![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/pearson\/foto5.jpg\")
<\/a>Entrevista a Mike Parker Pearson<\/a><\/strong>, professor del Departament d\u2019Arqueologia de la Universitat de Sheffield (Regne Unit)<\/h5>\n<\/p>\n
<\/p>\n
“Del 99% de la humanitat no n\u2019han quedat rastres”<\/h4>\n
<\/p>\n
Especialista de renom internacional en arqueologia de la mort i prehist\u00f2ria recent de Gran Bretanya i nord d\u2019Europa. Tamb\u00e9 ha excavat a Gr\u00e8cia, S\u00edria, els Estats Units i a Madagascar i a l\u2019oest de l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic. Dirigeix els treballs arqueol\u00f2gics al jaciment de Stonehenge, la qual cosa l\u2019ha fet mereixedor de la distinci\u00f3 \u201cArque\u00f2leg de l\u2019any\u201d el 2010. Ha estat el principal conferenciant del seminari de l’ICAC “L’arqueologia de la mort”<\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019arqueologia de la mort? <\/strong><\/p>\n\u00c9s l\u2019estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l\u2019estudi de com la gent ha commemorat la mort.<\/p>\n
<\/p>\n
Que \u00e9s m\u00e9s que commemorar el passat.<\/strong><\/p>\nEsclar, perqu\u00e8 els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que \u00e9s una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. \u00c9s una marca en el present que es refereix al passat i que perdurar\u00e0 en el futur, durant segles o mil\u00b7lennis.<\/p>\n
<\/p>\n
La consci\u00e8ncia de la mort ens fa humans? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, \u00e9s un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem \u00e9s mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem qu\u00e8 passa quan morim. El que \u00e9s fascinant com a historiadors \u00e9s estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/pearson\/foto2.jpg\")
<\/a>La societat actual com ho fa? <\/strong><\/p>\nA Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi \u00e9s negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d\u2019estar m\u00e9s integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.<\/p>\n
<\/p>\n
Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueol\u00f2giques s\u00f3n suficients? <\/strong><\/p>\nL\u2019arqueologia no d\u00f3na un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, per\u00f2 del 99% de la hist\u00f2ria de la humanitat no n\u2019han quedat rastres.<\/p>\n
<\/p>\n
Que dif\u00edcil d\u2019estudiar, doncs. <\/strong><\/p>\n\u00c9s un repte. Tan sols sabem de grups que no s\u00f3n representatius de la majoria de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d\u2019avui no seran arqueol\u00f2gicament visibles, perqu\u00e8 la incineraci\u00f3 \u00e9s una pr\u00e0ctica cada cop m\u00e9s estesa.<\/p>\n
<\/p>\n
Sort, perqu\u00e8 al final no hi cabr\u00edem! <\/strong><\/p>\nQu\u00e8 passa quan el planeta \u00e9s ple de monuments per als morts?<\/p>\n
<\/p>\n
No ho s\u00e9.<\/strong><\/p>\nA la Gran Bretanya els cementiris estan plens. Qu\u00e8 hem de fer? Tirar-los a terra, reutilitzar-los? \u00c9s dif\u00edcil perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha en joc un sentiment molt fort de la gent. Com hem de gestionar els morts en el m\u00f3n dels vius? Els hem constru\u00eft espais separats, per\u00f2 ara hem de pensar altres solucions.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nUna altra manera de representar-los? <\/strong><\/p>\nS\u00ed. Aqu\u00ed encara tenim terreny, per\u00f2 fixem-nos en llocs com Hong Kong, on hi ha poc espai i \u00e9s car. Ser\u00e0 interessant veure com s\u2019ho fan per construir els monuments per a les cendres dels morts. A la Gran Bretanya hi ha un inter\u00e8s creixent per reciclar els morts en enterraments verds (\u201cgreen burials\u201d).<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/pearson\/foto1.jpg\")
