{"id":4710,"date":"2011-09-16T07:43:07","date_gmt":"2011-09-16T07:43:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=4710"},"modified":"2015-08-24T12:33:45","modified_gmt":"2015-08-24T12:33:45","slug":"confirmem-la-cronologia-del-monestir-bizanti-de-cabrera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2011\/confirmem-la-cronologia-del-monestir-bizanti-de-cabrera\/","title":{"rendered":"\u201cConfirmem la cronologia del monestir bizant\u00ed de Cabrera\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Foto de Carme Badia<\/em><\/p>\n

<\/a>Entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica de l\u2019ICAC<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cConfirmem la cronologia del monestir bizant\u00ed de Cabrera\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

Josep Maria Puche<\/strong><\/a> fa la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica dels treballs arqueol\u00f2gics a l\u2019\u00e0rea del monestir bizant\u00ed de l\u2019illa de Cabrera des de la campanya del 2000. L\u2019excavaci\u00f3 s\u2019emmarca en el projecte \u201cRecuperaci\u00f3, consolidaci\u00f3 i musealitzaci\u00f3 del monestir bizant\u00ed de l\u2019illa de Cabrera\u201d. Patrocinat per l\u2019Ajuntament de Palma, en s\u00f3n codirectors Magdalena Riera, arque\u00f2loga municipal de Palma, i Mateu Riera, que est\u00e0 fent una tesi doctoral a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona sobre dit monestir.<\/h5>\n

 <\/p>\n

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arque\u00f2legs, historiadors, historiadors de l\u2019art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l\u2019ICAC tamb\u00e9 se n\u2019estan fent anal\u00edtiques de carbons i llavors, aix\u00ed com estudis de marbres (fets per la Unitat d\u2019Estudis Arqueom\u00e8trics).<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>En qu\u00e8 us heu centrat, aquest estiu?<\/strong><\/p>\n

En la zona de la necr\u00f2polis del monestir bizant\u00ed, on abans hi havia hagut instal\u00b7lacions de producci\u00f3 de porpra. De fet hem continuat l\u2019excavaci\u00f3 del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perqu\u00e8 l\u2019any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).<\/p>\n

 <\/p>\n

Heu trobat una cel\u00b7la del monestir?<\/strong><\/p>\n

No en diem \u201ccel\u00b7la\u201d, perqu\u00e8 no sabem si s\u2019hi dormia. \u00c9s una estructura arquitect\u00f2nica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat qu\u00e8 era. Cont\u00e9 una pedra llisa que pot ser de mol\u00ed de farina i fa pensar en un \u00fas industrial. El que podem afirmar \u00e9s que \u00e9s una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s a dir?<\/strong><\/p>\n

La vida del monestir aniria des del segle V, \u00e8poca de dominaci\u00f3 v\u00e0ndala de les illes, fins al segle VII o VIII, \u00e8poca bizantina.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 us permet afirmar-ho?<\/strong><\/p>\n

La cer\u00e0mica. Hem tingut la sort de trobar un conjunt cer\u00e0mic de cronologia clara. Es tracta de vaixella fina procedent de la zona mediterr\u00e0nia oriental i del nord d\u2019\u00c0frica (Turquia, Tun\u00edsia, Gr\u00e8cia, Pr\u00f2xim Orient\u2026), o sigui que la comunitat de monjos que hi vivien no era una comunitat qualsevol!<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

<\/a>Per\u00f2 de qu\u00e8 vivien?<\/strong><\/p>\n

No ho sabem. Especulem: del pirateig, del comer\u00e7\u2026? De fet con\u00e8ixer el funcionament del monestir \u00e9s l\u2019objectiu final de les excavacions. Del fet que va existir no en tenim cap dubte: est\u00e0 documentat, hem trobat la necr\u00f2polis i molts materials fins i tot en superf\u00edcie. Per\u00f2 ens falta delimitar-lo, saber-ne les dimensions, descriure\u2019l!<\/p>\n

 <\/p>\n

I aix\u00f2 que fa m\u00e9s de deu anys que hi treballeu!<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una excavaci\u00f3 molt lenta. Per dos motius. Primer: nom\u00e9s hi podem fer campanyes poques setmanes a l\u2019any un equip redu\u00eft de sis a vuit persones per torns de setmanes (l\u2019illa no permet l\u2019allotjament de m\u00e9s persones). Segon: la filosofia \u00e9s restaurar i muse\u00eftzar tot el que es va excavant. Tot vol dir tot, i pensa que al jaciment hi ha des d\u2019estructures d\u2019\u00e8poca tardoantiga, fins a les barraques dels presoners francesos, que s\u00f3n d\u2019entre el 1809 i el 1814.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com es planteja la campanya del 2012?<\/strong><\/p>\n

Aquest any no hem fet una gran aportaci\u00f3 al coneixement planim\u00e8tric del monestir, per\u00f2 n\u2019hem pogut confirmar la cronologia. I hem estat tocant la paret del monestir, i l\u2019esperan\u00e7a, de cara al 2012, \u00e9s trobar-lo. Per\u00f2 alerta, con\u00e8ixer el \u201cmonestir\u201d inclou con\u00e8ixer els eremitoris, on es retiraven els monjos. S\u00f3n estructures visibles a ull nu, for\u00e7a conservades. En coneixem tres, dos a Cabrera i un a l\u2019illa de Conillera, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019haver m\u00e9s. Com hi ha m\u00e9s de tot (restes prehist\u00f2riques, medievals, d\u2019\u00e8poca moderna, etc.) i tot est\u00e0 per descobrir i treballar! [Vegeu tamb\u00e9 el bloc Picant pedra<\/a>]<\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista feta per Carme Badia i Puig – Setembre del 2011<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Imatge de l’equip i de l’inici de l’excavaci\u00f3.<\/p>\n

<\/a> <\/a><\/p>\n

 <\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Informatiu Balear<\/a> (25\/8\/2011) [minut 10.42]<\/p>\n

Ib3not\u00edcies<\/a><\/p>\n

Diari Balears<\/a> (29\/8\/2011)<\/p>\n

\u00daltima Hora<\/a> (28\/8\/2011)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>Entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica de l\u2019ICAC. Col\u00b7labora en les excavacions a l’illa de Cabrera des del 2000.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4710"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9022,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710\/revisions\/9022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}