![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/jufreig\/foto2.jpg\")
<\/a>Entrevista Montserrat Jufresa<\/a> i Montserrat Reig<\/a><\/h5>\n <\/p>\n
\u201cLa separaci\u00f3 entre homes i animals en la cultura grega \u00e9s menys definida que en el cristianisme\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
Montserrat Jufresa<\/a>, catedr\u00e0tica de Filologia grega de la Universitat de Barcelona (UB), i Montserrat Reig<\/a>, professora de Filologia grega (UB), s\u00f3n les editores de Ta z\u00f4ia. L’espai a Gr\u00e8cia II: els animals i l\u2019espai <\/em><\/a>(Documenta, 20), que es va presentar el 12 de juny<\/a>. El llibre explora les relacions entre els animals i la configuraci\u00f3 de l’espai en el m\u00f3n grec a partir de les aportacions dels participants en el col\u00b7loqui internacional que va tenir lloc els dies 3 i 4 de desembre de 2009.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/publicacions\/tazoia.jpg\")
<\/a>Quina import\u00e0ncia t\u00e9 l\u2019espai a Gr\u00e8cia? <\/strong><\/p>\nBusc\u00e0vem un tema cultural interdisciplinari, un camp de treball com\u00fa entre historiadors de l\u2019antiguitat, fil\u00f2legs, fil\u00f2sofs i arquitectes. L\u2019espai, per\u00f2, tan important \u00e9s a Gr\u00e8cia com en qualsevol altra cultura.<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\nQu\u00e8 defineix l\u2019home? L\u2019espai i el temps. El temps per ser explicat es revesteix de met\u00e0fores espaials, com els camins que fa el sol, el lloc on van els morts (l\u2019espai inferior o les llunyanes illes dels benaurats), el llindar que es travessa en morir segons l\u2019\u00e8pica antiga… Cada cultura construeix el seu espai, se l\u2019ordena, l\u2019ent\u00e9n de la seva manera! L\u2019espai de la ciutat grega no est\u00e0 concebut com l\u2019espai de la ciutat eg\u00edpcia, per exemple.<\/p>\n
<\/p>\n
Quin paper hi tenen els animals? <\/strong><\/p>\nS\u00f3n uns altres \u00e9ssers vius que comparteixen l\u2019espai amb nosaltres, i estan carregats de connotacions utilit\u00e0ries i simb\u00f2liques. En la faula, per exemple, el comportament dels animals es compara amb el dels homes, tal com explica Carlos Garc\u00eda Gual en el seu article.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEs fa un \u00fas moral dels animals. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 poden encarnar virtuts morals. A Gr\u00e8cia la separaci\u00f3 entre persones i animals no \u00e9s tan clara com en la cultura del cristianisme, en qu\u00e8 els animals no tenen \u00e0nima. En el m\u00f3n grec s\u00ed que en tenen. Hi ha la idea de la transmigraci\u00f3 de les \u00e0nimes, \u00e9s a dir, que els homes es poden reencarnar en animals.<\/p>\n
<\/p>\n
Aix\u00f2 escur\u00e7a la dist\u00e0ncia entre homes i animals! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, i els animals fins i tot poden ser epifanies divines! El fam\u00f3s rapte d\u2019Europa qu\u00e8 \u00e9s, si no? I fixa\u2019t que d\u00f3na nom a un lloc. La idea \u00e9s que un d\u00e9u pot mostrar-se epif\u00e0nicament com un toro que va de Fen\u00edcia a Creta amb una noia, Europa, que acabar\u00e0 donant nom a un continent i, per tant, el comen\u00e7ar\u00e0 a ordenar.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/jufreig\/foto3.jpg\")
