{"id":22228,"date":"2016-09-15T10:31:51","date_gmt":"2016-09-15T08:31:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=22228"},"modified":"2016-09-15T11:16:01","modified_gmt":"2016-09-15T09:16:01","slug":"reflexionar-sobre-larquitectura-en-legipte-cristia-sha-fet-poc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2016\/reflexionar-sobre-larquitectura-en-legipte-cristia-sha-fet-poc\/","title":{"rendered":"\u201cReflexionar sobre l\u2019arquitectura en l\u2019Egipte cristi\u00e0 s\u2019ha fet poc\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

L\u2019ICAC acaba de publicar el tercer volum de la col\u00b7lecci\u00f3 digital Trama. Es tracta d\u2019un estudi de la decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica d\u2019una esgl\u00e9sia de l\u2019Egipte de segle VII dC. En concret, de l\u2019espai basilical de la fortalesa bizantina d\u2019un suburbi de la ciutat d\u2019Oxirinc. Es titula La decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica de l\u2019esgl\u00e9sia de la fortalesa del nord-oest d\u2019Oxyrhynchos (Pemdj\u00e9)<\/em> <\/a>i entrevistem l\u2019autora, Eva Sub\u00edas (URV).<\/p>\n<\/div>\n

Ens pots definir el llibre?<\/strong>
\n\u00c9s un recull de decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica per\u00f2 tamb\u00e9 cont\u00e9 les dades estratigr\u00e0fiques i constructives i altres aspectes recollits en les excavacions a l\u2019esgl\u00e9sia d\u2019Oxirinc els anys 2009-2010. \u00c9s doncs un estudi arqueol\u00f2gic convencional, i alhora un pretext per contextualitzar l\u2019objecte d\u2019estudi i arribar a q\u00fcestions m\u00e9s generals.<\/p>\n

\"Excavaci\u00f3<\/a>
Excavaci\u00f3 de la fossa d’enterrament del prior del monestir.<\/figcaption><\/figure>\n

Comencem parlant del context.<\/strong>
\nSom en el per\u00edode dels segles V-VII dC, en l\u2019Egipte bizant\u00ed, a l\u2019orient de l\u2019Imperi, contemporani al nostre m\u00f3n rom\u00e0 tard\u00e0 antic. \u00c9s un Egipte cristi\u00e0 tard\u00e0 molt ben conegut per la informaci\u00f3 papirol\u00f2gica, per\u00f2 les excavacions hi havien passat molt per alt, en favor del ric patrimoni fara\u00f2nic que t\u00e9 el pa\u00eds.<\/p>\n

\u00c9s un per\u00edode d\u2019Egipte poc conegut?<\/strong>
\nS\u00ed, tamb\u00e9 pel fet que moltes construccions s\u00f3n de tovot, un material menys noble, poc durador. La decoraci\u00f3 en pedra calc\u00e0ria es conserva millor, i en aquest sentit Oxirinc t\u00e9 una gran quantitat d\u2019exemples de decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica. Per\u00f2 s\u00f3n fruit del re\u00fas, i per tant estan fora de context, com es veu al cat\u00e0leg Kristen Krumeich Sp\u00e4tantike Bauskulptur aus Oxyrhynchos<\/em>.<\/p>\n

\"Vista<\/a>
Vista des dels peus de la bas\u00edlica.<\/figcaption><\/figure>\n

El teu llibre se centra en una esgl\u00e9sia d\u2019Oxirinc. Qu\u00e8 t\u00e9 de particular?<\/strong>
\nAporta una documentaci\u00f3 preciosa, perqu\u00e8 sabem que els diversos elements decoratius d\u2019aquest edifici estaven en \u00fas en el mateix moment. Aix\u00f2 em permet intentar reconstruir on estaven col\u00b7locats aquests elements, frisos, relleus… Analitzar les possibles ubicacions dins de la construcci\u00f3 s\u2019ha fet poques vegades en l\u2019Egipte cristi\u00e0, \u00e9s reflexionar sobre l\u2019arquitectura en si.<\/p>\n

Passar de la part al tot.<\/strong>
\nLa temptaci\u00f3 sovint \u00e9s posar un ordre estil\u00edstic en el temps, per\u00f2 l\u2019evoluci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil de reconstruir. Al segle VII la tradici\u00f3 cultural estava focalitzada a reaprofitar peces de diferents estils, el que anomenem spolia<\/em>. Per tant, ja no \u00e9s una pr\u00e0ctica fruit de la necessitat sin\u00f3 fruit de la voluntat, de trobar\u00a0 gust en un estil antic o b\u00e9 reutilitzar el marbre com a element de prestigi, ja que era un b\u00e9 cost\u00f3s i molt buscat.<\/p>\n

Ha passat molt al llarg del temps…<\/strong>
\nS\u00ed, i llavors ja hi havia un mercat de peces reutilitzades per privilegiar espais d\u2019esgl\u00e9sies o cases rellevants. I en aquesta esgl\u00e9sia passa, i \u00e9s un cas quasi \u00fanic: hi ha un capitell de cistella en una capella possiblement de culte martirial. I en devien ser dos, de capitells, perqu\u00e8 segur que hi havia dues columnes.<\/p>\n

