![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/gonzalez\/foto1.jpg\")
<\/a>Entrevista a Horacio Gonz\u00e1lez, investigador en formaci\u00f3 de l\u2019ICAC<\/h5>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cEspero poder donar una imatge total del comer\u00e7 a Efes\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Horacio Gonz\u00e1lez<\/a> col\u00b7labora amb l\u2019Institut Austr\u00edac d\u2019Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d\u2019Efes (Sel\u00e7uk, Turquia) des del 2010. La missi\u00f3 aplega 300 investigadors de pa\u00efsos diversos, la majoria austr\u00edacs, alemanys i turcs. Ell dins d\u2019aquest gran equip s\u2019ocupa de les \u00e0mfores romanes i bizantines. A l\u2019ICAC \u00e9s investigador en formaci\u00f3 i treballa en la seva tesi, sobre comer\u00e7 hisp\u00e0 amb la Germ\u00e0nia inferior.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Parla\u2019ns d\u2019Efes. <\/strong><\/p>\nEfes \u00e9s un empori comercial i un lloc sagrat. \u00c9s la capital de la prov\u00edncia romana d\u2019\u00c0sia, una de les grans metr\u00f2polis del m\u00f3n rom\u00e0 juntament amb Roma, Alexandria, Cartago, Antioquia i, a partir del segle IV dC, Constantinoble.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nBon lloc per a un arque\u00f2leg. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, sobretot tamb\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019Efes hel\u00b7len\u00edstica i romana s\u2019abandona al segle XIII i no hi ha hagut ocupaci\u00f3 posterior. \u00c9s una ciutat que surt esmentada molts cops en els textos sagrats de jueus i cristians. De fet hi va haver molta concentraci\u00f3 de cristians des d\u2019un primer per\u00edode, i en part aix\u00f2 va facilitar la transformaci\u00f3 com a lloc de culte pag\u00e0, centrat en el culte a la deessa \u00c0rtemis, a lloc de culte i pelegrinaci\u00f3 cristi\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/gonzalez\/foto2.jpg\")
<\/a>Quin canvi! <\/strong><\/p>\nEl culte a \u00c0rtemis, que va durar dins al segle IV dC, prove\u00efa de tanta riquesa que no s\u2019hi podia renunciar! Efes era el \u201cbanc d\u2019\u00c0sia\u201d, lloc de pelegrinatge… La capitalitat sacra la mant\u00e9 amb el cristianisme a trav\u00e9s del culte a Sant Joan Baptista.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nI tamb\u00e9 en fa font de riquesa? <\/strong><\/p>\nLa riquesa li venia de l\u2019explotaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de b\u00e9ns agropecuaris i, efectivament, d\u2019objectes sagrats, com ara figuretes de la divinitat. Tamb\u00e9 es venia com a rel\u00edquia de Sant Joan Baptista la seva \u201cpols sagrada\u201d, que era la prova que era viu, perqu\u00e8 quan es movia aixecava aquesta pols… Per\u00f2, si ens parem a pensar, el que \u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que no s\u2019opt\u00e9s per al culte a la Mare de D\u00e9u.<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 t\u00e9 moltes similituds amb Artemis, deessa anat\u00f2lica de la fertilitat, i tamb\u00e9 verge. Per\u00f2 no hi ha documentades pelegrinacions marianes fins al segle XIX, quan dins del corrent general de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica es desenvolupa el culte mari\u00e0 basat en visions de diverses monges.<\/p>\n
<\/p>\n
Efes \u00e9s un jaciment hist\u00f2ric. Ja deu quedar poc per excavar. <\/strong><\/p>\nAl contrari! Nom\u00e9s hi ha excavat entre el 5 i el 10%: les places, els carrers principals, el teatre, les dues \u00e0gores, les cases aterrassades… Per\u00f2 queda molt! Hi ha zones molt interessants tapades.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/gonzalez\/foto3.jpg\")
