{"id":4828,"date":"2011-12-19T14:11:32","date_gmt":"2011-12-19T14:11:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=4828"},"modified":"2015-08-24T12:33:33","modified_gmt":"2015-08-24T12:33:33","slug":"els-capitells-son-clau-per-parlar-de-larquitectura-de-que-formen-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2011\/els-capitells-son-clau-per-parlar-de-larquitectura-de-que-formen-part\/","title":{"rendered":"\u201cEls capitells s\u00f3n clau per parlar de l\u2019arquitectura de qu\u00e8 formen part\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Entrevista al Dr. Javier \u00c1. Domingo<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cEls capitells s\u00f3n clau per parlar de l\u2019arquitectura de qu\u00e8 formen part\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

El Dr. Domingo acaba de publicar Capiteles tardorromanos y visigodos en la pen\u00ednsula ib\u00e8rica (siglos IV-VIII d. C.)<\/em><\/a> dins de la col\u00b7lecci\u00f3 Documenta de l\u2019ICAC. Actualment \u00e9s beca Beatriu de Pin\u00f3s a la Universitat de La Sapienza de Roma.<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest llibre omple un buit? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, es pot dir que faltava aquesta visi\u00f3 general de la producci\u00f3 de capitells en \u00e8poca tardana a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: tallers, producci\u00f3, distribuci\u00f3 a la pen\u00ednsula, relacions amb altres \u00e0rees i influ\u00e8ncies d\u2019It\u00e0lia, del m\u00f3n bizant\u00ed, del nord d\u2019\u00c0frica, etc. \u00c9s un estudi que ser\u00e0 de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d\u2019aquestes peces peces.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bona part del llibre \u00e9s un cat\u00e0leg.<\/strong><\/p>\n

Fer un cat\u00e0leg ja \u00e9s molt! \u00c9s un cat\u00e0leg que segueix la tradici\u00f3, per\u00f2 amb la novetat que agrupa els capitells per \u00e0rees geogr\u00e0fiques (\u00e9s a dir, per topografia) i per tipologia d\u2019edificis als quals pertanyen (\u00e9s a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.<\/p>\n

 <\/p>\n

Deunid\u00f3! <\/strong><\/p>\n

Una part del material \u00e9s in\u00e8dit, i malgrat que el cat\u00e0leg no \u00e9s complet, perqu\u00e8 sempre em van arribant peces, \u00e9s una eina per fer el salt dels capitells a l\u2019estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a><\/p>\n

Capitell conservat al Parador Nacional de Turisme de M\u00e8rida dels segles V-VI dC (esquerra) i capitell del Museo Arqueol\u00f3gico de Sevilla procedente de Valenciana (Sevilla) dels segles VI-VII dC.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

En quins aspectes dels capitells t\u2019has fixat? <\/strong><\/p>\n

En dos principalment: les influ\u00e8ncies bizantines i les imitacions de models cl\u00e0ssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influ\u00e8ncies bizantines, \u00e9s important destacar la concentraci\u00f3 que hi ha al nord de la pen\u00ednsula (Valladolid, Seg\u00f2via, etc.), la part m\u00e9s allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com s\u2019explica? <\/strong><\/p>\n

Va ser una conquesta militar de nom\u00e9s 70 anys, sense gaires implicacions en l\u2019arquitectura, per\u00f2 al nord l\u2019aristocr\u00e0cia s\u2019emmiralla en Constantinoble, que \u00e9s el que queda de l\u2019Imperi rom\u00e0 i d\u2019on importen material i models arquitect\u00f2nics i cerimonials nobles.<\/p>\n