Qu\u00e8 m\u00e9s en destacaries?<\/strong>
\nAltres elements decoratius en pedra calc\u00e0ria de bona qualitat i en diferents estils, que demostren un treball acurat. Per exemple la resta de capitells de la nau, corintitzants, r\u00fastecs per\u00f2 tots iguals, i per tant fruit d\u2019un enc\u00e0rrec. Tamb\u00e9 s\u00f3n interessants, per la seva posici\u00f3 en l\u2019arquitectura, les cornises. N\u2019hi ha de dos tipus: de normals, horitzontals, per suportar l\u2019embigat del sostre, i d\u2019arcada, semicirculars.<\/p>\n

\"Capitell<\/a>
Capitell corintitzant que emmarcava la porta m\u00e9s oriental de la paret nord de la bas\u00edlica.<\/figcaption><\/figure>\n

Per qu\u00e8 s\u00f3n interessants?<\/strong>
\nLes cornisses d\u2019arcada ens parlen d\u2019arcs decorats com si fossin arcuacions que ornamenten portes (tamb\u00e9 anomenades arquivoltes), finestres… \u00e9s a dir, elements dins del mur, no associats a arcades. \u00c9s un element estrany pel que se sap de la decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica d\u2019aquest per\u00edode. Aix\u00f2 causa problemes d\u2019interpretaci\u00f3, perqu\u00e8 falten refer\u00e8ncies per comparar.<\/p>\n

\"Dues<\/a>
Dues peces d\u2019arcuaci\u00f3 que probablement decoraven els arcs sobre les columnes de la nau.<\/figcaption><\/figure>\n

Deu ser una de les dificultats de l\u2019estudi.<\/strong>
\nUn altre problema \u00e9s l\u2019heterogene\u00eftat d\u2019estils. Hi ha diferents maneres de treballar la pedra, perqu\u00e8 els artesans van incorporant al cat\u00e0leg de la tradici\u00f3 decorativa bizantina models de prestigi. \u00c9s una incorporaci\u00f3 lenta, perqu\u00e8 tampoc \u00e9s una esgl\u00e9sia de primer ordre (no \u00e9s la catedral d\u2019Oxirinc), \u00e9s un espai basilical en un suburbi d\u2019Oxirinc, del qual no coneixem amb certesa el propietari per\u00f2 devia ser una fam\u00edlia important o una comunitat mon\u00e0stica o caritativa que gravitava al seu voltant.<\/p>\n

Per acabar: el color tamb\u00e9 \u00e9s un element decoratiu.<\/strong>
\nS\u00ed, hi ha decoraci\u00f3 pintada, en forma de tocs de color rosa, groc o verd. Aquests ambients eclesi\u00e0stics o mon\u00e0stics eren molt m\u00e9s vius de color del que acostumem\u00a0 a pensar. Tamb\u00e9 estaven decorats amb fusta pintada, les parets estaven revestides amb pintures, cortines i tapissos… Tot plegat devia donar una llum dif\u00edcil d\u2019imaginar-nos! Est\u00e0 ben documentat als monestirs de Sohag, on s\u2019han recuperat pintures de gran vivor. A Oxirinc nom\u00e9s hi ha tocs de color, potser perqu\u00e8 es tracta d\u2019una promoci\u00f3 m\u00e9s modesta. En canvi hi constatem un recurs fins ara desconegut: una l\u00ednia negra que perfila la decoraci\u00f3 en pedra, i l\u2019homogene\u00eftza, donant un aspecte gaireb\u00e9 cal\u00b7ligr\u00e0fic al dibuix.<\/p>\n

\"Detall<\/a>
Detall de l\u2019aparici\u00f3 de punts decoratius sobre els elements de vegetaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Ja tens publicats a l\u2019ICAC dos altres llibres relacionats amb Oxirinc, La corona immarcescible. Pintures de l\u2019antiguitat tardana de la necr\u00f2polis alta d\u2019Oxirinc (M\u00ednia, Egipte)<\/em><\/a> i tamb\u00e9 La maison fun\u00e9raire de la n\u00e9cropole haute \u00e0 Oxyrhynchos ( el Minyi\u00e2, Egypte )<\/em><\/a>.<\/strong>
\nS\u00ed, aquest treball s\u2019afegeix a l\u2019estudi de l\u2019Egipte tard\u00e0 i em sembla que posa Oxirinc (Pemdj\u00e9, en \u00e8poca tardana) en el panorama de la recerca i amplia el coneixement que en tenim. Em consta que ja ha despertat l\u2019inter\u00e8s d\u2019investigadors de fora, i a mi personalment m\u2019ha enriquit molt fer-lo.<\/p>\n

Text: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n

Fotos: Eva Sub\u00edas i Carme Badia (retrat)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlem amb Eva Sub\u00edas (URV), que acaba de publicar un nou estudi sobre Oxirinc a la col\u00b7lecci\u00f3 Trama de l’ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":22229,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181,185],"tags":[347,348],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22228"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22228"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22239,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22228\/revisions\/22239"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22229"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}