<\/a>En qu\u00e8 consisteix? <\/strong><\/p>\nEnterrar en zones verdes i marcar la tomba planant-hi un arbre. La idea \u00e9s que la mort \u00e9s una part del cicle de la vida, del proc\u00e9s natural de decad\u00e8ncia i regeneraci\u00f3. \u00c9s una bona soluci\u00f3. Connecta amb la percepci\u00f3 dels arbres com a monuments naturals. I \u00e9s com dir: \u201cEl meu temps s\u2019ha acabat, per\u00f2 la vida continua\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina import\u00e0ncia tenen els rituals? <\/strong><\/p>\nMolta, tamb\u00e9 en societats seculars, perqu\u00e8 ajunten la gent, els donen un marc per viure plegats aquest moment de dol i ruptura. Els rituals, religiosos o no, s\u00f3n necessaris, perqu\u00e8 acompanyen en la mort i s\u00f3n una bona estrat\u00e8gia per encarar-la.<\/p>\n
<\/p>\n
Vost\u00e8 diu que la mort sovint s\u2019utilitza pol\u00edticament. <\/strong><\/p>\nS\u00ed. Tenim molts exemples, com el d\u2019Eva Per\u00f3n. Difunta, el seu cos quasi es va convertir en objecte de manipulaci\u00f3 pol\u00edtica del seu marit, el dictador. I un altre cas de l\u2019Am\u00e8rica Llatina: els maies eren coneguts per momificar els governants, i continuaven tenint poder en el m\u00f3n dels vius. Un jove conquistador es va voler casar amb una noia local i va haver de demanar perm\u00eds a una d\u2019aquestes m\u00f2mies, que tenia un int\u00e8rpret!<\/p>\n
<\/p>\n
Incre\u00efble. <\/strong><\/p>\nPer\u00f2 de fet tots els funerals pol\u00edtics s\u00f3n una ocasi\u00f3 per manipular, negociar, per reclamar successions. \u00c9s un moment pol\u00edtic clau!<\/p>\n
<\/p>\n
Stonehenge (foto: LA Lovecat<\/a>)<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/pearson\/stonehenge.jpg\")
<\/a>Parli\u2019ns de Stonehenge, on dirigeix les excavacions des del 2003. <\/strong><\/p>\n\u00c9s apassionant! Hem fet descobertes revolucion\u00e0ries: hem trobat el nucli on vivia la gent mentre es constru\u00efa Stonehenge, hem datat el jaciment entre el 3000 i 2400 aC i hem trobat Bluestonehenge.<\/p>\n
<\/p>\n
Que \u00e9s un altre cercle de pedres. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, per\u00f2 m\u00e9s petit, a uns 3 km de Stonehenge i al costat del riu Avon. De fet el riu connecta el nucli habitat amb Bluestonehenge. En diem aix\u00ed per la pedra, blavosa.<\/p>\n
<\/p>\n
D\u2019on prov\u00e9? <\/strong><\/p>\nDe l\u2019oest de Gal\u00b7les, a uns 200 km. Est\u00e0 feta de dolerites, riolites, cendra volc\u00e0nica i gres. L\u2019altre tipus de pedra que hi ha al jaciment \u00e9s un gres d\u2019Avebury, a uns 30 km. Ara el que volem \u00e9s trobar les pedreres d\u2019on van treure aquests blocs!<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8 els van dur de tan lluny? <\/strong><\/p>\nBona pregunta. El que \u00e9s obvi \u00e9s l\u2019associaci\u00f3 entre les pedres i els ossos dels morts. \u00c9s un lloc dels ancestres segur. El fet que es facin servir pedres de dos llocs (del centre d\u2019Anglaterra i de Gal\u00b7les) per a un sol monument fa pensar que potser \u00e9s el primer s\u00edmbol de la uni\u00f3 de Gran Bretanya, el senyal d\u2019un moment de treva.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s, Stonehenge? Cementiri, lloc de culte, enclavament astron\u00f2mic? <\/strong><\/p>\nTot alhora! T\u00e9 a veure amb el cel, amb els morts i amb la uni\u00f3 de Gran Bretanya. Per\u00f2 \u00e9s un misteri. Al juny publico un llibre precisament en qu\u00e8 ho explico, Exploring the greatest Stonehenge mistery<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s important haver-lo datat? <\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 hem desfet el mite que Stonehenge ve dels druides. Ho va dir William Stukeley el 1740 basant-se en escrits de Juli C\u00e8sar. No es podia ni imaginar que era molt m\u00e9s antic!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n
