<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ginesti\/foto2.jpg\")
<\/a>\u201cSense la integraci\u00f3 de l\u2019estranger Atenes no hauria estat una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i cultural\u201d<\/h4>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Anna Ginest\u00ed \u00e9s l\u2019autora d\u2019Epigrafia funer\u00e0ria d\u2019estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)<\/em><\/strong><\/a>, l\u2019\u00faltima novetat de la col\u00b7lecci\u00f3 Documenta de l\u2019ICAC, presentada a la UAB el 9 de gener<\/a>. El volum \u00e9s fruit de la seva tesi doctoral. Actualment la Dra. Ginest\u00ed \u00e9s professora adjunta de Filologia cl\u00e0ssica a la Katholische Universit\u00e4t Eichst\u00e4tt-Ingolstadt<\/a> (Alemanya).<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n <\/strong><\/p>\nHas catalogat 517 inscripcions funer\u00e0ries. Quines conclusions en treus? <\/strong><\/p>\nM\u00e9s que conclusions, tend\u00e8ncies interessants. Per exemple, que els estrangers participen de la vida activa d\u2019Atenes, cosa que sovint s\u2019ha q\u00fcestionat. Participen en festes religioses, en qu\u00e8 hi tenen un lloc assignat, venen productes al mercat, que \u00e9s important, perqu\u00e8 els estrangers van a Atenes per guanyar-s\u2019hi la vida\u2026 Estan protegits per la ciutat. Tenen drets civils, no pol\u00edtics.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s a dir, mecanismes d\u2019integraci\u00f3 social. <\/strong><\/p>\nA part dels casaments: hi ha matrimonis mixtos! La integraci\u00f3 tamb\u00e9 es veu en els oficis. N\u2019hi ha de tot tipus: sabaters, metges, endevins… I moltes dones arribaven soles a Atenes, i treballaven!<\/p>\n
<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s una novetat del teu llibre? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, a m\u00e9s de la descoberta d\u2019inscripcions biling\u00fces, cosa que demostra que l\u2019\u00fas d\u2019altres lleng\u00fces no estava mal vist: estava acceptat. El que s\u00ed que se sabia fins ara \u00e9s que estaven acceptats cultes estrangers.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ginesti\/foto3.jpg\")
<\/a><\/strong>Qui era \u201cmetec\u201d? <\/strong><\/p>\nLa paraula pot tenir dos significats: el descriptiu, que significa migrant, i el t\u00e8cnic, aplicat a persona d\u2019un altre lloc establert a Atenes i que gaudeix de drets civils i de protecci\u00f3 jur\u00eddica.<\/p>\n
<\/p>\n
Tu defenses que aquest significat \u201ct\u00e8cnic\u201d comen\u00e7a mig segle abans del que es pensava, el 463 aC. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, proposo avan\u00e7ar la institucionalitzaci\u00f3 del concepte metec<\/em>. La inscripci\u00f3 que hi ha a la coberta del llibre hi diu \u201cmeteikon\u201d i \u00e9s de finals del segle VI aC.<\/p>\n <\/p>\n
Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia amb \u201cxenos\u201d? <\/strong><\/p>\nEl \u201cxenos\u201d \u00e9s simplement qui estava a Atenes de pas.<\/p>\n
<\/p>\n
I no t\u00e9 a veure amb el lloc d\u2019origen de l\u2019immigrant? <\/strong><\/p>\nNo, tant estranger era alg\u00fa de Be\u00f2cia com alg\u00fa del nord d\u2019\u00c0frica!<\/p>\n
<\/p>\n
Atenes incentivava la vinguda de forasters. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, i sense aquest element integrador de l\u2019estranger no hauria estat possible la pot\u00e8ncia econ\u00f2mica que Atenes va significar dins de Gr\u00e8cia. Tenir estrangers vol dir tenir comer\u00e7, contactes a l\u2019exterior… I els estrangers tamb\u00e9 van permetre que Atenes fos una pot\u00e8ncia cultural. Entre les inscripcions catalogades, que ho diguin expl\u00edcitament, hi ha artistes: dos m\u00fasics i dos poetes!<\/p>\n
<\/p>\n
