![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/alfoldy5.jpg\")
<\/a>\u201cL\u2019estudi les inscripcions romanes de l\u2019ager Tarraconensis<\/em> \u00e9s un gran progr\u00e9s en l\u2019epigrafia de Tarragona\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
El professor G\u00e9za Alf\u00f6ldy, epigrafista eminent, va visitar Tarragona a l\u2019octubre amb motiu de la inauguraci\u00f3 del “Curs d\u2019Hist\u00f2ria i Arqueologia Cristiana de T\u00e0rraco: Tarraco, christiana civitas<\/em>“. Durant la seva estada vam assistir a una conversa entre ell i una altra gran epigrafista, la professora Isabel Rod\u00e0, directora de l\u2019ICAC.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nIR: Un cop m\u00e9s tenim aqu\u00ed aquest tarraconse electe i hem tornat a disfrutar de la seva saviesa. T\u00e9 tot l\u2019imperi Rom\u00e0 al cap, cronol\u00f2gicament i geogr\u00e0ficament. \u00c9s impressionant! El n\u00famero u mundial en la nostra especialitat, l\u2019epigrafia. G\u00e9za, con definir\u00edeu l\u2019epigrafia?<\/strong><\/p>\nGA: Primer de tot voldria agrair aquesta ocasi\u00f3 de parlar amb la professora Rod\u00e0 sobre la nostra estimada epigrafia. Per mi \u00e9s una alegria especial tornar a ser a l\u2019ICAC, que sota la direcci\u00f3 de la professora Rod\u00e0 ha arribat a ser molt m\u00e9s que un institut per a l\u2019arqueologia de la regi\u00f3 de Catalunya. \u00c9s un centre d\u2019\u00e0mbit internacional per a la recerca de l\u2019antiguitat!<\/p>\n
<\/p>\n
IR: Moltes gr\u00e0cies. <\/strong><\/p>\nGA: Pel que fa a l\u2019epigrafia, la nostra passi\u00f3 comuna, \u00e9s una ci\u00e8ncia moderna nascuda el segle XIX gr\u00e0cies a l\u2019estudi\u00f3s alemany Theodor Mommsen, que va fundar el projecte Corpus Inscriptionum Latinarum, una publicaci\u00f3 general de totes les inscripcions del m\u00f3n rom\u00e0. Mommsen i les generacions seg\u00fcents pensaren que la publicaci\u00f3 d\u2019inscripcions no hauria de ser sin\u00f3 una edici\u00f3 d\u2019una font liter\u00e0ria. Per tant, s\u2019havia de posar el text, fer un aparell cr\u00edtic, oferir lectures diverses\u2026<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/alfoldy4.jpg\")
<\/a>IR: En canvi avui\u2026 <\/strong><\/p>\nGA: Avui una edici\u00f3 epigr\u00e0fica hauria de ser molt m\u00e9s que una pura edici\u00f3 de text! Hauria de ser un instrument de treball interdisciplinari, tamb\u00e9 amb una descripci\u00f3 dels monuments que porten les inscripcions amb tots els detalls arqueol\u00f2gics. \u00c9s molt important per entendre la inscripci\u00f3 com a part d\u2019un monument, d\u2019un espai. Una inscripci\u00f3 a\u00efllada no ens informa de totes les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es fa, aix\u00ed com les nostres edicions tamb\u00e9 haurien de ser instruments per als fil\u00f2legs, un manual per a la ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n
<\/p>\n
IR: Ara mateix som al f\u00f2rum provincial de la ciutat de Tarragona. <\/strong><\/p>\nGA: Aquest f\u00f2rum \u00e9s una pla\u00e7a de representaci\u00f3 per al concilium provinciae<\/em>, per al consell dels delegats de tota la prov\u00edncia. Aquest f\u00f2rum tamb\u00e9 tingu\u00e9 una part central reservada per als flamines<\/em>, els sacerdots del culte imperial a la capital de la Hispania Citerior<\/em>. Les inscripcions, doncs, arriben tamb\u00e9 a ser molt importants per a la topografia, l\u2019arquitectura.<\/p>\n <\/p>\n
