{"id":11979,"date":"2015-11-10T11:32:46","date_gmt":"2015-11-10T11:32:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=11979"},"modified":"2015-11-10T12:08:02","modified_gmt":"2015-11-10T12:08:02","slug":"lescriptura-iberica-neix-per-raons-comercials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2015\/lescriptura-iberica-neix-per-raons-comercials\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019escriptura ib\u00e8rica neix per raons comercials\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Maria Isabel Panosa<\/a>, investigadora adscrita de l\u2019ICAC, \u00e9s autora de Inscripcions ib\u00e8riques de les comarques de Tarragona<\/em><\/a> (IICT), volum segon de la col\u00b7lecci\u00f3 digital Trama<\/a>. Tamb\u00e9 ha publicat, de la mateixa tem\u00e0tica, els llibres La escritura ib\u00e9rica en Catalu\u00f1a (siglos V-I aC)<\/em>, Els ibers del Vall\u00e8s Oriental<\/em> i De Kese a Tarraco. La poblaci\u00f3 de la Tarragona romanorepublicana, amb especial refer\u00e8ncia a l’epigrafia<\/em> (2009).<\/p>\n<\/div>\n

El llibre aplega 58 inscripcions ib\u00e8riques de les comarques de Tarragona.<\/strong>
\nS\u00ed, \u00e9s un corpus actualitzat. Les inscripcions les he vist totes menys algunes de temporalment il\u00b7localitzables, algunes d\u2019inaccessibles (gran part de les que hi ha a la torre de Minerva \u2013Tarragona\u2013, ja que una t\u00e0pia n\u2019obstaculitza l\u2019acc\u00e9s) i les desaparegudes entre el final del segle XIX i les primeres d\u00e8cades del XX, que es coneixen per calcs i estan recollides en estudis previs, com les n\u00famero 45 i 46. Si aquestes dues realment van existir s\u00f3n extraordin\u00e0ries.<\/p>\n

\n

Hi ha els exemples de les inscripcions biling\u00fces i tamb\u00e9 la conviv\u00e8ncia entre inscripcions nom\u00e9s en ib\u00e8ric i inscripcions nom\u00e9s en llat\u00ed<\/p>\n<\/div>\n

Per qu\u00e8?<\/strong>
\nPerqu\u00e8 s\u00f3n biling\u00fces: tenen dues l\u00ednies en lletres ib\u00e8riques i una l\u00ednia en lletres llatines. El cas 49 \u00e9s un fragment arquitect\u00f2nic molt mutilat. Hi veiem 3 lletres en llat\u00ed a dalt i 2 a sota en ib\u00e8ric. A la pen\u00ednsula hi ha un altre cas d\u2019inscripci\u00f3 biling\u00fce a Sagunt, a m\u00e9s d\u2019algunes llegendes monet\u00e0ries.<\/p>\n

Comparables a una \u201cPedra de Rosetta\u201d?<\/strong>
\nNo, el problema \u00e9s que estan incompletes, i no podem assegurar que siguin una traducci\u00f3. \u00c9s l\u2019inconvenient de les lleng\u00fces que estan a\u00efllades, que en termes absoluts no es poden entendre.<\/p>\n

La majoria d\u2019inscripcions del llibre d\u2019on provenen?<\/strong>
\nEl plat fort \u00e9s l\u2019epigrafia de Tarragona ciutat. Ja al segle XVI Pons d\u2019Icart en va recollir moltes. Hi ha els exemples de les inscripcions biling\u00fces i tamb\u00e9 la conviv\u00e8ncia entre inscripcions nom\u00e9s en ib\u00e8ric i inscripcions nom\u00e9s en llat\u00ed, d\u2019\u00e8poca tardorepublicana.<\/p>\n

\n

El segle I aC, quan es fan les primeres inscripcions funer\u00e0ries en llat\u00ed, encara s\u2019escriu en ib\u00e8ric<\/p>\n<\/div>\n

Del moment de transici\u00f3.<\/strong>
\nEl segle I aC, quan es fan les primeres inscripcions funer\u00e0ries en llat\u00ed, encara s\u2019escriu en ib\u00e8ric. De fet tenim tres fases: quan s\u2019usa l\u2019ib\u00e8ric i prou, quan coexisteixen les dues lleng\u00fces i quan hi ha inscripcions mixtes, en qu\u00e8 hi ha una digl\u00f2ssia molt clara. Aquest \u00faltim per\u00edode \u00e9s molt ef\u00edmer. A continuaci\u00f3 s\u2019imposa el llat\u00ed en l\u2019escriptura, que recull durant els primers temps alguns noms ib\u00e8rics llatinitzats.<\/p>\n

Una inscripci\u00f3 destacada del llibre (no ib\u00e8rica) \u00e9s la de Mani Vibi a la Torre de Minerva.<\/strong>
\nS\u00ed, la inscripci\u00f3 llatina m\u00e9s antiga d\u2019Hisp\u00e0nia. La podem datar per la mateixa fase constructiva de la muralla. Ens parla de la pres\u00e8ncia de Roma en un lloc ib\u00e8ric. I de la import\u00e0ncia del culte a la deessa Minerva pels legionaris procedents d\u2019It\u00e0lia. T\u00e9 inscripcions ib\u00e8riques a tocar, cosa que n\u2019indica la contemporane\u00eftat.<\/p>\n

