![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/daire\/2.jpg\")
<\/a>Entrevista a Marie-Yvane Daire i Pau Olmos<\/h5>\n<\/p>\n
\u201cEl poder p\u00fablic no es fa c\u00e0rrec del patrimoni arqueol\u00f2gic litoral\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
La prof. Marie-Yvane Daire<\/a> (CNRS\/Universit\u00e9 de Rennes 1, Fran\u00e7a) va pronunciar la confer\u00e8ncia \u201cLes communaut\u00e9s pr\u00e9 et protohistoriques insulaires de Bretagne : un cas particulier d’adaptation au milieu\u201d en el marc del seminari L’home i el mar, els reptes de l’arqueologia litoral<\/a> [vegeu tamb\u00e9 balan\u00e7 del seminari<\/a>], que va tenir lloc a l’ICAC els dies 24 i 25 d\u2019abril organitzat per Pau Olmos<\/a>, investigador postdoctoral de la Universit\u00e9 de Rennes 1 i investigador adscrit de l\u2019ICAC. Els entrevistem a tots dos.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
La costa bretona \u00e9s un lloc singular per a l\u2019arqueologia litoral. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s una costa de 2.700 km, molt retallada, un ter\u00e7 de la l\u00ednia costanera de tot Fran\u00e7a! I t\u00e9 una gran quantitat d\u2019illes, unes 850, de tipologia molt diversa. Tenim diversos arxip\u00e8lags, zones rocoses i zones arenoses… I el fenomen de la marea, que pot arribar als 14 metres de difer\u00e8ncia entre la marea baixa i la marea alta. \u00c9s la segona marea al m\u00f3n de m\u00e9s important despr\u00e9s del Canad\u00e0!<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8 us interessen les illes? <\/strong><\/p>\nSens dubte seria m\u00e9s f\u00e0cil i barat treballar al continent, perqu\u00e8 per comen\u00e7ar no ens caldria agafar cap vaixell! Les illes s\u00f3n jaciments peculiars perqu\u00e8 hi ha activitats espec\u00edficament mar\u00edtimes com la producci\u00f3 de sal. A m\u00e9s, tenen l\u2019avantatge que es conserven molt b\u00e9, al contrari del que passa al continent, on l\u2019agricultura ha arrasat molts jaciments.<\/p>\n
<\/p>\n
Dolmen neol\u00edtic a Kernic (Finisterre, Bretanya), exemple <\/em><\/p>\nde l’augment del nivell de l’aigua i el problema de gestionar <\/em><\/p>\nel patrimoni arqueol\u00f2gic litoral. (Foto: M.-Y. Daire)<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/seminaris\/home.jpg\")
<\/a>Com s\u2019explica la pres\u00e8ncia humana des d\u2019antic en un lloc inh\u00f2spit? <\/strong><\/p>\nEl clima no \u00e9s bo ni assolellat, en efecte. \u00c9s una zona de tempestes, de vent… Encara avui, jo [prof. Daire], a l\u2019hivern, em pregunto per qu\u00e8 hi visc! Tot i aix\u00f2, el clima \u00e9s m\u00e9s atemperat que a l\u2019interior, com Rennes. Ara b\u00e9, \u00e9s una zona rica. A part de la sal, hi ha els recursos propis d\u2019un lloc amb una marea molt forta: pensem en tot el peix i els mol\u00b7luscos que la marea deixa a terra!<\/p>\n
<\/p>\n
Collir sense haver de sembrar!<\/strong><\/p>\nExacte, servint-te a plaer, com a recol\u00b7lector! Pensem tamb\u00e9 en les algues, \u00fatils per adobar la terra, i actualment per a la cosm\u00e8tica: la marca Yves-Rocher ve d\u2019all\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
La imatge t\u00edpica de la Bretanya s\u00f3n els menhirs. <\/strong><\/p>\nEl megalitisme \u00e9s el m\u00e9s visible i espectacular, i el m\u00e9s tur\u00edstic, i ha atenuat l\u2019inter\u00e8s de les altres restes arqueol\u00f2giques. No n\u2019hi ha prou amb els menhirs: cal buscar els h\u00e0bitats, on vivia la gent, els agricultors…<\/p>\n
<\/p>\n
