{"id":27204,"date":"2017-06-01T12:00:58","date_gmt":"2017-06-01T10:00:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/en\/?p=27204"},"modified":"2017-06-01T14:36:58","modified_gmt":"2017-06-01T12:36:58","slug":"licac-localitza-el-possible-port-roma-del-medol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2017\/licac-localitza-el-possible-port-roma-del-medol\/","title":{"rendered":"L’ICAC localitza el possible embarcador rom\u00e0 del M\u00e8dol"},"content":{"rendered":"

L\u2019ICAC ha descobert a la Roca Plana (Punta de la M\u00f3ra, Tarragona) el que possiblement va ser el port de la pedrera romana del M\u00e8dol<\/strong>. Ho demostren, entre altres, talls artificials que acaben de donar forma al moll natural i perforacions quadrangulars que haurien servit per encaixar-hi elements de fusta. Estar\u00edem parlant, doncs, del primer moll pr\u00f2piament industrial d\u2019\u00e8poca romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l\u2019Occident mediterrani, de gran import\u00e0ncia per l\u2019arqueologia.<\/p>\n

Concretament, les evid\u00e8ncies que recolzen la hip\u00f2tesi del port s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

1) Retalls artificials<\/strong> de la roca, especialment el costat septentrional del moll, que conformen un tall rectilini d\u2019uns 40 m de longitud.
\n2) Encaixos quadrangulars<\/strong> en el moll, on es podrien haver afermat grues de c\u00e0rrega.
\n3) La troballa d\u2019un carreu de pedra del M\u00e8dol<\/strong> abandonat al moll, que \u00e9s un tipus de pedra geol\u00f2gicament diferent de la pedra que constitueix la costa en aquest sector.
\n4) La pres\u00e8ncia d\u2019un jaciment rom\u00e0 a nom\u00e9s 150 m del moll<\/strong>, davant la platja de Calabecs, amb abundant cer\u00e0mica del segon ter\u00e7 del segle I dC, que coincideix amb un dels moments \u00e0lgids d\u2019explotaci\u00f3 de la pedrera i amb la construcci\u00f3 dels monuments provincials de l\u2019acr\u00f2polis de T\u00e0rraco.
\n5) La proximitat de la pedrera del M\u00e8dol<\/strong>, situada a nom\u00e9s 1 km de dist\u00e0ncia, i amb un cam\u00ed for\u00e7a pla, on nom\u00e9s s\u2019ha de salvar un suau tur\u00f3 de 10 m d\u2019al\u00e7ada en els darrers 300 m.<\/p>\n

\"Treballs<\/a>
Treballs de topografia del moll. Al fons, la ciutat de Tarragona.<\/figcaption><\/figure>\n

La Roca Plana \u00e9s a l\u2019antic terme de Tamarit, entre la Platja Llarga i la Punta de la M\u00f3ra, a occident de la platja de Calabecs. \u00c9s un morrot de roca d\u2019uns 75 m de longitud i 15 d\u2019amplada que s\u2019endinsa al mar. Nom\u00e9s els primers 25 s\u00f3n transitables, i els 50 restants queden submergits a molt poca profunditat. Com indica el top\u00f2nim, la roca est\u00e0 allisada en tota la seva superf\u00edcie i convida a pensar que, malgrat ser d\u2019origen natural, aquest morrot el van retocar per convertir-lo en un moll<\/strong> que, per la proximitat amb la pedrera del M\u00e8dol, podria haver servit per embarcar blocs de pedra.<\/p>\n

El moll configura un petit port d\u2019uns 50 m de longitud i 5 m d\u2019amplada<\/strong>. En bona part es troba sota l\u2019aigua degut a l\u2019ascens del nivell del mar en aquests darrers 2.000 anys. El per\u00edode \u00e0lgid d\u2019explotaci\u00f3 de la pedrera del M\u00e8dol \u00e9s entre els segles II aC i el II dC, i aquesta \u00e9s la cronologia que caldria atribuir a la infraestructura.<\/p>\n

La metodologia<\/strong> dels treballs duts a terme ha consistit en recon\u00e8ixer aquest sector de costa, parant especial atenci\u00f3 en els retalls artificials de la roca i en possibles encaixos antics per adaptar-hi elements de fusta. Els investigadors han fet un aixecament topogr\u00e0fic de tot el sector a m\u00e9s de la documentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica. Tamb\u00e9 han estudiat els corrents marins i els vents per comprovar la idone\u00eftat de la infraestructura des del punt de vista de la navegaci\u00f3.<\/p>\n

\"Un<\/a>
Un dels encaixos quadrangulars, possibles punts d\u2019ancoratge d\u2019enginys mec\u00e0nics com grues.<\/figcaption><\/figure>\n

Han participat en la prospecci\u00f3 arque\u00f2legs, un ge\u00f2leg i un top\u00f2graf sota la direcci\u00f3 de Jordi L\u00f3pez Vilar<\/a><\/strong> (ICAC) i Anna Guti\u00e9rrez Garcia-M.<\/strong> (IRAMAT-CRP2A-Universit\u00e9 de Bordeaux Montaigne). A part d\u2019ells dos, avui tamb\u00e9 ha presentat la novetat Gerard Mart\u00ed<\/strong> (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Cambrils), un dels col\u00b7laboradors de la investigaci\u00f3, que encara est\u00e0 en curs. No es descarta fer recerques submarines en un futur.<\/p>\n

\"D'esquerra<\/a>
D’esquerra a dreta, Gerard Mart\u00ed, Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s, Jordi L\u00f3pez i Anna Guti\u00e9rrez, durant la roda de premsa avui.<\/figcaption><\/figure>\n

La intervenci\u00f3 a la Roca Plana completa l\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica<\/strong> que va efectuar l\u2019ICAC a la pedrera del M\u00e8dol l\u2019any 2013. Van quedar aspectes fonamentals del jaciment per acabar d\u2019aclarir, entre ells, el transport de la pedra cap a Tarragona. Tradicionalment s\u2019havia pensat en un transport terrestre, per la via Augusta, un cam\u00ed llarg (7,5 km) i feixuc. Una segona opci\u00f3 era precisament el transport per mar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019ICAC ha descobert a la Roca Plana (Punta de la M\u00f3ra, Tarragona) el que possiblement va ser el port de la pedrera romana del M\u00e8dol. Ho demostren, entre altres, talls artificials que acaben de donar forma al moll natural i perforacions quadrangulars que haurien servit per encaixar-hi elements de fusta. Estar\u00edem parlant, doncs, del primer […]<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":27207,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[334],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27204"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27204"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27204\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27215,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27204\/revisions\/27215"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27204"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27204"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27204"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}