<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/vinci\/foto1.jpg\")
<\/a>“L\u2019arqueologia de la construcci\u00f3 pot ajudar a entendre l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una obra”<\/h4>\n <\/p>\n
Serena Vinci<\/a> (ICAC) ha participat al Seminari internacional sobre processos constructius en \u00e8poca cl\u00e0ssica<\/strong><\/a> amb la confer\u00e8ncia \u201cPuertas y ventanas en el Foro Provincial de Tarraco: an\u00e1lisis de los indicadores del proceso constructivo\u201d, de la qual parlem en aquesta entrevista. Tamb\u00e9 acaba de guanyar una borsa d’estudi de la Generalitat de Catalunya dins del programa de Premis i borses d’estudi de Sant Jordi 2013 que concedeix l\u2019IEC per fer un estudi arquitect\u00f2nic i constructiu de la bas\u00edlica paleocristiana i de l’esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de l’amfiteatre rom\u00e0 de Tarragona.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\nDes de quin punt de vista estudies el f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco? <\/strong><\/p>\nS\u2019estudia de fa 20 anys, durant els quals s\u2019han obtingut nombrosos coneixements relatius a la decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica, l\u2019escultura, l\u2019epigrafia, etc. Jo volia un altre enfocament: estudiar els processos de construcci\u00f3. Com van construir el f\u00f2rum: com tallaven la pedra, com l\u2019aixecaven…<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\nL\u2019arquitectura p\u00fablica sempre \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una ideologia imperial, per\u00f2 s\u2019han de considerar altres elements a l\u2019hora de construir. El f\u00f2rum de Tarragona es va fer dalt d\u2019un tur\u00f3: aix\u00f2 vol dir que has de picar pedra, que l\u2019orografia potser no et permetr\u00e0 fer el que has planejat, que has de tenir pedra disponible, que era la calc\u00e0ria de la pedrera m\u00e9s propera, el M\u00e8dol. L\u2019arquitectura t\u00e9 molts condicionants pr\u00e0ctics.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/vinci\/foto2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nAquests condicionants fan \u00fanica l\u2019arquitectura de Tarragona? <\/strong><\/p>\nEn els detalls, s\u00ed, com per exemple en el que he observat en les finestres de t\u00e8menos. T\u00e9 la clau del dintell (la dovella central) m\u00e9s petita. A sobre hi ha un bloc \u00fanic, l\u2019arquitrau, molt gran, de 2,5 metres. No t\u00e9 paral\u00b7lels. Es tracta d\u2019una soluci\u00f3 estructural. Aix\u00ed, s\u2019asseguren que si l\u2019arquitrau es trenca la clau del dintell, que \u00e9s la pe\u00e7a m\u00e9s fr\u00e0gil, es mant\u00e9 sencera i la finestra no es mou. Com de fet, que l\u2019arquitrau est\u00e0 esquerdat per\u00f2 la resta, intacta!<\/p>\n
<\/p>\n
Hi ha m\u00e9s elements sense paral\u00b7lels? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, la porta d\u2019on ara hi ha l\u2019Antiga Audi\u00e8ncia. T\u00e9 un doble dintell amb dues peces treballades amb perfil denominat \u201craig de J\u00fapiter\u201d i un arc de desc\u00e0rrega, perqu\u00e8 havia de carregar molt pes perqu\u00e8 \u00e9s a la part m\u00e9s baixa de la torre.<\/p>\n
<\/p>\n
Per a la tesi est\u00e0s documentant totes aquestes estructures, tant del recinte de culte i el f\u00f2rum privincial com del circ. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, estic fent un document amb fitxes de cada element, amb documentaci\u00f3 gr\u00e0fica actualitzada o feta per primera vegada (per rectificaci\u00f3 fotogr\u00e0fica i fotogrametria). Hi ha arcs, portes, finestres, murs i fonaments. En total, de moment, 300 estructures.<\/p>\n
<\/p>\n
Quin \u00e9s l\u2019inter\u00e8s de saber com es constru\u00efa en l\u2019antiguitat? <\/strong><\/p>\nArribar a entendre com es constru\u00efa d\u00f3na molta m\u00e9s informaci\u00f3: com tallaven els blocs, amb quina maquin\u00e0ria\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
I quanta gent hi treballava? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, aqu\u00ed encara no hi he arribat, per\u00f2 efectivament es pot estimar quanta gent hi havia implicada i quant temps van necessitar.<\/p>\n
<\/p>\n
