{"id":3449,"date":"2009-12-17T11:12:43","date_gmt":"2009-12-17T11:12:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3449"},"modified":"2015-08-24T12:35:45","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:45","slug":"roma-es-va-fer-seu-el-llenguatge-marmori-com-a-bandera-de-limperi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2009\/roma-es-va-fer-seu-el-llenguatge-marmori-com-a-bandera-de-limperi\/","title":{"rendered":"\u201cRoma es va fer seu el llenguatge marmori com a bandera de l’Imperi\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cRoma es va fer seu el llenguatge marmori com a bandera de l’Imperi\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Conversem amb les doctores Isabel Rod\u00e0, directora de l\u2019ICAC, i Anna Guti\u00e9rrez, investigadora de l\u2019ICAC, presidenta i secret\u00e0ria respectivament de l’Asmosia, perqu\u00e8 ens parlin de la import\u00e0ncia dels marbres en l’antiguitat cl\u00e0ssica i perqu\u00e8 facin un balan\u00e7 de la novena edici\u00f3 d’aquest congr\u00e9s internacional, organitzat per l’ICAC, a Tarragona, del 8 al 13 de juny.<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0 de Llanza.<\/p>\n

\"Isabel<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s important l\u2019estudi dels marbres de l\u2019antiguitat? <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> \u00c9s molt important saber de qu\u00e8 estan fetes les coses: no surten per art de m\u00e0gia. Tenen un suport, una forma, un material. Si aquest material t\u00e9 un preu, costa de trobar, t\u00e9 una visualitzaci\u00f3, aparenta ja un luxe\u2026 tot aix\u00f2 \u00e9s important. El material que Roma va fer servir per identificar l\u2019Imperi, per dir \u201caqu\u00ed estem nosaltres, aqu\u00ed muntem un nou ordre\u201d, va ser el marbre: les pedres que es podien polir, que podien tenir una lluentor per elles mateixes i que ja cridaven l\u2019atenci\u00f3. Si nosaltres captem aquest missatge intentem saber com s\u2019ho feien per explotar el marbre, comercialitzar-lo, treballar-lo, gravar-lo i posar-lo al seu lloc. Pensem que Roma es va inventar l\u2019arquitectura prefabricada: s\u00f3n una civilitzaci\u00f3 molt moderna.<\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez:<\/strong> D\u2019altra banda, a m\u00e9s dels marbres hi ha els materials no ornamentals. Cada vegada t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia con\u00e8ixer el proc\u00e9s des que s\u2019extreuen de la pedrera fins que es fan servir per construir cases, aq\u00fceductes, qualsevol infraestructura. No s\u00f3n materials bonics en si, per\u00f2 tenen import\u00e0ncia en el context de la societat romana.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Els romans van ser els primers que van explotar pedreres? <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> El m\u00f3n grec tamb\u00e9 ho va fer, per\u00f2 no tenien prou tecnologia. L\u2019Acr\u00f2polis d\u2019Atenes, el Parten\u00f3, \u00e9s de marbre, per\u00f2 \u00e9s d\u2019un marbre de les pedreres que tenien all\u00e0 al costat. No hi havia una dificultat de transport. Els grecs van construir molt a Sic\u00edlia i al sud d\u2019It\u00e0lia, per exemple, i all\u00e0 no hi havia marbres i feien servir gresos, pedres sorrenques locals que les retocaven amb estuc perqu\u00e8 fossin m\u00e9s boniques. Els primers que van explotar a gran escala les pedreres i que van comercialitzar la pedra per tota la Mediterr\u00e0nia, per tres continents (\u00c0sia, Europa i \u00c0frica), van ser els romans.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez Garcia-Moreno.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Anna<\/a><\/p>\n