<\/a>Per exemple? <\/strong><\/p>\nL\u2019estadi, que \u00e9s dels m\u00e9s grans de l\u2019imperi rom\u00e0! A m\u00e9s tamb\u00e9 s\u2019ha de treballar l\u2019articulaci\u00f3 de la ciutat amb el territori. Es coneixen, per exemple, per prospeccions, set aq\u00fceductes. I respecte al meu tema d\u2019estudi, les \u00e0mfores i les cer\u00e0miques, sols hi ha indicis de dues terrisseries, per\u00f2 no s\u2019han localitzat ni els forns!<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nCom \u00e9s el teu treball amb les \u00e0mfores? <\/strong><\/p>\nDe moment he treballat amb material que prove de l\u2019\u00e0gora ciutadana i de la casa aterrassada n\u00famero 2, i ara tamb\u00e9 volem estudiar les del port tardoantic. Hi ha molt\u00edssim material. Jo faig fitxes dels fragments i determino de quin tipus d\u2019\u00e0mfores s\u00f3n, en faig fotos i dibuixos, miro la pasta al microscopi… Determinar la proced\u00e8ncia \u00e9s molt important: \u00e9s el que permet entendre la import\u00e0ncia de la importaci\u00f3 i, amb les \u00e0mfores locals, la import\u00e0ncia de l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQu\u00e8 esperes poder saber de nou? <\/strong><\/p>\nEspero seguir-hi treballant i poder contribuir a acabar donant una imatge total del comer\u00e7 a Efes. Les \u00e0mfores s\u00f3n el millor indicador pel seu car\u00e0cter de pedra artificial que resisteix el pas dels segles, i \u00e9s de les poques restes arqueol\u00f2giques del moviment comercial.<\/p>\n
<\/p>\n
Avui Efes \u00e9s un referent tur\u00edstic. <\/strong><\/p>\nS\u00ed. Efes, actualment la ciutat de Sel\u00e7uk, t\u00e9 una mitjana de dos milions i mig de visitants a l\u2019any, molts dels quals s\u00f3n cristians. T\u00e9 m\u00e9s visitants que Pompeia entre altres coses perqu\u00e8 des dels anys 60 la ciutat propera de Kusadasi \u00e9s lloc d\u2019aturada de creuers.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n
Maig del 2012<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Entrevista a investigador en formaci\u00f3 de l\u2019ICAC
\nHoracio Gonz\u00e1lez<\/a>, que excava en aquesta ciutat grecoromana de Turquia des del 2010.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4975"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8936,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions\/8936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Efes \u00e9s un empori comercial i un lloc sagrat. \u00c9s la capital de la prov\u00edncia romana d\u2019\u00c0sia, una de les grans metr\u00f2polis del m\u00f3n rom\u00e0 juntament amb Roma, Alexandria, Cartago, Antioquia i, a partir del segle IV dC, Constantinoble.<\/p>\n
Bon lloc per a un arque\u00f2leg. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, sobretot tamb\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019Efes hel\u00b7len\u00edstica i romana s\u2019abandona al segle XIII i no hi ha hagut ocupaci\u00f3 posterior. \u00c9s una ciutat que surt esmentada molts cops en els textos sagrats de jueus i cristians. De fet hi va haver molta concentraci\u00f3 de cristians des d\u2019un primer per\u00edode, i en part aix\u00f2 va facilitar la transformaci\u00f3 com a lloc de culte pag\u00e0, centrat en el culte a la deessa \u00c0rtemis, a lloc de culte i pelegrinaci\u00f3 cristi\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n El culte a \u00c0rtemis, que va durar dins al segle IV dC, prove\u00efa de tanta riquesa que no s\u2019hi podia renunciar! Efes era el \u201cbanc d\u2019\u00c0sia\u201d, lloc de pelegrinatge… La capitalitat sacra la mant\u00e9 amb el cristianisme a trav\u00e9s del culte a Sant Joan Baptista.