{"id":31994,"date":"2018-04-03T09:10:19","date_gmt":"2018-04-03T07:10:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=31994"},"modified":"2018-04-10T10:10:20","modified_gmt":"2018-04-10T08:10:20","slug":"la-muralla-de-barcelona-mereix-figurar-com-a-referent-de-limperi-roma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2018\/la-muralla-de-barcelona-mereix-figurar-com-a-referent-de-limperi-roma\/","title":{"rendered":"\u201cLa muralla de Barcelona mereix figurar com a referent de l\u2019Imperi rom\u00e0\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Alessandro Ravotto<\/a>, investigador adscrit de l\u2019ICAC, ha rebut el premi Ciutat de Barcelona 2017 en la categoria d\u2019Hist\u00f2ria per la seva tesi sobre la muralla de la ciutat. Parlem amb ell sobre la import\u00e0ncia d\u2019aquest monument i del que ara en sabem de nou gr\u00e0cies a la seva recerca.<\/p>\n<\/div>\n

La teva tesi aborda el monument rom\u00e0 m\u00e9s important de Barcelona.<\/strong>
\nVolum\u00e8tricament \u00e9s sens dubte el m\u00e9s gran i imponent. De l\u2019altre gran monument que simb\u00f2licament s\u2019hi pot equiparar, el temple, nom\u00e9s en tenim 4 columnes i un tros de podi.\u00a0 S\u00f3n les dues primeres infraestructures de les quals es dota Barcino<\/em>.<\/p>\n

\"Vista<\/a>
Vista de la muralla de Barcelona.<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 la import\u00e0ncia de la muralla no \u00e9s nom\u00e9s per la monumentalitat.<\/strong>
\nNo: tamb\u00e9 perqu\u00e8 afecta el desenvolupament de la ciutat ben b\u00e9 fins a l\u2019\u00e8poca medieval.\u00a0 De fet quan perd la finalitat defensiva, a l\u2019\u00e8poca medieval, tamb\u00e9 \u00e9s una constricci\u00f3: la ciutat hi ha de conviure i confrontar-s\u2019hi.<\/p>\n

La muralla neix amb finalitat m\u00e9s pol\u00edtica que defensiva?<\/strong>
\nLa finalitat pol\u00edtica \u00e9s fonamental. \u00c9s propaganda d\u2019una filosofia que el mateix August difon a tot arreu: el retorn a la urbanitas<\/em> i a models hel\u00b7len\u00edstics. La muralla \u00e9s un element cabdal en la imatge de la ciutat. Fa uns 10 metres i coincideix amb l\u2019altura de la base del temple, de manera que vista de lluny, la muralla feia de pedestal al temple, que est\u00e0 sobre un dels dos turonets de Barcelona.<\/p>\n

\n

La muralla \u00e9s propaganda del retorn a la urbanitas<\/em> que el mateix August difon a tot arreu<\/p>\n<\/div>\n

Devia impressionar!<\/strong>
\nAquesta finalitat pol\u00edtica es reconeix en totes les muralles del per\u00edode augustal. Proliferen a tot arreu, tot i que \u00e9s un per\u00edode de pau i en teoria no calien. Per\u00f2 dubto que fossin nom\u00e9s fa\u00e7ana, atrezzo<\/em> propagand\u00edstic. La muralla tenia mecanismes de l\u2019arquitectura militar, i de fet la funci\u00f3 almenys de control del territori segur que la tenia.<\/p>\n

Quin paral\u00b7lels constructius t\u00e9 la muralla inicial?<\/strong>
\nEls referents m\u00e9s pr\u00f2xims serien al nord d\u2019It\u00e0lia. La muralla dona forma a la ciutat perqu\u00e8 es construeixen alhora: aquest oct\u00e0gon allargassat. Alba Pompeia<\/em> (avui Alba, al Piemont) \u00e9s quasi un prototip de la planta de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la muralla, els referents serien les muralles d\u2019Aosta i de Tor\u00ed.<\/p>\n

\"Pl\u00e0nol<\/a>
Pl\u00e0nol general de la muralla barcelonina.<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019han de reformar gaireb\u00e9 tres segles m\u00e9s tard.<\/strong>
\nS\u00ed, al segle III, una \u00e8poca de crisi, malestar i inestabilitat pol\u00edtica, en qu\u00e8 tenir muralles era un avantatge. De fet, qui tenia problemes venia a Barcelona. Ata\u00fclf, el rei visigot, quan s\u2019escapa d\u2019Honori des de la G\u00e0l\u00b7lia hi estableix la seva cort.<\/p>\n

