![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/carreras\/3.jpg\")
<\/a>\u201cFalta una mica menys per tenir controlada tota la producci\u00f3 terrissaire romana del Baix Llobregat\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
C\u00e8sar Carreras (UAB) \u00e9s l\u2019editor, juntament amb Albert L\u00f3pez Mullor (Diputaci\u00f3 de Barcelona) i Josep Guitart i Duran (UAB\/ICAC), del llibre Barcino II. Marques i terrisseries d’\u00e0mfores al Baix Llobregat<\/em><\/a>, coeditat per l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i l\u2019ICAC i presentada a Sant Boi de Llobregat el 20 de febrer<\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Aquest llibre \u00e9s el gran cat\u00e0leg de les marques d\u2019\u00e0mfora del Baix Llobregat? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s que el cat\u00e0leg, perqu\u00e8 posem les marques d\u2019\u00e0mfora en context. Hem convidat a escriure-hi arque\u00f2legs que han excavat a les vil\u00b7les, que coneixen el territori. Al llibre expliquem els centres de producci\u00f3, hem fet arqueometria, hem analitzat els ancoratges (els ports), les comunicacions, els derelictes… Fins i tot hem recuperat fotos antigues!<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/publicacions\/coedicions\/barcinoii.jpg\")
<\/a>Quin compendi. <\/strong><\/p>\nPer aix\u00f2 es tracta d\u2019un cat\u00e0leg at\u00edpic, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi hem afegit marques en cer\u00e0mica comuna, perqu\u00e8 les terrisseries tamb\u00e9 en produeixen, juntament amb material construcci\u00f3, grans contenidors com dolia, etc.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nA aquest llibre l’ha precedit un primer volum, <\/strong>Barcino I. Marques i terrisseries d’\u00e0mfores al Pla de Barcelona<\/em><\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
S\u00ed, tot i que ja abans havia sortit el llibre de les marques de Badalona, Baetulo, les \u00e0mfores<\/em>, escrit per Montserrat Comas. Despr\u00e9s va venir Barcino I<\/em>, que com Barcino II <\/em>forma part del projecte europeu Corpus International des Timbres Amphoriques. \u00c9s l\u2019IEC qui vetlla per crear aquest corpus de marques en \u00e0mfora de l\u2019actual Catalunya, i els dos llibres de Barcino s\u2019han fet per enc\u00e0rrec seu.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEl Baix Llobregat era l\u2019ager<\/em> de Barcino? <\/strong><\/p>\nN\u2019era una part. De fet el que vam anomenar en el primer volum \u201cpla de Barcelona\u201d i que \u00e9s la ciutat actual, llavors era ager<\/em>. Arribava fins a Martorell, que era el limes <\/em>de l\u2019ager<\/em> de la col\u00f2nia de Barcino. El Baix Llobregat era la zona m\u00e9s productora de terrissa. Hi hem trobat un munt de segells. M\u00e9s de 700, repetits inclosos.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nImpressionant. <\/strong><\/p>\nS\u00ed. A l\u2019inici del llibre esper\u00e0vem trobar 350 marques, i hem duplicat el nombre! Hem treballat amb empreses arqueol\u00f2giques que aquests \u00faltims anys han excavat al Baix Llobregat i han lliurat material d\u2019excavaci\u00f3. Nom\u00e9s de Sant Vicen\u00e7 tenim 200 marques que fa 5 anys no se sabien.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/carreras\/1.jpg\")
<\/a><\/h4>\nCom es van trobar? <\/strong><\/p>\nFent les obres per condicionar un antic mercat com a biblioteca. S\u2019hi va trobar un abocador, restes del forn de les \u00e0mfores, restes d\u2019una premsa oliaria ja d\u2019\u00e8poca baiximperial… I al costat, una rasa de Telef\u00f3nica va posar al descobert petits forns i abocadors. Encara poden donar molt de si Sant Vicen\u00e7 i Sant Boi, si s\u2019hi van fent obres!<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nS\u00ed que tenia envergadura el sector terrissaire. <\/strong><\/p>\nMira, tenim localitzades quatre grans terrisseries: dues s\u00f3n pr\u00e0cticament ind\u00fastries, no vinculades a cap vil\u00b7la, i produeixen envasos per a molts propietaris. S\u00f3n les terrisseries del nucli antic de Sant Boi i de Sant Vicen\u00e7 dels Horts, que ha sigut la gran sorpresa!