<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/azara\/foto1.jpg\")
<\/a>\u201cLa ciutat t\u00e9 bons fonaments si est\u00e0 ben ancorada al cel\u201d<\/h4>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Pedro Azara \u00e9s arquitecte i professor d\u2019Est\u00e8tica a l\u2019ETSAB (UPC) i Gregorio Luri \u00e9s pedagog doctor en Filosofia. Els entrevistem com a editors de Arquitectures celestials<\/em><\/a> (col\u00b7lecci\u00f3 Documenta de l\u2019ICAC, 2012), juntament amb Jes\u00fas Carruesco i Fran\u00e7oise Frontisi-Ducroux. El llibre es va presentar el 9 d\u2019octubre al CCCB<\/a> i \u00e9s un aplec de les aportacions al Col\u00b7loqui internacional sobre arquitectures celestials, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/publicacions\/arquitectures.jpg\")
<\/a>De qu\u00e8 va el llibre? <\/strong><\/p>\n\u00c9s una exploraci\u00f3 d\u2019un imaginari essencial en la cultura humana. Si hi ha una vida m\u00e9s enll\u00e0, com s\u2019hi viu materialment? Com te la imagines? Com est\u00e0 urbanitzat el cel?<\/p>\n
<\/p>\n
Penjat, com en la imatge de la coberta?<\/strong><\/p>\nNo sempre, per\u00f2 el primer temple de Delfos, per exemple, era de plomes i s\u00ed que flotava! A Occident el cel se sol imaginar com una ciutat perfecta, la Jerusalem celeste de l\u2019edat mitjana.<\/p>\n
<\/p>\n
Cada cultura s\u2019imagina el cel d\u2019una manera diferent? <\/strong><\/p>\nExacte, no hi ha un \u00fanic imaginari celestial, i en canvi s\u00ed que hi ha un \u00fanic imaginari infernal. L\u2019infram\u00f3n sempre \u00e9s imaginat com un lloc salvatge, d\u2019abandonament de la natura a si mateixa, un lloc no domesticat, fred, fosc, sense obres humanes.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019ant\u00edtesi del cel, edificat per l\u2019home? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, el cel \u00e9s una ciutat domesticada. En aquest sentit \u00e9s curi\u00f3s que a Occident el patr\u00f3 dels arquitectes sigui sant Tom\u00e0s, que fa un edifici susp\u00e8s en l\u2019aire. Per S\u00f2crates, el cel \u00e9s una conversa eterna: un fet urb\u00e0. Per aix\u00f2 hi ha una ideaci\u00f3 de l\u2019urbanisme perfecte, de fonaments perfectes i amb materials no terrenals.<\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\nCom per exemple? <\/strong><\/p>\nEs fan servir materials que s\u00f3n llum, com les pedres precioses. Aix\u00ed es d\u00f3na una visi\u00f3 desmaterialitzada del cel. Un cel que tan sols \u00e9s visible pels \u00e9ssers desencarnats, \u00e9s a dir, \u00e0nimes de difunts i \u00e0ngels. L\u2019arquitectura del cel \u00e9s per i per a \u00e9ssers superiors.<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 en veiem a la terra? <\/strong><\/p>\nEn molts llocs, determinats edificis en la terra ja es consideren celestials. Per posar un exemple del segle XX: els gratacels de vidre de Mies van der Rohe s\u00f3n com fer baixar el cel a la terra! De fet el racionalisme arquitect\u00f2nic est\u00e0 molt influ\u00eft per la teosofia, el retorn a la puresa, l\u2019allunyament de formes burgeses materials…<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/azara\/foto2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nLa concepci\u00f3 del cel marca la concepci\u00f3 de la ciutat. <\/strong><\/p>\nPer comen\u00e7ar, la fundaci\u00f3 d\u2019una ciutat no \u00e9s mai un acte civil i prou. Tot edifici emblem\u00e0tic vol ser alguna cosa m\u00e9s que la seva mat\u00e8ria. La ciutat t\u00e9 bons fonaments si est\u00e0 ben ancorada al cel.<\/p>\n
<\/p>\n
