{"id":5591,"date":"2013-12-03T12:07:37","date_gmt":"2013-12-03T12:07:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=5591"},"modified":"2015-08-24T12:31:01","modified_gmt":"2015-08-24T12:31:01","slug":"el-model-ciutat-territori-roma-tambe-es-va-instal%c2%b7lar-al-pirineu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2013\/el-model-ciutat-territori-roma-tambe-es-va-instal%c2%b7lar-al-pirineu\/","title":{"rendered":"\u201cEl model ciutat-territori rom\u00e0 tamb\u00e9 es va instal\u00b7lar al Pirineu\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista a Josep Maria Palet<\/a>, investigador s\u00e8nior i coordinador de recerca i formaci\u00f3 avan\u00e7ada de l\u2019ICAC<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>\u201cEl model ciutat-territori rom\u00e0 tamb\u00e9 es va instal\u00b7lar al Pirineu\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Josep M. Palet<\/a> (ICAC) \u00e9s un dels tres directors de les excavacions al Pirineu giron\u00ed que aquest estiu han fet, per quart any consecutiu, el Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l\u2019ICAC. En concret, a Queralbs, del 16 al 29 de juliol del 2013, amb un equip de nou persones tamb\u00e9 dirigit per Arnau Garcia <\/a>(GIAP\/ICAC) i H\u00e8ctor Orengo<\/a> (Universitat de Nottingham\/GIAP). Aquestes intervencions arqueol\u00f2giques en espais altimontans s\u2019insereixen en el primer any del projecte d\u2019I+D del Ministeri TerAmAr<\/a> de l\u2019ICAC i el SERP<\/a> (Universitat de Barcelona). Des del desembre del 2013, el Dr. Palet \u00e9s coordinador de recerca i formaci\u00f3 avan\u00e7ada de l\u2019ICAC.<\/h5>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Mapa de les \u00e0rees excavades el 2013.<\/em><\/p>\n

<\/a><\/h4>\n

La campanya va ser a l\u2019estiu, per\u00f2 ara heu rebut els resultats de la prova del carboni 14. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, les datacions de carboni 14 de les dues \u00e0rees on hem excavat de Queralbs: Fontalba, a la vall de N\u00faria, i Coma de Vaca. La campanya va anar molt b\u00e9, per\u00f2 ens feien falta aquests resultats per tenir certesa del que hav\u00edem trobat.<\/p>\n

 <\/p>\n

I quines datacions teniu? <\/strong><\/p>\n

Totes s\u00f3n antigues! La m\u00e9s moderna \u00e9s anterior a l\u2019any 1000, o sigui que hem encertat els sondejos. Sumat a altres datacions dels anys 2011 i 2012, en total tenim 25 nivells arqueol\u00f2gics documentats, corresponents a diferents estructures. \u00c9s una franja cronol\u00f2gica molt interessant.<\/p>\n

 <\/p>\n


<\/strong><\/p>\n


<\/a><\/h4>\n

Excavaci\u00f3 a la cabana romana de Coma de Vaca, i imatge del grup dins de la cabana.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

La m\u00e9s antiga a quin any es remunta? <\/strong><\/p>\n

A finals del 4t mil\u00b7lenni aC, \u00e9s a dir, al neol\u00edtic mitj\u00e0 final, entre els anys 3300 i 3000 aC. Tamb\u00e9 hi ha una franja d\u2019ocupaci\u00f3 potent del 3r mil\u00b7lenni fins al bronze antic, entre l\u2019any 3000 i el 2000 aC, que la intu\u00edem i ara la podem confirmar.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>
<\/strong><\/p>\n

La cabana romana durant els treballs arqueol\u00f2gics. A la dreta, dos dels codirectors, H\u00e9ctor Orengo i Arnau Garcia, fent-ne la fotogrametria.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

I d\u2019\u00e8poca romana? <\/strong><\/p>\n

\u00c9s l\u2019altre bingo que hem fet! Ja hav\u00edem documentat una cabana a Coma de Vaca<\/strong><\/a> (fins i tot va sortir la not\u00edcia a El Pa\u00eds<\/em><\/strong><\/a>) d\u2019\u00e8poca romanoimperial, i aquest estiu l\u2019hem excavat en extensi\u00f3, al cent per cent, cosa que en alta muntanya fem poc.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Per qu\u00e8 ho heu fet, en aquest cas? <\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 \u00e9s una cabana molt singular, excepcional. \u00c9s una estructura d\u2019h\u00e0bitat a cota 2.200 metres, en una vall de dif\u00edcil acc\u00e9s. I hi hem trobat molt material cer\u00e0mic d\u2019importaci\u00f3, com cer\u00e0mica africana, sigil\u00b7lada hisp\u00e0nica, vaixella fina..<\/p>\n

