{"id":35049,"date":"2018-07-02T14:40:58","date_gmt":"2018-07-02T12:40:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=35049"},"modified":"2018-07-03T22:55:44","modified_gmt":"2018-07-03T20:55:44","slug":"tenim-una-base-de-dades-de-800-ceramiques-de-lasia-central-unica-al-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2018\/tenim-una-base-de-dades-de-800-ceramiques-de-lasia-central-unica-al-mon\/","title":{"rendered":"“Tenim una base de dades de 800 cer\u00e0miques de l’\u00c0sia Central \u00fanica al m\u00f3n”"},"content":{"rendered":"
\n

Ver\u00f3nica Mart\u00ednez Ferreras<\/a>, especialista en arqueometria cer\u00e0mica, \u00e9s investigadora postdoctoral Ram\u00f3n y Cajal a l\u2019ERAAUB, Equip de Recerca Arqueol\u00f2gica i Arqueom\u00e8trica de la Universitat de Barcelona.\u00a0 A la mateixa universitat tamb\u00e9 \u00e9s professora del grau d\u2019Arqueologia i est\u00e0 implicada en el nou m\u00e0ster Estudis Avan\u00e7ats en Arqueologia. Ha visitat l\u2019ICAC fa poc, arran del III Seminari interdisciplinari d\u2019arqueometria i epigrafia: els suports cer\u00e0mics<\/a>, en qu\u00e8 va fer la confer\u00e8ncia inaugural \u201cArqueometr\u00eda de los materiales cer\u00e1micos”.<\/p>\n<\/div>\n

Dins de l\u2019arqueologia et dediques a les ci\u00e8ncies dels materials cer\u00e0mics.<\/strong>
\nS\u00ed, a l\u2019arqueometria cer\u00e0mica, que \u00e9s l\u2019estudi de la cer\u00e0mica arqueol\u00f2gica aplicant-hi t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi per coneixe\u2019n la composici\u00f3 des del punt de vista at\u00f2mic, mineral\u00f2gic i petrogr\u00e0fic.<\/p>\n

Com faria un ge\u00f2leg.<\/strong>
\nS\u00ed, o un qu\u00edmic o un f\u00edsic, depenent de les t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi. Els m\u00e8todes de l\u2019arqueologia tradicional ajuden a contextualitzar les cer\u00e0miques en l\u2019espai i el temps. Per\u00f2 l\u2019an\u00e0lisi arqueom\u00e8trica de cer\u00e0miques, amb l\u2019estudi geol\u00f2gic de les zones productores, permet determinar-ne l\u2019origen, com es van fabricar, com es van utilitzar… S\u2019obt\u00e9 informaci\u00f3 sobre els sistemes de producci\u00f3 i difusi\u00f3 comercial, i els processos tecnol\u00f2gics de fabricaci\u00f3, com la cocci\u00f3.<\/p>\n

La cer\u00e0mica \u00e9s fang, aigua… i foc!<\/strong>
\nS\u00ed, l\u2019argila esdev\u00e9 pl\u00e0stica quan es barreja amb aigua, es pot modelar. Sovint s\u2019hi afegeixen altres materials no pl\u00e0stics (inclusions minerals o sorra, petxines, restes org\u00e0niques, etc.) per donar consist\u00e8ncia i modificar les propietats inicials de l\u2019argila. Despr\u00e9s cal donar-li forma i coure la pe\u00e7a. La cer\u00e0mica \u00e9s el primer material sint\u00e8tic creat per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n

\n

La cer\u00e0mica arqueol\u00f2gica \u00e9s un dels millors artefactes per con\u00e8ixer com vivien les societats del passat.<\/p>\n<\/div>\n

Sense cocci\u00f3 no hi ha cer\u00e0mica?<\/strong>
\nEn efecte, durant la cocci\u00f3 el material argil\u00f3s deixa de ser pl\u00e0stic i esdev\u00e9 un material cer\u00e0mic. Depenent dels materials i del proc\u00e9s de cocci\u00f3 (la temperatura i l\u2019atmosfera dins el forn) el resultat de les cer\u00e0miques \u00e9s molt diferent, tant en l\u2019aspecte f\u00edsic com en les propietats.<\/p>\n

Cada propietat deu permetre uns usos.<\/strong>
\nExacte. Una pe\u00e7a que contingui un producte i hagi d\u2019estar est\u00e0tica al magatzem, ha de ser resistent i el m\u00e0xim d\u2019impermeable. En canvi, si ha de viatjar per transport mar\u00edtim interessa que tamb\u00e9 sigui tena\u00e7. I si una cer\u00e0mica ha de servir per cuinar, conv\u00e9 que sigui resistent al canvi de temperatura i poc porosa.<\/p>\n

Quin repertori!<\/strong>
\nPer l\u2019abund\u00e0ncia i bon estat de conservaci\u00f3, la cer\u00e0mica arqueol\u00f2gica \u00e9s un dels millors artefactes per con\u00e8ixer com vivien les societats del passat. Les cer\u00e0miques utilitzades per grecs i romans al symposium<\/em> (banquet), per exemple, s\u00f3n absents en el registre arqueol\u00f2gic de les societats n\u00f2mades contempor\u00e0nies, amb unes altres formes de vida i necessitats.<\/p>\n

