<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/7.jpg\")
<\/a>\u201cLa nostra proposta for\u00e7a una reinterpretaci\u00f3 del temple i el f\u00f2rum de Barcino\u201d<\/h4>\n <\/p>\n
Parlem amb dos investigadors formats a l’ICAC, H\u00e8ctor A. Orengo<\/a> (Universitat de Nottingham, professor visitant de la URV i membre del GIAP de l’ICAC) i Ada Cort\u00e9s (Grup de recerca UAB, ICAC, URV), arran de la confer\u00e8ncia \u201cEl temple i el f\u00f2rum de Barcino. Arguments per a una reinterpretaci\u00f3\u201d<\/a> (la podeu escoltar<\/a>), pronunciada el 10 de mar\u00e7 al Museu d’Hist\u00f2ria de Barcelona. La intervenvi\u00f3 prov\u00e9 d’un article publicat a la revista Oxford Journal of Archaeology<\/em>, “The Augustan temple and forum of the colony of Barcino: a 90 degrees turn”<\/a>. Vegeu tamb\u00e9 el reportatge publicat a El Pa\u00eds<\/em> “Barcino se da la vuelta”<\/a> (23\/3\/2014).<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Com vau entrar en aquest tema? <\/strong><\/p>\nH\u00e8ctor: <\/strong>Arran que la Carme Mir\u00f3 (responsable del Pla Barcino) em propos\u00e9s estudiar amb ella els aq\u00fceductes romans de Barcino. Vaig arribar a la conclusi\u00f3 que nom\u00e9s hi podia haver un aq\u00fceducte i no dos com fins llavors es pensava (vegeu article publicat recentment<\/strong><\/a>).<\/p>\n <\/p>\n
Com s\u2019explica?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>:<\/strong> Aquest aq\u00fceducte es dividia en dues canalitzacions abans d’entrar a la ciutat, amb funcions diferenciades, i, per indicacions topogr\u00e0fiques, un d’aquests canals nom\u00e9s podia descarregar a un punt molt proper de l’entrada del temple, on s’hauria d’haver situat un castellum aquae<\/em> per al repartiment de l’aigua. Aquesta coincid\u00e8ncia topogr\u00e0fica resultava dif\u00edcil d’explicar ja que no concordava amb l\u2019ordenaci\u00f3 urbana romana. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig decidir comen\u00e7ar a investigar la validesa de la planta del temple proposada per Antonio Celles el 1835.<\/p>\n <\/p>\n
I llavors hi entres tu, Ada.<\/strong><\/p>\nAda: <\/strong>S\u00ed, l\u2019H\u00e9ctor va detectar que la proposta tradicional del temple no encaixava i que la orientaci\u00f3 i les seves proporcions no eren les correctes, em va proposar que estudi\u00e9ssim junts el temple i l\u2019entorn urban\u00edstic. Llavors jo estudiava la domus <\/em>de Sant Honorat per enc\u00e0rrec del MUHBA. Els l\u00edmits d\u2019aquesta domus <\/em>de segle IV dC amb un seguit de tabernae <\/em>enva\u00efen part de l\u2019espai destinat hist\u00f2ricament al f\u00f2rum.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nUna altra cosa que grinyolava! <\/strong><\/p>\nA<\/strong>da<\/strong>: <\/strong>Aquestes tabernae <\/em>no invalidaven l\u2019exist\u00e8ncia del f\u00f2rum en aquella zona, per\u00f2 s\u00ed dels edificis p\u00fablics i c\u00edvics, com a m\u00ednim a l\u2019antiguitat tardana. A part dels problemes de desnivell entre el temple i el jaciment de Sant Honorat. Mentre feia la tesi doctoral <\/strong><\/a>ja havia plantejat que la domus <\/em>de Sant Iu no s\u2019identificava com a edifici privat, sin\u00f3 com a seu corporativa o collegium amb indicis de culte imperial (Augusteum). Tots aquests nous elements prenien for\u00e7a per tornar a plantejar l\u2019urbanisme de tota la zona.<\/p>\n <\/p>\n
En qu\u00e8 consisteix la vostra proposta de \u201cgir de 90 graus\u201d del temple i el f\u00f2rum?<\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>A finals del segle XIX nom\u00e9s hi havia tres columnes sobre un fragment del podi del temple rom\u00e0 de Barcino in situ <\/em>(a la seu del Centre Excursionista de Catalunya). Fan cantonada. La nostra proposta consisteix simplement a considerar que aquesta cantonada no \u00e9s la de l’esquerra (seguint l’orientaci\u00f3 del temple) sin\u00f3 de la dreta.<\/p>\n <\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/2.jpg\")
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/3.jpg\")
