![\"Joaquin](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ruiz\/ruizarbulo1.jpg\" "\\"Joaquin")
Entrevista a Joaquin Ruiz de Arbulo, nou catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de Gr\u00e8cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili<\/h5>\n<\/p>\n
Entrevista a Joaquin Ruiz de Arbulo, nou catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de Gr\u00e8cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili<\/h5>\n<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 representa ser el primer catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de la URV? <\/strong><\/p>\n Ser catedr\u00e0tic en una ciutat on treballes des de fa 20 anys \u00e9s un orgull i una immensa sensaci\u00f3 de responsabilitat, sobretot perqu\u00e8 durant aquest temps he treballat en un altre lloc, la Universitat de Lleida, i he sigut un espectador de tot el que s\u2019anava fent aqu\u00ed. El meu company Ricardo Mar, professor responsable de l’\u00e0rea d’Arqueologia de la URV, i els membres de l’ICAC han engegat els \u00faltims anys projectes importants que s\u2019han de continuar.<\/p>\n <\/p>\n Ara comen\u00e7a una altra fase. <\/strong><\/p>\n I tant! Sent espectador pots opinar de manera f\u00e0cil i c\u00f2moda, per\u00f2 quan has de prendre decisions i implicar-te, canvia. Per\u00f2 no cal dir que tamb\u00e9 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3. Tarragona \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia per a la nostra professi\u00f3, l\u2019arqueologia cl\u00e0ssica, i es tracta d\u2019aprofitar el moment, que deien els antics, perqu\u00e8 les coses es fan o no es fan, per\u00f2 no es tornen a repetir.<\/p>\n <\/p>\n Estem un moment en qu\u00e8 l\u2019arqueologia urbana \u00e9s una part important\u00edssima de la despesa arqueol\u00f2gica: m\u00e9s d\u2019un 90% es dedica a l\u2019arqueologia d\u2019urg\u00e8ncies i nom\u00e9s una part \u00ednfima \u00e9s per a recerca. Aix\u00f2 no t\u00e9 sentit. No hi pot haver una tasca professional sense que la investigaci\u00f3 hi estigui implicada directament.<\/p>\n <\/p>\n Com es pot solucionar? <\/strong><\/p>\n Els arque\u00f2legs professionals ja tenen la seva feina. \u00c9s responsabilitat nostra, del col\u00b7lectiu investigador, les universitats i els museus, buscar f\u00f3rmules perqu\u00e8 la feina que es fa no sigui nom\u00e9s un expedient administratiu, sin\u00f3 que serveixi per al coneixement hist\u00f2ric. Es tracta de conscienciar el poder pol\u00edtic i la societat que l\u2019arqueologia \u00e9s una activitat cient\u00edfica d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic. Aix\u00f2 ho hem d\u2019assumir nosaltres en primer lloc, i despr\u00e9s fer que tota la societat en sigui copart\u00edcip i pugui valorar la nostra feina en les publicacions.<\/p>\n <\/p>\n Quin repte! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, i hem de saber sumar esfor\u00e7os, discutir tot el que s\u2019hagi de discutir, assumir cadasc\u00fa la seva responsabilitat i treballar a la una. En arqueologia urbana quan es fa una troballa important d\u2019entrada \u00e9s un problema. L\u2019excavaci\u00f3 es fa sempre en funci\u00f3 d\u2019un p\u00e0rquing o d\u2019una promoci\u00f3, coses importants per a la ciutat, que per culpa del fet que \u201cha sortit alguna cosa\u201d la gent ent\u00e9n que no es podr\u00e0 fer o s\u2019endarrerir\u00e0. I no es tracta d’aix\u00f2, sin\u00f3 de valorar cada troballa i buscar la f\u00f3rmula per conservar-la i integrar-la, i si no \u00e9s necessari, com a m\u00ednim fer-ne una documentaci\u00f3 exhaustiva.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 com? Actuant r\u00e0pidament, tenint un coneixement global, definint en cada moment les caracter\u00edstiques de la troballa, dient per qu\u00e8 \u00e9s important i fent propostes d’actuaci\u00f3. Si ho sabem fer \u00e9s quan tothom s\u2019adona que l\u2019arqueologia no \u00e9s que serveixi, \u00e9s que \u00e9s un orgull!<\/p>\n <\/p>\n Quins passos concrets s\u2019han de fer? <\/strong><\/p>\n Primer: que tots els arque\u00f2legs professionals se sentin recolzats per unes institucions que estan darrere seu. Segon: hem de tenir un mateix llenguatge (infografia, t\u00e8cniques de registre, etc.) que permeti analitzar tota la informaci\u00f3 que es reculli de forma conjunta. Tercer, hem de definir criteris d\u2019investigaci\u00f3 i, en quart lloc, hem de fer divulgaci\u00f3. I ho hem de potenciar tot alhora!