\"Vista<\/a>
Vista de la fortalesa del Tchigiz Tepe en \u00e8poca Kushan que va allotjar un monestir budista. Al fons, el riu AMu Darya (antic riu Oxus) i el paisatge darrere el riu \u00e9s l\u2019Afganistan.<\/figcaption><\/figure>\n

Actualment treballes a l\u2019Uzbekistan. Un terreny verge?<\/strong>
\nRelativament. Hi ha molta feina a fer, aix\u00f2 s\u00ed. No hi ha estudis sistem\u00e0tics com a la Mediterr\u00e0nia, on tenim tipologies, cat\u00e0legs de formes, etc. Partim d\u2019estudis cer\u00e0mics anteriors en jaciments de l\u2019antiga regi\u00f3 de la Bactriana, a l\u2019\u00c0sia Central. El nostre projecte se centra en l\u2019estudi arqueol\u00f2gic i arqueom\u00e8tric de cer\u00e0miques datades entre el per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic i l\u2019Islam. Tamb\u00e9 excavem a l\u2019antiga Termez.<\/p>\n

Per qu\u00e8 aquesta zona?<\/strong>
\n\u00c9s interessant per les cultures des del Bronze fins a \u00e8poca isl\u00e0mica. Tamb\u00e9 per la conquesta d\u2019Alexandre el Magne, que hi va estendre la cultura hel\u00b7len\u00edstica i s\u2019hi van fundar ciutats amb teatres… La cer\u00e0mica permet veure la introducci\u00f3 d\u2019aquesta cultura, perqu\u00e8 \u00e9s un reflex del dia a dia. A mitjan segle II aC hi ha l\u2019arribada de cultures n\u00f2mades (Saka<\/em> i Yuezhi<\/em>) i l\u2019establiment de l\u2019imperi Kushan<\/em>, un per\u00edode de pau i d\u2019adveniment del budisme, que \u00e9s contemporani a Roma.<\/p>\n

\"Cel\u00b7la<\/a>
Cel\u00b7la mon\u00e0stica budista que va excavar Mart\u00ednez el 2010.<\/figcaption><\/figure>\n

Quins treballs hi esteu portant a terme?<\/strong>
\nDes del 2006 hem excavat tallers cer\u00e0mics i monestirs budistes de Termez, a tocar l\u2019Amu Darya (antic riu Oxus), al sud d\u2019Uzbekistan. Hem documentat cer\u00e0miques, carbons, ossos d\u2019animals… i ho hem datat amb radiocarboni per disposar de dataci\u00f3 estrat per estrat. Hem estudiat formes i decoracions de les cer\u00e0miques per atribuir-les a un per\u00edode concret, i n\u2019hem fet l\u2019an\u00e0lisi arqueom\u00e8trica per establir-ne la proced\u00e8ncia i els processos de manufactura. Disposem d\u2019una base de dades anal\u00edtica de m\u00e9s de 800 cer\u00e0miques d\u2019una vintena de jaciments arqueol\u00f2gics de la Bactriana, \u00fanica al m\u00f3n. D\u2019importacions de lluny no n\u2019hem detectat fins l\u2019\u00e8poca isl\u00e0mica, tot i que el context \u00e9s de ruta de la seda.<\/p>\n

Eren productors, doncs.<\/strong>
\nS\u00ed, ja des de mitjan tercer mil\u00b7leni aC la civilitzaci\u00f3 de l\u2019Oxus<\/em> fabrica cer\u00e0mica a torn de molt bona qualitat, per\u00f2 ens hem centrat en cer\u00e0miques de per\u00edodes hist\u00f2rics. A la Bactriana en el per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic s\u2019imiten formes gregues (de cr\u00e0teres, copes, etc.) i per l\u2019\u00fas de les pastes s\u2019hi assemblen, per\u00f2 la cocci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s simple i els revestiments o engalbes diferents… No s\u2019aconsegueix la qualitat de la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

\"Cer\u00e0miques<\/a>
Cer\u00e0miques d’\u00e8poca Kushan que apareixen en els monestirs budistes.<\/figcaption><\/figure>\n

Quin \u00e9s l\u2019inter\u00e8s principal de la recerca?<\/strong>
\nAportar nou coneixement hist\u00f2rico-arqueol\u00f2gic sobre el desenvolupament simultani de la cultura hel\u00b7len\u00edstica i isl\u00e0mica a la Mediterr\u00e0nia i a l\u2019\u00c0sia Central. Enfocat a la Bactriana, zona de contactes i migracions integrada en la ruta de la seda, \u00e9s interessant avaluar les interaccions culturals entre pobles n\u00f2mades i sedentaris a escala macroespacial i transcronol\u00f2gica. Tot plegat ens hauria d\u2019ajudar a entendre millor les societats del present, i predir cap a on anem.<\/p>\n

Text i retrat: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n

Fotos: Ver\u00f3nica Mart\u00ednez<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ver\u00f3nica Mart\u00ednez (UB) \u00e9s especialista en arqueometria cer\u00e0mica.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":35053,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35049"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35049"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35098,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35049\/revisions\/35098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}