<\/a><\/strong>Els animals tamb\u00e9 surten en fundacions de ciutats. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, intervenen en mites de fundaci\u00f3 de ciutats. Hi ha oracles que diuen, per exemple: \u201cQuan vegis un boc que suca la barba al mar…\u201d. Els animals s\u00f3n sobretot indicadors de l\u2019espai, marcadors del cam\u00ed. Els rius tamb\u00e9 porten noms d\u2019animals. Per aix\u00f2 quan un oracle diu \u201cun dia un senglar destruir\u00e0 la ciutat\u201d vol dir que hi haur\u00e0 una riuada, perqu\u00e8 el riu es diu Senglar. Els animals tamb\u00e9 s\u00f3n protagonistes, per exemple, en processons entre llocs.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEls animals ens humanitzen? <\/strong><\/p>\nJean-Pierre Vernant, a qui vam dedicar el primer volum sobre l\u2019espai a Gr\u00e8cia<\/a>, diu que l\u2019home grec es defineix per la seva situaci\u00f3 social i en contraposici\u00f3 al d\u00e9u i a l\u2019animal. Els animals s\u00f3n els altres \u00e9ssers que participen del m\u00f3n i amb els quals compartim un origen remot i per aix\u00f2 la relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s d\u2019igualtat.<\/p>\n <\/p>\n
Llavors ja hi havia un pensament \u201cdarwinista\u201d? <\/strong><\/p>\nEl que podem dir \u00e9s que hi ha textos grecs en qu\u00e8 es compara l\u2019home amb el simis, que es consideren \u201cimitadors\u201d dels homes!<\/p>\n
<\/p>\n
Caram. <\/strong><\/p>\nEl pont entre homes i animals el trobem arreu. Un altre cas: Orfeu, inventor de la m\u00fasica i la poesia, apr\u00e8n dels ocells, que tamb\u00e9 sembla que tinguin un llenguatge. De fet la connexi\u00f3 i la conviv\u00e8ncia amb els animals l\u2019hem tingut fins fa quatre dies, i encara perviu all\u00f2 de \u201cvet aqu\u00ed una vegada, quan les b\u00e8sties encara parlaven…\u201d<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/jufreig\/foto1.jpg\")
<\/a>Els animals se sacrifiquen, per\u00f2. <\/strong><\/p>\nI es presten volunt\u00e0riament a ser sacrificats en festes com les bufonies! Per\u00f2 no es fan matances d\u2019animals aix\u00ed com aix\u00ed. Molt sovint cal tot un ritual per vessar sang d\u2019un animal. Els pitag\u00f2rics, per exemple, no mengen carn. Els bous nom\u00e9s es maten en festes molt concretes. Altres animals se sacrifiquen m\u00e9s habitualment, com ara pollastres, porcells, coloms, ovelles…<\/p>\n
<\/p>\n
Tamb\u00e9 s\u00f3n presents en astronomia. <\/strong><\/p>\n\u00c9s normal que els animals tamb\u00e9 hi tinguin un lloc, tot i que no tan important com en el m\u00f3n babil\u00f2nic. El cel \u00e9s la projecci\u00f3 de la terra, \u00e9s el seu fill, i per tant t\u00e9 la mateixa mida, \u00e9s la mateixa cosa.<\/p>\n
<\/p>\n
Busc\u00e0vem un tema cultural interdisciplinari, un camp de treball com\u00fa entre historiadors de l\u2019antiguitat, fil\u00f2legs, fil\u00f2sofs i arquitectes. L\u2019espai, per\u00f2, tan important \u00e9s a Gr\u00e8cia com en qualsevol altra cultura.<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 defineix l\u2019home? L\u2019espai i el temps. El temps per ser explicat es revesteix de met\u00e0fores espaials, com els camins que fa el sol, el lloc on van els morts (l\u2019espai inferior o les llunyanes illes dels benaurats), el llindar que es travessa en morir segons l\u2019\u00e8pica antiga… Cada cultura construeix el seu espai, se l\u2019ordena, l\u2019ent\u00e9n de la seva manera! L\u2019espai de la ciutat grega no est\u00e0 concebut com l\u2019espai de la ciutat eg\u00edpcia, per exemple.<\/p>\n <\/p>\n Quin paper hi tenen els animals? <\/strong><\/p>\n S\u00f3n uns altres \u00e9ssers vius que comparteixen l\u2019espai amb nosaltres, i estan carregats de connotacions utilit\u00e0ries i simb\u00f2liques. En la faula, per exemple, el comportament dels animals es compara amb el dels homes, tal com explica Carlos Garc\u00eda Gual en el seu article.<\/p>\n Es fa un \u00fas moral dels animals. