S\u2019ha presentat avui al vespre al mateix municipi, amb la pres\u00e8ncia d’Amadeu Benach, alcalde;\u00a0Maite Mir\u00f3, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya;\u00a0Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s<\/a>, director de l’ICAC;\u00a0Jaume Buxeda, vicedeg\u00e0 de recerca de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la UB, i\u00a0Joan Olivella, diputat delegat dels Serveis d’Assist\u00e8ncia al Ciutad\u00e0 de la Diputaci\u00f3 de Tarragona.<\/p>\n Els resultats de la prospecci\u00f3 geof\u00edsica, realitzada per l\u2019empresa SOT Prospecci\u00f3 Arqueol\u00f2gica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d\u2019una ciutat amb una estructura vi\u00e0ria for\u00e7a regular formada per carrers paral\u00b7lels i amples, creuats per vies m\u00e9s estretes. Fins ara s\u2019han identificat uns 200 recintes<\/strong>, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.<\/p>\n Hauria estat la gran ciutat de la Cesset\u00e0nia oriental<\/strong>, territori habitat per la tribu ib\u00e8rica d\u2019aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s\u2019est\u00e9n entre el mass\u00eds de Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien com a gran capital a Kesse, actual Tarragona.<\/p>\n Ja unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible exist\u00e8ncia del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagn\u00e8tiques dels materials del subs\u00f2l. Pel que fa la cronologia, la recollida de material cer\u00e0mic superficial i els antics treballs d\u2019excavaci\u00f3 indiquen que ja existia un nucli de poblaci\u00f3 en el segle VI aC, que va perdurar fins a l\u2019entorn l\u2019any 200 aC<\/strong>, quan es va abandonar en relaci\u00f3 amb la Segona Guerra P\u00fanica o les revoltes ind\u00edgenes posteriors.<\/p>\n Els investigadors tenen la intenci\u00f3 de fer enguany una primera excavaci\u00f3, un sondeig per comprovar els resultats en les zones de m\u00e9s dif\u00edcil interpretaci\u00f3. Tot seguit s\u2019iniciaran els treballs d\u2019excavaci\u00f3 en extensi\u00f3, en coordinaci\u00f3 amb l\u2019Ajuntament. \u00abEl resultat del georadar facilitar\u00e0 enormement la tasca d\u2019excavaci\u00f3<\/strong>, ja que permetr\u00e0 gestionar i planificar els treballs; encara que sempre hi ha elements que no estan clars. Per exemple, sembla que hi ha construccions i trama urbana m\u00e9s enll\u00e0 del sistema defensiu al sud de la poblaci\u00f3\u00bb, explica el professor Noguera.<\/p>\n <\/p>\n V\u00eddeo de la recerca<\/strong><\/a>: El georadar permet veure una gran ciutat ibera soterrada a Banyeres del Pened\u00e8s<\/p>\n L\u2019Ajuntament de Banyeres del Pened\u00e8s passar\u00e0 a ser el propietari del conjunt dels terrenys, ja que est\u00e0 prevista comprar-los en els pr\u00f2xims mesos. El consistori est\u00e0 fent els tr\u00e0mits per poder comen\u00e7ar les excavacions juntament amb la UB, sempre amb la intenci\u00f3 de divulgar i mostrar al p\u00fablic el jaciment<\/strong>. Per l\u2019alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, aquesta \u00ab\u00e9s una gran troballa, important no nom\u00e9s per al nostre municipi sin\u00f3 per al conjunt del pa\u00eds\u00bb.<\/p>\n![\"Joan](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Banyeres_5-400x300.jpg\")
<\/a>![\"Estructura](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Banyeres_3-400x566.jpg\")
<\/a>![\"Imatge](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Banyeres_4-400x223.jpg\")
<\/a>