<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\nPer la quantitat i la densitat de les troballes! A la zona del jaciment del Mercat i el carrer Moragues, a Sant Vincent totes les troballes estan a una dist\u00e0ncia m\u00e0xima 500 metres. All\u00e0 cada cop que fan una rasa apareix cer\u00e0mica! Suposem que aquesta concentraci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 la zona del Llobregat reuneix condicions ideals: les argiles, l\u2019aigua, i la proximitat del riu per al transport.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nI les altres dues grans terrisseries? <\/strong><\/p>\nS\u00f3n m\u00e9s petites, vinculades a vil\u00b7les: Can Pedrerol (Castellbisbal) i Can Tintorer (el Papiol). A m\u00e9s est\u00e0 la vil\u00b7la de Can Manyoses (Viladecans) tamb\u00e9 amb una petita producci\u00f3. Dedu\u00efm que eren vil\u00b7les que feien tot el proc\u00e9s: de l\u2019elaboraci\u00f3 a l\u2019envasat. I a m\u00e9s estaven ben comunicades amb la riera de Rub\u00ed, que porta al Llobregat i potser en aquella \u00e8poca el feien servir per al transport.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/carreras\/2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nCom funcionava el transport? <\/strong><\/p>\nA la vall del Llobregat omplien in situ <\/em>les \u00e0mfores de vi, baixaven amb barques riu avall i el duien als ancoratges del delta (a Gav\u00e0 tenim el testimoni de les Sorres), o b\u00e9 es carregaven les \u00e0mfores ja als horrea <\/em>de Barcino i despr\u00e9s un vaixell les portava a dest\u00ed.<\/p>\n <\/p>\n
El vi laiet\u00e0 del Baix Llobregat on s\u2019exportava? <\/strong><\/p>\nTenim molts vaixells trobats al sud de G\u00e0l\u00b7lia, i tamb\u00e9 a la mateixa Roma, amb marques procedents del Baix Llobregat en \u00e0mfores Pascual 1 Dressel 2-4. Al Monte Testaccio se n\u2019hi han trobat 25! Vol dir que un dels principals mercats era Roma, i l\u2019altre, el sud de Fran\u00e7a, Roine amunt.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019explotaci\u00f3 agr\u00e0ria de la vall del Llobregat era sobretot la vinya? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, per\u00f2 tenim premses ole\u00e0ries, o sigui que tamb\u00e9 es feien altres productes. S\u2019han trobat envasos globulars, com les \u00e0mfores Dressel 20, amb pasta de San Boi i Barcino. Per\u00f2 sols s\u00f3n 3: no es pot parlar d\u2019exportaci\u00f3 d\u2019oli.<\/p>\n
<\/p>\n
El tema ofereix encara grans interrogants? <\/strong><\/p>\nFalta esbrinar d\u2019on provenen un 25-15% de les marques trobades en derelictes amb carregament del Baix Llobregat. Sembla que els vaixells feien una gran carregada, amb \u00fanica proced\u00e8ncia, i se n\u2019anaven cap a Roma. I aquest 25-15% de marques no identificades vol dir que segurament encara ens falta trobar un o dos petits tallers. No queda gaire per tenir controlada la producci\u00f3 local!<\/p>\n
<\/p>\n
Destacaries alguna altra aportaci\u00f3 del llibre? <\/strong><\/p>\nL\u2019article de la Diana Gorostidi<\/strong><\/a>. De Can Pedrerol ten\u00edem la marca NYS, i arran de les excavacions al mercat de Sant Vicen\u00e7 surten molts exemplars de SYN (l\u2019inrev\u00e9s) i SYNE. Comparant amb l\u2019epigrafia monumental tenim el nom d\u2019un personatge: Syne(cdemus), un llibert de Barcelona, Caius Trocina Synecdemus. La seva inscripci\u00f3 \u00e9s a Castelldefels, trobada com a material reutilitzat en el castell medieval, i que potser prov\u00e9 d\u2019una vil\u00b7la propera. Per\u00f2 hi havia un decalatge entre la inscripci\u00f3, datada del 150 dC, i la marca en un derelicte, el vaixell Giraglia, del 20 dC.<\/p>\n <\/p>\n
[M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong> al blog Castelldefels: historias menudas<\/strong><\/a>]<\/p>\n <\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/carreras\/syn.jpg\")
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/carreras\/syne.jpg\")