Les inscripcions llatines ja les recull el RIT (Die r\u00f6mische Inschriften von Tarraco<\/em>, de G\u00e9za Alf\u00f6ldy).<\/strong>
\nS\u00ed. De fet les primeres 18 inscripcions romanes del RIT s\u00f3n contempor\u00e0nies de les \u00faltimes ib\u00e8riques.<\/p>\n

\"2\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Quin \u00e9s el suport m\u00e9s habitual?<\/strong>
\nLa majoria s\u00f3n en cer\u00e0mica de taula de vern\u00eds negre, el suport estrella. De les 58 inscripcions, 32 s\u00f3n sobre cer\u00e0mica. La resta, en suport petri i met\u00e0l\u00b7lic, entre les quals destaquen les l\u00e0mines de plom de Tivissa, en particular del poblat del Castellet de Banyoles. Tivissa \u00e9s molt important, i comparable als grans centres ib\u00e8rics.<\/p>\n

De qu\u00e8 parlen, les inscripcions?<\/strong>
\nEn vida la gent feia servir objectes que gravava amb el seu nom: tenim les p\u00e0teres de plata de Tivissa i la fusaiola del Vilar (n\u2019hi ha poques amb text i aquestes tenen un text llarg). Tamb\u00e9 trobem cer\u00e0mica amb el nom del propietari. S\u00f3n excepcionals dos recipients de plata amb inscripci\u00f3 llarga descoberts a Tivissa que citen alguns noms. Es tracta d\u2019un gobelet (pe\u00e7a 25) i d\u2019un bol amb un cap de llop en relleu i escenes rituals gravades (pe\u00e7a 24). Per\u00f2 no tothom tenia acc\u00e9s a l\u2019escriptura, que neix en el context de les activitats comercials i administratives.<\/p>\n

Explica\u2019ns-ho.<\/strong>
\nEs posa en evid\u00e8ncia que l\u2019\u00fas de l\u2019escriptura ib\u00e8rica t\u00e9 a veure amb la producci\u00f3, el control de les mercaderies, el transport, la recepci\u00f3… Per aix\u00f2 en molts ploms hi trobem noms i n\u00fameros, com per exemple als ploms de Tivissa, entre d\u2019altres.<\/p>\n

\n

Es posa en evid\u00e8ncia que l\u2019\u00fas de l\u2019escriptura ib\u00e8rica t\u00e9 a veure amb la producci\u00f3, el control de les mercaderies, el transport.<\/p>\n<\/div>\n

L\u2019ib\u00e8ric es parlava igual al Maresme que a Alacant o Narbona?<\/strong>
\nNo ho sabem. El llat\u00ed era llengua vehicular a tot l\u2019Imperi rom\u00e0 i \u00e9s possible que l\u2019ib\u00e8ric escrit tamb\u00e9 tingu\u00e9s aquesta funci\u00f3. El que sabem \u00e9s que alguns ploms s\u00f3n cartes: van d\u2019un lloc a l\u2019altre. Tenen diversos textos perqu\u00e8 s\u00f3n un di\u00e0leg entre remitent i destinatari. Sabem que parlen d\u2019afers relacionats amb el comer\u00e7 perqu\u00e8 hi surten paraules com \u201cs\u2019alir\u201d (\u2018plata, diners\u2019) i xifres. El plom es doblegava per ser enviat, com es veu a la inscripci\u00f3 29. De cartes en plom d\u2019operacions comercials tamb\u00e9 a Gr\u00e8cia en feien servir, i els ibers van seguir-ne el model.<\/p>\n

Quin pes t\u00e9 Tarragona en les inscripcions ib\u00e8riques de Catalunya?<\/strong>
\nTarragona no \u00e9s de les zones amb m\u00e9s inscripcions trobades, 58 de les 440 del total aproximat de Catalunya, una quantitat similar a la de les comarques de Lleida. La base \u00e9s el corpus de J\u00fcrgen Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum<\/em>, actualitzat amb estudis posteriors. La demarcaci\u00f3 que en t\u00e9 m\u00e9s \u00e9s Barcelona, amb el plom m\u00e9s antic descobert a la Penya del Moro (Sant Just Desvern) i datat en el segle IV aC. Segueixen les de Girona, que sobretot provenen de dos jaciments: Ullastret (molts ploms i cer\u00e0miques dels segles IV i III aC) i Emp\u00faries.<\/p>\n

\u00a0Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M. Isabel Panosa \u00e9s l’autora del segon volum de la col\u00b7lecci\u00f3 Trama, ‘Inscripcions ib\u00e8riques de les comarques de Tarragona’.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":12000,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181,185],"tags":[242,241,240],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11979"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11979"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12117,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11979\/revisions\/12117"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}