{"id":5166,"date":"2012-10-31T16:55:22","date_gmt":"2012-10-31T16:55:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=5166"},"modified":"2015-08-24T12:32:18","modified_gmt":"2015-08-24T12:32:18","slug":"larqueologia-encara-te-molta-feina-per-fer-en-legipte-grecoroma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2012\/larqueologia-encara-te-molta-feina-per-fer-en-legipte-grecoroma\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019arqueologia encara t\u00e9 molta feina per fer en l\u2019Egipte grecorom\u00e0\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista a Eva Sub\u00edas, editora principal del llibre The Space of the City in Graeco-Roman Egypt. Image and Reality<\/em><\/a><\/h5>\n

 <\/p>\n


<\/em><\/p>\n

<\/a>\u201cL\u2019arqueologia encara t\u00e9 molta feina per fer en l\u2019Egipte grecorom\u00e0\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

La doctora Eva Sub\u00edas Pascual, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigadora adscrita a l\u2019ICAC, ens parla del llibre The Space of the City in Graeco-Roman Egypt. Image and Reality<\/em><\/a> (Documenta, 22). El volum aplega les aportacions a la trobada \u201cLa concepci\u00f3 de l\u2019espai a l\u2019Egipte grecorom\u00e0\u201d, que va tenir lloc a la URV ara fa un parell d\u2019anys. Tamb\u00e9 en s\u00f3n editors Ignacio Fiz (URV\/ICAC), Rosa Cuesta<\/a> (ICAC), Pedro Azara (UPC) i Jes\u00fas Carruesco<\/a> (URV\/ICAC).<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

El llibre est\u00e0 mig cam\u00ed de l\u2019arqueologia urbana i l\u2019arqueologia del paisatge? <\/strong><\/p>\n

En part s\u00ed, perqu\u00e8 recull mirades entre l\u2019espai urb\u00e0 i el paisatge des de diferents disciplines, amb aportacions de fil\u00f2legs, papir\u00f2legs, arque\u00f2legs, etc. El nucli del llibre \u00e9s l\u2019espai, preferentment la ciutat i el seu entorn, i ofereix un joc de mirades creuades per analitzar la realitat arqueol\u00f2gica d\u2019Egipte en el per\u00edode grecorom\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 caracteritza la ciutat a Egipte en aqueta \u00e8poca? <\/strong><\/p>\n

Dos aspectes. El primer \u00e9s el paisatge nil\u00f2tic, del Nil. En \u00e8poca antiga \u00e9s de gran import\u00e0ncia. S\u2019imposa molt perqu\u00e8 \u00e9s m\u00f2bil, i amb molta rapidesa arrossega terres, despla\u00e7a camins entre ciutats, va refent c\u00edclicament el paisatge interurb\u00e0 i tamb\u00e9 l\u2019urb\u00e0… L\u2019aigua de la inundaci\u00f3 s\u2019havia de controlar i dominar, introduint-la amb canals i embassaments en el teixit constru\u00eft.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Sub\u00edas amb Ignacio Fiz, tamb\u00e9 editor del llibre.<\/em><\/p>\n

<\/a><\/strong>No devia ser f\u00e0cil.<\/strong><\/p>\n

Un exemple paradigm\u00e0tic podria ser Oxirinc, ciutat de l\u2019Egipte mitj\u00e0, on la vall \u00e9s m\u00e9s ampla i f\u00e8rtil, i tamb\u00e9 m\u00e9s exposada als moviments del riu. Per\u00f2, l\u2019altra meitat de l\u2019any, amb la baixada de les aig\u00fces, els canals i carrers adoptarien un aspecte ben diferent. La construcci\u00f3 de preses a Egipte \u00e9s molt recent, i les zones inundables duren ben b\u00e9 fins al 1970.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin \u00e9s l\u2019altre factor determinant? <\/strong><\/p>\n

La conquesta ptolemaica, perqu\u00e8 posa Egipte en relaci\u00f3 amb la cultura cl\u00e0ssica, \u00e9s a dir, amb l\u2019urbanisme, les tipologies arquitect\u00f2niques… Tot i que Egipte \u00e9s una excepci\u00f3 entremig de les regions mediterr\u00e0nies, perqu\u00e8 el pa\u00eds queda bloquejat, a\u00efllat respecte de fen\u00f2mens que afecten les ciutats grecoromanes. Tret de pocs casos com ara Alexandria, els centres urbans no reben l\u2019estatut de polis<\/em>, de manera que la majoria dels habitants no tenen mecanismes de participaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

En qu\u00e8 es veu l\u2019a\u00efllament d\u2019Egipte? <\/strong><\/p>\n

Hi ha, per exemple, un cert immobilisme demogr\u00e0fic: pocs emigrants i pocs immigrants. Hi ha poca aportaci\u00f3 exterior, a causa d\u2019 una pol\u00edtica de l\u2019Imperi rom\u00e0 d\u2019impedir l\u2019acc\u00e9s de rics romans forans a la propietat de la terra, al rev\u00e9s de la resta de l\u2019Imperi. Les ciutats no tenen el dinamisme social que caracteritza altres regions de l\u2019Imperi. A Egipte, Roma menysprea el progr\u00e9s social.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n

Per assegurar-se que no sorg\u00eds cap contrapoder, que els egipcis no es fessin forts dins de la societat imperial romana. Encara hi havia el record de l\u2019\u00e8poca fara\u00f2nica, i a m\u00e9s Egipte podia fer perillar recursos: cereals, pedreres (s\u2019hi extreia p\u00f2rfid i granit, reservats per a usos imperials) i altres productes de luxe, com papir, teixits de seda, resines…<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/strong>Aix\u00ed tractaven Egipte de col\u00f2nia! <\/strong><\/p>\n