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 poden encarnar virtuts morals. A Gr\u00e8cia la separaci\u00f3 entre persones i animals no \u00e9s tan clara com en la cultura del cristianisme, en qu\u00e8 els animals no tenen \u00e0nima. En el m\u00f3n grec s\u00ed que en tenen. Hi ha la idea de la transmigraci\u00f3 de les \u00e0nimes, \u00e9s a dir, que els homes es poden reencarnar en animals.<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00f2 escur\u00e7a la dist\u00e0ncia entre homes i animals! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, i els animals fins i tot poden ser epifanies divines! El fam\u00f3s rapte d\u2019Europa qu\u00e8 \u00e9s, si no? I fixa\u2019t que d\u00f3na nom a un lloc. La idea \u00e9s que un d\u00e9u pot mostrar-se epif\u00e0nicament com un toro que va de Fen\u00edcia a Creta amb una noia, Europa, que acabar\u00e0 donant nom a un continent i, per tant, el comen\u00e7ar\u00e0 a ordenar.<\/p>\n <\/p>\n S\u00ed, intervenen en mites de fundaci\u00f3 de ciutats. Hi ha oracles que diuen, per exemple: \u201cQuan vegis un boc que suca la barba al mar…\u201d. Els animals s\u00f3n sobretot indicadors de l\u2019espai, marcadors del cam\u00ed. Els rius tamb\u00e9 porten noms d\u2019animals. Per aix\u00f2 quan un oracle diu \u201cun dia un senglar destruir\u00e0 la ciutat\u201d vol dir que hi haur\u00e0 una riuada, perqu\u00e8 el riu es diu Senglar. Els animals tamb\u00e9 s\u00f3n protagonistes, per exemple, en processons entre llocs.<\/p>\n Els animals ens humanitzen? <\/strong><\/p>\n Jean-Pierre Vernant, a qui vam dedicar el primer volum sobre l\u2019espai a Gr\u00e8cia<\/a>, diu que l\u2019home grec es defineix per la seva situaci\u00f3 social i en contraposici\u00f3 al d\u00e9u i a l\u2019animal. Els animals s\u00f3n els altres \u00e9ssers que participen del m\u00f3n i amb els quals compartim un origen remot i per aix\u00f2 la relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s d\u2019igualtat.<\/p>\n <\/p>\n Llavors ja hi havia un pensament \u201cdarwinista\u201d? <\/strong><\/p>\n El que podem dir \u00e9s que hi ha textos grecs en qu\u00e8 es compara l\u2019home amb el simis, que es consideren \u201cimitadors\u201d dels homes!<\/p>\n <\/p>\n Caram. <\/strong><\/p>\n El pont entre homes i animals el trobem arreu. Un altre cas: Orfeu, inventor de la m\u00fasica i la poesia, apr\u00e8n dels ocells, que tamb\u00e9 sembla que tinguin un llenguatge. De fet la connexi\u00f3 i la conviv\u00e8ncia amb els animals l\u2019hem tingut fins fa quatre dies, i encara perviu all\u00f2 de \u201cvet aqu\u00ed una vegada, quan les b\u00e8sties encara parlaven…\u201d<\/p>\n I es presten volunt\u00e0riament a ser sacrificats en festes com les bufonies! Per\u00f2 no es fan matances d\u2019animals aix\u00ed com aix\u00ed. Molt sovint cal tot un ritual per vessar sang d\u2019un animal. Els pitag\u00f2rics, per exemple, no mengen carn. Els bous nom\u00e9s es maten en festes molt concretes. Altres animals se sacrifiquen m\u00e9s habitualment, com ara pollastres, porcells, coloms, ovelles…<\/p>\n <\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3n presents en astronomia. <\/strong><\/p>\n \u00c9s normal que els animals tamb\u00e9 hi tinguin un lloc, tot i que no tan important com en el m\u00f3n babil\u00f2nic. El cel \u00e9s la projecci\u00f3 de la terra, \u00e9s el seu fill, i per tant t\u00e9 la mateixa mida, \u00e9s la mateixa cosa.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Quina import\u00e0ncia t\u00e9 l\u2019espai a Gr\u00e8cia? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/strong>Els animals tamb\u00e9 surten en fundacions de ciutats. <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Els animals se sacrifiquen, per\u00f2. <\/strong><\/p>\n