<\/a><\/h4>\nNova proposta de gir de 90\u00ba del temple rom\u00e0 de Barcino.<\/em><\/p>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\n\u201cSimplement\u201d, dius! Qu\u00e8 implica? <\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>Canviar l’orientaci\u00f3 de la planta del temple proposada per Celles i les seves proporcions. En la nostra proposta el temple estaria orientat al nord-est amb la mateixa orientaci\u00f3 que la catedral. \u00c9s a dir, giraria 90\u00ba en el sentit de les agulles del rellotge. Aix\u00f2 comporta un canvi en l’orientaci\u00f3 del f\u00f2rum perqu\u00e8 el temple, segons els paral\u00b7lels de qu\u00e8 disposem, s’hauria de situar a la cap\u00e7alera del f\u00f2rum. Una nova orientaci\u00f3 del temple, doncs, comporta una nova orientaci\u00f3 del f\u00f2rum.<\/p>\nA<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Girant el temple, el f\u00f2rum s\u2019havia de reinterpretar perqu\u00e8 l\u2019orientaci\u00f3 havia canviat radicalment. De fet, el f\u00f2rum que proposem no nom\u00e9s canvia en l\u2019orientaci\u00f3, sin\u00f3 que el visualitzem en diferents terrasses.<\/p>\n <\/p>\n
Gravats de Jeroni Pujades.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/1.jpg\")
<\/a><\/h4>\nQu\u00e8 us ho fa pensar? <\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>:<\/strong> En un principi vaig ubicar els sondejos de Celles sobre el pl\u00e0nol de gran precisi\u00f3 de Miquel Garriga Roca. Em vaig adonar que estaven en nivells que no podien conservar les restes del temple que ell diu que va trobar. Vaig consultar les excavacions al voltant del temple, que documenten elements que podrien haver format part del temple si estigu\u00e9s en la posici\u00f3 que proposem. Vaig consultar tamb\u00e9 Jeroni Pujades [Cr\u00f2nica Universal del Principat de Catalunya<\/em>] que, el 1595, quan el temple estava molt m\u00e9s ben conservat que avui, el dibuixa amb el mateix eix que nosaltres proposem. A m\u00e9s, la comparaci\u00f3 amb els pocs temples i f\u00f2rums ben coneguts a la pen\u00ednsula de la mateixa \u00e8poca recolza una reconstrucci\u00f3 del temple i f\u00f2rum similar a la que proposem nosaltres.<\/p>\nA<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Vam trobar que altres f\u00f2rums, coetanis al de Barcino i en \u00e0mbit hisp\u00e0, coincidien a estar al l\u00edmit dels eixos principals i no ubicats en l\u2019encreuament del Cardo i Decumanus. A partir d\u2019\u00e8poca d\u2019August s\u2019intenta que el f\u00f2rum eviti la circulaci\u00f3 vi\u00e0ria. En cas d\u2019incloure un carrer, divideix les funcions de l\u2019espai p\u00fablic.<\/p>\n <\/p>\n
Comparaci\u00f3 entre temples.<\/em>
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/4.jpg\")
<\/a><\/h4>\nPer tant… <\/strong><\/p>\nA<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> El f\u00f2rum que proposem queda a diferents nivells i \u00e0rees funcionals. L\u2019\u00e0rea del temple i el seu t\u00e8menos a la cota m\u00e9s alta, i com a m\u00ednim en una segona \u00e0rea s\u2019ubica la domus de Sant Iu, un possible Augusteum, i altres edificis c\u00edvics. L\u2019arqueologia ha mostrat molts exemples d\u2019edificis dedicats al culte imperial ubicats dins del recinte del f\u00f2rum. Les proporcions del f\u00f2rum poden semblar elevades per a la petita ciutat de Barcino, si a m\u00e9s no descartem del tot una tercera \u00e0rea a la zona de Sant Honorat. Per\u00f2 no desentonen amb el tipus de col\u00f2nia que era Barcino. Una ciutat que, com ha revelat l\u2019estudi del territori, la xarxa social i l\u2019arquitectura dom\u00e8stica, tenia unes funcions en el seu inici sobretot representatives, religioses i simbolicopol\u00edtiques.<\/p>\n <\/p>\n
Nova forma urbana de Barcino proposada.<\/em>
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/5.jpg\")