Mar\u00e7 del 2012<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Entrevista a
\nMike Parker Pearson<\/a>, professor de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) especialista de renom internacional en arqueologia de la mort.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4909"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8957,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions\/8957"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00c9s l\u2019estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l\u2019estudi de com la gent ha commemorat la mort.<\/p>\n
<\/p>\n
Que \u00e9s m\u00e9s que commemorar el passat.<\/strong><\/p>\n Esclar, perqu\u00e8 els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que \u00e9s una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. \u00c9s una marca en el present que es refereix al passat i que perdurar\u00e0 en el futur, durant segles o mil\u00b7lennis.<\/p>\n <\/p>\n La consci\u00e8ncia de la mort ens fa humans? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, \u00e9s un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem \u00e9s mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem qu\u00e8 passa quan morim. El que \u00e9s fascinant com a historiadors \u00e9s estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.<\/p>\n <\/p>\n A Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi \u00e9s negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d\u2019estar m\u00e9s integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.<\/p>\n <\/p>\n Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueol\u00f2giques s\u00f3n suficients? <\/strong><\/p>\n L\u2019arqueologia no d\u00f3na un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, per\u00f2 del 99% de la hist\u00f2ria de la humanitat no n\u2019han quedat rastres.<\/p>\n <\/p>\n Que dif\u00edcil d\u2019estudiar, doncs. <\/strong><\/p>\n \u00c9s un repte. Tan sols sabem de grups que no s\u00f3n representatius de la majoria de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d\u2019avui no seran arqueol\u00f2gicament visibles, perqu\u00e8 la incineraci\u00f3 \u00e9s una pr\u00e0ctica cada cop m\u00e9s estesa.<\/p>\n <\/p>\n Sort, perqu\u00e8 al final no hi cabr\u00edem! <\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 passa quan el planeta \u00e9s ple de monuments per als morts?<\/p>\n <\/p>\n No ho s\u00e9.<\/strong><\/p>\n A la Gran Bretanya els cementiris estan plens. Qu\u00e8 hem de fer? Tirar-los a terra, reutilitzar-los? \u00c9s dif\u00edcil perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha en joc un sentiment molt fort de la gent. Com hem de gestionar els morts en el m\u00f3n dels vius? Els hem constru\u00eft espais separats, per\u00f2 ara hem de pensar altres solucions.<\/p>\n Una altra manera de representar-los? <\/strong><\/p>\n S\u00ed. Aqu\u00ed encara tenim terreny, per\u00f2 fixem-nos en llocs com Hong Kong, on hi ha poc espai i \u00e9s car. Ser\u00e0 interessant veure com s\u2019ho fan per construir els monuments per a les cendres dels morts. A la Gran Bretanya hi ha un inter\u00e8s creixent per reciclar els morts en enterraments verds (\u201cgreen burials\u201d).<\/p>\n <\/p>\n Enterrar en zones verdes i marcar la tomba planant-hi un arbre. La idea \u00e9s que la mort \u00e9s una part del cicle de la vida, del proc\u00e9s natural de decad\u00e8ncia i regeneraci\u00f3. \u00c9s una bona soluci\u00f3. Connecta amb la percepci\u00f3 dels arbres com a monuments naturals. I \u00e9s com dir: \u201cEl meu temps s\u2019ha acabat, per\u00f2 la vida continua\u201d.