{"id":28448,"date":"2017-09-13T13:14:08","date_gmt":"2017-09-13T11:14:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=28448"},"modified":"2017-09-13T13:54:28","modified_gmt":"2017-09-13T11:54:28","slug":"resultats-de-lestudi-de-lurna-del-bisbe-sant-cebria-de-tarraco","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2017\/resultats-de-lestudi-de-lurna-del-bisbe-sant-cebria-de-tarraco\/","title":{"rendered":"Resultats de l\u2019estudi de l&#8217;urna del bisbe Sant Cebri\u00e0 de T\u00e0rraco"},"content":{"rendered":"<p>Ja es coneixen els resultats de les restes contingudes a l\u2019interior de l\u2019arqueta funer\u00e0ria-ossari del bisbe Cebri\u00e0 de Tarragona, situada a la paret de darrere l&#8217;altar de la Catedral de Tarragona i exhumada l&#8217;octubre passat per l&#8217;ICAC i el Museu B\u00edblic Tarraconense. S&#8217;han anunciat en aquesta <a href=\"https:\/\/icac.cat\/actualitat\/noticies\/2017\/mes-excavacions-al-recinte-de-culte-de-tarraco\/\">roda de premsa<\/a>.<\/p>\n<p>Segons l\u2019estudi antropol\u00f2gic, es tracta de restes de m\u00ednim quatre esquelets diferents. No estan representats de forma completa, sin\u00f3 que falten ossos i parts anat\u00f2miques. S\u2019ha documentat la pres\u00e8ncia d&#8217;un individu jove, de 24 anys com a m\u00e0xim i de sexe indeterminat; dos individus adults d&#8217;entre 30 i 45 anys, un de sexe mascul\u00ed i l&#8217;altre de sexe femen\u00ed, i un individu adult, de m\u00e9s de 55 anys i de sexe probable mascul\u00ed.<\/p>\n<p>La dataci\u00f3 de 14C de tres peces (un fragment de v\u00e8rtebra d\u2019un individu d\u2019edat avan\u00e7ada i dos molars superiors) remeten a un context cronol\u00f2gic ampli d\u2019inicis del primer quart del segle V dC a segona meitat del segle VI dC. No es pot identificar amb el bisbe Cebri\u00e0, que viu a finals del segle VII dC, un segle m\u00e9s tard, per\u00f2 altres restes s\u00ed que podrien coincidir amb aquesta cronologia, tot i que no s\u2019ha pogut verificar.<\/p>\n<figure id=\"attachment_28458\" aria-describedby=\"caption-attachment-28458\" style=\"width: 400px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/museubiblic_5.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-28458 size-medium\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/museubiblic_5-400x257.jpg\" alt=\"Restes \u00f2ssies trobades a l'interior de l'arqueta-ossari del bisbe Cebri\u00e0.\" width=\"400\" height=\"257\" srcset=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/museubiblic_5-400x257.jpg 400w, https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/museubiblic_5.jpg 640w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-28458\" class=\"wp-caption-text\">Restes \u00f2ssies trobades a l&#8217;interior de l&#8217;arqueta-ossari del bisbe Cebri\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n<p>La cronologia que aporten les restes analitzades permet pensar que el dip\u00f2sit funerari pertany a \u00e8poca tardoromana i visigoda. \u00c9s versemblant que tingui una estreta relaci\u00f3 amb l\u2019\u00e0rea funer\u00e0ria que es genera a la zona de l\u2019actual catedral, quan l\u2019\u00e0rea sacra de culte imperial es transforma urban\u00edsticament en espai cultual cristi\u00e0 i en altres usos que encara s\u2019ignoren.<\/p>\n<p>Seria coherent pensar que quan els constructors de la catedral medieval troben les inhumacions de l\u2019\u00e0rea (possiblement pertanyents a la catedral visig\u00f2tica) localitzin una tomba amb lauda i el seu epitafi fragmentats corresponents al bisbe Cebri\u00e0. En el dip\u00f2sit d\u2019aquest enterrament s\u2019hi podrien conservar diferents restes inhumades, cosa freq\u00fcent.<\/p>\n<p>Aquesta zona, abandonada almenys durant m\u00e9s de tres segles, hauria propiciat que el dip\u00f2sit funerari present\u00e9s p\u00e8rdua de material esquel\u00e8tic i remoci\u00f3. Les restes s\u2019haurien dignificat en un ossari i l\u2019ep\u00edgraf de la lauda transcrit. Aquestes restes ben b\u00e9 des del segle XIII\u00a0 ja es veneraven a la catedral. El 1460, en el pontificat de l\u2019arquebisbe Pere d\u2019Urrea, es va construir l\u2019arqueta-ossari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una investigaci\u00f3 de l&#8217;ICAC i el Museu B\u00edblic Tarraconense. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":28457,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[182,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28448"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28448"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28459,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28448\/revisions\/28459"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}