La teva especialitat \u00e9s l\u2019arqueologia de la construcci\u00f3. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, una disciplina que els \u00faltims anys ha adquirit autonomia. Es tracta d\u2019aplicar l\u2019estratigrafia a l\u2019arquitectura, \u00e9s a dir, de llegir estratigr\u00e0ficament l\u2019arquitectura. Des d\u2019aquest enfocament tamb\u00e9 es pot entendre l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019obra. A Espanya hi ha treballs sobre l\u2019estudi de les t\u00e8cniques i els processos de construcci\u00f3, com en el cas de l\u2019arquitectura p\u00fablica de M\u00e8rida o del teatre d\u2019Italica. A escala europea es treballa amb la hip\u00f2tesi que hi havia grups d\u2019obrers especialitzats que viatjaven pel Mediterrani.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/vinci\/foto3.jpg\")
<\/a><\/h4>\nSaber com s\u2019ha fet arquitect\u00f2nicament un conjunt monumental com el f\u00f2rum, qu\u00e8 m\u00e9s pot aportar? <\/strong><\/p>\nEt respondr\u00e9 amb un exemple de la meva tesina. Hi ha sectors del f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco que encara no se sap com funcionaven. Per exemple, la volta llarga tenia dues voltes paral\u00b7leles. No s\u2019hi ha trobat estratigrafia, i per tant no es pot datar, o sigui que cal treballar amb metodologia d\u2019arqueologia de l\u2019arquitectura.<\/p>\n
<\/p>\n
I qu\u00e8 hi diu, l\u2019arqueologia de l\u2019arquitectura?<\/strong><\/p>\nIntenta veure com es relacionaven les estructures de la volta llarga. Hi ha diverses fases constructives. Es tracta d\u2019un conjunt de voltes relacionades amb el fet d\u2019haver de comunicar la pla\u00e7a de representaci\u00f3 i el circ, per\u00f2 en un moment determinat canvia el projecte i a sobre la volta llarga hi fan el pretori, que \u00e9s una caixa d\u2019escales com la torre de l\u2019Antiga Audi\u00e8ncia, per\u00f2 no s\u00f3n ben b\u00e9 iguals.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nCom a italiana, com veus el patrimoni arqueol\u00f2gic a Tarragona?<\/strong><\/p>\nMolt ben valorat i rendibilitzat, com demostra el gran nombre de turistes. Esclar que jo ho dic per comparaci\u00f3 amb la meva ciutat, Taranto, una ciutat amb un patrimoni arqueol\u00f2gic molt important, per\u00f2 en alguns casos mal aprofitat, com passa amb les restes de la necr\u00f2polis grega, que per raons econ\u00f2miques est\u00e0 tancada bona part de l\u2019any.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n
Abril del 2013<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Entrevista a Serena Vinci (ICAC) que ha participat al
\nSeminari internacional sobre processos constructius en \u00e8poca cl\u00e0ssica<\/a> amb una confer\u00e8ncia sobre del proc\u00e9s constructiu del f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8816,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325\/revisions\/8816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n
Des de quin punt de vista estudies el f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco? <\/strong><\/p>\n S\u2019estudia de fa 20 anys, durant els quals s\u2019han obtingut nombrosos coneixements relatius a la decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica, l\u2019escultura, l\u2019epigrafia, etc. Jo volia un altre enfocament: estudiar els processos de construcci\u00f3. Com van construir el f\u00f2rum: com tallaven la pedra, com l\u2019aixecaven…<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n L\u2019arquitectura p\u00fablica sempre \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una ideologia imperial, per\u00f2 s\u2019han de considerar altres elements a l\u2019hora de construir. El f\u00f2rum de Tarragona es va fer dalt d\u2019un tur\u00f3: aix\u00f2 vol dir que has de picar pedra, que l\u2019orografia potser no et permetr\u00e0 fer el que has planejat, que has de tenir pedra disponible, que era la calc\u00e0ria de la pedrera m\u00e9s propera, el M\u00e8dol. L\u2019arquitectura t\u00e9 molts condicionants pr\u00e0ctics.<\/p>\n <\/p>\n Aquests condicionants fan \u00fanica l\u2019arquitectura de Tarragona? <\/strong><\/p>\n En els detalls, s\u00ed, com per exemple en el que he observat en les finestres de t\u00e8menos. T\u00e9 la clau del dintell (la dovella central) m\u00e9s petita. A sobre hi ha un bloc \u00fanic, l\u2019arquitrau, molt gran, de 2,5 metres. No t\u00e9 paral\u00b7lels. Es tracta d\u2019una soluci\u00f3 estructural. Aix\u00ed, s\u2019asseguren que si l\u2019arquitrau es trenca la clau del dintell, que \u00e9s la pe\u00e7a m\u00e9s fr\u00e0gil, es mant\u00e9 sencera i la finestra no es mou. Com de fet, que l\u2019arquitrau est\u00e0 esquerdat per\u00f2 la resta, intacta!