{"id":17554,"date":"2016-03-10T12:10:29","date_gmt":"2016-03-10T11:10:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=17554"},"modified":"2017-02-03T10:45:09","modified_gmt":"2017-02-03T09:45:09","slug":"la-variabilitat-morfologica-dels-gossos-dhispania-estudiada-per-primer-cop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2016\/la-variabilitat-morfologica-dels-gossos-dhispania-estudiada-per-primer-cop\/","title":{"rendered":"La variabilitat morfol\u00f2gica dels gossos d\u2019Hisp\u00e0nia, estudiada per primer cop"},"content":{"rendered":"

Com eren els gossos d\u2019Hisp\u00e0nia? Segons l\u2019estudi publicat per la investigadora de l\u2019ICAC L\u00eddia Colominas<\/a>, entre els segles II i III dC ja hi havia a Hisp\u00e0nia gossos de mides i formes tan diverses com avui dia.<\/p>\n

Colominas ha arribat a aquesta conclusi\u00f3 havent estudiat les gaireb\u00e9 1.500 restes de gossos recuperades a la necr\u00f2polis de Vil\u00b7la Madrid de Barcelona. Es tracta de gossos (canis familiaris<\/em>) d\u2019entre 25 i 61 cent\u00edmetres, una difer\u00e8ncia d\u2019al\u00e7ada entre el que avui dia podem observar entre un pekin\u00e8s i un d\u00f2berman. Aquesta \u201cexplosi\u00f3 de variabilitat de talles i formes\u201d era probable que tamb\u00e9 hi fos a la Tarraconense, com ja s\u2019ha comprovat en altres llocs de l\u2019Imperi rom\u00e0 (actuals Fran\u00e7a, Gran Bretanya, Alemanya, It\u00e0lia, etc.), per\u00f2 a Hisp\u00e0nia no s\u2019havia estudiat mai en profunditat.<\/p>\n

\"T\u00edbies<\/a>
T\u00edbies esquerres de tres gossos, que mostren la variabilitat de talla. Foto: L. Colominas.<\/figcaption><\/figure>\n

El conjunt de la necr\u00f2polis de Vil\u00b7la Madrid \u00e9s espectacular: en concret, 1.480 restes corresponents com a m\u00ednim\u00a0 a 42 individus, una mostra representativa i extensa.<\/p>\n

Segons Colominas, en \u00e8poca romana hi comencen a haver gossos falders<\/h6>\n

En \u00e8poques anteriors els gossos eren tots de mida mitjana i gran (62-48 cm), i pel registre arqueol\u00f2gic se sap que estaven relacionats amb activitats ramaderes, de vigil\u00e0ncia o de ca\u00e7a. Que en \u00e8poca romana apareguin gossos m\u00e9s petits respon, segons la hip\u00f2tesi de Colominas, al fet que hi comencen a haver gossos falders com ara. \u00c9s a dir, gossos que eren animals de companyia i no de treball. N\u2019\u00e9s una prova que cap gos presenta patologies \u00f2ssies.<\/p>\n

Val a dir que s\u00f3n gossos trobats en context de ciutat. \u201cHi ha qui diu que es feien servir per ca\u00e7ar, per\u00f2 qu\u00e8 pot ca\u00e7ar, un gos de morfologia semblant a un pekin\u00e8s?\u201d, diu Colominas, que ha documentat gossos petits per\u00f2 robustos que efectivament podrien haver tingut aquest \u00fas, per\u00f2 tamb\u00e9 de menuts i gr\u00e0cils.<\/p>\n

\"L\u00eddia<\/a>
L\u00eddia Colominas al laboratori de l\u2019ICAC estudiant restes \u00f2ssies d\u2019animals. Foto: Carme Badia.<\/figcaption><\/figure>\n
En aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 hi ha comer\u00e7 d\u2019animals vius, gossos inclosos<\/h6>\n

En \u00e8poca romana s\u2019acaba l\u2019homogene\u00eftat entre gossos perqu\u00e8 hi ha una selecci\u00f3 molt forta, un encreuament encaminat a obtenir gossos per fer activitats concretes (ramats, ca\u00e7a, c\u00e0rrega, vigil\u00e0ncia, etc.) o pel simple fet de tenir animals de companyia.<\/p>\n

Igual que hi ha comer\u00e7 de cer\u00e0mica, en \u00e8poca romana tamb\u00e9 hi ha comer\u00e7 d\u2019animals vius, gossos inclosos. Se sap que en \u00e8poca d\u2019August s\u2019exportaven gossos de cacera de Brit\u00e0nia a la resta de l\u2019Imperi. Aquest comer\u00e7 seria un dels causants de la variabilitat canina documentada a diferents prov\u00edncies, que mostra, com diu Colominas, \u201cuna homogene\u00eftzaci\u00f3 m\u00e9s de l\u2019Imperi rom\u00e0\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Article<\/strong><\/p>\n

Colominas, L., “Morphometric variability of Roman dogs in Hispania Tarraconensis: The case study of the Vila de Madrid necropolis”<\/a>, International Journal of Osteoarchaeology, DOI: 10.1002\/oa.2507. Carhus+A. Factor d’impacte: 1,296.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La investigadora de l\u2019ICAC L\u00eddia Colominas publica un article que explica com eren els gossos d\u2019Hisp\u00e0nia entre els segles II i III dC. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":17555,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[182],"tags":[283,284],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17554"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17554"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":77632,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17554\/revisions\/77632"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17555"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}