<\/a><\/h4>\nBarcino es reconfigura amb la vostra visi\u00f3. <\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>Ep, la nostra proposta de planimetria urbana \u00e9s nom\u00e9s una hip\u00f2tesi i, amb noves dades, es podr\u00e0 verificar o modificar. El que podem dir segur \u00e9s que la proposta actual sobre el temple i el f\u00f2rum no \u00e9s correcta. Hem pogut provar amb dades emp\u00edriques que Celles no va poder localitzar els elements que buscava en sondejar i en qu\u00e8 es basava la planta del temple i el f\u00f2rum acceptats fins ara.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEstava faltat de fonaments, mai tan ben dit! <\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>La nostra proposta for\u00e7a una reinterpretaci\u00f3 del temple i f\u00f2rum de la ciutat que encaixaria millor amb l\u2019urbanisme de \u00e8poca d’August, les dades arqueol\u00f2giques i els paral\u00b7lels. Una gran part de la planimetria urbana queda modificada i es reinterpreten uns quants edificis emblem\u00e0tics. Tamb\u00e9 donem una nova visi\u00f3 a l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la forma urbana i la topografia religiosa. Donem m\u00e9s llibertat per a la interpretaci\u00f3 de les dades hist\u00f2riques i arqueol\u00f2giques, fins ara estaven restringides per les hip\u00f2tesis de Celles i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies urban\u00edstiques.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n Per qu\u00e8 no s\u2019havia q\u00fcestionat abans? <\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>A mi em sembla que els treballs de Celles i la difusi\u00f3 que en va fer una figura de tan pes com Puig i Cadafalch va fer que s\u2019assumissin de forma absoluta. Segons l’informe de Celles, es van fer fer 9 sondejos amb resultats positius. Aquestes dades no es presentaven com a hip\u00f2tesi sin\u00f3 com a fet arqueol\u00f2gic incontestable.<\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>: <\/strong>L’estudi de la forma urbana de Barcino mereix ser estudiada per aprofundir en el coneixement del passat rom\u00e0. Elements com les muralles o l’aq\u00fceducte formen part de la quotidianitat barcelonina i del seu car\u00e0cter de ciutat moderna. Tamb\u00e9 econ\u00f2micament el turisme cultural resulta un gran incentiu i l’excel\u00b7l\u00e8ncia de la ciutat en aquest camp s’ha d’estendre a la valoritzaci\u00f3 de les restes fundacionals. En aquest sentit la feina del MUHBA \u00e9s immensa.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQuin tipus de ciutat va ser Barcino?<\/strong><\/p>\nH<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Una ciutat creada ex novo<\/em>, o sigui, constru\u00efda sense els condicionaments urban\u00edstics d\u2019una ciutat que ja t\u00e9 un urbanisme. \u00c9s indicativa del concepte de \u201cciutat ideal\u201d imperant en aquesta prov\u00edncia i \u00e8poca. Barcino es considerava un dels pocs exemples en qu\u00e8 la forma urbana es coneixia prou b\u00e9 per interpolar els patrons constructius urbans d’\u00e8poca d’August. Per tant els canvis a l’urbanisme de Barcino afecten molt directament al coneixement de l’urbanisme provincial d\u2019\u00e8poca d\u2019August. I estudiar-los aquest 2014, en qu\u00e8 se celebra el 2.000 aniversari de la mort d’August, \u00e9s especialment idoni!<\/p>\n <\/p>\n
Confer\u00e8ncia d’H\u00e8ctor Orengo al MUHBA el 10 de mar\u00e7.<\/em>
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/6.jpg\")
<\/a><\/strong><\/strong><\/h4>\nQuin inter\u00e8s personal hi ten\u00edeu?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> En l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s personal, despr\u00e9s de quatre anys treballant junts, ten\u00edem moltes ganes de difondre la nostra proposta per veure com altres arque\u00f2legs, historiadors i gent interessada en la hist\u00f2ria de Barcino valorava, reinterpretava i discutia la nostra hip\u00f2tesi i contribu\u00efa al desenvolupament d’una nova Barcino. La primera versi\u00f3 d’aquest treball la van acceptar per publicar a la revista Emp\u00faries <\/em>el 2010. Tot i que durant aquests quatre anys ja l\u2019hav\u00edem fet arribar a col\u00b7legues del MUHBA, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, de l’ICAC i de diverses universitats catalanes, per\u00f2 ara gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 a l\u2019Oxford Journal of Archaeology<\/em><\/strong><\/a> i al MUHBA se n\u2019ha fet una gran difusi\u00f3. Tamb\u00e9 ha sortit un reportatge al diari El Pa\u00eds<\/em><\/strong><\/a>. Ens agrada molt que els barcelonins puguin ser part\u00edcips dels canvis en la interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica del seu entorn.<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Mar\u00e7 del 2014<\/p>\n