IR: Exacte.<\/strong><\/p>\nGA: Respecte d\u2019aquest f\u00f2rum sempre haig d\u2019explicar una an\u00e8cdota. Als anys 70, quan vaig comen\u00e7ar a treballar a Tarragona, vaig dir a Theodor Hauschild: \u201cHe estudiat els llocs de troballes de les inscripcions de Tarragona i hi ha una concentraci\u00f3 de les inscripcions dels flamines a la part central del casc antic. \u00bfNo \u00e9s possible que hi hagu\u00e9s una pla\u00e7a?\u201d I Hauschild: \u201cFant\u00e0stic, i tant que hi havia una pla\u00e7a, per\u00f2 no sabia que tamb\u00e9 hi hagu\u00e9s inscripcions que ens informessin sobre la funci\u00f3 que tenia\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n
IR: Despr\u00e9s, el 1975, surt el vostre llibre Las incripciones romanas de Tarragona<\/em> (Die r\u00f6mischen Inschriften von Tarraco<\/em>, RIT), que ara es reeditar\u00e0 en una nova versi\u00f3 dins del Corpus Inscriptionum Latinarum. De mil inscripcions s\u2019ha passat a unes 1.500. Tenim molt\u00edssims m\u00e9s documents, o, com vol dir la paraula grega epigrafia, \u201cescrits sobre\u201d pedra, bronze, materials durables… Un dels grans atractius de l\u2019epigrafia \u00e9s precisament llegir el missatge de l\u2019antiguitat en directe, llegir un text de fa dos mil anys com el van escriure, sense intermediaris. Aquest continua sent el sentit actual de l\u2019epigrafia, no us sembla?<\/strong><\/p>\nGA: S\u00ed, les inscripcions s\u00f3n fonts molt importants per estudiar la hist\u00f2ria del m\u00f3n rom\u00e0. Tenim les fonts arqueol\u00f2giques, per\u00f2 no poden parlar directament, necessiten una interpretaci\u00f3, que pot ser dif\u00edcil. Hi ha tamb\u00e9 les fonts liter\u00e0ries, les obres dels autors com T\u00e0cit, o poetes com Virgili, per\u00f2 no parlen de la vida quotidiana, de l\u2019estructura social: parlen dels esdeveniments pol\u00edtics. Quasi no donen res de les circumst\u00e0ncies de la vida del poble (esclaus, lliberts, etc.)<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/alfoldy6.jpg\")
<\/a>IR: Mentre que les inscripcions s\u00ed!<\/strong><\/p>\nGA: Vaig publicar fa deu anys un article sobre l\u2019estructura i la vida social de Tarraco a partir de les inscripcions, que informen de les capes superiors. La societat de Tarraco <\/em>tamb\u00e9 va produir personatges de rang senatori, membres de l\u2019alta aristocr\u00e0cia romana, amb seient al senat de Roma, lloc m\u00e0xim del poder en cooperaci\u00f3 amb l\u2019emperador. Sobretot en els dos primers segles despr\u00e9s de Crist va ser quan entre les elits locals de les prov\u00edncies hisp\u00e0niques m\u00e9s fam\u00edlies van ascendir al Senat rom\u00e0. Almenys cinc o sis fam\u00edlies de Tarraco<\/em>, en \u00e8poca fl\u00e0via, van arribar a ser membres del Senat amb molt\u00edssima influ\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n <\/p>\n
IR: L\u2019epigrafia \u00e9s clau per a la hist\u00f2ria social.<\/strong><\/p>\nGA: \u00c9s que no solament coneixem les elits, aquelles elits de qu\u00e8 les fonts liter\u00e0ries no parlen i que per m\u00e8todes arqueol\u00f2gics no podem identificar. Gr\u00e0cies a l\u2019epigrafia podem dir que les capes superiors de la ciutat, que van constituir els decurions del consell municipal, els \u201calcaldes\u201d, van tenir un prestigi molt alt. Molts d\u2019ells van ser elegits com a membres de l\u2019orde eq\u00fcestre, que despr\u00e9s de l\u2019orde senatorial \u00e9s segona capa principal de l\u2019aristocr\u00e0cia imperial romana. Tarraco ens ofereix el coneixement d\u2019almenys 20 fam\u00edlies de rang eq\u00fcestre. \u00c9s un fenomen singular a Hisp\u00e0nia. C\u00f2rdova i M\u00e8rida tamb\u00e9 en tenen, per\u00f2 no tantes. Coneixem, per exemple, una llarga s\u00e8rie d\u2019esclaus que treballaven als latifundis dels seus amos. Els van conv\u00e8ncer que havien d\u2019imitar els seus amos, i tamb\u00e9 fan inscripcions funer\u00e0ries, en les quals almenys poden mencionar el nom, quants anys van viure i \u00e9s molt simp\u00e0tic en inscripcions de la gent m\u00e9s senzilla quan s\u2019esmenta alguna de les seves virtuts: \u201cva ser un fidel marit de la seva dona\u201d, \u201cva ser una filla que sempre va fer el que els pares deien\u201d, \u201cla muller va ser sant\u00edssima, dolc\u00edssima\u201d.