![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/noguera\/retrat2.jpg\")
<\/a>\u201cLa documentaci\u00f3 arqueol\u00f2gica permet una nova visi\u00f3 de la Segona Guerra P\u00fanica\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Jaume Noguera, professor de la Universitat de Barcelona i exinvestigador de l\u2019ICAC (2008-2010), ha publicat La conquesta romana de Catalunya<\/em><\/strong><\/a>. El llibre, de car\u00e0cter divulgatiu, ofereix una nova interpretaci\u00f3 de la Segona Guerra P\u00fanica, l\u2019enfrontament entre romans i cartaginesos per l\u2019hegemonia mediterr\u00e0nia a finals del segle III aC.<\/h5>\n <\/p>\n
Per qu\u00e8 has escrit un llibre sobre un tema prou conegut? <\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 des del punt de vista arqueol\u00f2gic, d\u2019aquest tema, no n\u2019hi ha cap! Fins ara les interpretacions de la Segona Guerra P\u00fanica tan sols es basaven en les fonts escrites, \u00e9s a dir, en els fets narrats per autors antics com Polibi i Titus Livi.<\/p>\n
<\/p>\n
I tu t\u2019has basat en fonts arqueol\u00f2giques. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, el llibre presenta molt material in\u00e8dit procedent de les nostres prospeccions d\u2019aquests \u00faltims anys. Aquesta documentaci\u00f3 arqueol\u00f2gica m\u2019ha perm\u00e8s fer una nova lectura, tenir una visi\u00f3 nova d\u2019aquesta guerra al nord de l\u2019Ebre, \u00e9s a dir, a l\u2019actual Catalunya.<\/p>\n
<\/p>\n
Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s not\u00edcia! <\/strong><\/p>\nPer primer cop s\u2019incorporen fonts arqueol\u00f2giques al discurs d\u2019aquest episodi. Se sap que els romans arriben el 218 aC per documentaci\u00f3 escrita i indicis com les monedes, de la mateixa manera que se sap que Tarragona la funden els Escipions per\u00f2\u2026 Qu\u00e8 se n\u2019ha trobat?<\/p>\n
<\/p>\n
Una guerra deixa rastres? <\/strong><\/p>\nNo gaires, perqu\u00e8 s\u00f3n tropes en moviment. Una batalla no deixa estructures: nom\u00e9s objectes. La sorpresa per mi va ser saber que a It\u00e0lia les guerres d\u2019Ann\u00edbal, per exemple, no tenen cap projecte arqueol\u00f2gic de recerca. En el nostre cas, l\u2019estudi dels campaments de campanya, el problema de base \u00e9s que no s\u2019ha trobat res en context estratigr\u00e0fic. Tot est\u00e0 remogut i llaurat!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/noguera\/fletxa.jpg\")
<\/a> ![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/noguera\/unca.jpg\")
<\/a><\/p>\nFletxa cartaginesa procedent de la Palma (Museu Comarcal del Montsi\u00e0) i un\u00e7a romanorepublicana (217-251 aC) procedent de les propeccions a la Palma.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 heu trobat, per\u00f2?<\/strong><\/p>\nMonedes, tatxes de sand\u00e0lies (caligae), estaques de tendes (que s\u00f3n com les d\u2019ara!), restes d\u2019armament, fragments de vasos amb aplics\u2026 Hem trobat coses similars a les que trobaria un arque\u00f2leg d\u2019aqu\u00ed a dos mil anys si prospect\u00e9s bases militars nord-americanes al mig de desert de l\u2019Afganistan.<\/p>\n
<\/p>\n
Com ha sigut escriure per a tots els p\u00fablics, no per a arque\u00f2legs? <\/strong><\/p>\nM\u2019he divertit! El fet de no haver d\u2019estar subjecte a la citaci\u00f3 cont\u00ednua, a tota aquesta ret\u00f2rica erudita, i escriure en to narratiu, d\u00f3na una llibertat que et permet fer reflexions interessants.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019escriptura com a m\u00e8tode de coneixement! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, puc dir que la mateixa redacci\u00f3 m\u2019ha obert noves prespectives de recerca. Per exemple, el debat Cissis-T\u00e0rraco. Per mi fins ara eren el mateix, creia que a Tarragona hi havia hagut els cartaginesos. Per\u00f2 fent el llibre, rellegint els autors citats i disposant de la informaci\u00f3 arqueol\u00f2gica, ara penso que no, que Cissis o Kissa era molt a l\u2019interior de Catalunya. He canviat d\u2019opini\u00f3 escrivint el llibre!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/noguera\/banyoles1.jpg\")
<\/a> ![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/noguera\/banyoles2.jpg\")
<\/a><\/p>\nRecollida de material arqueol\u00f2gic (esquerra) durant la prospecci\u00f3 sistem\u00e0tica en el campament del Cam\u00ed del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d\u2019Ebre). A la dreta, treballs de prospecci\u00f3 geof\u00edsica al mateix indret.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Parla\u2019ns dels cartaginesos a casa nostra. <\/strong><\/p>\nA Catalunya els cartaginesos no s\u2019hi estan ni un any. Tamb\u00e9 fan assentaments militars. Com es poden descobrir? Als jaciments sols trobes material ib\u00e8ric (monedes). En aquest sentit, \u00e9s interessant que al campament de la Palma (l\u2019Aldea, Baix Ebre), un dels m\u00e9s antics de la pen\u00ednsula i del m\u00f3n rom\u00e0, es troben els mateixos percentatges de monedes que en el conjunt monetari d\u2019Emp\u00faries, que aleshores tamb\u00e9 era un campanyent rom\u00e0: 30% d\u2019hispanocartagineses (el bot\u00ed dels romans!), 30% de romana republicana i la resta, de proced\u00e8ncies diverses.<\/p>\n
