![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/valls\/1.jpg\")
<\/a>\u201cEl poblat ib\u00e8ric del Vilar de Valls podria ser Cissa\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Jordi L\u00f3pez Vilar <\/strong><\/a>(ICAC) i Jaume Noguera<\/strong><\/a> (Universitat de Barcelona, UB) han fet un seguit de prospeccions a la capital de l’Alt Camp dins del projecte \u201cIntervencions arqueol\u00f2giques a la partida de Ruanes (Valls)\u201d<\/a>. L’investigador en formaci\u00f3 de l’ICAC Joan Canela<\/a> hi ha col\u00b7laborat junt amb altres investigadors de la UB. Entre les troballes destaquen monedes cartagineses de bronze de finals del segle III aC, que podrien provenir de les tropes cartagineses de la segona guerra p\u00fanica, estacionades all\u00ed l\u2019any 218 aC. Els treballs arqueol\u00f2gics es van fer el desembre del 2013.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Com heu descobert aquest jaciment de Valls? <\/strong><\/p>\nGr\u00e0cies a aficionats, que m\u2019han contactat. L\u2019hem batejat com a jaciment de Ruanes, que \u00e9s el nom de la partida d\u2019una s\u00e8rie de camps, tot i que el jaciment \u00e9s m\u00e9s extens.<\/p>\n
<\/p>\n
Prospectant amb el detector de metalls i al fons, <\/em><\/p>\nel campanar de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Joan de Valls.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/valls\/4.jpg\")
<\/a><\/h4>\nForma part del projecte de recerca, m\u00e9s ampli, \u201cProjecte de recerca arqueol\u00f2gica sobre els assentaments militars d’\u00e8poca republicana a Catalunya\u201d. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, veient que era un jaciment similar als que estudiava en Jaume Noguera i sabent la seva experi\u00e8ncia en el camp de l\u2019arqueologia b\u00e8l\u00b7lica, vaig contactar amb ell per posar-lo sota el paraig\u00fces del seu projecte . Els darrers anys el Jaume ha treballat al campament rom\u00e0 de la Palma d\u2019Ebre, al Castellet de Banyoles, a Asc\u00f3 (les Aixalelles), etc., tots ells punts concrets on hi ha restes militars romanes, algunes clarament relacionades amb la segona guerra p\u00fanica, com el cas de la Palma.<\/p>\n
<\/p>\n
Tornem a Valls. Hi heu prospectat per primer cop. <\/strong><\/p>\nB\u00e9, ja s\u2019hi havien fet prospeccions buscant restes romanes, que n\u2019hi ha. El jaciment t\u00e9 diverses cronologies: una probable primera fase relacionada amb la segona guerra p\u00fanica i una segona fase, sobreposada, corresponent a jaciments d\u2019\u00e8poca romana republicana. El problema \u00e9s que no est\u00e0 estratificat, perqu\u00e8 els tractors han anat llaurant i tot apareix barrejat.<\/p>\n
<\/p>\n
Ll\u00e0stima. <\/strong><\/p>\nLa barreja no \u00e9s nom\u00e9s de restes de la segona guerra p\u00fanica i de restes romanes. Tamb\u00e9 surten monedes del segle XVI a XIX, projectils d\u2019armes d\u2019avantc\u00e0rrega, medalles religioses del XIX…<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nHo heu recollit tot?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, ho hem recollit tot. Per\u00f2 s\u2019ha de dir que hem treballat directament amb detectors de metalls, per tant nom\u00e9s hem recollit materials met\u00e0l\u00b7lics. Els punts d\u2019acampada militar, excepte que durin molt, solen deixar poques restes: sobretot monedes (les que perdien), piquetes de les tendes de campanya, tatxes de la sola de les caligae <\/em>(cal\u00e7at dels legionaris) en el cas de les tropes romanes…<\/p>\n
Revers d\u2019un \u00f2bol de Mass\u00e0lia de plata<\/em><\/p>\nrecuperat en les prospeccions.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/valls\/3.jpg\")