 <\/p>\n

Excavaci\u00f3 d’ un tancat tardorom\u00e0 a Coma de Vaca. <\/em><\/p>\n

Amb mocador vermell, Itxaso Euba <\/a>(ICAC).<\/em>
<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/strong>All\u00e0 dalt…! <\/strong><\/p>\n

Es tracta d\u2019un assentament estacional, d\u2019estiu, un negoci. Pensem que hi ha una mena de granja d\u2019al\u00e7ada d\u2019explotaci\u00f3 ramadera que aprofita la pastura a aquella altura. Per\u00f2 no \u00e9s la t\u00edpica cabana de pastor. Que h\u00e0gim trobat tanta cer\u00e0mica en un lloc on 7 mesos a l\u2019any estan plens de neu, vol dir que la cabana estava dins d\u2019un circuit comercial.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una ruta comercial pirinenca? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Coma de Vaca es devia inserir en una xarxa de comunicaci\u00f3 de travessa del Pirineu, passant per l\u2019actual GR, en direcci\u00f3 est-oest, entre Camprodon i la Garrotxa (cap\u00e7aleres del Fluvi\u00e0 i del Ter) i la Cerdanya. Ll\u00edvia, Iulia Libica, era la ciutat romana en aquest sector dels Pirineus, i Coma de Vaca havia d\u2019estar sota la seva influ\u00e8ncia.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Costa d\u2019imaginar aquest circuit antic a alta muntanya. <\/strong><\/p>\n

Doncs ho podem dir: el Pirineu es va integrar a les xarxes comercials romanes. El model de ciutat-territori rom\u00e0 tamb\u00e9 es va instal\u00b7lar al Pirineu! I el fet que a la cabana hi hagi tant material cer\u00e0mic ens fa pensar que no nom\u00e9s era una granja sin\u00f3 tamb\u00e9 un lloc per fer-hi nit (com el refugi actual de la FEEC<\/strong><\/a>!), perqu\u00e8 \u00e9s un punt de parada clau.<\/p>\n

 <\/p>\n


<\/strong><\/p>\n


<\/a><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n

M\u00e9s imatges de la cabana romana de Coma de Vaca.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Una mansio<\/em>? <\/strong><\/p>\n

No arribava a tant, per\u00f2 la funci\u00f3 era similar. A m\u00e9s, sabem que aquest sector del Pirineu t\u00e9 inter\u00e8s minerometal\u00b7l\u00fagic. No hem trobat gaires senyals d\u2019activitat minera i metal\u00b7l\u00fargica (tret d\u2019alguna rasa d\u2019extracci\u00f3 de mineral), per\u00f2 indirectament s\u00ed, perqu\u00e8 ens ho diuen els sondejos i els estudis geoqu\u00edmics de Santi Riera (SERP<\/strong><\/a>) i Ramon Juli\u00e0 (ICTJA-CSIC<\/strong><\/a>). La mineria i la metal\u00b7l\u00fargia sempre s\u2019associa al control de l\u2019ex\u00e8rcit, que necessita camins per traginar el material i punts per parar.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Com \u00e9s la cabana, exactament? <\/strong><\/p>\n

D\u2019uns 20-25 m2, rectangular, amb murs ben fets. S\u2019abandona en \u00e8poca romana, al segle III dC, i es torna a fer servir en \u00e8poca medieval, als segles IX -X, que \u00e9s quan comen\u00e7a una altra gran fase d\u2019ocupaci\u00f3 ramadera. Els romans es van instal\u00b7lar sobre una cabana del bronze antic (2000-1800 aC), i d\u2019aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 tenim molt material: hem recuperat estris de cuina, per exemple. O sigui que \u00e9s un campament d\u2019estiu de ramaders de tradici\u00f3 ind\u00edgena prehist\u00f2rica!<\/p>\n

 <\/p>\n

H\u00e9ctor Orengo revisa l\u2019estratigrafia d’un sondeig a Fontalba.<\/em><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/strong><\/strong>I que es fa servir fins a l\u2019edat mitjana! <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s una cabana amb tres fases clares d\u2019ocupaci\u00f3: prehist\u00f2rica, amb comunitats n\u00f2mades d\u2019estiu; romana, amb ocupacions sota control militar o d\u2019alg\u00fa que ho explota, potser una fam\u00edlia; i medieval, amb pastors que hi pugen, homes sols.<\/p>\n

 <\/p>\n

Parlem tamb\u00e9 de l\u2019altra zona on heu treballat, Fontalba. <\/strong><\/p>\n