<\/p>\n
Com es pot estudiar la pres\u00e8ncia cartaginesa, si va ser tan breu? <\/strong><\/p>\nAh, \u00bfi com es poden documentar les rutes i els establiments cartaginesos? Creiem que penetren per l\u2019Ebre i el Segre cap al Pirineu, on s\u2019ha trobat moneda cartaginesa poc rodada, senyal que no va circular gaire (parlem de monedes de bronze). Hi estic treballant. \u00c9s part de la meva recerca actual.<\/p>\n
<\/p>\n
Perqu\u00e8 des del punt de vista arqueol\u00f2gic, d\u2019aquest tema, no n\u2019hi ha cap! Fins ara les interpretacions de la Segona Guerra P\u00fanica tan sols es basaven en les fonts escrites, \u00e9s a dir, en els fets narrats per autors antics com Polibi i Titus Livi.<\/p>\n
<\/p>\n
I tu t\u2019has basat en fonts arqueol\u00f2giques. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, el llibre presenta molt material in\u00e8dit procedent de les nostres prospeccions d\u2019aquests \u00faltims anys. Aquesta documentaci\u00f3 arqueol\u00f2gica m\u2019ha perm\u00e8s fer una nova lectura, tenir una visi\u00f3 nova d\u2019aquesta guerra al nord de l\u2019Ebre, \u00e9s a dir, a l\u2019actual Catalunya.<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s not\u00edcia! <\/strong><\/p>\n Per primer cop s\u2019incorporen fonts arqueol\u00f2giques al discurs d\u2019aquest episodi. Se sap que els romans arriben el 218 aC per documentaci\u00f3 escrita i indicis com les monedes, de la mateixa manera que se sap que Tarragona la funden els Escipions per\u00f2\u2026 Qu\u00e8 se n\u2019ha trobat?<\/p>\n <\/p>\n Una guerra deixa rastres? <\/strong><\/p>\n No gaires, perqu\u00e8 s\u00f3n tropes en moviment. Una batalla no deixa estructures: nom\u00e9s objectes. La sorpresa per mi va ser saber que a It\u00e0lia les guerres d\u2019Ann\u00edbal, per exemple, no tenen cap projecte arqueol\u00f2gic de recerca. En el nostre cas, l\u2019estudi dels campaments de campanya, el problema de base \u00e9s que no s\u2019ha trobat res en context estratigr\u00e0fic. Tot est\u00e0 remogut i llaurat!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Fletxa cartaginesa procedent de la Palma (Museu Comarcal del Montsi\u00e0) i un\u00e7a romanorepublicana (217-251 aC) procedent de les propeccions a la Palma.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 heu trobat, per\u00f2?<\/strong><\/p>\n Monedes, tatxes de sand\u00e0lies (caligae), estaques de tendes (que s\u00f3n com les d\u2019ara!), restes d\u2019armament, fragments de vasos amb aplics\u2026 Hem trobat coses similars a les que trobaria un arque\u00f2leg d\u2019aqu\u00ed a dos mil anys si prospect\u00e9s bases militars nord-americanes al mig de desert de l\u2019Afganistan.<\/p>\n <\/p>\n Com ha sigut escriure per a tots els p\u00fablics, no per a arque\u00f2legs? <\/strong><\/p>\n M\u2019he divertit! El fet de no haver d\u2019estar subjecte a la citaci\u00f3 cont\u00ednua, a tota aquesta ret\u00f2rica erudita, i escriure en to narratiu, d\u00f3na una llibertat que et permet fer reflexions interessants.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019escriptura com a m\u00e8tode de coneixement! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, puc dir que la mateixa redacci\u00f3 m\u2019ha obert noves prespectives de recerca. Per exemple, el debat Cissis-T\u00e0rraco. Per mi fins ara eren el mateix, creia que a Tarragona hi havia hagut els cartaginesos. Per\u00f2 fent el llibre, rellegint els autors citats i disposant de la informaci\u00f3 arqueol\u00f2gica, ara penso que no, que Cissis o Kissa era molt a l\u2019interior de Catalunya. He canviat d\u2019opini\u00f3 escrivint el llibre!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Recollida de material arqueol\u00f2gic (esquerra) durant la prospecci\u00f3 sistem\u00e0tica en el campament del Cam\u00ed del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d\u2019Ebre). A la dreta, treballs de prospecci\u00f3 geof\u00edsica al mateix indret.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Parla\u2019ns dels cartaginesos a casa nostra. <\/strong><\/p>\n A Catalunya els cartaginesos no s\u2019hi estan ni un any. Tamb\u00e9 fan assentaments militars. Com es poden descobrir? Als jaciments sols trobes material ib\u00e8ric (monedes). En aquest sentit, \u00e9s interessant que al campament de la Palma (l\u2019Aldea, Baix Ebre), un dels m\u00e9s antics de la pen\u00ednsula i del m\u00f3n rom\u00e0, es troben els mateixos percentatges de monedes que en el conjunt monetari d\u2019Emp\u00faries, que aleshores tamb\u00e9 era un campanyent rom\u00e0: 30% d\u2019hispanocartagineses (el bot\u00ed dels romans!), 30% de romana republicana i la resta, de proced\u00e8ncies diverses.<\/p>\n <\/p>\n Com es pot estudiar la pres\u00e8ncia cartaginesa, si va ser tan breu? <\/strong><\/p>\n Ah, \u00bfi com es poden documentar les rutes i els establiments cartaginesos? Creiem que penetren per l\u2019Ebre i el Segre cap al Pirineu, on s\u2019ha trobat moneda cartaginesa poc rodada, senyal que no va circular gaire (parlem de monedes de bronze). Hi estic treballant. \u00c9s part de la meva recerca actual.<\/p>\n <\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n