<\/a><\/h4>\nS\u2019han complert, doncs, les expectatives. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, per\u00f2 amb problemes. El primer ve donat per la naturalesa del jaciment: les zones d\u2019acampada de curta durada deixen poques restes, com he dit. El segon: la major part del material \u00e9s d\u2019\u00e8poca posterior. De 200 peces de metall trobades, nom\u00e9s 5 es poden datar amb certesa en temps de la segona guerra p\u00fanica. I de 35 monedes documentades, nom\u00e9s 3 ho s\u00f3n. D\u2019altra banda, hi ha fragments de ferro i de plom de dif\u00edcil dataci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Quins altres problemes se us han plantejat? <\/strong><\/p>\nEl fet que per all\u00ed hi ha passat gent amb detectors de metalls, que est\u00e0 prohibit si no es disposa del preceptiu perm\u00eds administratiu, i han anat recollint monedes que s\u00f3n en col\u00b7leccions particulars o, pitjor, les han venut i s\u2019ha dispersat el material, perdent una informaci\u00f3 hist\u00f2rica preciosa. Els camps estan repassats, i bona part del material ha desaparegut. En contrapartida, gr\u00e0cies a una d\u2019aquestes persones s\u2019ha localitzat el jaciment. Dues d\u2019elles ens han deixat estudiar les seves col\u00b7leccions de monedes i projectils de fona.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nTot plegat ja us permet concloure que Valls era un campament cartagin\u00e8s? <\/strong><\/p>\nNo encara. Si fos el que comencem a pensar, el campament d\u2019Hann\u00f3, seria un campament cartagin\u00e8s amb una extensi\u00f3 molt gran dif\u00edcil d\u2019abastar. Les fonts, i en concret Titus Livi, parlen de 10.000 soldats d\u2019infanteria, 1.000 genets, m\u00e9s un contingent indeterminat de tropes ind\u00edgenes aliades.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina gernaci\u00f3!<\/strong><\/p>\nTamb\u00e9 se sap que aquest campament era a prop del poblat ind\u00edgena de Cissa, i realment al costat d\u2019aquesta zona on surten monedes hi ha un poblat ib\u00e8ric important, el Vilar de Valls, que podria ser Cissa. Tamb\u00e9 coincideix que quan Escipi\u00f3 s\u2019enfronta amb els cartaginesos i els ven\u00e7, entra al campament, que era a prop, el saqueja i entra al poblat de Cissa i l\u2019arrasa. Les excavacions arqueol\u00f2giques del Vilar demostren que en aquesta \u00e8poca el poblat \u00e9s incendiat i desapareix.<\/p>\n
<\/p>\n
Moneda de plata amb la imatge de l\u2019arma de guerra<\/em><\/p>\nm\u00e9s coneguda de l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019An\u00edbal: l\u2019elefant.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/valls\/2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nTot lliga!<\/strong><\/p>\nPer\u00f2 hem de continuar treballant per determinar les \u00e0rees on apareixen restes, delimitar el possible campament, la freq\u00fc\u00e8ncia de troballes… De moment nom\u00e9s \u00e9s un escampall de monedes cartagineses i de la col\u00f2nia grega de Marsella (Massalia<\/em>) i projectils de fona de plom. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s continuar fent campanyes els propers anys. Ara hem prospectat 10 hect\u00e0rees i les monedes apareixen escampades en una superf\u00edcie d\u2019unes 200 hect\u00e0rees.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEs preveu cap novetat? <\/strong><\/p>\nJa en tenim: sabem de dos nous jaciments. Un \u00e9s d\u2019aquesta \u00e8poca, a l\u2019Alt Camp, on surt \u00fanicament moneda cartaginesa i empla\u00e7at en un punt estrat\u00e8gic que controla el pas entre la Conca de Barber\u00e0 i el Camp de Tarragona. L\u2019altre jaciment \u00e9s al Tarragon\u00e8s, al Catllar, on s\u2019han trobat diferents projectils de fona, una punta de fletxa i una moneda cartaginesa.<\/p>\n
<\/p>\n
Projectils de fona de plom <\/em><\/p>\ntrobats als voltants de Valls.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/valls\/5.jpg\")
<\/a><\/h4>\n La feina tot just us ha comen\u00e7at, doncs! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, tot i que aquests dos jaciments nous s\u00f3n de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes que el vallenc. Potser eren petits punts de control o llocs on hi va haver petits enfrontaments. Per sort no hi ha jaciments romans sobreposats; corresponen a un sol moment hist\u00f2ric. Hem fet aquesta primera campanya amb el suport econ\u00f2mic de la Fundaci\u00f3 Privada M\u00fatua Catalana; esperem per a les seg\u00fcents poder incorporar noves fonts de finan\u00e7ament per ampliar les prospeccions en dies i personal.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i retrat: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Resta de fotos: Equip de prospeccions<\/p>\n
