2019equip a plantejar la possibilitat que l\u2019origen d\u2019aquest marbre es trob\u00e9s a la mateixa Gal\u00edcia.<\/p>\n

\"\"\"\"<\/p>\n

\n

Carmen (poema) epigr\u00e0fic funerari elaborat en una placa de marbre blanc de gra gruixut (IRPLu 88), conservada al Museo Arqueol\u00f3gico Provincial de Lugo (imatge: S. Gonz\u00e1lez Soutelo).<\/em><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

El jaciment d\u2019As Eiras: un petit espai d\u2019extracci\u00f3, per\u00f2 clau<\/strong><\/p>\n

La prospecci\u00f3 geol\u00f2gica i arqueol\u00f2gica va permetre localitzar cinc fronts d\u2019extracci\u00f3<\/strong> al bosc d\u2019As Eiras, a pocs quil\u00f2metres de Portomar\u00edn (prov\u00edncia de Lugo) i del curs del riu Mi\u00f1o. Malgrat la seva extensi\u00f3 modesta (aprox. 1 ha), aquest jaciment presenta clares evid\u00e8ncies d\u2019extracci\u00f3 de tradici\u00f3 preindustrial, com ara fronts de talla disposats en terrasses i adaptats a l\u2019orografia del terreny, blocs abandonats de grans dimensions a les immediacions d\u2019aquests fronts i marques de tascons emprats per a l\u2019arrencada dels blocs.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Vista de blocs arrencats i abandonats al front 5 (a) i detall dels forats per inserir tascons conservats al front 4 (b) de la pedrera d\u2019As Eiras (Gondrame) (imatges: A. Guti\u00e9rrez Garcia-M.).<\/em><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Tot i que aquestes traces, per si soles, no permeten una adscripci\u00f3 cronol\u00f2gica concreta, la definici\u00f3 arqueom\u00e8trica del marbre de la pedrera i els estudis de proced\u00e8ncia desenvolupats en el marc de la tesi doctoral de Marie-Claire Savin<\/a> han perm\u00e8s relacionar el marbre de l\u2019aflorament que explota aquesta pedrera amb algunes de les poques inscripcions d\u2019\u00e8poca romana documentades al territori gallec.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Comparaci\u00f3 dels trets mineropetrogr\u00e0fics (MOP) i de la catodoluminesc\u00e8ncia (CL) d\u2019algunes peces de marbre documentades a Gal\u00edcia (esquerra) i de diverses mostres geol\u00f2giques obtingudes a la pedrera d\u2019As Eiras (Gondrame) (imatges: M.-C. Savin).<\/em><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Un \u00fas m\u00e9s antic del que es pensava<\/strong><\/p>\n

L\u2019\u00fas local del marbre de Gondrame ja era conegut gr\u00e0cies al fet que les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques de Portomar\u00edn van ser constru\u00efdes gaireb\u00e9 \u00edntegrament amb aquest material. Tanmateix, els resultats d\u2019aquest estudi apunten a un \u00fas molt m\u00e9s reculat d\u2019aquest marbre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia de San Juan de Portomar\u00edn (a) i detall d\u2019un dels blocs de la mateixa fa\u00e7ana, on s\u2019observa l\u2019aspecte macrosc\u00f2pic del marbre de Gondrame (b) (imatges: A. Guti\u00e9rrez Garcia-M.).<\/em><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Gr\u00e0cies a la cronologia de les peces epigr\u00e0fiques elaborades en marbre de trets mineropetrogr\u00e0fics i isot\u00f2pics coherents amb les caracter\u00edstiques del marbre de Gondrame, es confirma que els romans coneixien i explotaven aquest recurs lapidi. Probablement es tractava d\u2019intervencions puntuals i de petita escala, per\u00f2 que ja es produ\u00efen en \u00e8poca altimperial, per\u00edode al qual pertany l\u2019altar funerari de Iulia Flaccilla conservat actualment al Museu de Lugo.<\/p>\n

Tamb\u00e9 destaca, entre els segles II i III d.C., la placa marm\u00f2ria on es va inscriure un carmen (poema) funerari, reutilitzada posteriorment a l\u2019emblem\u00e0tic edifici tardoantic de Santa Eul\u00e0lia de B\u00f3veda.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un marbre dif\u00edcil de treballar, per\u00f2 carregat de prestigi<\/strong><\/p>\n

Tot i la seva granulometria gruixuda, que en dificulta la talla, en un territori dominat per granits, pissarres i gneis com Gal\u00edcia el marbre blanc tenia un notable valor simb\u00f2lic i est\u00e8tic, associat al prestigi i a la romanitat. En aquest context, s\u2019ent\u00e9n l\u2019aprofitament \u2014encara que fos puntual\u2014 d\u2019un aflorament de marbre de dimensions redu\u00efdes com el d\u2019As Eiras (Gondrame).<\/p>\n

A m\u00e9s, el contrast crom\u00e0tic proporcionat per un marbre de tons clars (blancs i grisos clars) probablement devia aportar una major visibilitat a les peces. Segons els autors, \u201cla import\u00e0ncia de disposar de marbre per a la societat o les elits de la Gallaecia romana era tal que s\u2019utilitzaven materials rars i poc agra\u00efts de treballar\u201d<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una aportaci\u00f3 decisiva al coneixement del patrimoni lapidi de Gallaecia i Hisp\u00e0nia<\/strong><\/p>\n

La identificaci\u00f3 del marbre de Gondrame<\/strong> s\u2019emmarca en les l\u00ednies de recerca desenvolupades des de la Unitat d\u2019Estudis Arqueom\u00e8trics, dins del grup ArPA. El seu estudi ha perm\u00e8s ampliar el cat\u00e0leg de marbres utilitzats a Hisp\u00e0nia i incorporar aquest material a la col\u00b7lecci\u00f3 de refer\u00e8ncia<\/a> que, amb m\u00e9s de 8.000 mostres, constitueix la litoteca especialitzada m\u00e9s completa de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n

L\u2019estudi tamb\u00e9 subratlla la import\u00e0ncia de les metodologies interdisciplin\u00e0ries que combinen arqueologia, geologia, cartografia i an\u00e0lisis petrogr\u00e0fiques i isot\u00f2piques.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncia de la publicaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Guti\u00e9rrez Garcia-M., A.; Savin, M.-C.; Gonz\u00e1lez Soutelo, S.; Pianet, I.; Brilli, M.; Lapuente Mercadal, M.P. \u201cNew Evidence on Marble Exploitation in Ancient Northwestern Spain: The Quarry of As Eiras (Gondrame)\u201d<\/strong><\/a>, Geoheritage, 2026.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una recerca interdisciplin\u00e0ria revela l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un marbre local utilitzat en \u00e8poca romana i altmedieval, fins ara desconegut Un equip internacional encap\u00e7alat per investigadores del grup de recerca ArPA (Arqueometria i Produccions Art\u00edstiques) de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica (ICAC) ha publicat a Geoheritage un estudi que redefineix el mapa de l\u2019explotaci\u00f3 de marbres a l\u2019antiga Gallaecia. […]<\/p>\n","protected":false},"author":253,"featured_media":108585,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108581"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/253"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=108581"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":108607,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/108581\/revisions\/108607"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/108585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=108581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=108581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=108581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}