La reforma s\u2019emmiralla en algun model?<\/strong>
\nLa muralla de Barcelona podr\u00edem dir que \u00e9s molt representativa de l\u2019\u00e0mbit hisp\u00e0nic del segle III, que \u00e9s quan tenien por de veritat. No \u00e9s una ampliaci\u00f3, t\u00e9 el mateix per\u00edmetre excepte a la zona del port. La nova muralla s\u2019adossa a tot el recorregut de la primera muralla. Va implicar enderrocar tot l\u2019urbanisme fora muralla, a part de les necr\u00f2polis. Barcelona era una ciutat molt petita, i es van destruir els barris adjacents i se n\u2019aprofita el material.<\/p>\n

La teva tesi acaba amb la hist\u00f2rica controv\u00e8rsia per fixar la cronologia d\u2019aquesta reforma. \u00a0<\/strong>
\nCom \u00e9s relativament normal, hi havia multitud d\u2019hip\u00f2tesis: que si era del segle III, del IV o fins i tot V. T\u00e9 justificaci\u00f3: costa definir-ho, \u00e9s una infraestructura que dura mil\u00b7lennis, t\u00e9 una vida \u00fatil d\u2019uns 700 anys, pateix moltes modificacions dins el teixit urb\u00e0… Ara sabem, amb base arqueol\u00f2gica, que la data a partir de la qual es fa la reforma baix-imperial monumental de la muralla original del segle I \u00e9s l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle III, i que les obres duren m\u00e0xim fins a inici del segle IV.<\/p>\n

\n

Si la muralla va tenir un rol defensiu de facto<\/em> \u00e9s motiu de continuaci\u00f3 de la recerca.<\/p>\n<\/div>\n

\u00c9s la que veiem avui.<\/strong>
\nS\u00ed, i aquesta muralla ja \u00e9s militar: una m\u00e0quina de guerra perfecta! Mereix figurar dins dels referents de l\u2019Imperi rom\u00e0. La muralla de Lugo \u00e9s m\u00e9s gran i conserva tot el per\u00edmetre, per\u00f2 no t\u00e9 ni un pam d\u2019al\u00e7at! Aqu\u00ed en canvi tenim sempre els dos pisos originals, i accessos i finestres.<\/p>\n

Aquesta muralla va posar a prova la funci\u00f3 defensiva?<\/strong>
\nNo ho sabem, per\u00f2 hi ha indicis. Per comen\u00e7ar, cada torre t\u00e9 dos pisos, mentre que el prototip, que \u00e9s la muralla aureliana de Roma, nom\u00e9s en t\u00e9 un. Aix\u00f2 vol dir que hi ha un espai addicional perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 s\u2019hi pugui refugiar. A m\u00e9s, la muralla t\u00e9 finestres i accessos des de l\u2019interior. Tamb\u00e9 destaca el nombre de torres: 80, per un per\u00edmetre d\u2019entre 1.300 i 1.400 metres. \u00c9s t\u00edpic d\u2019Hisp\u00e0nia el gran nombre de torres, per\u00f2 Barcelona surt del normal.<\/p>\n

\"Lliurament<\/a>
Lliurament del premi Ciutat de Barcelona al Sal\u00f3 de Cent de l\u2019Ajuntament, el 15 de febrer.<\/figcaption><\/figure>\n

Com deies, una \u201cm\u00e0quina de guerra\u201d!<\/strong>
\nPer\u00f2 si va tenir un rol defensiu de facto<\/em> \u00e9s motiu de continuaci\u00f3 de la recerca. Sab\u00edem dels dos moments constructius, que s\u2019han revelat augustal i baix-imperial i que ja \u00e9s una conquesta, per\u00f2 hem d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0. En \u00e8poca visigoda Barcelona \u00e9s escenari de guerres i setges i se suposa que la muralla en va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

Voldries afegir res m\u00e9s?<\/strong>
\nS\u00ed, aprofito l\u2019avinentesa per expressar el meu agra\u00efment a la directora de la tesi, la Isabel Rod\u00e0<\/a>, i tamb\u00e9 al Servei d\u2019Arqueologia municipal i al Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat, a m\u00e9s del Servei d\u2019Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, que m\u2019han perm\u00e8s col\u00b7laborar amb ells durant els m\u00e9s de 10 anys de la meva recerca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alessandro Ravotto (ICAC) ha rebut el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d\u2019Hist\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":31995,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[403,402],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31994"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31994"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31994\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32052,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31994\/revisions\/32052"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31995"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31994"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31994"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31994"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}