Declaracions recollides per Carme Badia i Puig<\/p>\n
Fotos: H\u00e8ctor Orengo i Ada Cort\u00e9s<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/p>\n
<\/p>\n
Com vau entrar en aquest tema? <\/strong><\/p>\n H\u00e8ctor: <\/strong>Arran que la Carme Mir\u00f3 (responsable del Pla Barcino) em propos\u00e9s estudiar amb ella els aq\u00fceductes romans de Barcino. Vaig arribar a la conclusi\u00f3 que nom\u00e9s hi podia haver un aq\u00fceducte i no dos com fins llavors es pensava (vegeu article publicat recentment<\/strong><\/a>).<\/p>\n <\/p>\n Com s\u2019explica?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>:<\/strong> Aquest aq\u00fceducte es dividia en dues canalitzacions abans d’entrar a la ciutat, amb funcions diferenciades, i, per indicacions topogr\u00e0fiques, un d’aquests canals nom\u00e9s podia descarregar a un punt molt proper de l’entrada del temple, on s’hauria d’haver situat un castellum aquae<\/em> per al repartiment de l’aigua. Aquesta coincid\u00e8ncia topogr\u00e0fica resultava dif\u00edcil d’explicar ja que no concordava amb l\u2019ordenaci\u00f3 urbana romana. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig decidir comen\u00e7ar a investigar la validesa de la planta del temple proposada per Antonio Celles el 1835.<\/p>\n <\/p>\n I llavors hi entres tu, Ada.<\/strong><\/p>\n Ada: <\/strong>S\u00ed, l\u2019H\u00e9ctor va detectar que la proposta tradicional del temple no encaixava i que la orientaci\u00f3 i les seves proporcions no eren les correctes, em va proposar que estudi\u00e9ssim junts el temple i l\u2019entorn urban\u00edstic. Llavors jo estudiava la domus <\/em>de Sant Honorat per enc\u00e0rrec del MUHBA. Els l\u00edmits d\u2019aquesta domus <\/em>de segle IV dC amb un seguit de tabernae <\/em>enva\u00efen part de l\u2019espai destinat hist\u00f2ricament al f\u00f2rum.<\/p>\n Una altra cosa que grinyolava! <\/strong><\/p>\n A<\/strong>da<\/strong>: <\/strong>Aquestes tabernae <\/em>no invalidaven l\u2019exist\u00e8ncia del f\u00f2rum en aquella zona, per\u00f2 s\u00ed dels edificis p\u00fablics i c\u00edvics, com a m\u00ednim a l\u2019antiguitat tardana. A part dels problemes de desnivell entre el temple i el jaciment de Sant Honorat. Mentre feia la tesi doctoral <\/strong><\/a>ja havia plantejat que la domus <\/em>de Sant Iu no s\u2019identificava com a edifici privat, sin\u00f3 com a seu corporativa o collegium amb indicis de culte imperial (Augusteum). Tots aquests nous elements prenien for\u00e7a per tornar a plantejar l\u2019urbanisme de tota la zona.<\/p>\n <\/p>\n En qu\u00e8 consisteix la vostra proposta de \u201cgir de 90 graus\u201d del temple i el f\u00f2rum?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>A finals del segle XIX nom\u00e9s hi havia tres columnes sobre un fragment del podi del temple rom\u00e0 de Barcino in situ <\/em>(a la seu del Centre Excursionista de Catalunya). Fan cantonada. La nostra proposta consisteix simplement a considerar que aquesta cantonada no \u00e9s la de l’esquerra (seguint l’orientaci\u00f3 del temple) sin\u00f3 de la dreta.<\/p>\n <\/p>\n Nova proposta de gir de 90\u00ba del temple rom\u00e0 de Barcino.<\/em><\/p>\n <\/p>\n \u201cSimplement\u201d, dius! Qu\u00e8 implica? <\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>Canviar l’orientaci\u00f3 de la planta del temple proposada per Celles i les seves proporcions. En la nostra proposta el temple estaria orientat al nord-est amb la mateixa orientaci\u00f3 que la catedral. \u00c9s a dir, giraria 90\u00ba en el sentit de les agulles del rellotge. Aix\u00f2 comporta un canvi en l’orientaci\u00f3 del f\u00f2rum perqu\u00e8 el temple, segons els paral\u00b7lels de qu\u00e8 disposem, s’hauria de situar a la cap\u00e7alera del f\u00f2rum. Una nova orientaci\u00f3 del temple, doncs, comporta una nova orientaci\u00f3 del f\u00f2rum.