![\"Esgl\u00e9sies](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/egara\/esglesies2_egara.jpg\")
<\/a>\n<\/div>\nImatge del Conjunt Monumental de les Esgl\u00e9sies de Terrassa.<\/h6>\nD’esquerra a dreta: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. (Foto: Badia-Casanova) <\/h6>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important de la vostra recerca? <\/strong><\/p>\n Que s\u2019ha posat al descobert un dels conjunts episcopals m\u00e9s ben conservats de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. L\u2019avantatge de Terrassa \u00e9s que respecte a les zones episcopals com Barcelona, Val\u00e8ncia i Tarragona, no t\u00e9 una ciutat a sobre i les restes es poden conservar pr\u00e0cticament senceres, com \u00e9s el cas de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel. D\u2019edificis del segle VI en tenim molt pocs!<\/p>\n Per qu\u00e8 a Terrassa la ciutat no es va fer sobre el conjunt episcopal? <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 sempre ha tingut culte religi\u00f3s. Quan va deixar de ser seu episcopal es va convertir en parr\u00f2quia rural, una esgl\u00e9sia rom\u00e0nica. El gran conjunt episcopal es va reduir a una quarta part. La catedral es va convertir en una esgl\u00e9sia rom\u00e0nica molt m\u00e9s petita que nom\u00e9s en va aprofitar l\u2019absis. I bona part de les estructures catedral\u00edcies es van convertir en depend\u00e8ncies de la vida rural i la vida mon\u00e0stica de l\u2019orde de Sant Ruf.<\/p>\n L\u2019espai va quedar compartimentat. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. El baptisteri, per exemple, que era al peu de la catedral, es va convertir en rectoria. I amb el pas del temps les parets es van emblanquinar, es van enrajolar, es van pintar\u2026 I les finestes es van transformar en armaris, en portes\u2026 Esclar, ning\u00fa sabia que aquelles parets de sis metres d\u2019al\u00e7ada eren parets del segle VI! El mateix Puig i Cadafalch va enderrocar una part d\u2019aquest mur, pensant-se que enderrova depend\u00e8ncies de la canongia sense valor.<\/p>\n Que fossin parets del segle VI \u00e9s descoberta vostra? <\/strong><\/p>\n No. Moss\u00e8n Arnella al segle XVII ja va fer indagacions en aquest sentit. A m\u00e9s, l\u2019acta de consagraci\u00f3 de Santa Maria, l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica del 1112, diu que la nova esgl\u00e9sia de Santa Maria es construeix sobre l\u2019antiga catedral d\u2019\u00c8gara del 450. Tamb\u00e9 es coneix el cas del primer bisbe de Terrassa, que no \u00e9s designat pel Papa sin\u00f3 que \u00e9s el bisbe de Barcelona que segrega la seu episcopal i nomena un bisbe i crea un bisbat a Terrassa.<\/p>\n \u00c8gara t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 arqueol\u00f2gica. <\/strong><\/p>\n Puig i Cadafalch hi va excavar i hi va trobar una esgl\u00e9sia; Serra-R\u00e0fols, un baptisteri\u2026 Ara s\u2019ha pogut ampliar tot el coneixement que se\u2019n tenia deixant al descobert un conjunt impressionant de tres esgl\u00e9sies, establint diverses fases. S\u2019ha reafirmat que Sant Miquel no \u00e9s un edifici del segle IX sin\u00f3 del VI, i que les pintures del seu absis s\u00f3n del segle VI, cosa bastant extraordin\u00e0ria que segueix portant discussions.<\/p>\n Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 el problema de la hist\u00f2ria de l\u2019art \u00e9s que moltes vegades data per l\u2019estil. I no hi ha pintures del segle VI per buscar paral\u2022lels. D\u2019aquesta \u00e8poca hi ha mosaics (per exemple, a la zona de R\u00e0vena i el mausoleu de Centcelles) per\u00f2 no pintures. El mateix presentador del llibre, el Dr. Marco Buonocore, em deia, al\u2022lucinat: \u201cEm dieu que s\u00f3n pintures del segle VI, per\u00f2 per tradici\u00f3 semblen del segle IX!\u201d Per\u00f2 s\u00f3n del segle VI: arqueol\u00f2gicament s\u2019ha demostrat.<\/p>\n Com?<\/strong><\/p>\n L\u2019obra constructiva \u00e9s tota una obra unit\u00e0ria: des dels fonaments a l\u2019absis. L\u2019absis no \u00e9s una reforma posterior. A m\u00e9s, el material que donen les rases de fonamentaci\u00f3 \u00e9s de principis del segle VI. Alg\u00fa pot dir: l\u2019absis \u00e9s del segle VI, per\u00f2 la pintura pot ser posterior.<\/p>\n Qu\u00e8 li respondries?<\/strong><\/p>\n Que els informes de restauraci\u00f3 han arribat a la conclusi\u00f3 que la pintura no t\u00e9 capa de preparaci\u00f3, est\u00e0 pintada sobre el morter de construcci\u00f3, i \u00e9s una cosa feta si no el mateix dia, l\u2019endem\u00e0. A m\u00e9s, nosaltres hem trobat restes d\u2019esquitxades de pinzell al fonament abans de pavimentar-se amb el signinum. S\u00f3n molts arguments!