{"id":3954,"date":"2010-01-31T18:22:52","date_gmt":"2010-01-31T18:22:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&#038;p=3954"},"modified":"2015-07-06T16:58:46","modified_gmt":"2015-07-06T16:58:46","slug":"arqueolegs-de-licac-intervenen-al-xv-congres-darqueologia-cristiana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2010\/arqueolegs-de-licac-intervenen-al-xv-congres-darqueologia-cristiana\/","title":{"rendered":"Arque\u00f2legs de l\u2019ICAC intervenen al XV Congr\u00e9s d\u2019Arqueologia Cristiana"},"content":{"rendered":"<p>Tres investigadors de l\u2019ICAC, Gemma Garcia, Jordi L\u00f3pez i Josep M. Puche, van presentar tres comunicacions al XV Congr\u00e9s Internacional d\u2019Arqueologia Cristiana que va tenir lloc a Toledo del 8 al 12 de setembre (http:\/\/www.xvciac.es), organitzat per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid. Gemma Garcia va parlar de la seu episcopal d\u2019\u00c8gara; Jordi L\u00f3pez, del santuari paleocristi\u00e0 dels m\u00e0rtirs Fructu\u00f3s, Auguri i Eulogi, a Tarraco, i el mateix L\u00f3pez amb Josep Maria Puche van fer una confer\u00e8ncia titulada \u201cMetrologia i proporcions en les bas\u00edliques paleocristianes de Tarraco\u00bb. M\u00e9s avall trobareu un resum de totes tres confer\u00e8ncies.<\/p>\n<p>L\u2019objectiu del Congr\u00e9s d\u2019Arqueologia Cristiana era tractar sobre les relacions entre el clergat i l\u2019arquitectura i el desenvolupament de la topon\u00edmia, la numism\u00e0tica i les arts pl\u00e0stiques en pa\u00efsos d\u2019Orient i Occident en els or\u00edgens del cristianisme. La trobada, que se celebra des del segle XIX, ha aplegat en l\u2019edici\u00f3 d\u2019enguany m\u00e9s de 350 especialistes de m\u00e9s d\u2019una vintena de pa\u00efsos. L\u2019\u00faltima edici\u00f3 es va celebrar el 1999 a Viena.<\/p>\n<div style=\"text-align: center;\">\n <a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/jordi%20lpez.jpg\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/jordi%20lpez.jpg\" border=\"0\" alt=\"Jordi L\u00f3pez a Toledo\" width=\"370\" height=\"278\"><\/a>\n<\/div>\n<h6> <\/h6>\n<h6>Jordi L\u00f3pez Vilar (centre) durant la seva intervenci\u00f3, amb Vicenzo Fiocchi Nicolai, rector del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana, impulsor del congr\u00e9s.<\/h6>\n<p>Vegeu tot seguit un resum de les confer\u00e8ncies presentades pels tres arque\u00f2legs de l\u2019ICAC.<\/p>\n<p><strong>Gemma Garcia Llinares<\/strong> (ICAC); Antoni Moro Garcia (Museu de Terrassa) i Francesc Tuset Bertran (UB): \u201cLa seu episcopal d\u2019\u00c8gara, segles IV-IX\u201d.<\/p>\n<p>Amb aquesta comunicaci\u00f3 es van presentar per primera vegada al p\u00fablic internacional els resultats de les excavacions arqueol\u00f2giques al conjunt monumental de les esgl\u00e9sies de Sant Pere de Terrassa, objecte d\u2019una monografia que porta a terme l\u2019ICAC. Fins ara l\u2019\u00fanic coneixement que se\u2019n tenia provenia de Josep Puig i Cadafalch i d\u2019articles de bibliografia local. La magnitud del complex suposa un dels pocs exemples de conjunt episcopal sencer en planta i ajuda a entendre molts aspectes funcionals que fins ara no es coneixien, a m\u00e9s d\u2019obrir noves vies d\u2019investigaci\u00f3 i estudi.<\/p>\n<p><strong>Jordi L\u00f3pez Vilar<\/strong>: \u201cEl santuari paleocristi\u00e0 dels m\u00e0rtirs Fructu\u00f3s, Auguri i Eulogi al suburbi de Tarraco\u201d<\/p>\n<p>La cristianitzaci\u00f3 de Tarraco \u00e9s un dels fen\u00f2mens m\u00e9s visibles en el marc de les transformacions de la tardoantiguitat. L\u2019auge creatiu i institucional des de finals segle IV va implicar la transformaci\u00f3 de la fesomia urbana i el naixement d\u2019una nova topografia cristiana.