Comenteu el t\u00edtol, \u201carquitectures celestials\u201d. <\/strong><\/p>\n\u00c9s una paradoxa! L\u2019arquitectura \u00e9s una obra humana per arrelar-se a la terra i viure-hi m\u00e9s c\u00f2modament, protegit. L\u2019arquitectura celestial \u00e9s el contrari: et fa evadir de la terra. Per\u00f2 hi ha una cosa molt humana, i \u00e9s que per viure b\u00e9 a la terra cal viure d\u2019una manera no del tot terrestre, no sentir-se totalment terrestre. L\u2019home necessita l\u2019irreal per alimentar la realitat. En les tres grans religions monoteistes l\u2019home \u00e9s un pelegr\u00ed: hem nascut aqu\u00ed per\u00f2 anirem al m\u00e9s enll\u00e0, i el cel, per qui hi arriba, \u00e9s l\u2019\u00faltima resid\u00e8ncia.<\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\nParlem de la ciutat grega, la polis. <\/strong><\/p>\nEn l\u2019obra Les aus<\/em>, Arist\u00f2fanes fa la primera cr\u00edtica a la ciutat. Hi apareix la ciutat desitjable i desitjada, per\u00f2 alhora apareix la ciutat rid\u00edcula, una par\u00f2dia de la vida urbana perfecta. Dos personatges volen tots els avantatges d\u2019Atenes i cap inconvenient. De fet a les polis gregues es viu una experi\u00e8ncia estranya: passen de ser ciutats al voltant d\u2019un temple a ser ciutats al voltant d\u2019una ag\u00f2ra. Fan que el centre de la ciutat sigui la paraula, el mercat de les idees.<\/p>\n\u00a0<\/strong><\/p>\nPer acabar: vost\u00e8 Pedro Azara, com a arquitecte, est\u00e0 a punt de recollir un premi a Bagdad per rehabilitar el barri sunnita d\u2019aquesta ciutat iraquiana. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, un barri de 400.000 habitants molt degradat per la guerra i l\u2019embargament. El premi l\u2019hem guanyat l\u2019estudi AV62<\/a>, l\u2019urbanista Pedro Garc\u00eda del Barrio i jo. Ja que parlem d’\u201carquitectures celestials\u201d, conv\u00e9 dir que el nostre projecte t\u00e9 molt en compte els aspectes \u201cterrenals\u201d. No tenim una voluntat ut\u00f2pica, sin\u00f3 que partim del convenciment que amb pocs diners es pot millorar molt el barri: pavimentant, posant fonts, bancs, creant ombres… fent urbanisme b\u00e0sic!<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Carme Badia i Puig (text i fotos)<\/p>\n
Setembre del 2012<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Parlem amb dos dels editors del llibre
\nArquitectures celestials<\/em><\/a> (Documenta, 21), Pedro Azara i Gregorio Luri,
\npresentat al CCCB el 9 d’octubre<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5100"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21203,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100\/revisions\/21203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5100"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s una exploraci\u00f3 d\u2019un imaginari essencial en la cultura humana. Si hi ha una vida m\u00e9s enll\u00e0, com s\u2019hi viu materialment? Com te la imagines? Com est\u00e0 urbanitzat el cel?<\/p>\n <\/p>\n Penjat, com en la imatge de la coberta?<\/strong><\/p>\n No sempre, per\u00f2 el primer temple de Delfos, per exemple, era de plomes i s\u00ed que flotava! A Occident el cel se sol imaginar com una ciutat perfecta, la Jerusalem celeste de l\u2019edat mitjana.<\/p>\n <\/p>\n Cada cultura s\u2019imagina el cel d\u2019una manera diferent? <\/strong><\/p>\n Exacte, no hi ha un \u00fanic imaginari celestial, i en canvi s\u00ed que hi ha un \u00fanic imaginari infernal. L\u2019infram\u00f3n sempre \u00e9s imaginat com un lloc salvatge, d\u2019abandonament de la natura a si mateixa, un lloc no domesticat, fred, fosc, sense obres humanes.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019ant\u00edtesi del cel, edificat per l\u2019home? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, el cel \u00e9s una ciutat domesticada. En aquest sentit \u00e9s curi\u00f3s que a Occident el patr\u00f3 dels arquitectes sigui sant Tom\u00e0s, que fa un edifici susp\u00e8s en l\u2019aire. Per S\u00f2crates, el cel \u00e9s una conversa eterna: un fet urb\u00e0. Per aix\u00f2 hi ha una ideaci\u00f3 de l\u2019urbanisme perfecte, de fonaments perfectes i amb materials no terrenals.