<\/p>\n <\/p>\n Quina import\u00e0ncia tenen els rituals? <\/strong><\/p>\n Molta, tamb\u00e9 en societats seculars, perqu\u00e8 ajunten la gent, els donen un marc per viure plegats aquest moment de dol i ruptura. Els rituals, religiosos o no, s\u00f3n necessaris, perqu\u00e8 acompanyen en la mort i s\u00f3n una bona estrat\u00e8gia per encarar-la.<\/p>\n <\/p>\n Vost\u00e8 diu que la mort sovint s\u2019utilitza pol\u00edticament. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. Tenim molts exemples, com el d\u2019Eva Per\u00f3n. Difunta, el seu cos quasi es va convertir en objecte de manipulaci\u00f3 pol\u00edtica del seu marit, el dictador. I un altre cas de l\u2019Am\u00e8rica Llatina: els maies eren coneguts per momificar els governants, i continuaven tenint poder en el m\u00f3n dels vius. Un jove conquistador es va voler casar amb una noia local i va haver de demanar perm\u00eds a una d\u2019aquestes m\u00f2mies, que tenia un int\u00e8rpret!<\/p>\n <\/p>\n Incre\u00efble. <\/strong><\/p>\n Per\u00f2 de fet tots els funerals pol\u00edtics s\u00f3n una ocasi\u00f3 per manipular, negociar, per reclamar successions. \u00c9s un moment pol\u00edtic clau!<\/p>\n <\/p>\n Stonehenge (foto: LA Lovecat<\/a>)<\/em><\/p>\n \u00c9s apassionant! Hem fet descobertes revolucion\u00e0ries: hem trobat el nucli on vivia la gent mentre es constru\u00efa Stonehenge, hem datat el jaciment entre el 3000 i 2400 aC i hem trobat Bluestonehenge.<\/p>\n <\/p>\n Que \u00e9s un altre cercle de pedres. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2 m\u00e9s petit, a uns 3 km de Stonehenge i al costat del riu Avon. De fet el riu connecta el nucli habitat amb Bluestonehenge. En diem aix\u00ed per la pedra, blavosa.<\/p>\n <\/p>\n D\u2019on prov\u00e9? <\/strong><\/p>\n De l\u2019oest de Gal\u00b7les, a uns 200 km. Est\u00e0 feta de dolerites, riolites, cendra volc\u00e0nica i gres. L\u2019altre tipus de pedra que hi ha al jaciment \u00e9s un gres d\u2019Avebury, a uns 30 km. Ara el que volem \u00e9s trobar les pedreres d\u2019on van treure aquests blocs!<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8 els van dur de tan lluny? <\/strong><\/p>\n Bona pregunta. El que \u00e9s obvi \u00e9s l\u2019associaci\u00f3 entre les pedres i els ossos dels morts. \u00c9s un lloc dels ancestres segur. El fet que es facin servir pedres de dos llocs (del centre d\u2019Anglaterra i de Gal\u00b7les) per a un sol monument fa pensar que potser \u00e9s el primer s\u00edmbol de la uni\u00f3 de Gran Bretanya, el senyal d\u2019un moment de treva.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s, Stonehenge? Cementiri, lloc de culte, enclavament astron\u00f2mic? <\/strong><\/p>\n Tot alhora! T\u00e9 a veure amb el cel, amb els morts i amb la uni\u00f3 de Gran Bretanya. Per\u00f2 \u00e9s un misteri. Al juny publico un llibre precisament en qu\u00e8 ho explico, Exploring the greatest Stonehenge mistery<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s important haver-lo datat? <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 hem desfet el mite que Stonehenge ve dels druides. Ho va dir William Stukeley el 1740 basant-se en escrits de Juli C\u00e8sar. No es podia ni imaginar que era molt m\u00e9s antic!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n Mar\u00e7 del 2012<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>La societat actual com ho fa? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>En qu\u00e8 consisteix? <\/strong><\/p>\n<\/a>Parli\u2019ns de Stonehenge, on dirigeix les excavacions des del 2003. <\/strong><\/p>\n<\/a>Entrevista a
\nMike Parker Pearson<\/a>, professor de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) especialista de renom internacional en arqueologia de la mort.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4909"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8957,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions\/8957"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}