{"id":11916,"date":"2015-09-15T12:45:35","date_gmt":"2015-09-15T12:45:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=11916"},"modified":"2015-10-27T11:19:38","modified_gmt":"2015-10-27T11:19:38","slug":"el-repte-es-fer-arqueologia-del-paisatge-de-brufaganya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2015\/el-repte-es-fer-arqueologia-del-paisatge-de-brufaganya\/","title":{"rendered":"\u201cEl repte \u00e9s fer arqueologia del paisatge de Brufaganya\u201d"},"content":{"rendered":"<div class=\"intro-entrevista\">\n<p>Graham R. Jones \u00e9s investigador s\u00e8nior associat de la <a href=\"http:\/\/www.geog.ox.ac.uk\/\" target=\"_blank\">Oxford University School of Geography<\/a> (Gran Bretanya). Tamb\u00e9 \u00e9s investigador adscrit de l\u2019ICAC, i acaba de fer una estada a l\u2019Institut per seguir investigant els possibles or\u00edgens, en l\u2019antiguitat tardana o l\u2019\u00e8poca romana, del paisatge de pelegrinatge del santuari de Sant Mag\u00ed de Brufaganya. Es tracta d\u2019un estudi diacr\u00f2nic de la serra i la vall de Brufaganya, entre la conca de l&#8217;Alt Gai\u00e0 (Conca de Barber\u00e0) de la de l&#8217;Anoia, on s\u2019encreuen el cam\u00ed de pelegrinatge de Sant Mag\u00ed i un antic cam\u00ed de transhum\u00e0ncia. Vegeu-ne una s\u00edntesi en la confer\u00e8ncia pronunciada a l&#8217;ICAC el 8 de setembre, &#8220;Roads, herds, and waters: a diachronic approach to Sant Mag\u00ed de la Brufaganya&#8221; (<a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/jones.pdf\">PDF<\/a>).<\/p>\n<\/div>\n<p><strong>Fa 15 anys que estudia Sant Mag\u00ed de Brufaganya.<\/strong><br \/>\nS\u00ed, un santuari en un altipl\u00e0, a la Conca de Barber\u00e0, i el seu entorn. \u00c9s on coincideixen dues xarxes: el cam\u00ed de Sant Mag\u00ed, de pelegrinatge, i un cam\u00ed de transhum\u00e0ncia, m\u00e9s o menys de nord a sud.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 m\u00e9s t\u00e9 d\u2019especial?<\/strong><br \/>\n\u00c9s un santuari encarat a l\u2019oest, no a l\u2019est, i amb pelegrinatge des del segle XVI per les seves aig\u00fces miraculoses per a malalties de la pell com la verola. Segurament la devoci\u00f3 a sant Mag\u00ed \u00e9s molt m\u00e9s antiga, amb or\u00edgens en la tardoantiguitat, per\u00f2 no en tenim evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques, i encara menys d\u2019\u00e8poca romana.<\/p>\n<p><strong>Ll\u00e0stima!<\/strong><br \/>\nS\u00ed, per aix\u00f2 el proper repte per mi seria poder-hi aplicar la geof\u00edsica i localitzar la planta de l\u2019antiga esgl\u00e9sia. La pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un espai buit per\u00f2 amb exploracions geof\u00edsiques s\u2019ha vist que hi havia hagut altres edificis. Un estudiant del M\u00e0ster en Arqueologia Cl\u00e0ssica podria estudiar tota la zona, perqu\u00e8 t\u00e9 un gran potencial per a l\u2019arqueologia del paisatge. Per exemple, l\u2019antic hospital de les Fonts i a les coves, on potser trobar\u00edem fonaments prehist\u00f2rics!<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\" size-medium wp-image-11920 alignright\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_2-400x300.jpg\" alt=\"entr_jones_2\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_2-400x300.jpg 400w, https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_2.jpg 640w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a>Podria ser?<\/strong><br \/>\nAlmenys a Anglaterra, est\u00e0 molt estudiat que un lloc sagrat perdura al llarg del temps com a lloc sagrat, des de l\u2019edat del bronze fins als nostres dies. M\u2019interessa molt aquesta visi\u00f3 diacr\u00f2nica de Sant Mag\u00ed de Brufaganya. I em pregunto: \u00e9s un sant tamb\u00e9 per als viatgers? Curiosament, els exvots de Tarragona s\u00f3n vaixells de molts tipus. \u00c9s lloc de pas o lloc per curar-s\u2019hi? Paisatge de la transhum\u00e0ncia o destinaci\u00f3 per ella mateixa?<\/p>\n<p><strong>La transhum\u00e0ncia \u00e9s un inter\u00e8s compartit amb l\u2019ICAC.