{"id":23398,"date":"2016-11-28T12:57:44","date_gmt":"2016-11-28T11:57:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=23398"},"modified":"2016-12-02T16:50:34","modified_gmt":"2016-12-02T15:50:34","slug":"els-fenicis-introdueixen-la-vinya-perque-necessiten-el-vi-per-als-rituals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2016\/els-fenicis-introdueixen-la-vinya-perque-necessiten-el-vi-per-als-rituals\/","title":{"rendered":"\u201cEls fenicis introdueixen la vinya perqu\u00e8 necessiten el vi per als rituals\u201d"},"content":{"rendered":"<div class=\"highlight-block\">\n<p><a href=\"http:\/\/www.iam.csic.es\/es\/personal\" target=\"_blank\">Sebasti\u00e1n Celestino<\/a>, director de l\u2019Instituto de Arqueolog\u00eda de M\u00e9rida-CSIC, \u00e9s expert en Tartessos, la cultural sorgida de l\u2019aiguabarreig entre la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona del sud peninsular i els fenicis. Al seminari <a href=\"https:\/\/icac.cat\/actualitat\/noticies\/2016\/seminari-al-mac-visions-del-patrimoni-enologic\/\" target=\"_blank\">\u201cVisions del patrimoni enol\u00f2gic\u201d<\/a> al Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya ha parlat de \u201cComer\u00e7, consum i producci\u00f3 del vi a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica abans de la fundaci\u00f3 d\u2019Emporion\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<p><strong>El vi a l\u2019antiguitat ja no \u00e9s objecte d\u2019estudi nom\u00e9s per als arque\u00f2legs.<\/strong><br \/>\nS\u00f3n ells els qui van iniciar aquest estudi, per\u00f2 van veure que era impossible avan\u00e7ar sense el concurs d\u2019altres investigadors, com els bot\u00e0nics i els en\u00f2legs. \u00c9s gr\u00e0cies a ells que s\u2019ha fet un pas endavant, per exemple gr\u00e0cies a l\u2019Instituto de Ciencias de la Vid y del Vino, a La Rioja. Avui ja no ens quedem amb la pregunta \u201c\u00e9s possible que&#8230;?\u201d, sin\u00f3 que podem sortir de dubtes quan per exemple ens preguntem si una vas determinat es feia servir per al vi.<\/p>\n<p><strong>El cultiu del vi arriba a la pen\u00ednsula amb els fenicis?<\/strong><br \/>\nS\u00ed, tot i que \u00e9s un tema en revisi\u00f3 cont\u00ednua. Els fenicis van portar l\u2019olivera i la vinya, o sigui que la dieta mediterr\u00e0nia ens la van introduir ells, tot i que la desenvolupessin els grecs. Els fenicis tamb\u00e9 van portar la gallina, una revoluci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s un animal que es reprodueix molt r\u00e0pidament, d\u00f3na ous, un element b\u00e0sic per a l\u2019alimentaci\u00f3, que es generalitza.<\/p>\n<p><strong>Quin m\u00f3n es troben doncs els fenicis a la pen\u00ednsula?<\/strong><br \/>\nAqu\u00ed encara es constru\u00efa amb cabanes ovals, i ells introdueixen l\u2019arquitectura ortogonal, els carrers, comen\u00e7a doncs l\u2019urbanisme! Tamb\u00e9 porten tot d\u2019eines de ferro per a l\u2019agricultura. \u00c9s una revoluci\u00f3! Per\u00f2 coincideix amb l\u2019arribada dels grecs. Ells s\u00f3n al sud peninsular i els grecs a la zona del nord-est, que encara no est\u00e0 colonitzada; \u00e9s com un repartiment de poder.<\/p>\n<p><strong>Parlem del vi en aquestes societats.<\/strong><br \/>\nEn el m\u00f3n fenici s\u2019usa en el banquet i en els cultes: \u00e9s present en ritus de la mort, als santuaris&#8230; A Gr\u00e8cia tamb\u00e9, per\u00f2 sobretot \u00e9s un element ritual i de convivialitat, serveix per unir i socialitzar, tot i que el com\u00fa de la gent el que bevia era cervesa, com passava a tot el Pr\u00f2xim Orient o a Egipte. A Roma el vi ja es considera plenament un aliment.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/celestino2.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"alignnone wp-image-23400 size-medium\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/celestino2-400x300.jpg\" alt=\"celestino2\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/celestino2-400x300.jpg 400w, https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/celestino2.jpg 800w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>Tornem als fenicis, que planten les primeres vinyes a la pen\u00ednsula.<\/strong><br \/>\nS\u00ed, i \u00e9s un risc, perqu\u00e8 els ceps tarden a donar ra\u00efm i a poder-se explotar, i no tens cap garantia. A m\u00e9s, no \u00e9s indispensable per viure i, arribada la verema, cal tenir molta m\u00e0 d\u2019obra disponible. Per\u00f2 planten vinya perqu\u00e8 necessiten el vi per als rituals. Passa igual amb els espanyols a Am\u00e8rica: hi planten ceps perqu\u00e8 per consagrar necessiten el vi.<\/p>\n<p><strong>Parlem d\u2019aquest jaciment extraordinari de Huelva, La Orden-Seminario.<\/strong><br \/>\n\u00c9s \u00fanic! S\u2019han trobat camps de cereals fossilitzats, per\u00f2 de vinya fossilitzada, com aquesta, no! La sort va ser que el solar on hi ha les restes no s\u2019hi havia constru\u00eft ni cultivat mai, era verge. Eren els terrenys per ampliar la Universidad de Huelva, i es va fer la prospecci\u00f3 arqueol\u00f2gica com a tr\u00e0mit.<\/p>\n<p><strong>I es troben aquest tresor!<\/strong><br \/>\nVa ser gr\u00e0cies a una foto a\u00e8ria amb infrarojos. Van detectar unes ratlles, ho van quadricular i van mirar a qu\u00e8 podien respondre aquelles anomalies del terreny. Els fenicis feien unes rases molt fondes per plantar els ceps, i per aix\u00f2 encara eren detectables.<\/p>\n<p><strong>Se\u2019n podrien trobar m\u00e9s, a Andalusia?<\/strong><br \/>\nAra tothom fa fotos amb infrarojos, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil tornar-ne m\u00e9s: Andalusia est\u00e0 molt alterada i enva\u00efda per les oliveres, que tradicionalment ocupen els mateixos terrenys que la vinya, els dolents.<\/p>\n<p>Text i fotos: <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/cbadia\/\">Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sebasti\u00e1n Celestino, director de l\u2019Instituto de Arqueolog\u00eda de M\u00e9rida-CSIC,<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":23399,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[367,366],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23398"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23398"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23398\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23544,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23398\/revisions\/23544"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23399"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23398"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23398"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23398"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}