![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/donati\/foto3.jpg\")
<\/a>\u201cL\u2019epigrafia \u00e9s el testimoni m\u00e9s veritable i genu\u00ed per saber com pensava la gent\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
Catedr\u00e0tica del Departament d\u2019Hist\u00f2ria Antiga de la Universitat de Bolonya, \u00e9s una de les millors especialistes en l’an\u00e0lisi del document epigr\u00e0fic. Va dirigir el seminari “Epigrafia, societat i cultura en l’antiga Roma”<\/a> que va tenir lloc a l\u2019ICAC el mar\u00e7 a l\u2019ICAC.<\/h5>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQu\u00e8 \u00e9s l\u2019epigrafia? <\/strong><\/p>\nPer mi l\u2019epigrafia \u00e9s un instrument per con\u00e8ixer millor la societat antiga. Permet explorar la complexitat social del m\u00f3n rom\u00e0: des dels grans episodis, les grans gestes i batalles, fins a la vida quotidiana de persones normals i corrents… L\u2019epigrafia \u00e9s el testimoni m\u00e9s veritable i genu\u00ed de com pensava la gent, de com s\u2019expressava, del que volien que fos recordat d\u2019ells mateixos.<\/p>\n
<\/p>\n
Posi-ns-en un exemple. <\/strong><\/p>\nDoncs les inscripcions de caire personal com les inscripcions funer\u00e0ries, on tenim const\u00e0ncia, per exemple, de com era feta una fam\u00edlia, de qu\u00e8 s\u2019entenia per fam\u00edlia. No estava limitada a pare, mare i fills: tamb\u00e9 inclo\u00efa altres persones com els lliberts, els exesclaus de la fam\u00edlia.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/donati\/foto2.jpg\")
<\/a>Fant\u00e0stic. <\/strong><\/p>\nHem de pensar que les ciutats romanes estaven plenes d\u2019inscripcions, de missatges a trav\u00e9s de l\u2019escriptura, sovint unida a la imatge. La publicitat no \u00e9s un invent d\u2019ara! La paraula escrita en el m\u00f3n rom\u00e0 tenia la mateixa finalitat de comunicaci\u00f3 que els anuncis d\u2019avui.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEl poder de la paraula!<\/strong><\/p>\nExacte. Avui \u00e9s una paraula que es transmet pel sentit de la vista i l\u2019o\u00efda i que llavors nom\u00e9s es transmetia a trav\u00e9s del sentit de la vista, del que l\u2019ull era capa\u00e7 de percebre i interpretar. El nostre gran problema, com passa a tothom que es dedica al m\u00f3n antic, \u00e9s que ens ha pervingut nom\u00e9s una m\u00ednima part de tot el que va ser escrit. El temps s\u2019ha menjat els testimonis del passat!<\/p>\n
<\/p>\n
Els romans tenien molt present la posteritat? <\/strong><\/p>\nPensaven en la conservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, en la conservaci\u00f3 del record de la persona dins de la fam\u00edlia. Si ens fixem en com est\u00e0 estructurada la inscripci\u00f3 m\u00e9s senzilla, aquella que recorda un individu normal i corrent (no un emperador), llegim quina professi\u00f3 t\u00e9, quina posici\u00f3 ocupa a l\u2019interior de la fam\u00edlia…<\/p>\n
<\/p>\n
Quin tresor documental. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, i Tarragona en aquest sentit \u00e9s un cas excepcional perqu\u00e8 s\u2019hi ha conservat molta cosa, i la ciutat s\u2019esfor\u00e7a a preservar els testimonis del passat. A moltes ciutats les restes del passat es destrueixen, per\u00f2 no per efecte del temps sin\u00f3 per culpa de l\u2019home, que \u00e9s ingrat i no sap (o no vol!) tutelar el b\u00e9 del passat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019epigrafia? <\/strong><\/p>\n Per mi l\u2019epigrafia \u00e9s un instrument per con\u00e8ixer millor la societat antiga. Permet explorar la complexitat social del m\u00f3n rom\u00e0: des dels grans episodis, les grans gestes i batalles, fins a la vida quotidiana de persones normals i corrents… L\u2019epigrafia \u00e9s el testimoni m\u00e9s veritable i genu\u00ed de com pensava la gent, de com s\u2019expressava, del que volien que fos recordat d\u2019ells mateixos.<\/p>\n <\/p>\n Posi-ns-en un exemple. <\/strong><\/p>\n Doncs les inscripcions de caire personal com les inscripcions funer\u00e0ries, on tenim const\u00e0ncia, per exemple, de com era feta una fam\u00edlia, de qu\u00e8 s\u2019entenia per fam\u00edlia. No estava limitada a pare, mare i fills: tamb\u00e9 inclo\u00efa altres persones com els lliberts, els exesclaus de la fam\u00edlia.<\/p>\n Hem de pensar que les ciutats romanes estaven plenes d\u2019inscripcions, de missatges a trav\u00e9s de l\u2019escriptura, sovint unida a la imatge. La publicitat no \u00e9s un invent d\u2019ara! La paraula escrita en el m\u00f3n rom\u00e0 tenia la mateixa finalitat de comunicaci\u00f3 que els anuncis d\u2019avui.<\/p>\n El poder de la paraula!<\/strong><\/p>\n Exacte. Avui \u00e9s una paraula que es transmet pel sentit de la vista i l\u2019o\u00efda i que llavors nom\u00e9s es transmetia a trav\u00e9s del sentit de la vista, del que l\u2019ull era capa\u00e7 de percebre i interpretar. El nostre gran problema, com passa a tothom que es dedica al m\u00f3n antic, \u00e9s que ens ha pervingut nom\u00e9s una m\u00ednima part de tot el que va ser escrit. El temps s\u2019ha menjat els testimonis del passat!<\/p>\n <\/p>\n Els romans tenien molt present la posteritat? <\/strong><\/p>\n Pensaven en la conservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, en la conservaci\u00f3 del record de la persona dins de la fam\u00edlia. Si ens fixem en com est\u00e0 estructurada la inscripci\u00f3 m\u00e9s senzilla, aquella que recorda un individu normal i corrent (no un emperador), llegim quina professi\u00f3 t\u00e9, quina posici\u00f3 ocupa a l\u2019interior de la fam\u00edlia…<\/p>\n <\/p>\n Quin tresor documental. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, i Tarragona en aquest sentit \u00e9s un cas excepcional perqu\u00e8 s\u2019hi ha conservat molta cosa, i la ciutat s\u2019esfor\u00e7a a preservar els testimonis del passat. A moltes ciutats les restes del passat es destrueixen, per\u00f2 no per efecte del temps sin\u00f3 per culpa de l\u2019home, que \u00e9s ingrat i no sap (o no vol!) tutelar el b\u00e9 del passat.<\/p>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Fant\u00e0stic. <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n