![\"Treballs](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ter\/foto1.jpg\" "\\"Treballs")
<\/a>Entrevista a Josep M. Palet i H\u00e8ctor Orengo, membres del GIAP de l\u2019ICAC<\/h5>\n<\/p>\n
\u201cVolem explicar la relaci\u00f3 hist\u00f2rica plana-muntanya a trav\u00e9s de la transhum\u00e0ncia al NE de Catalunya\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
Tres arque\u00f2legs de l\u2019ICAC acaben de tornar de la campanya de prospeccions a l\u2019Alt Ter per documentar totes les estructures arqueol\u00f2giques conservades en aquesta \u00e0rea d\u2019alta muntanya. Es tracta del Dr. Josep M. Palet i dels investigadors en formaci\u00f3 H\u00e8ctor Orengo i Arnau Garcia, membres del Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l\u2019ICAC.<\/h5>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n <\/p>\n Com ha anat aquesta la primera campanya? <\/strong><\/p>\n Molt b\u00e9. Hem localitzat totes les estructures d\u2019origen antr\u00f2pic al conjunt del territori que hem estudiat, l\u2019Alt Ter, des del Puigmal (a l\u2019oest) fins al cim del Balandrau (a l\u2019est), centrant-nos en les valls de Coma de Vaca i de N\u00faria.<\/p>\n <\/p>\n N\u2019hem inventariat unes 300, quasi totes relacionades amb activitats ramaderes i algunes, molt poques, amb activitats mineres. Com al Cad\u00ed i a Andorra<\/a>, en aquest espai d\u2019alta muntanya la pres\u00e8ncia de restes arqueol\u00f2giques \u00e9s molt intensa. Hi ha una densitat molt alta de restes i, per tant, una gran riquesa patrimonial.<\/p>\n <\/p>\n Us atreviu ja a datar-les? <\/strong><\/p>\n Les estructures m\u00e9s visibles i abundants estan vinculades a la ramaderia transhumant del segle XVII fins a principis del XX. Molts d\u2019aquests espais han tingut una ocupaci\u00f3 de llarga durada. En prospecci\u00f3 ja hem pogut detectar jaciments on hi ha ocupaci\u00f3 anterior. La fase medieval segur que la tindrem. En futurs sondejos previsiblement tindrem cronologies premedievals i trobarem una seq\u00fc\u00e8ncia de llarga durada com vam trobar a Andorra.<\/p>\n <\/p>\n Hi ha, doncs, continu\u00eftat respecte a altres zones del Pirineu? <\/strong><\/p>\n Complementarietat, m\u00e9s aviat. Aqu\u00ed hem apr\u00e8s com en la verticalitat extrema l\u2019home s\u2019adapta. A la vall del Madriu no ho ten\u00edem, perqu\u00e8 la topografia \u00e9s molt m\u00e9s suau, i les \u00e0rees humanes eren on la topografia ho permetia. Aqu\u00ed hem trobat construccions en pendents superiors al que fins ara consider\u00e0vem transitables!<\/p>\n <\/p>\n S\u00ed. Les pastures s\u00f3n excel\u00b7lents i al ramat no li importa el pendent! I l\u2019h\u00e0bitat, que aqu\u00ed est\u00e0 vinculat quasi exclusivament al m\u00f3n ramader, s\u2019adapta a aquesta topografia. Una topografia extrema en qu\u00e8 fins i tot pot ser m\u00e9s f\u00e0cil excavar un forat que construir un habitatge. Tenim moltes cabanes soterrades!<\/p>\n <\/p>\n A quines conclusions arribeu? <\/strong><\/p>\n Tots aquests espais de pastura s\u00f3n antr\u00f2pics. Aquesta especialitzaci\u00f3 en activitats ramaderes la v\u00e8iem a Perafita-Claror (Andorra). A la vall del Madriu hi havia m\u00e9s diversificaci\u00f3 (ramaderia, metall, pega, carboneig). Aqu\u00ed no: aqu\u00ed el bosc ha desaparegut des de molt antic per sota la cota 2.000 per acci\u00f3 humana. Des d\u2019un moment que ara no podem precisar (els paleoec\u00f2legs ens ho diran) tota aquesta \u00e0rea s\u2019ha convertit en espai de pastura.<\/p>\n <\/p>\n Impressionant. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. \u00c9s un espai on el bosc s\u2019elimina des d\u2019\u00e8poca molt reculada i es mant\u00e9 com a \u00e0rea d\u2019explotaci\u00f3 intensa ramadera fins al segle XX. Avui estem en fase regressiva: torna a apar\u00e8ixer el bosc. Ara encara hi ha pastura, per\u00f2 de b\u00f2vids i \u00e8quids, mentre que abans era pastura d\u2019ovicaprins.<\/p>\n <\/p>\n Ja es veur\u00e0, per\u00f2 a la tardor la complementarem amb una prospecci\u00f3 a l\u2019Alt Empord\u00e0, a la zona de muntanya baixa i mitjana de les Alberes, i m\u00e9s endavant amb una tercera prospecci\u00f3 de la plana de l\u2019Empord\u00e0, a la zona litoral. El fil conductor \u00e9s sempre la ramaderia, concretament la transhum\u00e0ncia.<\/p>\n <\/p>\n Hi havia transhum\u00e0ncia en \u00e8poca romana?<\/strong><\/p>\n \u00c9s la nostra hip\u00f2tesi! La transhum\u00e0ncia de llarga dist\u00e0ncia no est\u00e0 documentada als Pirineus. La nostra idea \u00e9s explicar com la transhum\u00e0ncia ha relacionat hist\u00f2ricament la plana i la muntanya. I de fet un dels objectius \u00e9s justament esbrinar si va existir la transhum\u00e0ncia en \u00e8poca romana organitzada a l\u2019extrem nord-est de Catalunya.<\/p>\n <\/p>\n<\/a>Durant deu dies d\u2019aquest juliol, i amb l\u2019ajut de tres arque\u00f2legs m\u00e9s, han prospectat la zona de Coma de Vaca i Vall de N\u00faria. Aquesta recerca s\u2019insereix dins del projecte InterAmbAr, coordinat per Ramon Juli\u00e0 (Institut de Ci\u00e8ncies de la Terra Jaume Almera \u2013 CSIC). Josep M. Palet es cuida de la direcci\u00f3 i coordinaci\u00f3 dels estudis hist\u00f2rics i arqueol\u00f2gics. Tamb\u00e9 hi participa Santi Riera (UB) com a codirector dels estudis paleoambientals, i membres del Geolab (Universitat de Llimotges i Universitat Blaise Pascal de Clermont-Ferrand). Aquesta recerca \u00e9s un projecte I+D concedit pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 per al per\u00edode 2010-2012.<\/p>\n<\/a>Com s\u00f3n aquestes estructures que heu trobat? <\/strong><\/p>\n<\/a>Tants recursos hi havia, perqu\u00e8 l\u2019home s\u2019hi instal\u00b7l\u00e9s en aquestes condicions? <\/strong><\/p>\n<\/a>Qu\u00e8 espereu que doni de si aquesta recerca fins al 2012? <\/strong><\/p>\n