<\/strong><br \/>\nS\u00ed, el tr\u00e0nsit ramader a l\u2019interior de l\u2019ager Tarraconensis. Arran de con\u00e8ixer la l\u00ednia de recerca en arqueologia del paisatge de l\u2019ICAC he posat m\u00e9s import\u00e0ncia en els camins dels pastors. Segur que si es fa un sondeig a Brufaganya, en certs nivells arqueol\u00f2gics de la vall s\u2019hi trobarien evid\u00e8ncies de pres\u00e8ncia de ramats, i sabr\u00edem de quins animals es tractava, qu\u00e8 menjaven, quina vegetaci\u00f3 hi creixia&#8230;<\/p>\n<p><strong>Vost\u00e8 es va doctorar el 1996, passats els 50 anys, al Departament d\u2019Hist\u00f2ria Local d\u2019Anglaterra. De quina professi\u00f3 venia?<\/strong><br \/>\nLa meva escola ha sigut el periodisme! M\u2019hi he dedicat m\u00e9s de 25 anys i \u00e9s una professi\u00f3 que m\u2019ha donat eines molt \u00fatils per la carrera acad\u00e8mica. Saber reportar fets, veure els dos costats d\u2019una not\u00edcia, buscar informaci\u00f3, avaluar la import\u00e0ncia del material documental i extreure\u2019n l\u2019ess\u00e8ncia, trobar les persones que et poden ajudar, preguntar.<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 va voler fer carrera acad\u00e8mica?<\/strong><br \/>\nLa hist\u00f2ria, l\u2019arqueologia, per mi s\u00f3n un esbarjo! Em vaig comen\u00e7ar a interessar pels sants patrons de les esgl\u00e9sies i per saber per qu\u00e8 la gent tria un sant i no un altre. A la Universitat de Leicester vaig aprendre a treballar de manera sistem\u00e0tica, cient\u00edfica i comprensible. Al departament d\u2019Hist\u00f2ria Local d\u2019Anglaterra qualsevol recerca ha de partir del treball de camp i de tota la documentaci\u00f3 que tinguis a l\u2019abast: d\u2019arqueologia, antropologia, literatura, religi\u00f3, etimologia, onom\u00e0stica, etnografia, art&#8230;<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_3.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\" size-medium wp-image-11921 alignleft\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_3-400x300.jpg\" alt=\"entr_jones_3\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_3-400x300.jpg 400w, https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entr_jones_3.jpg 640w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a>I ho va posar en pr\u00e0ctica amb els sants.<\/strong><br \/>\nEm va comen\u00e7ar interessant Santa Helena, per\u00f2 no tenia gaire sentit estudiar un sant de manera a\u00efllada. Per aix\u00f2 en la tesi vaig estudiar tots els sants presents en tres comtats d\u2019Anglaterra. Vaig fer molt treball de camp, vaig rec\u00f3rrer esgl\u00e9sies, abadies, hospitals, convents&#8230; Aquesta mateixa metodologia la vaig aplicar m\u00e9s endavant a Gal\u00b7les i a altres indrets d\u2019Anglaterra.<\/p>\n<p><strong>I a Sant Mag\u00ed de Brufaganya! Per qu\u00e8 li va interessar?<\/strong><br \/>\nPerqu\u00e8 tampoc tenia sentit estudiar els sants de la Gran Bretanya de manera a\u00efllada, i la meva recerca exigia que vingu\u00e9s al continent, especialment en un pa\u00eds cat\u00f2lic en el qual perviuen cultes que arrenquen en la tardoantiguitat.<\/p>\n<p><strong>Com Sant Mag\u00ed, copatr\u00f3 de Tarragona?<\/strong><br \/>\nS\u00ed, exacte, un sant \u201cviu\u201d, sobretot present a la Catalunya Nova. El vaig triar per consell del director de l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Trav\u00e9, que \u00e9s de la Conca de Barber\u00e0 i \u00e9s qui m\u2019ha facilitat els contactes per fer la recerca durant aquests \u00faltims 15 anys en qu\u00e8 he anat venint a Catalunya.<\/p>\n<div class=\"small-text\">\n<p style=\"text-align: right;\">Text i fotos: <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/cbadia\/\" target=\"_blank\">Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevista a Graham Roderich Jones, investigador adscrit de l\u2019ICAC, i expert en camins, ramats i aigua a l&#8217;Alt Gai\u00e0<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":11919,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11916"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11916"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11916\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12044,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11916\/revisions\/12044"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}