L\u2019estudi dels marbres en el m\u00f3n cl\u00e0ssic \u00e9s recent? <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez:<\/strong> No, la identificaci\u00f3 de cada tipus de pedra va comen\u00e7ar al segle XVII amb el moviment d\u2019antiquaris que anaven recuperant marbres que visualment cridaven molt l\u2019atenci\u00f3 ja a la mateixa Roma, i de fet ja es van adonar que tots aquests materials venien d\u2019arreu de la Mediterr\u00e0nia i els havien dut a Roma en \u00e8poca antiga. Ara b\u00e9, l\u2019estudi dels materials lapidis tal com l\u2019entenem avui s\u00ed que \u00e9s m\u00e9s recent.<\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> Els italians s\u00f3n els grans apassionats dels marbres: s\u00f3n els que han viscut entre marbres! Qualsevol esgl\u00e9sia romana est\u00e0 plena de marbres perqu\u00e8 \u00e9s aquest llenguatge de l\u2019esplendor del poder, de continu\u00eftat del missatge, perqu\u00e8 el missatge dels emperadors \u00e9s el missatge dels papes. Doncs aquest esplendor del marbre fa que els italians hagin sigut els primers a estudiar-lo. Ara, l\u2019estudi cient\u00edfic dels marbres \u00e9s sobretot a la segona meitat del segle XX, en el sentit de voler mirar els marbres amb tota la seva multidisciplinarietat: composici\u00f3 geol\u00f2gica, tipus explotaci\u00f3, implicacions socials i econ\u00f2miques, la tria ideol\u00f2gica i simb\u00f2lica d\u2019un material, quins vaixells s\u2019havien de dissenyar per portar aquests marbres\u2026 I aquest congr\u00e9s Asmosia arrenca tot just el 1988 a partir de la tradici\u00f3 anglosaxona i americana de l\u2019estudi de l\u2019arqueologia des del punt de vista de la tecnologia.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Qui vulgui entrar en el m\u00f3n dels marbres antics, en qu\u00e8 s\u2019ha de fixar? <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> Per comen\u00e7ar s\u2019ha de tenir curiositat, ganes de con\u00e8ixer: no viatjar com una maleta! Darrere d\u2019un trosset de marbre que pot tenir 4 cm\u00b2 pots descobrir tot un univers i aix\u00f2 \u00e9s bonic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez:<\/strong> El primer que veus quan entres en aquest m\u00f3n \u00e9s que els marbres m\u00e9s vistosos o amb una coloraci\u00f3 m\u00e9s llampant normalment v\u00e9nen de la Mediterr\u00e0nia oriental, que solen ser els que els romans feien servir com a materials decoratius, perqu\u00e8 en aquell territori ja hi ha el gust per aquest tipus de materials i la seva explotaci\u00f3 ja t\u00e9 una tradici\u00f3 molt antiga quan els romans hi arriben. Els marbres blancs la majoria tamb\u00e9 s\u00f3n de la Mediterr\u00e0nia Oriental, i en el que t\u2019has de fixar \u00e9s si s\u00f3n de gra fi, de gra gruixut, si tenen vetes, si s\u00f3n homogenis, si s\u00f3n transl\u00facids\u2026<\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> Una molt bona oportunitat per entrar en aquest m\u00f3n \u00e9s l\u2019exposici\u00f3 Tarraco, pedra a pedra<\/em> del Museu Nacional Arqueol\u00f2gic de Tarragona. All\u00e0 s\u2019explica qu\u00e8 \u00e9s la pedra local, qu\u00e8 s\u00f3n els marbres d\u2019importaci\u00f3, quin significat tenen\u2026 Tamb\u00e9 hi ha un quadre per veure la riquesa i la varietat dels diferents tipus de marbres. \u00c9s clar, els romans van estar fascinats per Egipte i per Gr\u00e8cia, llocs que tenien una tradici\u00f3 molt llarga, sobretot en escultura. I ells tot aquest llenguatge marmori se\u2019l van voler fer seu com a bandera del seu nou m\u00f3n. Pensem per exemple en Miquel \u00c0ngel: a les pedreres de Carrara l\u2019avisaven quan hi havia un bon bloc i ell hi anava i deia : \u201cAqu\u00ed dins hi ha el meu David; nom\u00e9s cal que li tregui el que sobra\u201d. Ja veia la qualitat del marbre, de la mat\u00e8ria primera, el fet que all\u00e0 ja comen\u00e7ava l\u2019obra d\u2019art.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Jaspi de la Cinta o broccatello<\/em>.<\/p>\n