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Com per exemple? <\/strong><\/p>\n Es fan servir materials que s\u00f3n llum, com les pedres precioses. Aix\u00ed es d\u00f3na una visi\u00f3 desmaterialitzada del cel. Un cel que tan sols \u00e9s visible pels \u00e9ssers desencarnats, \u00e9s a dir, \u00e0nimes de difunts i \u00e0ngels. L\u2019arquitectura del cel \u00e9s per i per a \u00e9ssers superiors.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 en veiem a la terra? <\/strong><\/p>\n En molts llocs, determinats edificis en la terra ja es consideren celestials. Per posar un exemple del segle XX: els gratacels de vidre de Mies van der Rohe s\u00f3n com fer baixar el cel a la terra! De fet el racionalisme arquitect\u00f2nic est\u00e0 molt influ\u00eft per la teosofia, el retorn a la puresa, l\u2019allunyament de formes burgeses materials…<\/p>\n <\/p>\n La concepci\u00f3 del cel marca la concepci\u00f3 de la ciutat. <\/strong><\/p>\n Per comen\u00e7ar, la fundaci\u00f3 d\u2019una ciutat no \u00e9s mai un acte civil i prou. Tot edifici emblem\u00e0tic vol ser alguna cosa m\u00e9s que la seva mat\u00e8ria. La ciutat t\u00e9 bons fonaments si est\u00e0 ben ancorada al cel.<\/p>\n <\/p>\n Comenteu el t\u00edtol, \u201carquitectures celestials\u201d. <\/strong><\/p>\n \u00c9s una paradoxa! L\u2019arquitectura \u00e9s una obra humana per arrelar-se a la terra i viure-hi m\u00e9s c\u00f2modament, protegit. L\u2019arquitectura celestial \u00e9s el contrari: et fa evadir de la terra. Per\u00f2 hi ha una cosa molt humana, i \u00e9s que per viure b\u00e9 a la terra cal viure d\u2019una manera no del tot terrestre, no sentir-se totalment terrestre. L\u2019home necessita l\u2019irreal per alimentar la realitat. En les tres grans religions monoteistes l\u2019home \u00e9s un pelegr\u00ed: hem nascut aqu\u00ed per\u00f2 anirem al m\u00e9s enll\u00e0, i el cel, per qui hi arriba, \u00e9s l\u2019\u00faltima resid\u00e8ncia.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Parlem de la ciutat grega, la polis. <\/strong><\/p>\n En l\u2019obra Les aus<\/em>, Arist\u00f2fanes fa la primera cr\u00edtica a la ciutat. Hi apareix la ciutat desitjable i desitjada, per\u00f2 alhora apareix la ciutat rid\u00edcula, una par\u00f2dia de la vida urbana perfecta. Dos personatges volen tots els avantatges d\u2019Atenes i cap inconvenient. De fet a les polis gregues es viu una experi\u00e8ncia estranya: passen de ser ciutats al voltant d\u2019un temple a ser ciutats al voltant d\u2019una ag\u00f2ra. Fan que el centre de la ciutat sigui la paraula, el mercat de les idees.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Per acabar: vost\u00e8 Pedro Azara, com a arquitecte, est\u00e0 a punt de recollir un premi a Bagdad per rehabilitar el barri sunnita d\u2019aquesta ciutat iraquiana. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, un barri de 400.000 habitants molt degradat per la guerra i l\u2019embargament. El premi l\u2019hem guanyat l\u2019estudi AV62<\/a>, l\u2019urbanista Pedro Garc\u00eda del Barrio i jo. Ja que parlem d’\u201carquitectures celestials\u201d, conv\u00e9 dir que el nostre projecte t\u00e9 molt en compte els aspectes \u201cterrenals\u201d. No tenim una voluntat ut\u00f2pica, sin\u00f3 que partim del convenciment que amb pocs diners es pot millorar molt el barri: pavimentant, posant fonts, bancs, creant ombres… fent urbanisme b\u00e0sic!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Carme Badia i Puig (text i fotos)<\/p>\n Setembre del 2012<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>De qu\u00e8 va el llibre? <\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n<\/a>Parlem amb dos dels editors del llibre
\nArquitectures celestials<\/em><\/a> (Documenta, 21), Pedro Azara i Gregorio Luri,
\npresentat al CCCB el 9 d’octubre<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5100"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21203,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5100\/revisions\/21203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5100"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}