Tamb\u00e9 hi hem excavat, i arreu amb nivells d\u2019ocupaci\u00f3 romans: una cabana ramadera baiximperial (segles III-V dC) i un tancat tamb\u00e9 d\u2019aquesta cronologia, amb pres\u00e8ncia de cer\u00e0mica africana, sigil\u00b7lada, vaixella fina… Tota la falda del Puigmal \u00e9s for\u00e7a f\u00e8rrica. O sigui que es repeteix la hist\u00f2ria: instal\u00b7lacions ramaderes que aprofiten les pastures i tamb\u00e9 tenen activitat minerometal\u00b7l\u00fargica.<\/p>\n


<\/strong><\/p>\n

Aquests resultats s\u00f3n comparables amb altres \u00e0rees pirinenques que heu estudiat, com la vall del Madriu (Andorra)<\/a>? <\/strong><\/p>\n

Els resultats s\u00f3n semblants, tot i que a la Vall del Madriu tamb\u00e9 vam documentar explotaci\u00f3 de pega i carboneig. En aquesta vall ens hem d\u2019imaginar un impacte fort en el paisatge en \u00e8poca romana, que deuria estar for\u00e7a desforestat, amb una explotaci\u00f3 del bosc molt important. Les forquilles d\u2019ocupaci\u00f3 tamb\u00e9 s\u2019assemblen: hi ha sempre el hiatus entre el 2000 aC i l\u2019\u00e8poca romana. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 els companys de la UAB que treballen al Pallars, a la vall Ferrera, tamb\u00e9 han detectat aquest buit.<\/p>\n

 <\/p>\n

M. Jes\u00fas Ortega <\/a>(ICAC) neteja el nivell d\u2019ocupaci\u00f3 <\/em><\/p>\n

d\u2019una cabana romana a Fontalba.<\/em><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/strong>De tot plegat qu\u00e8 se\u2019n pot concloure? <\/strong><\/p>\n

Que tant la zona del Madriu com de Queralbs, l\u2019alt Segre i l\u2019alt Ter respectivament, s\u00f3n espais altimontans sota la influ\u00e8ncia de la ciutat romana de Ll\u00edvia. O sigui que el Pirineu catal\u00e0 est\u00e0 sota control rom\u00e0, dins de la xarxa de comunicacions i de la xarxa comercial, a m\u00e9s de ser un punt d\u2019explotaci\u00f3 del territori, ramaderament i metal\u00b7l\u00fargicament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arribats aqu\u00ed, qu\u00e8 estudiareu els dos anys que us queden de projecte? <\/strong><\/p>\n

Aprofundirem en dues l\u00ednies. La primera: l\u2019estudi de la connexi\u00f3 amb la plana de l\u2019Empord\u00e0 i no tan sols la plana de la Cerdanya. Estem lligant un programa bianual amb el Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya (MAC)<\/strong><\/a> per fer prospeccions al rerepa\u00eds d\u2019Emp\u00faries.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Dr. Palet un dia de tempesta.<\/em><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/strong><\/strong>I la segona l\u00ednia? <\/strong><\/p>\n

Al gener s\u2019incorpora al GIAP una nova investigadora per a fer la tesi doctoral en geomorfologia, geoarqueologia i sedimentologia, la Tania Polonio<\/strong>. La Tania ve de la Universitat de Barcelona, on va fer el m\u00e0ster i s’ha format al SERP <\/a>amb la Merc\u00e8 Bergad\u00e0 i el Santiago Riera, que s\u00f3n codirectors de la seva tesi, juntament amb mi. Treballar\u00e0 la micromorfologia del sediment dels jaciments i podr\u00e0 afinar m\u00e9s les fases d\u2019ocupaci\u00f3. I, el m\u00e9s important, permetr\u00e0 veure l\u2019impacte d\u2019aquestes ocupacions en la transformaci\u00f3 del paisatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

Objectiu final de la vostra recerca! <\/strong><\/p>\n

En efecte: entendre com l\u2019activitat humana crea el paisatge cultural fins a tenir-lo com el veiem ara.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n

Fotos de l’excavaci\u00f3: Josep M. Palet<\/p>\n

Novembre del 2013<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Informaci\u00f3 de campanyes anteriors<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cEn \u00e8poca romana el Pirineu oriental el connecta l\u2019activitat minerometal\u00b7l\u00fargica\u201d<\/strong><\/a> (campanya del 2012)<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cHem documentat h\u00e0bitat d\u2019\u00e8poca romana a alta muntanya per primera vegada\u201d <\/strong><\/a>(campanya del 2011)<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cVolem explicar la relaci\u00f3 hist\u00f2rica plana-muntanya a trav\u00e9s de la transhum\u00e0ncia al NE de Catalunya\u201d<\/strong><\/a> (campanya del 2010)<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>Josep M. Palet (ICAC) \u00e9s codirector de les excavacions al Pirineu giron\u00ed que ha fet aquest any el Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l\u2019ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5591"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8711,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591\/revisions\/8711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5591"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5591"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5591"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}