![\"M.](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/belarte\/belarte.jpg\" "\\"M.")
<\/a>Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (investigadora ICREA adscrita a l\u2019ICAC)<\/h5>\n\u201cAlthiburos presenta una gran superposici\u00f3 d\u2019estructures pels 2.000 anys d\u2019ocupaci\u00f3\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
M. Carme Belarte ha estat la responsable d\u2019una de les dues zones d\u2019excavaci\u00f3 del capitoli de la ciutat d\u2019Althiburos (nord-oest de Tun\u00edsia) aquest juliol.<\/h5>\n
<\/p>\n
\u201cEvoluci\u00f3 social i formaci\u00f3 de l\u2019estat n\u00famida: les poblacions de la regi\u00f3 de Sicca Veneria (El Kef, Tun\u00edsia) i les seves relacions amb la civilitzaci\u00f3 p\u00fanica. Prospeccions i excavacions a Althiburos\u201d<\/strong> \u00e9s un projecte de la Universitat de Barcelona i l\u2019Institut National du Patrimoine de Tun\u00edsia, dirigit per Joan Sanmart\u00ed i Nabil Kallala. L\u2019ICAC hi col\u00b7labora des del principi, el 2006, a trav\u00e9s del seu personal investigador i de la Unitat de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica (UDG). Enguany hi han participat, a m\u00e9s de M. Carme Belarte, els investigadors en formaci\u00f3 Pau Olmos i Meritxell Monr\u00f3s, i Josep M. Axet de la UDG. Tamb\u00e9 hi va participar N\u00faria Morell, doctorada a l\u2019ICAC.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019objectiu \u00e9s analitzar els processos que van conduir a la complexitat sociocultural i a la formaci\u00f3 dels estats n\u00famides. Fins ara s\u2019ha documentat una estratigrafia complexa que va des d\u2019\u00e8poca medieval fins al segle X-IX aC. Els treballs els ha subvencionat l\u2019AGAUR, el Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3, el Ministeri de Cultura i l\u2019Ag\u00e8ncia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El jaciment est\u00e0 situat al cor de l\u2019antiga Num\u00eddia, a 180 km al sud-oest de Tunis i a 40 km de la frontera algeriana, en una zona d\u2019altiplans de l\u2019Alt Tell tunisi\u00e0 de gran riquesa agr\u00edcola. El projecte d\u2019excavaci\u00f3 i prospecci\u00f3 \u00e9s molt ampli: inclou la ciutat i la vall.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 ha aportat la campanya del 2010? <\/strong><\/p>\n Ja sab\u00edem que era una zona rica arqueol\u00f2gicament, amb molts meg\u00e0lits, per\u00f2 la prospecci\u00f3 realitzada en el marc del projecte ha confirmat que \u00e9s d\u2019una gran densitat d\u2019ocupaci\u00f3. S\u2019han documentat 221 monuments megal\u00edtics. Per sort tot est\u00e0 prou preservat.<\/p>\n <\/p>\n Com \u00e9s? <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 l\u2019agricultura quasi no est\u00e0 mecanitzada. \u00c9s un m\u00f3n molt intacte, una mica com l\u2019Espanya dels anys 50, si se\u2019m permet la comparaci\u00f3. Per exemple, hi ha sitges excavades a la roca que estaven en \u00fas fins fa deu anys.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Moltes, perqu\u00e8 \u00e9s una ciutat ocupada durant una \u00e8poca molt llarga, del segle X aC fins al X-XI dC. Aquests m\u00e9s de 2.000 anys d\u2019ocupaci\u00f3 fa que hi hagi moltes estructures superposades, que dificulten l\u2019excavaci\u00f3 en extensi\u00f3.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Estructures romanes incloses.<\/strong><\/p>\n \u00c9s clar. Justament s\u00f3n les m\u00e9s monumentals, amb enllosats, clavegueres, etc. I com que no es poden desmuntar no podem saber qu\u00e8 hi ha a nivells m\u00e9s antics.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Com us ho heu fet, doncs? <\/strong><\/p>\n En aquests casos sols podem fer sondejos, i alguns s\u2019han pogut fer en profunditat, fins a l\u2019origen de la ciutat. En d\u2019altres casos hem tingut sort d\u2019elements medievals, com ara una sitja, que han destru\u00eft l\u2019estratigrafia romana i ens han perm\u00e8s penetrar fins a l\u2019estratigrafia n\u00famida. I pels murs de pedra, el cultiu dels cereals i la vinya, la metal\u00b7l\u00fargia del ferro, etc. podem dir que la societat n\u00famida era complexa des dels seus or\u00edgens, per\u00f2 encara desconeixem la trama urbana.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n L\u2019objectiu d\u2019enguany era doble: datar l\u2019origen de la ciutat i saber m\u00e9s sobre aspectes de la societat n\u00famida que ja comencem a con\u00e8ixer. Aquest any, en un dels sondejos, ja hem esgotat l\u2019estratigrafia del jaciment. Tot i que falta l\u2019an\u00e0lisi del carboni 14, podem dir que hem arribat als segles X-IX aC. D\u2019altra banda, a la zona del capitoli on jo excavo, l\u2019any passat ja vam documentar un mur de gran amplada i molt rectilini, que ara hem excavat i resseguit. En realitat, es tracta de dos murs adossats, un mur doble que fa entre 2,20 i 2,80 m de gruix.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Per a qu\u00e8 servia? <\/strong><\/p>\n Encara no sabem si era una muralla, un mur de tancament o de terrassament\u2026 Ho sabrem en properes excavacions, quan puguem arribar als fonaments, que ens donaran la cronologia de construcci\u00f3. De moment, doncs, no n\u2019hem pogut datar l\u2019origen per\u00f2 sabem que estava en funcionament almenys des del segle IV aC; a m\u00e9s, l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019enguany ho ha deixat tot preparat per continuar la recerca l\u2019any que ve.<\/p>\n <\/p>\n<\/a>Parla\u2019ns d\u2019Althiburos. <\/strong><\/p>\n<\/a>Quines dificultats presenta l\u2019excavaci\u00f3? <\/strong><\/p>\n<\/a>Parla\u2019ns de l\u2019excavaci\u00f3 al capitoli. <\/strong><\/p>\n