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nIR: L\u2019emoci\u00f3 de la inscripci\u00f3 \u00e9s que ens d\u00f3na aquest contacte amb la vida de cada dia i no nom\u00e9s a la ciutat. Una de les \u00faltimes col\u00b7laboracions vostres ha estat el pr\u00f2leg d\u2019una obra d\u2019una col\u00b7lega, Diana Gorostidi, que ha recollit les inscripcions del Camp de Tarragona (Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes<\/em><\/a>). M\u2019agradaria que parl\u00e9ssiu d\u2019aquesta relaci\u00f3 ciutat-camp i de les inscripcions que no s\u00f3n dins la ciutat, sin\u00f3 en \u00e0mbit rural.<\/strong><\/p>\nGA: Tota ciutat romana com a comunitat t\u00e9 el seu ager<\/em>, el seu territori. Els seus habitants s\u00f3n ciutadans com els que viuen a dins de la ciutat, i tenen tots els drets per particpar en tots els cultes, per ser elegits com a magistrats, etc. La col\u00f2nia de Tarraco <\/em>va tenir un territori bastant ampli, per\u00f2 se\u2019n coneixien molt poques inscripcions. El gran epigrafista alemany del segle XIX, Emil H\u00fcbner, que va fer el primer corpus de les inscripcions de Tarraco<\/em>, en coneixia 450, per\u00f2 nom\u00e9s 6 eren del territori. En el meu llibre del 1975, el RIT, en coneixia 40. I gr\u00e0cies als treballs dels anys 80 i 90 d\u2019Isabel Rod\u00e0 i altres investigadors, el nombre de les inscripcions es va multiplicar.<\/p>\n <\/p>\n
IR: I ara s\u2019ha tornat a multiplicar.<\/strong><\/p>\nGA: S\u00ed, perqu\u00e8 la molt simp\u00e0tica jove epigrafista de l\u2019ICAC Diana Gorostidi ha recollit amb un treball enorme moltes m\u00e9s inscripcions i ara en coneixem unes 130, no nom\u00e9s gravades en pedra. La Diana ha estudiat tamb\u00e9 cer\u00e0miques amb el nom esgrafiat del propietari, que s\u00f3n fonts tamb\u00e9 importants. La seva obra forma part del gran projecte de Marta Prevosti i altres sobre l\u2019ager Tarraconensis<\/em>, i aquest estudi \u00e9s un gran progr\u00e9s en l\u2019epigrafia de Tarragona.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nIR: Progr\u00e9s en el qual tamb\u00e9 heu col\u00b7laborat. Qu\u00e8 ha significat aquesta col\u00b7laboraci\u00f3?<\/strong><\/p>\nGA: Molt poques vegades he viscut una una cooperaci\u00f3 tan amistosa i fruct\u00edfera com durant els \u00faltims dos anys amb la Diana Gorostidi. S\u2019ha ensopegat que durant aquest temps ella preparava aquesta monografia i jo preparava la nova edici\u00f3 de tota l\u2019epigrafia de Tarragona en el Corpus Inscriptiorum Latinarum. Vaig con\u00e8ixer la Diana a finals dels anys 90, quan treballava amb Xavier Dupr\u00e9 a Tusculum<\/em> (It\u00e0lia) per fer una tesi doctoral magn\u00edfica. Ella es va formar all\u00e0, i ara ha invertit molt b\u00e9 els aconeixements que hi va adquirir.<\/p>\n <\/p>\n
IR: Com heu treballat?<\/strong><\/p>\nGA: Ella m\u2019ha facilitat les seves fitxes i fotografies d\u2019inscripcions que jo no he pogut estudiar personalment. Tamb\u00e9 ha recollit bibliografia que per mi no era accessible, sobretot publicacions locals. I jo li he pogut donar bibliografia externa que no sempre es troba en biblioteques espanyoles. Ens hem pogut comunicar lectures d\u2019inscripcions i he pogut corregir una mica el seu text. Repeteixo: ha estat una cooperaci\u00f3 molt amistosa i fruct\u00edfera amb molt \u00e8xit per a tots dos. \u00c9s \u00e9s una experi\u00e8ncia rara en la meva vida. I m\u2019alegro molt que hagi pogut escriure el pr\u00f2leg: \u00e9s un elogi merescut.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Conversa recollida per Carme Badia <\/em><\/p>\nEscolteu-la sencera clicant aqu\u00ed<\/strong><\/a>.
