{"id":23415,"date":"2016-11-29T09:46:23","date_gmt":"2016-11-29T08:46:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=23415"},"modified":"2016-12-12T14:18:12","modified_gmt":"2016-12-12T13:18:12","slug":"el-circ-es-lultim-espectacle-que-desapareix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2016\/el-circ-es-lultim-espectacle-que-desapareix\/","title":{"rendered":"\u201cEl circ \u00e9s l\u2019\u00faltim espectacle que desapareix\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Juan Antonio Jim\u00e9nez<\/a>, professor de la Universitat de Barcelona, \u00e9s expert en circs romans.\u00a0 A part de nombrosos articles, ha publicat el llibre Los juegos paganos en la Roma cristiana. En el marc del III Congr\u00e9s Tarraco Biennal<\/a>\u00a0 ha fet la confer\u00e8ncia \u201cAspectes sociol\u00f2gics dels jocs del circ a l\u2019Antiguitat Tardana\u201d.<\/p>\n<\/div>\n

Els espectacles del circ eren un element central de la vida romana.<\/strong>
\nS\u00ed, important\u00edssim. A l\u2019Alt Imperi en molts municipis, els magistrats, duumvirs, edils… havien d\u2019organitzar i finan\u00e7ar aquests espectacles dedicats a la divinitat protectora del municipi, que funcionava com una petita Roma.<\/p>\n

Per\u00f2 no tots els municipis tenien circ.<\/strong>
\nNo, per\u00f2 \u00e9s que no calia. Per fer curses de carros el que era indispensable era el terreny apropiat, amb punts de gir dels carros i graderies desmuntables per al p\u00fablic. Ara b\u00e9, l\u2019espectacle m\u00e9s habitual i econ\u00f2mic era el teatre. Despr\u00e9s ja venia l\u2019amfiteatre i finalment, el circ. A l\u2019amfiteatre l\u2019organitzador llogava el gladiador, i si moria n\u2019havia de pagar el preu de compra. Justament perqu\u00e8 s\u00f3n cars s\u00f3n els primers que desapareixen. A la Hisp\u00e0nia del segle III els municipis petits ja en van prescindint.<\/p>\n

Passa igual amb el circ?<\/strong>
\nS\u00ed, perqu\u00e8 encara \u00e9s m\u00e9s car. De fet desapareix abans a Hisp\u00e0nia, excepte en les grans ciutats, com T\u00e0rraco, que pel fet de ser capitals poden aguantar m\u00e9s temps, fins al segle V.<\/p>\n

Parlem dels aurigues, herois de l\u2019\u00e8poca.<\/strong>
\n\u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 podien fer grans fortunes, tenien molts seguidors, per\u00f2 alhora socialment estaven mal vistos. Tertul\u00b7li\u00e0 ja ho diu: la gent \u00e9s hip\u00f2crita perqu\u00e8 adula els qui menysprea. Tamb\u00e9 ho afirma Agust\u00ed d\u2019Hipona referint-se a aurigues i actors: la gent els adora per\u00f2 no vol ser com ells.<\/p>\n

Quina contradicci\u00f3.<\/strong>
\nMenyspreen el tipus de fama que tenen, i aix\u00f2 que els aurigues no arriben a tenir categoria jur\u00eddica d\u2019infame, com els actors, els gladiadors, les taverneres, les prostitutes, els soldats expulsats de l\u2019ex\u00e8rcit amb deshonor… Els aurigues, juntament amb els atletes, se salven d\u2019aquesta consideraci\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 explica el menyspreu que se\u2019ls t\u00e9?<\/strong>
\nQue duien una vida dissoluta, que s\u2019exhibien p\u00fablicament i cobraven per fer-ho (\u00e9s a dir, eren professionals), i el fet de ser de classe social baixa. De totes maneres, la visi\u00f3 de Tertul\u00b7li\u00e0 i Agust\u00ed d\u2019Hipona \u00e9s una visi\u00f3 cristiana dels ludi circenses<\/em>.<\/p>\n

Quina era la visi\u00f3 no cristiana?<\/strong>
\nEls intel\u00b7lectuals pagans tamb\u00e9 els menyspreen. S\u00e8neca diu que res \u00e9s m\u00e9s perjudicial per als bons costums com assistir als espectacles. Plini el Jove afirma que est\u00e0 content de no compartir aquests gustos, i un emperador fil\u00f2sof com Marc Aureli al llibre Meditacions<\/em> es mostra agra\u00eft de ser culte, de no haver-se convertit en un seguidor d\u2019un equip del circ o de tal gladiador. Aix\u00f2 li provoca problemes, perqu\u00e8 aquest menyspreu \u00e9s com un insult al poble.<\/p>\n

Algun altre emperador s\u2019hi va atrevir?<\/strong>
\nS\u00ed, Juli C\u00e8sar aprofita la llotja per respondre correspond\u00e8ncia! En canvi, August almenys fa el posat que anar al circ li agrada… Claudi tamb\u00e9 es posa la gent a la butxaca perqu\u00e8 comparteix el gust pels espectacles amb el poble.<\/p>\n

Molta d\u2019aquesta gent eren cristians. Integren la cultura del circ sense problemes?<\/strong>
\nS\u00ed, tot i que pot semblar una contradicci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s un espectacle ofert als d\u00e9us. Els cristians estan acostumats a anar al circ i hi segueixen anant, tot i que els jocs s\u2019inicien amb una pompa circensis<\/em>, una desfilada dedicada als d\u00e9us. La secularitzaci\u00f3 oficial dels espectacles vindr\u00e0 a finals del segle IV, per\u00f2 a finals d\u2019\u00e8poca republicana ja comen\u00e7a. Que el circ formi part d\u2019un ritual religi\u00f3s no importa, la gent hi va a divertir-se, no a retre culte!<\/p>\n

\"jimenez2\"<\/a><\/p>\n

D\u2019on et ve aquest inter\u00e8s pel circ?<\/strong>
\nRecordo que des de petit dibuixava romans i aurigues competint! Potser per influ\u00e8ncies de les pel\u00b7l\u00edcules de p\u00e8plum! La tesi ja la vaig fer sobre el monopoli imperial dels espectacles, usats com a mitj\u00e0 de propaganda. No sols en el sentit de panem et circenses<\/em>, de tenir el poble entretingut, sin\u00f3 perqu\u00e8 aix\u00ed les mostres del poder imperial eren a tot arreu, i a m\u00e9s la vict\u00f2ria de l\u2019auriga era vict\u00f2ria simb\u00f2lica de l\u2019emperador.<\/p>\n

Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Juan Antonio Jim\u00e9nez, professor de la Universitat de Barcelona, \u00e9s expert en circs romans. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":23416,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[272],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23415"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23415"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23559,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23415\/revisions\/23559"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23416"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}