\"Jaspi<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Quina \u00e9s la pedra estrella que exporta l\u2019actual Catalunya en \u00e8poca romana?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez:<\/strong> Sens dubte, el broccatello<\/em>, el jaspi de la Cinta. \u00c9s una pedra amb una coloraci\u00f3 molt caracter\u00edstica; d\u2019aqu\u00ed li ve el nom: sembla un brocat, que combina colors porpres amb grocs i blancs. T\u00e9 un aspecte molt caracter\u00edstic que va fer que els marbristes italians l\u2019anomenessin broccatello<\/em>, per\u00f2 a Tortosa es diu jaspi de la Cinta i va ser exportat a tota la pen\u00ednsula i tamb\u00e9 a It\u00e0lia, el nord d\u2019\u00c0frica i altres llocs del Mediterrani en \u00e8poca antiga.<\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> I en \u00e8poca moderna, durant el barroc, les pedreres del jaspi de la Cinta de Tortosa van ser explotad\u00edssimes: no hi ha esgl\u00e9sia italiana d\u2019una certa categoria que no tingui broccatello de Tortosa. I per exemple totes les baranes de Sant Pere del Vatic\u00e0 s\u00f3n de jaspi de la Cinta. Era el material m\u00e9s valorat, de tot arreu, no nom\u00e9s hisp\u00e0nic! M\u00e9s exemples: el Pilar de Saragossa \u00e9s jaspi de la Cinta, el pante\u00f3 dels reis de l\u2019Escorial tamb\u00e9. \u00c9s a dir que \u00e9s un material molt noble, molt preuat, i decoratiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Quin \u00e9s el vostre moment Asmosia? <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Anna Guti\u00e9rrez:<\/strong> Per mi tot el congr\u00e9s ha estat un gran moment.<\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> Doncs jo te\u2019n dir\u00e9 un: l\u2019aplaudiment un\u00e0nim, llarg, c\u00e0lid i sentit que vas tenir tu i tota l\u2019organitzaci\u00f3. Fant\u00e0stic, all\u00f2 em va arribar a l\u2019\u00e0nima. Els congressistes deien: superar aquest ASMOSIA IX ser\u00e0 molt dif\u00edcil. I jo dic: i tant, jo diria impossible, pel fet que hi ha hagut una secretaria que no eren professionals, eren col\u2022legues, comen\u00e7ant per l\u2019Anna Guti\u00e9rrez, doctora i amb el seu llibre sobre les pedreres romanes de Catalunya acabat de publicar, i acabant amb un equip de cinc ge\u00f2legs. Un equip com aquest \u00e9s irrepetible. Per mi aquest \u00e9s el secret, aquest \u00e9s el moment Asmosia: el moment de reconeixement a la gran tasca del comit\u00e8 organitzador.<\/p>\n

 <\/p>\n

Recepci\u00f3 dels congressistes al Paranimf de la URV.<\/p>\n

\"Recepci\u00f3<\/p>\n

 <\/p>\n

Organitzar el congr\u00e9s Asmosia ha estat un pas important per l\u2019ICAC, per Tarragona i l\u2019Estat espanyol, on no s\u2019havia fet mai. <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Isabel Rod\u00e0:<\/strong> Tots hem sumat i ha sigut important per tothom. Per Tarragona, \u00e9s clar, ciutat Patrimoni de la Humanitat, on arribava el marbre de Carrara com si fos It\u00e0lia, tones i tones que es manufacturaven aqu\u00ed al segle I dC. Important per la URV, que vol una internacionalitzaci\u00f3 dels seus estuis i ens ha deixat el Rectorat a la nostra disposi\u00f3. I important per l\u2019ICAC, un institut jove, per al qual organitzar actes com aquest \u00e9s una carta de presentaci\u00f3 que serveix perqu\u00e8 se\u2019ns conegui com a instituci\u00f3 i com a gent que t\u00e9 ganes de treballar.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista feta per Carme Badia el 16 de juny de 2009 <\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Imatges de la parada de publicacions de l’ICAC, part del comit\u00e8 organitzador i rebuda dels congressistes.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Parada\"Part\"Recepci\u00f3<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Isabel Rod\u00e0 i Anna Guti\u00e9rrez, presidenta i secret\u00e0ria de la novena edici\u00f3 del congr\u00e9s internacional Asmosia.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3449"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3449"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3449\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9321,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3449\/revisions\/9321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}