<\/p>\n<p>L\u2019estat actual dels nostres coneixements no permet saber la situaci\u00f3 dels edificis eclesi\u00e0stics a la ciutat, per\u00f2 l\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica d\u2019un santuari martirial suburb\u00e0 aporta prou dades per valorar la import\u00e0ncia de la comunitat cristiana i el creixent poder del bisbe. El sepulcre dels m\u00e0rtirs \u00e9s l\u2019origen d\u2019una extensa necr\u00f2polis ad sanctos. La construcci\u00f3 a principis del segle V d\u2019una s\u00e8rie d\u2019edificis encara va donar m\u00e9s relleu al santuari: la gran bas\u00edlica de tres naus al centre de la necr\u00f2polis amb una construcci\u00f3 adossada i un baptisteri. M\u00e9s al nord apareix una segona bas\u00edlica m\u00e9s petita, precedida per un atri i associada a altres edificis d\u2019indubtable car\u00e0cter rural.<\/p>\n<p>Amb la desaparici\u00f3 de l\u2019Imperi rom\u00e0 s\u2019aturen els enterraments de la necr\u00f2polis i s\u2019abandona la bas\u00edlica septentrional. Es prefigura, aix\u00ed, una nova topografia que arribar\u00e0 al punt culminant al segle VI, amb la construcci\u00f3 d\u2019una nova catedral a l\u2019acr\u00f2polis romana i una nova bas\u00edlica de commemoraci\u00f3 martirial a l\u2019arena de l\u2019amfiteatre.<\/p>\n<p><strong>Josep Maria Puche Fontanilles<\/strong> i <strong>Jordi L\u00f3pez Vilar<\/strong>: \u201cMetrologia i proporcions en les bas\u00edliques paleocristianes de Tarraco: la bas\u00edlica septentrional del complex suburb\u00e0 de Sant Fructu\u00f3s i la bas\u00edlica de l\u2019amfiteatre\u201d<\/p>\n<p>Aquesta comunicaci\u00f3 fa l\u2019an\u00e0lisi arquitect\u00f2nica de dues bas\u00edliques tarraconenses de les quals hi ha una planimetria fiable: la bas\u00edlica septentrional del conjunt suburb\u00e0 de Sant Fructu\u00f3s i la bas\u00edlica de l\u2019amfiteatre. S\u00f3n edificis que corresponen a dues etapes ben diferenciades. La primera s\u2019ha datat de principis del segle V i la planta respon a un canon cl\u00e0ssic: precedida per un quadrip\u00f2rtic, la bas\u00edlica de tres naus disposa tamb\u00e9 de transcepte, absis quadrangular i contraabsis. La bas\u00edlica de l\u2019amfiteatre \u00e9s del segle VI i mostra caracter\u00edstiques d\u2019\u00e8poca posterior, com l\u2019absis de planta de ferradura.<\/p>\n<p>Tota construcci\u00f3 implica una planificaci\u00f3 que sovint va m\u00e9s enll\u00e0 l\u2019aspecte utilitari, i de fet l\u2019arquitectura sovint \u00e9s un vehicle per expressar ideologies i creences. L\u2019estudi de dues de les bas\u00edliques paleocristianes de Tarragona ha establert el projecte constructiu original, en qu\u00e8 formes i proporcions es van utilitzar com a s\u00edmbol per accentuar el car\u00e0cter sacre d\u2019aquests edificis.<\/p>\n<p>L\u2019an\u00e0lisi permet deduir les unitats de mesura i el joc de proporcions i el m\u00f2dul emprats. Per desgr\u00e0cia, la nul\u2022la conservaci\u00f3 dels murs en al\u00e7at en dificulten la restituci\u00f3 volum\u00e8trica, per\u00f2 \u00e9s d\u2019esperar que els principis que regeixen la planta es manifestin tamb\u00e9 en l\u2019al\u00e7at. D\u2019acord amb aquesta premissa s\u2019ha definit una proposta restitutiva dels volums. <\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gemma Garcia, Jordi L\u00f3pez i Josep M. Puche van presentar comunicacions al XV Congr\u00e9s Internacional d\u2019Arqueologia Cristiana, a Toledo.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3954"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9221,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954\/revisions\/9221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3954"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}