<\/em><\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong><\/p>\n
IR: Un cop m\u00e9s tenim aqu\u00ed aquest tarraconse electe i hem tornat a disfrutar de la seva saviesa. T\u00e9 tot l\u2019imperi Rom\u00e0 al cap, cronol\u00f2gicament i geogr\u00e0ficament. \u00c9s impressionant! El n\u00famero u mundial en la nostra especialitat, l\u2019epigrafia. G\u00e9za, con definir\u00edeu l\u2019epigrafia?<\/strong><\/p>\n GA: Primer de tot voldria agrair aquesta ocasi\u00f3 de parlar amb la professora Rod\u00e0 sobre la nostra estimada epigrafia. Per mi \u00e9s una alegria especial tornar a ser a l\u2019ICAC, que sota la direcci\u00f3 de la professora Rod\u00e0 ha arribat a ser molt m\u00e9s que un institut per a l\u2019arqueologia de la regi\u00f3 de Catalunya. \u00c9s un centre d\u2019\u00e0mbit internacional per a la recerca de l\u2019antiguitat!<\/p>\n <\/p>\n IR: Moltes gr\u00e0cies. <\/strong><\/p>\n GA: Pel que fa a l\u2019epigrafia, la nostra passi\u00f3 comuna, \u00e9s una ci\u00e8ncia moderna nascuda el segle XIX gr\u00e0cies a l\u2019estudi\u00f3s alemany Theodor Mommsen, que va fundar el projecte Corpus Inscriptionum Latinarum, una publicaci\u00f3 general de totes les inscripcions del m\u00f3n rom\u00e0. Mommsen i les generacions seg\u00fcents pensaren que la publicaci\u00f3 d\u2019inscripcions no hauria de ser sin\u00f3 una edici\u00f3 d\u2019una font liter\u00e0ria. Per tant, s\u2019havia de posar el text, fer un aparell cr\u00edtic, oferir lectures diverses\u2026<\/p>\n GA: Avui una edici\u00f3 epigr\u00e0fica hauria de ser molt m\u00e9s que una pura edici\u00f3 de text! Hauria de ser un instrument de treball interdisciplinari, tamb\u00e9 amb una descripci\u00f3 dels monuments que porten les inscripcions amb tots els detalls arqueol\u00f2gics. \u00c9s molt important per entendre la inscripci\u00f3 com a part d\u2019un monument, d\u2019un espai. Una inscripci\u00f3 a\u00efllada no ens informa de totes les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es fa, aix\u00ed com les nostres edicions tamb\u00e9 haurien de ser instruments per als fil\u00f2legs, un manual per a la ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n <\/p>\n IR: Ara mateix som al f\u00f2rum provincial de la ciutat de Tarragona. <\/strong><\/p>\n GA: Aquest f\u00f2rum \u00e9s una pla\u00e7a de representaci\u00f3 per al concilium provinciae<\/em>, per al consell dels delegats de tota la prov\u00edncia. Aquest f\u00f2rum tamb\u00e9 tingu\u00e9 una part central reservada per als flamines<\/em>, els sacerdots del culte imperial a la capital de la Hispania Citerior<\/em>. Les inscripcions, doncs, arriben tamb\u00e9 a ser molt importants per a la topografia, l\u2019arquitectura.<\/p>\n <\/p>\n IR: Exacte.<\/strong><\/p>\n GA: Respecte d\u2019aquest f\u00f2rum sempre haig d\u2019explicar una an\u00e8cdota. Als anys 70, quan vaig comen\u00e7ar a treballar a Tarragona, vaig dir a Theodor Hauschild: \u201cHe estudiat els llocs de troballes de les inscripcions de Tarragona i hi ha una concentraci\u00f3 de les inscripcions dels flamines a la part central del casc antic. \u00bfNo \u00e9s possible que hi hagu\u00e9s una pla\u00e7a?\u201d I Hauschild: \u201cFant\u00e0stic, i tant que hi havia una pla\u00e7a, per\u00f2 no sabia que tamb\u00e9 hi hagu\u00e9s inscripcions que ens informessin sobre la funci\u00f3 que tenia\u201d.