<\/p>\n Datar aquestes pintures \u00e9s la vostra gran aportaci\u00f3? <\/strong><\/p>\n L\u2019aportaci\u00f3 \u00e9s tot el conjunt de tres esgl\u00e9sies del qual finalment s\u2019ha pogut establir la dataci\u00f3. Per exemple, la piscina que Serra-R\u00e0fols data del 450 del primer baptisteri, \u00e9s una piscina anterior, del segle IV (la que surt a tot arreu citada com la millor piscina de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica estil\u00edsticament parlant). I la que \u00e9s la piscina baptismal del segle V \u00e9s la que vam trobar nosaltres el 2001. Vam trobar al peu de la catedral un baptisteri que conserva part de la seva piscina i part de les seves fa\u00e7anes nord, sud i oest senceres.<\/p>\n \n Com a conjunt episcopal, qu\u00e8 caracteritza el d\u2019\u00c8gara? <\/strong><\/p>\n Que \u00e9s una ciutat sense ciutat! De la ciutat romana d\u2019\u00c8gara nom\u00e9s se\u2019n t\u00e9 not\u00edcia jur\u00eddicament. Existeix en l\u2019ordre rom\u00e0, perqu\u00e8 en uns pedestals aprofitats com a material de construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica hi surt el \u201cmunicipi flavi d\u2019\u00c8gara\u201d, o sigui, del segle II. Hi ha, doncs, una entitat jur\u00eddica i tot un ager, per\u00f2 no una estructura urbana de ciutat: no hi ha carrers, ni cases, ni teatre, ni f\u00f2rum\u2026 No se n\u2019han trobat restes, en tot cas.<\/p>\n Caram. <\/strong><\/p>\n Segurament estem davant d\u2019un cas que \u00e9s un territori de vil\u2022les i un centre jur\u00eddic. \u00bfQue aquest centre jur\u00edric sigui a la zona de les esgl\u00e9sies? No ho sabem. El que podem assegurar \u00e9s que la seu episcopal aprofita unes estructures d\u2019\u00e8poca romana, concretament d\u2019una casa que, abans de ser seu episcopal, ja t\u00e9 quatre fases de caire religi\u00f3s amb el baptisteri que d\u00e8iem del segle IV i tot. O sigui que hi ha unes restes d\u2019estructures residencials sense entorn urb\u00e0 que es transforma en m\u00f3n religi\u00f3s de categoria fins que al 450 esdev\u00e9 seu episcopal.<\/p>\n En quina mesura el llibre proporciona informaci\u00f3 definitiva? <\/strong><\/p>\n Les fases episcopals estan molt treballades estratigr\u00e0ficament (fa tres anys que ens hi trenquem les banyes!), i les que establim les donem per definitives. Per\u00f2 el Conjunt Monumental ha de generar molts altres estudis, perqu\u00e8 s\u2019ha excavat molt i s\u2019ha tret molt material, des d\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica fins al segle XX.<\/p>\n En quantes campanyes? <\/strong><\/p>\n Es va fer una campanya de mig any el 1995; el 1996-1997 una campanya d\u2019un any i del 2001 al 2004 seguit. I des de fa un any es fa un seguiment de les obres de restauraci\u00f3.<\/p>\n \n Qu\u00e8 et sembla que representa publicar La seu episcopal d\u2019\u00c8gara<\/em>? <\/strong><\/p>\n \u00c8gara \u00e9s la gran coneguda perqu\u00e8 tothom la coneix i la gran desconeguda perqu\u00e8 ning\u00fa la coneix a fons perqu\u00e8 tampoc s\u2019ha fet res en molt temps. Aquest \u00e9s el primer llibre des de les excavacions dels anys 50. S\u2019havien fet estudis d\u2019hist\u00f2ria de l\u2019art, per\u00f2 no des del punt de vista arqueol\u00f2gic, posant sobre la taula la dataci\u00f3 i el funcionament de l\u2019edifici. De Serra-R\u00e0fols passem a aix\u00f2. \u00c9s una posada al dia enorme.<\/p>\n Carme Badia i Puig<\/em><\/p>\n Entrevista feta el gener del 2009 <\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrevista a Gemma Garcia, coautora de ‘La seu episcopal d\u2019\u00c8gara. Arqueologia d\u2019un conjunt cristi\u00e0 del segle IV al IX’, novetat editorial de la S\u00e8rie Documenta de l’ICAC.Estructures d\u2019\u00e8poca romana reaprofitades com a espai de resid\u00e8ncia del conjunt episcopal. <\/h6>\n
<\/a> <\/p>\n Detall de la piscina baptismal del segle V.<\/h6>\n
<\/a><\/p>\nNau lateral de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del segle V.<\/h6>\n
<\/a> <\/p>\n Gemma Garcia i Llinares a l’exterior de l’ICAC.<\/h6>\n
<\/p>\n
\n
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3678"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3678"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3678\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9279,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3678\/revisions\/9279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3678"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3678"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3678"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}