<\/a><\/h4>\nSegells SYN i SYNE sobre \u00e0mfores Dressel 2-4 de Sant Vicen\u00e7 dels Horts. (Fotos: Piero Berni<\/strong><\/a>)<\/em><\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Com es resol aquest desfasament? <\/strong><\/p>\nL\u2019autora, a trav\u00e9s de paral\u00b7lels epigr\u00e0fics, ha pogut abaixar la cronologia del nostre personatge del 150 dC al 70 dC. O sigui que de ben jove potser va treballar com a esclau en una terrisseria i finalment va ser alliberat i va ser un llibert important de Barcino. A partir de les marques d\u2019\u00e0mfora hem rectificat la gran epigrafia!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Febrer del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00ed, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s que el cat\u00e0leg, perqu\u00e8 posem les marques d\u2019\u00e0mfora en context. Hem convidat a escriure-hi arque\u00f2legs que han excavat a les vil\u00b7les, que coneixen el territori. Al llibre expliquem els centres de producci\u00f3, hem fet arqueometria, hem analitzat els ancoratges (els ports), les comunicacions, els derelictes… Fins i tot hem recuperat fotos antigues!<\/p>\n
<\/p>\n
Per aix\u00f2 es tracta d\u2019un cat\u00e0leg at\u00edpic, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi hem afegit marques en cer\u00e0mica comuna, perqu\u00e8 les terrisseries tamb\u00e9 en produeixen, juntament amb material construcci\u00f3, grans contenidors com dolia, etc.<\/p>\n A aquest llibre l’ha precedit un primer volum, <\/strong>Barcino I. Marques i terrisseries d’\u00e0mfores al Pla de Barcelona<\/em><\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n S\u00ed, tot i que ja abans havia sortit el llibre de les marques de Badalona, Baetulo, les \u00e0mfores<\/em>, escrit per Montserrat Comas. Despr\u00e9s va venir Barcino I<\/em>, que com Barcino II <\/em>forma part del projecte europeu Corpus International des Timbres Amphoriques. \u00c9s l\u2019IEC qui vetlla per crear aquest corpus de marques en \u00e0mfora de l\u2019actual Catalunya, i els dos llibres de Barcino s\u2019han fet per enc\u00e0rrec seu.<\/p>\n El Baix Llobregat era l\u2019ager<\/em> de Barcino? <\/strong><\/p>\n N\u2019era una part. De fet el que vam anomenar en el primer volum \u201cpla de Barcelona\u201d i que \u00e9s la ciutat actual, llavors era ager<\/em>. Arribava fins a Martorell, que era el limes <\/em>de l\u2019ager<\/em> de la col\u00f2nia de Barcino. El Baix Llobregat era la zona m\u00e9s productora de terrissa. Hi hem trobat un munt de segells. M\u00e9s de 700, repetits inclosos.<\/p>\n Impressionant. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. A l\u2019inici del llibre esper\u00e0vem trobar 350 marques, i hem duplicat el nombre! Hem treballat amb empreses arqueol\u00f2giques que aquests \u00faltims anys han excavat al Baix Llobregat i han lliurat material d\u2019excavaci\u00f3. Nom\u00e9s de Sant Vicen\u00e7 tenim 200 marques que fa 5 anys no se sabien.<\/p>\n <\/p>\n Com es van trobar? <\/strong><\/p>\n Fent les obres per condicionar un antic mercat com a biblioteca. S\u2019hi va trobar un abocador, restes del forn de les \u00e0mfores, restes d\u2019una premsa oliaria ja d\u2019\u00e8poca baiximperial… I al costat, una rasa de Telef\u00f3nica va posar al descobert petits forns i abocadors. Encara poden donar molt de si Sant Vicen\u00e7 i Sant Boi, si s\u2019hi van fent obres!<\/p>\n S\u00ed que tenia envergadura el sector terrissaire. <\/strong><\/p>\n Mira, tenim localitzades quatre grans terrisseries: dues s\u00f3n pr\u00e0cticament ind\u00fastries, no vinculades a cap vil\u00b7la, i produeixen envasos per a molts propietaris. S\u00f3n les terrisseries del nucli antic de Sant Boi i de Sant Vicen\u00e7 dels Horts, que ha sigut la gran sorpresa!<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n Per la quantitat i la densitat de les troballes! A la zona del jaciment del Mercat i el carrer Moragues, a Sant Vincent totes les troballes estan a una dist\u00e0ncia m\u00e0xima 500 metres. All\u00e0 cada cop que fan una rasa apareix cer\u00e0mica! Suposem que aquesta concentraci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 la zona del Llobregat reuneix condicions ideals: les argiles, l\u2019aigua, i la proximitat del riu per al transport.