<\/p>\n <\/p>\n IR: Despr\u00e9s, el 1975, surt el vostre llibre Las incripciones romanas de Tarragona<\/em> (Die r\u00f6mischen Inschriften von Tarraco<\/em>, RIT), que ara es reeditar\u00e0 en una nova versi\u00f3 dins del Corpus Inscriptionum Latinarum. De mil inscripcions s\u2019ha passat a unes 1.500. Tenim molt\u00edssims m\u00e9s documents, o, com vol dir la paraula grega epigrafia, \u201cescrits sobre\u201d pedra, bronze, materials durables… Un dels grans atractius de l\u2019epigrafia \u00e9s precisament llegir el missatge de l\u2019antiguitat en directe, llegir un text de fa dos mil anys com el van escriure, sense intermediaris. Aquest continua sent el sentit actual de l\u2019epigrafia, no us sembla?<\/strong><\/p>\n GA: S\u00ed, les inscripcions s\u00f3n fonts molt importants per estudiar la hist\u00f2ria del m\u00f3n rom\u00e0. Tenim les fonts arqueol\u00f2giques, per\u00f2 no poden parlar directament, necessiten una interpretaci\u00f3, que pot ser dif\u00edcil. Hi ha tamb\u00e9 les fonts liter\u00e0ries, les obres dels autors com T\u00e0cit, o poetes com Virgili, per\u00f2 no parlen de la vida quotidiana, de l\u2019estructura social: parlen dels esdeveniments pol\u00edtics. Quasi no donen res de les circumst\u00e0ncies de la vida del poble (esclaus, lliberts, etc.)<\/p>\n <\/p>\n GA: Vaig publicar fa deu anys un article sobre l\u2019estructura i la vida social de Tarraco a partir de les inscripcions, que informen de les capes superiors. La societat de Tarraco <\/em>tamb\u00e9 va produir personatges de rang senatori, membres de l\u2019alta aristocr\u00e0cia romana, amb seient al senat de Roma, lloc m\u00e0xim del poder en cooperaci\u00f3 amb l\u2019emperador. Sobretot en els dos primers segles despr\u00e9s de Crist va ser quan entre les elits locals de les prov\u00edncies hisp\u00e0niques m\u00e9s fam\u00edlies van ascendir al Senat rom\u00e0. Almenys cinc o sis fam\u00edlies de Tarraco<\/em>, en \u00e8poca fl\u00e0via, van arribar a ser membres del Senat amb molt\u00edssima influ\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n <\/p>\n IR: L\u2019epigrafia \u00e9s clau per a la hist\u00f2ria social.<\/strong><\/p>\n GA: \u00c9s que no solament coneixem les elits, aquelles elits de qu\u00e8 les fonts liter\u00e0ries no parlen i que per m\u00e8todes arqueol\u00f2gics no podem identificar. Gr\u00e0cies a l\u2019epigrafia podem dir que les capes superiors de la ciutat, que van constituir els decurions del consell municipal, els \u201calcaldes\u201d, van tenir un prestigi molt alt. Molts d\u2019ells van ser elegits com a membres de l\u2019orde eq\u00fcestre, que despr\u00e9s de l\u2019orde senatorial \u00e9s segona capa principal de l\u2019aristocr\u00e0cia imperial romana. Tarraco ens ofereix el coneixement d\u2019almenys 20 fam\u00edlies de rang eq\u00fcestre. \u00c9s un fenomen singular a Hisp\u00e0nia. C\u00f2rdova i M\u00e8rida tamb\u00e9 en tenen, per\u00f2 no tantes. Coneixem, per exemple, una llarga s\u00e8rie d\u2019esclaus que treballaven als latifundis dels seus amos. Els van conv\u00e8ncer que havien d\u2019imitar els seus amos, i tamb\u00e9 fan inscripcions funer\u00e0ries, en les quals almenys poden mencionar el nom, quants anys van viure i \u00e9s molt simp\u00e0tic en inscripcions de la gent m\u00e9s senzilla quan s\u2019esmenta alguna de les seves virtuts: \u201cva ser un fidel marit de la seva dona\u201d, \u201cva ser una filla que sempre va fer el que els pares deien\u201d, \u201cla muller va ser sant\u00edssima, dolc\u00edssima\u201d.