<\/p>\n
Febrer del 2014<\/em><\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n “\u00c9s lamentable la cont\u00ednua destrucci\u00f3 de les restes arqueol\u00f2giques del poblat ib\u00e8ric del Vilar al llarg del segle XX”<\/strong><\/a>, entrevista a Jordi L\u00f3pez Vilar a El Vallenc<\/em> (20\/12\/2013)<\/p>\n <\/p>\n
Gr\u00e0cies a aficionats, que m\u2019han contactat. L\u2019hem batejat com a jaciment de Ruanes, que \u00e9s el nom de la partida d\u2019una s\u00e8rie de camps, tot i que el jaciment \u00e9s m\u00e9s extens.<\/p>\n
<\/p>\n
Prospectant amb el detector de metalls i al fons, <\/em><\/p>\n el campanar de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Joan de Valls.<\/em><\/p>\n Forma part del projecte de recerca, m\u00e9s ampli, \u201cProjecte de recerca arqueol\u00f2gica sobre els assentaments militars d’\u00e8poca republicana a Catalunya\u201d. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, veient que era un jaciment similar als que estudiava en Jaume Noguera i sabent la seva experi\u00e8ncia en el camp de l\u2019arqueologia b\u00e8l\u00b7lica, vaig contactar amb ell per posar-lo sota el paraig\u00fces del seu projecte . Els darrers anys el Jaume ha treballat al campament rom\u00e0 de la Palma d\u2019Ebre, al Castellet de Banyoles, a Asc\u00f3 (les Aixalelles), etc., tots ells punts concrets on hi ha restes militars romanes, algunes clarament relacionades amb la segona guerra p\u00fanica, com el cas de la Palma.<\/p>\n <\/p>\n Tornem a Valls. Hi heu prospectat per primer cop. <\/strong><\/p>\n B\u00e9, ja s\u2019hi havien fet prospeccions buscant restes romanes, que n\u2019hi ha. El jaciment t\u00e9 diverses cronologies: una probable primera fase relacionada amb la segona guerra p\u00fanica i una segona fase, sobreposada, corresponent a jaciments d\u2019\u00e8poca romana republicana. El problema \u00e9s que no est\u00e0 estratificat, perqu\u00e8 els tractors han anat llaurant i tot apareix barrejat.<\/p>\n <\/p>\n Ll\u00e0stima. <\/strong><\/p>\n La barreja no \u00e9s nom\u00e9s de restes de la segona guerra p\u00fanica i de restes romanes. Tamb\u00e9 surten monedes del segle XVI a XIX, projectils d\u2019armes d\u2019avantc\u00e0rrega, medalles religioses del XIX…<\/p>\n Ho heu recollit tot?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, ho hem recollit tot. Per\u00f2 s\u2019ha de dir que hem treballat directament amb detectors de metalls, per tant nom\u00e9s hem recollit materials met\u00e0l\u00b7lics. Els punts d\u2019acampada militar, excepte que durin molt, solen deixar poques restes: sobretot monedes (les que perdien), piquetes de les tendes de campanya, tatxes de la sola de les caligae <\/em>(cal\u00e7at dels legionaris) en el cas de les tropes romanes…<\/p>\n recuperat en les prospeccions.<\/em><\/p>\n S\u2019han complert, doncs, les expectatives. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2 amb problemes. El primer ve donat per la naturalesa del jaciment: les zones d\u2019acampada de curta durada deixen poques restes, com he dit. El segon: la major part del material \u00e9s d\u2019\u00e8poca posterior. De 200 peces de metall trobades, nom\u00e9s 5 es poden datar amb certesa en temps de la segona guerra p\u00fanica. I de 35 monedes documentades, nom\u00e9s 3 ho s\u00f3n. D\u2019altra banda, hi ha fragments de ferro i de plom de dif\u00edcil dataci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Quins altres problemes se us han plantejat? <\/strong><\/p>\n El fet que per all\u00ed hi ha passat gent amb detectors de metalls, que est\u00e0 prohibit si no es disposa del preceptiu perm\u00eds administratiu, i han anat recollint monedes que s\u00f3n en col\u00b7leccions particulars o, pitjor, les han venut i s\u2019ha dispersat el material, perdent una informaci\u00f3 hist\u00f2rica preciosa. Els camps estan repassats, i bona part del material ha desaparegut. En contrapartida, gr\u00e0cies a una d\u2019aquestes persones s\u2019ha localitzat el jaciment. Dues d\u2019elles ens han deixat estudiar les seves col\u00b7leccions de monedes i projectils de fona.