<\/p>\n A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Girant el temple, el f\u00f2rum s\u2019havia de reinterpretar perqu\u00e8 l\u2019orientaci\u00f3 havia canviat radicalment. De fet, el f\u00f2rum que proposem no nom\u00e9s canvia en l\u2019orientaci\u00f3, sin\u00f3 que el visualitzem en diferents terrasses.<\/p>\n <\/p>\n Gravats de Jeroni Pujades.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 us ho fa pensar? <\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>:<\/strong> En un principi vaig ubicar els sondejos de Celles sobre el pl\u00e0nol de gran precisi\u00f3 de Miquel Garriga Roca. Em vaig adonar que estaven en nivells que no podien conservar les restes del temple que ell diu que va trobar. Vaig consultar les excavacions al voltant del temple, que documenten elements que podrien haver format part del temple si estigu\u00e9s en la posici\u00f3 que proposem. Vaig consultar tamb\u00e9 Jeroni Pujades [Cr\u00f2nica Universal del Principat de Catalunya<\/em>] que, el 1595, quan el temple estava molt m\u00e9s ben conservat que avui, el dibuixa amb el mateix eix que nosaltres proposem. A m\u00e9s, la comparaci\u00f3 amb els pocs temples i f\u00f2rums ben coneguts a la pen\u00ednsula de la mateixa \u00e8poca recolza una reconstrucci\u00f3 del temple i f\u00f2rum similar a la que proposem nosaltres.<\/p>\n A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Vam trobar que altres f\u00f2rums, coetanis al de Barcino i en \u00e0mbit hisp\u00e0, coincidien a estar al l\u00edmit dels eixos principals i no ubicats en l\u2019encreuament del Cardo i Decumanus. A partir d\u2019\u00e8poca d\u2019August s\u2019intenta que el f\u00f2rum eviti la circulaci\u00f3 vi\u00e0ria. En cas d\u2019incloure un carrer, divideix les funcions de l\u2019espai p\u00fablic.<\/p>\n <\/p>\n Comparaci\u00f3 entre temples.<\/em> Per tant… <\/strong><\/p>\n A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> El f\u00f2rum que proposem queda a diferents nivells i \u00e0rees funcionals. L\u2019\u00e0rea del temple i el seu t\u00e8menos a la cota m\u00e9s alta, i com a m\u00ednim en una segona \u00e0rea s\u2019ubica la domus de Sant Iu, un possible Augusteum, i altres edificis c\u00edvics. L\u2019arqueologia ha mostrat molts exemples d\u2019edificis dedicats al culte imperial ubicats dins del recinte del f\u00f2rum. Les proporcions del f\u00f2rum poden semblar elevades per a la petita ciutat de Barcino, si a m\u00e9s no descartem del tot una tercera \u00e0rea a la zona de Sant Honorat. Per\u00f2 no desentonen amb el tipus de col\u00f2nia que era Barcino. Una ciutat que, com ha revelat l\u2019estudi del territori, la xarxa social i l\u2019arquitectura dom\u00e8stica, tenia unes funcions en el seu inici sobretot representatives, religioses i simbolicopol\u00edtiques.<\/p>\n <\/p>\n Nova forma urbana de Barcino proposada.<\/em> Barcino es reconfigura amb la vostra visi\u00f3. <\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>Ep, la nostra proposta de planimetria urbana \u00e9s nom\u00e9s una hip\u00f2tesi i, amb noves dades, es podr\u00e0 verificar o modificar. El que podem dir segur \u00e9s que la proposta actual sobre el temple i el f\u00f2rum no \u00e9s correcta. Hem pogut provar amb dades emp\u00edriques que Celles no va poder localitzar els elements que buscava en sondejar i en qu\u00e8 es basava la planta del temple i el f\u00f2rum acceptats fins ara.<\/p>\n Estava faltat de fonaments, mai tan ben dit! <\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>La nostra proposta for\u00e7a una reinterpretaci\u00f3 del temple i f\u00f2rum de la ciutat que encaixaria millor amb l\u2019urbanisme de \u00e8poca d’August, les dades arqueol\u00f2giques i els paral\u00b7lels. Una gran part de la planimetria urbana queda modificada i es reinterpreten uns quants edificis emblem\u00e0tics. Tamb\u00e9 donem una nova visi\u00f3 a l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la forma urbana i la topografia religiosa. Donem m\u00e9s llibertat per a la interpretaci\u00f3 de les dades hist\u00f2riques i arqueol\u00f2giques, fins ara estaven restringides per les hip\u00f2tesis de Celles i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies urban\u00edstiques.