<\/p>\n I tamb\u00e9 en fa font de riquesa? <\/strong><\/p>\n La riquesa li venia de l\u2019explotaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de b\u00e9ns agropecuaris i, efectivament, d\u2019objectes sagrats, com ara figuretes de la divinitat. Tamb\u00e9 es venia com a rel\u00edquia de Sant Joan Baptista la seva \u201cpols sagrada\u201d, que era la prova que era viu, perqu\u00e8 quan es movia aixecava aquesta pols… Per\u00f2, si ens parem a pensar, el que \u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que no s\u2019opt\u00e9s per al culte a la Mare de D\u00e9u.<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 t\u00e9 moltes similituds amb Artemis, deessa anat\u00f2lica de la fertilitat, i tamb\u00e9 verge. Per\u00f2 no hi ha documentades pelegrinacions marianes fins al segle XIX, quan dins del corrent general de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica es desenvolupa el culte mari\u00e0 basat en visions de diverses monges.<\/p>\n <\/p>\n Efes \u00e9s un jaciment hist\u00f2ric. Ja deu quedar poc per excavar. <\/strong><\/p>\n Al contrari! Nom\u00e9s hi ha excavat entre el 5 i el 10%: les places, els carrers principals, el teatre, les dues \u00e0gores, les cases aterrassades… Per\u00f2 queda molt! Hi ha zones molt interessants tapades.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019estadi, que \u00e9s dels m\u00e9s grans de l\u2019imperi rom\u00e0! A m\u00e9s tamb\u00e9 s\u2019ha de treballar l\u2019articulaci\u00f3 de la ciutat amb el territori. Es coneixen, per exemple, per prospeccions, set aq\u00fceductes. I respecte al meu tema d\u2019estudi, les \u00e0mfores i les cer\u00e0miques, sols hi ha indicis de dues terrisseries, per\u00f2 no s\u2019han localitzat ni els forns!<\/p>\n Com \u00e9s el teu treball amb les \u00e0mfores? <\/strong><\/p>\n De moment he treballat amb material que prove de l\u2019\u00e0gora ciutadana i de la casa aterrassada n\u00famero 2, i ara tamb\u00e9 volem estudiar les del port tardoantic. Hi ha molt\u00edssim material. Jo faig fitxes dels fragments i determino de quin tipus d\u2019\u00e0mfores s\u00f3n, en faig fotos i dibuixos, miro la pasta al microscopi… Determinar la proced\u00e8ncia \u00e9s molt important: \u00e9s el que permet entendre la import\u00e0ncia de la importaci\u00f3 i, amb les \u00e0mfores locals, la import\u00e0ncia de l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n Qu\u00e8 esperes poder saber de nou? <\/strong><\/p>\n Espero seguir-hi treballant i poder contribuir a acabar donant una imatge total del comer\u00e7 a Efes. Les \u00e0mfores s\u00f3n el millor indicador pel seu car\u00e0cter de pedra artificial que resisteix el pas dels segles, i \u00e9s de les poques restes arqueol\u00f2giques del moviment comercial.<\/p>\n <\/p>\n Avui Efes \u00e9s un referent tur\u00edstic. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. Efes, actualment la ciutat de Sel\u00e7uk, t\u00e9 una mitjana de dos milions i mig de visitants a l\u2019any, molts dels quals s\u00f3n cristians. T\u00e9 m\u00e9s visitants que Pompeia entre altres coses perqu\u00e8 des dels anys 60 la ciutat propera de Kusadasi \u00e9s lloc d\u2019aturada de creuers.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n Maig del 2012<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong><\/p>\n<\/a>Quin canvi! <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Per exemple? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Entrevista a investigador en formaci\u00f3 de l\u2019ICAC
\nHoracio Gonz\u00e1lez<\/a>, que excava en aquesta ciutat grecoromana de Turquia des del 2010.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4975"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8936,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions\/8936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}