El llibre pot tenir moltes lectures. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, pot ser punt de partida cap a moltes direccions. Per exemple, quina cabuda tenien les religions a Atenes o quins drets tenien els estrangers. Un pr\u00f2xenos, per exemple, que era una mena d’ambaixador d’Atenes, mor a la ciutat i se li fa una inscripci\u00f3 i enterrament p\u00fablics. Ell tenia aquest dret, per\u00f2 la seva dona i filla no. Tamb\u00e9 \u00e9s interessant, com deia abans, el paper de la dona. Moltes hi arribaven soles i vivien soles! Tamb\u00e9 \u00e9s interessant veure quins matrimonis es feien.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n Has catalogat 517 inscripcions funer\u00e0ries. Quines conclusions en treus? <\/strong><\/p>\n M\u00e9s que conclusions, tend\u00e8ncies interessants. Per exemple, que els estrangers participen de la vida activa d\u2019Atenes, cosa que sovint s\u2019ha q\u00fcestionat. Participen en festes religioses, en qu\u00e8 hi tenen un lloc assignat, venen productes al mercat, que \u00e9s important, perqu\u00e8 els estrangers van a Atenes per guanyar-s\u2019hi la vida\u2026 Estan protegits per la ciutat. Tenen drets civils, no pol\u00edtics.<\/p>\n <\/p>\n \u00c9s a dir, mecanismes d\u2019integraci\u00f3 social. <\/strong><\/p>\n A part dels casaments: hi ha matrimonis mixtos! La integraci\u00f3 tamb\u00e9 es veu en els oficis. N\u2019hi ha de tot tipus: sabaters, metges, endevins… I moltes dones arribaven soles a Atenes, i treballaven!<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s una novetat del teu llibre? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, a m\u00e9s de la descoberta d\u2019inscripcions biling\u00fces, cosa que demostra que l\u2019\u00fas d\u2019altres lleng\u00fces no estava mal vist: estava acceptat. El que s\u00ed que se sabia fins ara \u00e9s que estaven acceptats cultes estrangers.<\/p>\n <\/p>\n La paraula pot tenir dos significats: el descriptiu, que significa migrant, i el t\u00e8cnic, aplicat a persona d\u2019un altre lloc establert a Atenes i que gaudeix de drets civils i de protecci\u00f3 jur\u00eddica.<\/p>\n <\/p>\n Tu defenses que aquest significat \u201ct\u00e8cnic\u201d comen\u00e7a mig segle abans del que es pensava, el 463 aC. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, proposo avan\u00e7ar la institucionalitzaci\u00f3 del concepte metec<\/em>. La inscripci\u00f3 que hi ha a la coberta del llibre hi diu \u201cmeteikon\u201d i \u00e9s de finals del segle VI aC.<\/p>\n <\/p>\n Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia amb \u201cxenos\u201d? <\/strong><\/p>\n El \u201cxenos\u201d \u00e9s simplement qui estava a Atenes de pas.<\/p>\n <\/p>\n I no t\u00e9 a veure amb el lloc d\u2019origen de l\u2019immigrant? <\/strong><\/p>\n No, tant estranger era alg\u00fa de Be\u00f2cia com alg\u00fa del nord d\u2019\u00c0frica!<\/p>\n <\/p>\n Atenes incentivava la vinguda de forasters. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, i sense aquest element integrador de l\u2019estranger no hauria estat possible la pot\u00e8ncia econ\u00f2mica que Atenes va significar dins de Gr\u00e8cia. Tenir estrangers vol dir tenir comer\u00e7, contactes a l\u2019exterior… I els estrangers tamb\u00e9 van permetre que Atenes fos una pot\u00e8ncia cultural. Entre les inscripcions catalogades, que ho diguin expl\u00edcitament, hi ha artistes: dos m\u00fasics i dos poetes!<\/p>\n <\/p>\n El llibre pot tenir moltes lectures. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, pot ser punt de partida cap a moltes direccions. Per exemple, quina cabuda tenien les religions a Atenes o quins drets tenien els estrangers. Un pr\u00f2xenos, per exemple, que era una mena d’ambaixador d’Atenes, mor a la ciutat i se li fa una inscripci\u00f3 i enterrament p\u00fablics. Ell tenia aquest dret, per\u00f2 la seva dona i filla no. Tamb\u00e9 \u00e9s interessant, com deia abans, el paper de la dona. Moltes hi arribaven soles i vivien soles! Tamb\u00e9 \u00e9s interessant veure quins matrimonis es feien.<\/p>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/strong>Qui era \u201cmetec\u201d? <\/strong><\/p>\n