<\/p>\n Tot plegat ja us permet concloure que Valls era un campament cartagin\u00e8s? <\/strong><\/p>\n No encara. Si fos el que comencem a pensar, el campament d\u2019Hann\u00f3, seria un campament cartagin\u00e8s amb una extensi\u00f3 molt gran dif\u00edcil d\u2019abastar. Les fonts, i en concret Titus Livi, parlen de 10.000 soldats d\u2019infanteria, 1.000 genets, m\u00e9s un contingent indeterminat de tropes ind\u00edgenes aliades.<\/p>\n <\/p>\n Quina gernaci\u00f3!<\/strong><\/p>\n Tamb\u00e9 se sap que aquest campament era a prop del poblat ind\u00edgena de Cissa, i realment al costat d\u2019aquesta zona on surten monedes hi ha un poblat ib\u00e8ric important, el Vilar de Valls, que podria ser Cissa. Tamb\u00e9 coincideix que quan Escipi\u00f3 s\u2019enfronta amb els cartaginesos i els ven\u00e7, entra al campament, que era a prop, el saqueja i entra al poblat de Cissa i l\u2019arrasa. Les excavacions arqueol\u00f2giques del Vilar demostren que en aquesta \u00e8poca el poblat \u00e9s incendiat i desapareix.<\/p>\n <\/p>\n Moneda de plata amb la imatge de l\u2019arma de guerra<\/em><\/p>\n m\u00e9s coneguda de l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019An\u00edbal: l\u2019elefant.<\/em><\/p>\n Tot lliga!<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 hem de continuar treballant per determinar les \u00e0rees on apareixen restes, delimitar el possible campament, la freq\u00fc\u00e8ncia de troballes… De moment nom\u00e9s \u00e9s un escampall de monedes cartagineses i de la col\u00f2nia grega de Marsella (Massalia<\/em>) i projectils de fona de plom. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s continuar fent campanyes els propers anys. Ara hem prospectat 10 hect\u00e0rees i les monedes apareixen escampades en una superf\u00edcie d\u2019unes 200 hect\u00e0rees.<\/p>\n Es preveu cap novetat? <\/strong><\/p>\n Ja en tenim: sabem de dos nous jaciments. Un \u00e9s d\u2019aquesta \u00e8poca, a l\u2019Alt Camp, on surt \u00fanicament moneda cartaginesa i empla\u00e7at en un punt estrat\u00e8gic que controla el pas entre la Conca de Barber\u00e0 i el Camp de Tarragona. L\u2019altre jaciment \u00e9s al Tarragon\u00e8s, al Catllar, on s\u2019han trobat diferents projectils de fona, una punta de fletxa i una moneda cartaginesa.<\/p>\n <\/p>\n Projectils de fona de plom <\/em><\/p>\n trobats als voltants de Valls.<\/em><\/p>\n La feina tot just us ha comen\u00e7at, doncs! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, tot i que aquests dos jaciments nous s\u00f3n de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes que el vallenc. Potser eren petits punts de control o llocs on hi va haver petits enfrontaments. Per sort no hi ha jaciments romans sobreposats; corresponen a un sol moment hist\u00f2ric. Hem fet aquesta primera campanya amb el suport econ\u00f2mic de la Fundaci\u00f3 Privada M\u00fatua Catalana; esperem per a les seg\u00fcents poder incorporar noves fonts de finan\u00e7ament per ampliar les prospeccions en dies i personal.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i retrat: Carme Badia i Puig<\/p>\n Resta de fotos: Equip de prospeccions<\/p>\n <\/p>\n Febrer del 2014<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n “\u00c9s lamentable la cont\u00ednua destrucci\u00f3 de les restes arqueol\u00f2giques del poblat ib\u00e8ric del Vilar al llarg del segle XX”<\/strong><\/a>, entrevista a Jordi L\u00f3pez Vilar a El Vallenc<\/em> (20\/12\/2013)<\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n
Revers d\u2019un \u00f2bol de Mass\u00e0lia de plata<\/em><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n