<\/p>\n Per qu\u00e8 no s\u2019havia q\u00fcestionat abans? <\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong>: <\/strong>A mi em sembla que els treballs de Celles i la difusi\u00f3 que en va fer una figura de tan pes com Puig i Cadafalch va fer que s\u2019assumissin de forma absoluta. Segons l’informe de Celles, es van fer fer 9 sondejos amb resultats positius. Aquestes dades no es presentaven com a hip\u00f2tesi sin\u00f3 com a fet arqueol\u00f2gic incontestable.<\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>: <\/strong>L’estudi de la forma urbana de Barcino mereix ser estudiada per aprofundir en el coneixement del passat rom\u00e0. Elements com les muralles o l’aq\u00fceducte formen part de la quotidianitat barcelonina i del seu car\u00e0cter de ciutat moderna. Tamb\u00e9 econ\u00f2micament el turisme cultural resulta un gran incentiu i l’excel\u00b7l\u00e8ncia de la ciutat en aquest camp s’ha d’estendre a la valoritzaci\u00f3 de les restes fundacionals. En aquest sentit la feina del MUHBA \u00e9s immensa.<\/p>\n Quin tipus de ciutat va ser Barcino?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> Una ciutat creada ex novo<\/em>, o sigui, constru\u00efda sense els condicionaments urban\u00edstics d\u2019una ciutat que ja t\u00e9 un urbanisme. \u00c9s indicativa del concepte de \u201cciutat ideal\u201d imperant en aquesta prov\u00edncia i \u00e8poca. Barcino es considerava un dels pocs exemples en qu\u00e8 la forma urbana es coneixia prou b\u00e9 per interpolar els patrons constructius urbans d’\u00e8poca d’August. Per tant els canvis a l’urbanisme de Barcino afecten molt directament al coneixement de l’urbanisme provincial d\u2019\u00e8poca d\u2019August. I estudiar-los aquest 2014, en qu\u00e8 se celebra el 2.000 aniversari de la mort d’August, \u00e9s especialment idoni!<\/p>\n <\/p>\n Confer\u00e8ncia d’H\u00e8ctor Orengo al MUHBA el 10 de mar\u00e7.<\/em> Quin inter\u00e8s personal hi ten\u00edeu?<\/strong><\/p>\n H<\/strong>\u00e8ctor<\/strong> i A<\/strong>da<\/strong>:<\/strong> En l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s personal, despr\u00e9s de quatre anys treballant junts, ten\u00edem moltes ganes de difondre la nostra proposta per veure com altres arque\u00f2legs, historiadors i gent interessada en la hist\u00f2ria de Barcino valorava, reinterpretava i discutia la nostra hip\u00f2tesi i contribu\u00efa al desenvolupament d’una nova Barcino. La primera versi\u00f3 d’aquest treball la van acceptar per publicar a la revista Emp\u00faries <\/em>el 2010. Tot i que durant aquests quatre anys ja l\u2019hav\u00edem fet arribar a col\u00b7legues del MUHBA, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, de l’ICAC i de diverses universitats catalanes, per\u00f2 ara gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 a l\u2019Oxford Journal of Archaeology<\/em><\/strong><\/a> i al MUHBA se n\u2019ha fet una gran difusi\u00f3. Tamb\u00e9 ha sortit un reportatge al diari El Pa\u00eds<\/em><\/strong><\/a>. Ens agrada molt que els barcelonins puguin ser part\u00edcips dels canvis en la interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica del seu entorn.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Mar\u00e7 del 2014<\/p>\n Declaracions recollides per Carme Badia i Puig<\/p>\n Fotos: H\u00e8ctor Orengo i Ada Cort\u00e9s<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/strong><\/p>\n <\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/strong><\/strong><\/h4>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/orengo\/8.jpg\")
<\/a>Entrevista al H\u00e8ctor Orengo i Ada Cort\u00e9s, investigadors doctors formats a l’ICAC, arran de la confer\u00e8ncia \u201cEl temple i el f\u00f2rum de Barcino. Arguments per a una reinterpretaci\u00f3\u201d.