{"id":4839,"date":"2011-12-21T07:22:36","date_gmt":"2011-12-21T07:22:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=4839"},"modified":"2015-08-24T12:33:30","modified_gmt":"2015-08-24T12:33:30","slug":"les-cartes-entre-schulten-i-vilaseca-informen-de-la-investigacio-arqueologica-a-tarragona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2011\/les-cartes-entre-schulten-i-vilaseca-informen-de-la-investigacio-arqueologica-a-tarragona\/","title":{"rendered":"\u201cLes cartes entre Schulten i Vilaseca informen de la investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a Tarragona\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Entrevista als arque\u00f2legs Jaume Mass\u00f3 i M. Eugenia R. Tajuelo<\/h5>\n

 <\/p>\n

\u201cLes cartes entre Schulten i Vilaseca informen de la investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a Tarragona\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

Acaben de publicar Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca<\/a><\/em> (Ediciones de La Erg\u00e1stula, Madrid, 2011). L\u2019arque\u00f2loga M. Eugenia R. Tajuelo ja va publicar el 2008 un recull de l\u2019arque\u00f2leg alemany, Adolf Schulten. Epistolario y referencias historiogr\u00e1ficas<\/em>. Arran d\u2019aquest llibre, va contactar amb ella el tamb\u00e9 arque\u00f2leg Jaume Mass\u00f3, director del Museu d\u2019Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. De la trobada n\u2019ha nascut aquest llibre que han presentat al desembre<\/strong><\/a> i que aplega la col\u00b7lecci\u00f3 de cartes que Salvador Vilaseca va rebre de Schulten al llarg de quinze anys.<\/h5>\n

 <\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

<\/a>Per qu\u00e8 \u00e9s important aquest llibre? <\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 permet con\u00e8ixer aspectes de la investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica de T\u00e0rraco a trav\u00e9s de la relaci\u00f3 de dos personatges: un professor alemany d\u2019Hist\u00f2ria antiga i un metge i prehistoriador reusenc. Gr\u00e0cies a l\u2019arqueologia es van fer amics, i m\u00e9s i tot, perqu\u00e8 Salvador Vilaseca va tenir cura de la salut de Schulten, i algun cop li va arribar a salvar la vida i tot!<\/p>\n

 <\/p>\n

Bona part del volum l\u2019ocupen les cartes. <\/strong><\/p>\n

S\u00f3n 60 cartes i altres documents (postals, telegrames) que Salvador Vilaseca rep de Schulten entre el 1940 i el 1954. Tenim la sort que el doctor Vilaseca ho guardava tot, de manera que al Museu tenim un fons important. Em fa la sensaci\u00f3 que Schulten era m\u00e9s despreocupat en aquest sentit, i moltes cartes les devia llen\u00e7ar. De fet ha sigut impossible recuperar les cartes que rebia Schulten. O sigui que no sabem a ell qu\u00e8 li escriuen!<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

De les cartes que Schulten envia a Vilaseca, qu\u00e8 se n\u2019extreu? <\/strong><\/p>\n

Aparentment semblen papers personals, del dia a dia, per\u00f2 van m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 ens donen informaci\u00f3 del context general, de l\u2019estat de la investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica, de persones que fan hist\u00f2ria… La gr\u00e0cia \u00e9s que hi apareixen diverses situacions personals i pol\u00edtiques, i es nota l\u2019entorn en qu\u00e8 es mouen.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin \u00e9s el context arqueol\u00f2gic que traspua de la documentaci\u00f3? <\/strong><\/p>\n

Es veu la influ\u00e8ncia de les publicacions d\u2019Adolf Schulten sobre T\u00e0rraco. Per exemple, del seu volum Tarragona<\/em>, publicat en alemany el 1920 i en catal\u00e0 l\u2019any seg\u00fcent. \u00c9s una petita guia per a alemanys, per\u00f2 amb les noves edicions del 1934 i el 1948 s’acaba convertint en un llibre de refer\u00e8ncia en historiografia, sobre la ciutat i el territori. Encara ho \u00e9s avui dia, tot i que s\u2019hagi superat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qui era Adolf Schulten?<\/strong><\/p>\n

Schulten era professor d\u2019Hist\u00f2ria antiga, expert en els conventus Romanus<\/em>. \u00c9s fil\u00f2leg, per tant basa l\u2019estudi en el treball dels textos. Precisament arran d\u2019una despripci\u00f3 que fa Api\u00e0 sobre Num\u00e0ncia decideix anar-hi in situ<\/em>. Va ser el primer a excavar els campaments de les legions romanes que l\u2019assetjaren. Coneix Tarragona el 1905, descansant d\u2019una campanya arqueol\u00f2gica a Num\u00e0ncia. \u00c9s un home que fa un gran periple per Hisp\u00e0nia, investiga sobre Tartessos, visita poblats ib\u00e8rics, vil\u00b7les romanes…<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Per qu\u00e8 li interessa T\u00e0rraco? <\/strong><\/p>\n