En un sentit expoliador, s\u00ed. Per\u00f2 m\u00e9s endavant milloren, perqu\u00e8 a principi del segle III dC, amb la Constitutio Antoniniana, en temps de Caracalla, tots els habitants no esclaus obtenen el dret a la ciutadania romana. En aquell moment, per\u00f2, ser ciutad\u00e0 rom\u00e0 est\u00e0 devaluat, i les ciutats eg\u00edpcies ja tenen un tarann\u00e0 propi, unes elits forjades segons costums propis, i no canvien gaire.<\/p>\n

 <\/p>\n

Urban\u00edsticament com s\u00f3n? <\/strong><\/p>\n

Dep\u00e8n. Les ciutats que reben nom de metr\u00f2polis, les capitals dels diversos nom\u00f3s, es doten d\u2019estructures urbanes i elements arquitect\u00f2nics que s\u2019emmirallen en la cultura cl\u00e0ssica, perqu\u00e8 s\u00f3n cap de llan\u00e7a de l\u2019organitzaci\u00f3 territorial i lloc de resid\u00e8ncia d\u2019elits.<\/p>\n

 <\/p>\n

I les altres ciutats? <\/strong><\/p>\n

Les ciutats de segon ordre a la vall o als oasis eren molt heterog\u00e8nies. Hi ha una simbiosi entre les prioritats urban\u00edstiques cl\u00e0ssiques i la tradici\u00f3 arquitect\u00f2nica eg\u00edpcia. Per exemple, el temple i el dromos que hi porta esdev\u00e9 l\u2019eix urb\u00e0 un eix principal de la ciutat, mentre que en \u00e8poca fara\u00f2nica era als afores el temple estava a\u00efllat de l\u2019h\u00e0bitat. Tamb\u00e9 hi ha altres ciutats a valorar, sobretot a la costa, amb un altre comportament, potser m\u00e9s mediterrani.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com Alexandria? <\/strong><\/p>\n

Alexandria \u00e9s la gran ciutat d\u2019Egipte! \u00c9s una de les grans capitals hel\u00b7len\u00edstiques on s\u2019exploren noves formes d\u2019organitzaci\u00f3 de la ciutat a partir de l l\u2019her\u00e8ncia de la polis cl\u00e0ssica. \u00c9s la capital d\u2019un regne i com a tal \u00e9s la seu d\u2019un palau, i d\u2019un palau fara\u00f2nic en el sentit literal de l\u2019expressi\u00f3. I a m\u00e9s \u00e9s la porta d\u2019Egipte cap a la Mediterr\u00e0nia, perqu\u00e8 \u00e9s per la Via can\u00f2pia que es treu el gra que baixa del Nil i proveeix tota la Mediterr\u00e0nia. L\u2019Alexandria hel\u00b7len\u00edstica \u00e9s una ciutat que ha de comptar amb les especificitats que li d\u00f3na l\u2019aigua. T\u00e9 tota una xarxa de canals i, subterr\u00e0niament, \u00e9s plena de cisternes. \u00c9s per aix\u00f2 que el racionalisme de la trama urbana s\u2019hi va anar esborrant a mesura que els cursos d\u2019aigua van poder campar sense control, com es veu a la coberta del llibre.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 aporta de nou el vostre llibre? <\/strong><\/p>\n

La investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a Egipte, tradicionalment centrada en l\u2019\u00e8poca fara\u00f2nica, s\u2019ha obert a l\u2019\u00e8poca cl\u00e0ssica i postcl\u00e0ssica i es comen\u00e7a a tenir una visi\u00f3 m\u00e9s completa d\u2019Egipte a l\u2019antiguitat. No som ni els primers ni els \u00fanics que treballem aquest per\u00edode, per\u00f2 el que \u00e9s interessant i nou \u00e9s l\u2019esfor\u00e7 per crear un equip cient\u00edfic internacional i asseure plegats papir\u00f2legs, fil\u00f2legs, arque\u00f2legs i especialistes en geomorfologia i estudiar l\u2019espai multidisciplin\u00e0riament.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s tan important? <\/strong><\/p>\n

Hi ha molts estudis papirol\u00f2gics i filol\u00f2gics i pocs estudis arqueol\u00f2gics! De restes no en tenim, perqu\u00e8 la majoria de construccions eren de tovot (una mena de maons de fang). Tenim informaci\u00f3 escrita per donar nom i colors a l\u2019espai, per\u00f2 falten dades arqueol\u00f2giques.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin repte, pels arque\u00f2legs!<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi ha molta feina per fer des de l\u2019arqueologia. De moment per analitzar la realitat urbana ens hem centrat sobretot en Oxirinc, el Faium i les ciutats dels oasis, per\u00f2 s\u00f3n pocs casos, insuficients! En els nostres treballs hi ha un elevat grau d\u2019especulaci\u00f3, d\u2019hip\u00f2tesis, per estimular el di\u00e0leg i la recerca.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n

Octubre del 2012<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>Entrevista a la doctora Eva Sub\u00edas, una de les editores del llibre
\nThe Space of the City in Graeco-Roman Egypt. Image and Reality<\/em>, novetat editorial de la col\u00b7lecci\u00f3 Documenta de l’ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5166"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5166"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5166\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8872,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5166\/revisions\/8872"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5166"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5166"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}