<\/p>\n <\/p>\n Eudald Carbonell parla no de \u201cdivulgaci\u00f3\u201d sin\u00f3 de \u201csocialitzaci\u00f3\u201d. <\/strong><\/p>\n El nostre problema com a arque\u00f2legs \u00e9s que no podem treballar a\u00efllats en un laboratori al qual ning\u00fa entra fins que no has acabat el teu experiment. Els nostres \u201cexperiments\u201d els hem de fer sempre a la vista de tothom i sota una tremeda pressi\u00f3 quan en dep\u00e8n la continu\u00eftat de les obres. Del que es tracta \u00e9s que es puguin fer d\u2019una forma comprensible per a tots: el promotor, la gent que ho est\u00e0 veient, els mitjans de comunicaci\u00f3, els pol\u00edtics\u2026<\/p>\n <\/p>\n De feina no en falta!<\/strong><\/p>\n En efecte, s\u2019ha de treballar, per\u00f2 els mitjans ja els tenim: l\u2019ICAC i la URV, una universitat p\u00fablica que vol apostar decididament per l’excel\u00b7l\u00e8ncia i que t\u00e9 l\u2019arqueologia i la prehist\u00f2ria com a \u00e0rees estrat\u00e8giques. Buf! Per un investigador aix\u00f2 s\u00f3n paraules majors.<\/p>\n <\/p>\n Quin \u00e9s el paper de l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\n L\u2019ICAC t\u00e9 unes mires de Mediterr\u00e0nia occidental i especialistes en diferents camps (ceramologia, cultura material, arqueologia urbana i del territori, epigrafia, ci\u00e8ncies anal\u00edtiques, etc.) treballant plegats. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament engrescador! Aquest tipus d’instituts de recerca nom\u00e9s els coneix\u00edem al m\u00f3n anglosax\u00f3, per\u00f2 ells no tenen el jaciment al costat. Aqu\u00ed en canvi tenim els especialistes i les instal\u00b7lacions al costat mateix del jaciment i dels materials que estudiem: el circ, l\u2019amfiteatre, el museu arque\u00f2logic… \u00c9s una oportunitat \u00fanica!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Quina voldries que fos la teva contribuci\u00f3? <\/strong><\/p>\n Jo entenc que la meva feina com a catedr\u00e0tic de la URV \u00e9s potenciar una de les l\u00ednies de recerca, l\u2019arqueologia urbana, tant a Tarragona com a tota Catalunya, de manera que l\u2019experi\u00e8ncia que ja acumula el nostre grup de recerca, que dirigeix Ricardo Mar, pugui servir de referent per al que es fa a altres llocs. Ara mateix tenim actiu un projecte d’investigaci\u00f3 estatal amb els companys de M\u00e8rida i Cartagena, coordinem una xarxa europea de capitals provincials romanes i tenim l\u00ednies de treball obertes a Tarragona, el f\u00f2rum de Segobriga, els santuaris d’Ostia i la mateixa Roma.<\/p>\n <\/p>\n No deixar\u00e0s la doc\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n Per descomptat que no! En la nostra feina \u00e9s essencial per la senzilla ra\u00f3 que la investigaci\u00f3 sense la doc\u00e8ncia s\u2019extingiria per ella mateixa! La responsabilitat del professor universitari \u00e9s saber engrescar l\u2019estudiant, donar-li les eines perqu\u00e8 pugui treballar, i servir-li de pont perqu\u00e8 descobreixi la vida professional, les l\u00ednies de recerca d\u2019aqu\u00ed i de fora.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Entrevista feta el maig del 2010 <\/em><\/p>\n per Carme Badia (cbadia@icac.net) <\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"Joaquin](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ruiz\/ruizarbulo2.jpg\" "\\"Joaquin")
<\/a>Qu\u00e8 vol dir \u201caprofitar el moment\u201d? <\/strong><\/p>\n<\/a>S\u2019ha de canviar la visi\u00f3 que t\u00e9 la gent de l\u2019arqueologia. <\/strong><\/p>\n<\/a> <\/a> <\/a><\/p>\nConversem amb el primer catedr\u00e0tic d’Arqueologia de Gr\u00e8cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili, el doctor Joaquin Ruiz de Arbulo, que pren possessi\u00f3 de la pla\u00e7a el dia 18 de juny.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4031"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4031"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4031\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9196,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4031\/revisions\/9196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}