<\/p>\n I les altres dues grans terrisseries? <\/strong><\/p>\n S\u00f3n m\u00e9s petites, vinculades a vil\u00b7les: Can Pedrerol (Castellbisbal) i Can Tintorer (el Papiol). A m\u00e9s est\u00e0 la vil\u00b7la de Can Manyoses (Viladecans) tamb\u00e9 amb una petita producci\u00f3. Dedu\u00efm que eren vil\u00b7les que feien tot el proc\u00e9s: de l\u2019elaboraci\u00f3 a l\u2019envasat. I a m\u00e9s estaven ben comunicades amb la riera de Rub\u00ed, que porta al Llobregat i potser en aquella \u00e8poca el feien servir per al transport.<\/p>\n Com funcionava el transport? <\/strong><\/p>\n A la vall del Llobregat omplien in situ <\/em>les \u00e0mfores de vi, baixaven amb barques riu avall i el duien als ancoratges del delta (a Gav\u00e0 tenim el testimoni de les Sorres), o b\u00e9 es carregaven les \u00e0mfores ja als horrea <\/em>de Barcino i despr\u00e9s un vaixell les portava a dest\u00ed.<\/p>\n <\/p>\n El vi laiet\u00e0 del Baix Llobregat on s\u2019exportava? <\/strong><\/p>\n Tenim molts vaixells trobats al sud de G\u00e0l\u00b7lia, i tamb\u00e9 a la mateixa Roma, amb marques procedents del Baix Llobregat en \u00e0mfores Pascual 1 Dressel 2-4. Al Monte Testaccio se n\u2019hi han trobat 25! Vol dir que un dels principals mercats era Roma, i l\u2019altre, el sud de Fran\u00e7a, Roine amunt.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019explotaci\u00f3 agr\u00e0ria de la vall del Llobregat era sobretot la vinya? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2 tenim premses ole\u00e0ries, o sigui que tamb\u00e9 es feien altres productes. S\u2019han trobat envasos globulars, com les \u00e0mfores Dressel 20, amb pasta de San Boi i Barcino. Per\u00f2 sols s\u00f3n 3: no es pot parlar d\u2019exportaci\u00f3 d\u2019oli.<\/p>\n <\/p>\n El tema ofereix encara grans interrogants? <\/strong><\/p>\n Falta esbrinar d\u2019on provenen un 25-15% de les marques trobades en derelictes amb carregament del Baix Llobregat. Sembla que els vaixells feien una gran carregada, amb \u00fanica proced\u00e8ncia, i se n\u2019anaven cap a Roma. I aquest 25-15% de marques no identificades vol dir que segurament encara ens falta trobar un o dos petits tallers. No queda gaire per tenir controlada la producci\u00f3 local!<\/p>\n <\/p>\n Destacaries alguna altra aportaci\u00f3 del llibre? <\/strong><\/p>\n L\u2019article de la Diana Gorostidi<\/strong><\/a>. De Can Pedrerol ten\u00edem la marca NYS, i arran de les excavacions al mercat de Sant Vicen\u00e7 surten molts exemplars de SYN (l\u2019inrev\u00e9s) i SYNE. Comparant amb l\u2019epigrafia monumental tenim el nom d\u2019un personatge: Syne(cdemus), un llibert de Barcelona, Caius Trocina Synecdemus. La seva inscripci\u00f3 \u00e9s a Castelldefels, trobada com a material reutilitzat en el castell medieval, i que potser prov\u00e9 d\u2019una vil\u00b7la propera. Per\u00f2 hi havia un decalatge entre la inscripci\u00f3, datada del 150 dC, i la marca en un derelicte, el vaixell Giraglia, del 20 dC.<\/p>\n <\/p>\n [M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong> al blog Castelldefels: historias menudas<\/strong><\/a>]<\/p>\n <\/p>\n Segells SYN i SYNE sobre \u00e0mfores Dressel 2-4 de Sant Vicen\u00e7 dels Horts. (Fotos: Piero Berni<\/strong><\/a>)<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Com es resol aquest desfasament? <\/strong><\/p>\n L\u2019autora, a trav\u00e9s de paral\u00b7lels epigr\u00e0fics, ha pogut abaixar la cronologia del nostre personatge del 150 dC al 70 dC. O sigui que de ben jove potser va treballar com a esclau en una terrisseria i finalment va ser alliberat i va ser un llibert important de Barcino. A partir de les marques d\u2019\u00e0mfora hem rectificat la gran epigrafia!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n Febrer del 2014<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>Quin compendi. <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n <\/a><\/h4>\n