<\/p>\n IR: L\u2019emoci\u00f3 de la inscripci\u00f3 \u00e9s que ens d\u00f3na aquest contacte amb la vida de cada dia i no nom\u00e9s a la ciutat. Una de les \u00faltimes col\u00b7laboracions vostres ha estat el pr\u00f2leg d\u2019una obra d\u2019una col\u00b7lega, Diana Gorostidi, que ha recollit les inscripcions del Camp de Tarragona (Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes<\/em><\/a>). M\u2019agradaria que parl\u00e9ssiu d\u2019aquesta relaci\u00f3 ciutat-camp i de les inscripcions que no s\u00f3n dins la ciutat, sin\u00f3 en \u00e0mbit rural.<\/strong><\/p>\n GA: Tota ciutat romana com a comunitat t\u00e9 el seu ager<\/em>, el seu territori. Els seus habitants s\u00f3n ciutadans com els que viuen a dins de la ciutat, i tenen tots els drets per particpar en tots els cultes, per ser elegits com a magistrats, etc. La col\u00f2nia de Tarraco <\/em>va tenir un territori bastant ampli, per\u00f2 se\u2019n coneixien molt poques inscripcions. El gran epigrafista alemany del segle XIX, Emil H\u00fcbner, que va fer el primer corpus de les inscripcions de Tarraco<\/em>, en coneixia 450, per\u00f2 nom\u00e9s 6 eren del territori. En el meu llibre del 1975, el RIT, en coneixia 40. I gr\u00e0cies als treballs dels anys 80 i 90 d\u2019Isabel Rod\u00e0 i altres investigadors, el nombre de les inscripcions es va multiplicar.<\/p>\n <\/p>\n IR: I ara s\u2019ha tornat a multiplicar.<\/strong><\/p>\n GA: S\u00ed, perqu\u00e8 la molt simp\u00e0tica jove epigrafista de l\u2019ICAC Diana Gorostidi ha recollit amb un treball enorme moltes m\u00e9s inscripcions i ara en coneixem unes 130, no nom\u00e9s gravades en pedra. La Diana ha estudiat tamb\u00e9 cer\u00e0miques amb el nom esgrafiat del propietari, que s\u00f3n fonts tamb\u00e9 importants. La seva obra forma part del gran projecte de Marta Prevosti i altres sobre l\u2019ager Tarraconensis<\/em>, i aquest estudi \u00e9s un gran progr\u00e9s en l\u2019epigrafia de Tarragona.<\/p>\n IR: Progr\u00e9s en el qual tamb\u00e9 heu col\u00b7laborat. Qu\u00e8 ha significat aquesta col\u00b7laboraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n GA: Molt poques vegades he viscut una una cooperaci\u00f3 tan amistosa i fruct\u00edfera com durant els \u00faltims dos anys amb la Diana Gorostidi. S\u2019ha ensopegat que durant aquest temps ella preparava aquesta monografia i jo preparava la nova edici\u00f3 de tota l\u2019epigrafia de Tarragona en el Corpus Inscriptiorum Latinarum. Vaig con\u00e8ixer la Diana a finals dels anys 90, quan treballava amb Xavier Dupr\u00e9 a Tusculum<\/em> (It\u00e0lia) per fer una tesi doctoral magn\u00edfica. Ella es va formar all\u00e0, i ara ha invertit molt b\u00e9 els aconeixements que hi va adquirir.<\/p>\n <\/p>\n IR: Com heu treballat?<\/strong><\/p>\n GA: Ella m\u2019ha facilitat les seves fitxes i fotografies d\u2019inscripcions que jo no he pogut estudiar personalment. Tamb\u00e9 ha recollit bibliografia que per mi no era accessible, sobretot publicacions locals. I jo li he pogut donar bibliografia externa que no sempre es troba en biblioteques espanyoles. Ens hem pogut comunicar lectures d\u2019inscripcions i he pogut corregir una mica el seu text. Repeteixo: ha estat una cooperaci\u00f3 molt amistosa i fruct\u00edfera amb molt \u00e8xit per a tots dos. \u00c9s \u00e9s una experi\u00e8ncia rara en la meva vida. I m\u2019alegro molt que hagi pogut escriure el pr\u00f2leg: \u00e9s un elogi merescut.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Conversa recollida per Carme Badia <\/em><\/p>\n Escolteu-la sencera clicant aqu\u00ed<\/strong><\/a>. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong><\/p>\n<\/a>IR: En canvi avui\u2026 <\/strong><\/p>\n<\/a>IR: Mentre que les inscripcions s\u00ed!<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/em><\/p>\n