 <\/p>\n

Capitell del Museu de Prehist\u00f2ria <\/em><\/p>\n

i de les Cultures de Val\u00e8ncia, del segle VII dC. <\/em><\/p>\n

<\/a>Qu\u00e8 m\u00e9s has descobert? <\/strong><\/p>\n

Tallers visigots que fan capitells corintis d\u2019estil cl\u00e0ssic quan feia ja dos segles que no se\u2019n fabricaven. S\u00f3n m\u00e9s angulosos per\u00f2 no deixen d\u2019estar clarament inspirats en les produccions cl\u00e0ssiques. Al segle VI hi ha un retorn als models cl\u00e0ssics, a m\u00e9s de les barreges amb models locals. Hi ha moltes difer\u00e8ncies fins i tot en zones geogr\u00e0ficament properes. Tamb\u00e9 he fet un estudi de la reinterpretaci\u00f3 de l\u2019estil bizant\u00ed, de com s\u2019adapta a la pl\u00e0stica visig\u00f2tica. Aix\u00f2 passa a tot arreu, per\u00f2 sobretot al sud.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u00f3nes molta import\u00e0ncia als tallers. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 s\u00f3n la base de la producci\u00f3. Hem d\u2019entendre els capitells segons els tallers. N\u2019hi ha de regionals, locals, segons la pedra que treballa, amb tradici\u00f3 pr\u00f2pia, innovadors, que importen models foranis… \u00c9s evident que un taller local i barat t\u00e9 un cost, un prestigi, unes implicacions culturals i institucionals ben determinades…<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 la cronologia del segle IV al VIII? <\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8, com deia al principi, hi ha pocs estudis, segurament pel fet de ser una \u00e8poca que \u201cllueix\u201d poc. Al segle IV l\u2019estructura de capitells altimperials cl\u00e0ssics es perd de forma accelerada. De fet al llibre hi he incl\u00f2s capitells del segle III que ja s\u00f3n de transici\u00f3. La separaci\u00f3 dels models cl\u00e0ssics \u00e9s clara al segle IV. Hi ha novetats: tallers locals amb producci\u00f3 lliure, lluny de models oficials. El segle VIII l\u2019he agafat per una ra\u00f3 pol\u00edtica, ja que \u00e9s quan el regne visigot de Toledo rep la invasi\u00f3 musulmana. De fet, per\u00f2, no suposa un canvi, i l\u2019estil \u201cvisigot\u201d s\u2019allarga fins entrat el segle X.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Per fer el recull de material vas anar personalment a tot arreu. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per fer la tesi, de la qual prov\u00e9 el llibre, vaig anar a veure tots els capitells in situ. Vaig viatjar per tota la pen\u00ednsula en transport p\u00fablic, fins als pobles m\u00e9s rec\u00f2ndits! Vaig viure moltes an\u00e8cdotes, com quan un periodista que va sentir la conversa que vaig tenir amb l\u2019alcalde d\u2019un poble em va dir: \u201cEt puc entrevistar? Tenim una secci\u00f3 d\u2019entrevistes a persones que fan coses rares\u201d!<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina \u00e9s la gr\u00e0cia de fer aquesta \u201ccosa rara\u201d d\u2019estudiar capitells? <\/strong><\/p>\n

Que s\u00f3n uns elements que ens parlen de l\u2019arquitectura de qu\u00e8 formen part. En primer lloc estil\u00edsticament, \u00e9s a dir, considerant el capitell com una escultura. Ens permeten con\u00e8ixer la cronologia, les influ\u00e8ncies culturals, si l\u2019obra era d\u2019un taller local o imperial… Segons l\u2019origen de la pedra, local o de l\u2019altra punta del Mediterrani, tamb\u00e9 es pot saber el nivell de riquesa del promotor.<\/p>\n

 <\/p>\n

I arquitect\u00f2nicament? <\/strong><\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u00f3n un element informatiu clau! Perqu\u00e8 l\u2019arquitectura es basa en m\u00f2duls de proporcions que queden reflectits en les columnes i, de retruc, en els capitells. Mesurant un capitell, o un fragment de capitell, pots saber l\u2019al\u00e7ada de la columna, i partir de l\u2019al\u00e7ada de la columna, la volumetria de tot l\u2019edifici!<\/p>\n

 <\/p>\n

De la part al tot!<\/strong><\/p>\n

Exacte! De fet aquesta \u00e9s la recerca que estic fent ara. Consisteix a trobar un sistema que permeti obtenir el volum de pedra d\u2019un edifici i a partir d\u2019aqu\u00ed intentar calcular-ne el cost econ\u00f2mic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com es pot fer, aix\u00f2? <\/strong><\/p>\n

Es tracta de crear un model de c\u00e0lcul de costos de l\u2019arquitectura que sigui v\u00e0lid en tot el m\u00f3n rom\u00e0, valorant certes variables (la pedra, el transport, la m\u00e0 d\u2019obra, etc.). La clau est\u00e0 a trobar edificis on l\u2019epigrafia ens permeti validar la \u201cf\u00f3rmula\u201d i saber el marge d\u2019error. Ara ho estic aplicant a la ciutat marroquina de Volubilis.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista i fotos de l’entrevistat de Carme Badia i Puig<\/p>\n

Novembre del 2011<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

 
\n<\/a>Entrevista al Dr. Javier Domingo, autor del llibre ‘Capiteles tardorromanos y visigodos en la pen\u00ednsula ib\u00e8rica (siglos IV-VIII d. C.)’, novetat de l\u2019ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4828"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4828"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4828\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8986,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4828\/revisions\/8986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}