<\/p>\n <\/p>\n Hi ha m\u00e9s elements sense paral\u00b7lels? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, la porta d\u2019on ara hi ha l\u2019Antiga Audi\u00e8ncia. T\u00e9 un doble dintell amb dues peces treballades amb perfil denominat \u201craig de J\u00fapiter\u201d i un arc de desc\u00e0rrega, perqu\u00e8 havia de carregar molt pes perqu\u00e8 \u00e9s a la part m\u00e9s baixa de la torre.<\/p>\n <\/p>\n Per a la tesi est\u00e0s documentant totes aquestes estructures, tant del recinte de culte i el f\u00f2rum privincial com del circ. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, estic fent un document amb fitxes de cada element, amb documentaci\u00f3 gr\u00e0fica actualitzada o feta per primera vegada (per rectificaci\u00f3 fotogr\u00e0fica i fotogrametria). Hi ha arcs, portes, finestres, murs i fonaments. En total, de moment, 300 estructures.<\/p>\n <\/p>\n Quin \u00e9s l\u2019inter\u00e8s de saber com es constru\u00efa en l\u2019antiguitat? <\/strong><\/p>\n Arribar a entendre com es constru\u00efa d\u00f3na molta m\u00e9s informaci\u00f3: com tallaven els blocs, amb quina maquin\u00e0ria\u2026<\/p>\n <\/p>\n I quanta gent hi treballava? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, aqu\u00ed encara no hi he arribat, per\u00f2 efectivament es pot estimar quanta gent hi havia implicada i quant temps van necessitar.<\/p>\n <\/p>\n La teva especialitat \u00e9s l\u2019arqueologia de la construcci\u00f3. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, una disciplina que els \u00faltims anys ha adquirit autonomia. Es tracta d\u2019aplicar l\u2019estratigrafia a l\u2019arquitectura, \u00e9s a dir, de llegir estratigr\u00e0ficament l\u2019arquitectura. Des d\u2019aquest enfocament tamb\u00e9 es pot entendre l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019obra. A Espanya hi ha treballs sobre l\u2019estudi de les t\u00e8cniques i els processos de construcci\u00f3, com en el cas de l\u2019arquitectura p\u00fablica de M\u00e8rida o del teatre d\u2019Italica. A escala europea es treballa amb la hip\u00f2tesi que hi havia grups d\u2019obrers especialitzats que viatjaven pel Mediterrani.<\/p>\n <\/p>\n Saber com s\u2019ha fet arquitect\u00f2nicament un conjunt monumental com el f\u00f2rum, qu\u00e8 m\u00e9s pot aportar? <\/strong><\/p>\n Et respondr\u00e9 amb un exemple de la meva tesina. Hi ha sectors del f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco que encara no se sap com funcionaven. Per exemple, la volta llarga tenia dues voltes paral\u00b7leles. No s\u2019hi ha trobat estratigrafia, i per tant no es pot datar, o sigui que cal treballar amb metodologia d\u2019arqueologia de l\u2019arquitectura.<\/p>\n <\/p>\n I qu\u00e8 hi diu, l\u2019arqueologia de l\u2019arquitectura?<\/strong><\/p>\n Intenta veure com es relacionaven les estructures de la volta llarga. Hi ha diverses fases constructives. Es tracta d\u2019un conjunt de voltes relacionades amb el fet d\u2019haver de comunicar la pla\u00e7a de representaci\u00f3 i el circ, per\u00f2 en un moment determinat canvia el projecte i a sobre la volta llarga hi fan el pretori, que \u00e9s una caixa d\u2019escales com la torre de l\u2019Antiga Audi\u00e8ncia, per\u00f2 no s\u00f3n ben b\u00e9 iguals.<\/p>\n Com a italiana, com veus el patrimoni arqueol\u00f2gic a Tarragona?<\/strong><\/p>\n Molt ben valorat i rendibilitzat, com demostra el gran nombre de turistes. Esclar que jo ho dic per comparaci\u00f3 amb la meva ciutat, Taranto, una ciutat amb un patrimoni arqueol\u00f2gic molt important, per\u00f2 en alguns casos mal aprofitat, com passa amb les restes de la necr\u00f2polis grega, que per raons econ\u00f2miques est\u00e0 tancada bona part de l\u2019any.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n Abril del 2013<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Entrevista a Serena Vinci (ICAC) que ha participat al
\nSeminari internacional sobre processos constructius en \u00e8poca cl\u00e0ssica<\/a> amb una confer\u00e8ncia sobre del proc\u00e9s constructiu del f\u00f2rum provincial de T\u00e0rraco.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8816,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5325\/revisions\/8816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}