Representa la culminaci\u00f3 de la seva recerca a Hisp\u00e0nia. Hi fa una primera estada llarga el 1920 i hi anir\u00e0 retornant, especialment despr\u00e9s de la guerra civil. Al llibre 55 a\u00f1os de investigaci\u00f3n en Espa\u00f1a<\/em> (publicat a Reus el 1953) hi ha un \u00faltim cap\u00edtol que explica les relacions amb la gent i els monuments i jaciments del territori. \u00c9s una mena de mem\u00f2ries hisp\u00e0niques definitives, i el seu llibre \u00e9s important i \u00fatil encara avui, a part dels fascicles seus de l\u2019obra, iniciada per H\u00fcbner, Fontes Hispaniae Antinquae<\/em>, sobre totes les fonts (hist\u00f2riques, epigr\u00e0fiques, etc.) referides a la pen\u00ednsula.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Schulten forma part de la nissaga d\u2019alemanys que han passat per Tarragona. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, el precedent germ\u00e0nic comen\u00e7a amb H\u00fcbner, que t\u00e9 relacions amb estudiosos locals com Hern\u00e1ndez Sanahuja. Schulten, en canvi, \u00e9s un investigador que va al seu aire, i \u00e9s m\u00e9s universitari que institucional. Despr\u00e9s ja vindran Schlunk, Hauschild i Alf\u00f6ldy.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Parleu-nos de la seva personalitat. <\/strong><\/p>\n

No \u00e9s un cient\u00edfic est\u00e0ndard, ni del qual els alemanys se senten orgullosos. \u00c9s molt prussi\u00e0, i les coses no se li podien discutir gaire. Se situava per sobre dels altres. I aix\u00f2 que tenia mancances, perqu\u00e8 no tenia formaci\u00f3 com a arque\u00f2leg de camp. Precisament per aix\u00f2 s\u00f3n significatives les relacions que tenia amb els altres arque\u00f2legs. Sent pol\u00e8mic i volent tenir ra\u00f3, marca la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pol\u00e8mic, per exemple en qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n

S\u2019entesta a dir que la muralla de Tarragona \u00e9s etrusca! I Serra Vilar\u00f3 li diu que no, que ell que l\u2019ha excavat i hi ha trobat cer\u00e0mica, pot afirmar que \u00e9s romana, per\u00f2 Schulten no es deixa conv\u00e8ncer. Un altre exemple del seu car\u00e0cter \u00e9s que gaireb\u00e9 menysprea monuments que no li interessen, com Centcelles o la Necr\u00f2polis paleocristiana…<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>I tant que ho coneixia! <\/strong><\/p>\n

I enamorat com estava d\u2019aqu\u00ed! A m\u00e9s el clima li provava, perqu\u00e8 patia de sinusitis. S\u2019estava aqu\u00ed de l\u2019octubre al mar\u00e7, al ja desaparegut Hotel Europa de la Rambla de Tarragona, i ho alternava amb estades al Mas de Valls. \u201cA Tarragona tot l\u2019any \u00e9s primavera\u201d, com deia un autor cl\u00e0ssic, i ell ho va comprovar. Com solia dir, tots els mals li marxaven amb el \u201cdoctor sol\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

La bibliografia \u00e9s un apartat important del llibre. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi ha una bibliografia general i una bibliografia escrita per Schulten, que \u00e9s de 454 t\u00edtols entre articles i llibres. D\u2019aquests t\u00edtols, hem marcat en negreta els que estan relacionats amb l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 m\u00e9s destacar\u00edeu del llibre? <\/strong><\/p>\n

Que hi hem incl\u00f2s semblances de les personalitats de l\u2019arqueologia tarragonina del moment. El mateix Miquel Carreras, propietari del reusenc Mas de Valls, en qu\u00e8 Schulten residia de tant en tant. Carreras sabia alemany i fins i tot va traduir alguna obra de Schulten a l\u2019espanyol. Tamb\u00e9 hem fet una cronologia de Schulten any per any, un complement que va molt b\u00e9 en un llibre de consulta com aquest.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n

Desembre del 2011<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista als arque\u00f2legs Jaume Mass\u00f3 i M. Eugenia R. Tajuelo, autors del llibre ‘Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca’.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4839"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4839"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4839\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8983,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4839\/revisions\/8983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}