La zona tamb\u00e9 \u00e9s important pel tr\u00e0fic mar\u00edtim.<\/strong><\/p>\nI tant. A l\u2019edat del ferro ja hi havia la ruta de les Cassiterides, illes que no se sap ben b\u00e9 on s\u00f3n, entre el sud d\u2019Angleterra i la Bretanya. La costa bretona era molt transitada de cam\u00ed a Anglaterra, on s\u2019hi anava a buscar estany, un dels aliatges principals per fer bronze.<\/p>\n
<\/p>\n
Jaciment de l’edat del ferro de Landrellec <\/em><\/p>\na Pleumeur-Bodou (Bretanya), <\/em><\/p>\ndurant l’excavaci\u00f3. (Foto: L. Langou\u00ebt)<\/em>
<\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/daire\/4.jpg\")
<\/a><\/h5>\n Qui feia aquesta ruta? <\/strong><\/p>\nEls vaixells venien des de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, des de Portugal, i anaven costejant fins a Anglaterra per evitar els perills d\u2019allunyar-se de terra. Les illes eren llocs per aixoplugar-se i per fer provisions.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nTeniu un equip multidisciplinari.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, format per ge\u00f2legs, geomorf\u00f2legs, historiadors, protohistoriadors, ge\u00f2grafs, arque\u00f2legs… Per\u00f2 a part del m\u00f3n acad\u00e8mic i universatari, tamb\u00e9 tenim una xarxa de voluntaris amateurs que vigilen la costa, fan informes i prospeccions, etc.<\/p>\n
<\/p>\n
Vigilants sobre el terreny, fant\u00e0stic! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, s\u00f3n persones compromeses amb el seu entorn immediat: professors, jubilats, estudiants… Formen l\u2019AMARAI<\/strong><\/a>, l\u2019Association Manche Atlantique pour la Recherche Arch\u00e9ologique dans les \u00celes. Existeix de fa m\u00e9s de 30 anys. \u00c9s una plaforma molt oberta que engloba la Bretanya i el Pa\u00eds del Loira, i aviat tamb\u00e9 l\u2019Alta Normandia. \u00c9s en ells que recolza el projecte ALeRT<\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/daire\/1.jpg\")
<\/a><\/h5>\nQuin objectiu t\u00e9 aquest projecte? <\/strong><\/p>\nEl seguiment i l’observacio dels jaciments arqueol\u00f2gics litorals en risc, principalment lligats a la pressi\u00f3 antr\u00f2pica i natural. El Pau \u00e9s justament el responsable del projecte i s’ocupa de difondre\u2019l a trav\u00e9s del \u201ccinqu\u00e8 poder\u201d, les xarxes socials, a m\u00e9s de gestionar les prospeccions, la base de dades i la p\u00e0gina web.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nPer qu\u00e8 \u00e9s important<\/strong> ALeRT<\/strong><\/a>?<\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 el poder p\u00fablic no es fa c\u00e0rrec del patrimoni arqueol\u00f2gic litoral! L\u2019arqueologia preventiva no existeix a la costa, perqu\u00e8 no s\u2019hi construeix. I es tracta de jaciments vulnerables, perqu\u00e8 les dunes tant aviat els protegeixen com reculen i els deixen al descobert. A part, hi ha l\u2019erosi\u00f3 marina. Encara hi ha molts jaciments in\u00e8dits que van apareixent despr\u00e9s de les tempestes, i \u00e9s quan interv\u00e9 ALeRT. Tenim plevist fer un mapa de vulnerabilitat amb els jaciments m\u00e9s amena\u00e7ats.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i retrats de Carme Badia i Puig<\/p>\n
Abril del 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Entrevista als Drs. Marie-Yvane Daire i Pau Olmos, tots dos de la Universit\u00e9 de Rennes 1 (Fran\u00e7a), arran de la seva participaci\u00f3 al seminari
\nL’home i el mar<\/strong><\/a>.
\n <\/em><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5855"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8650,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions\/8650"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
S\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s una costa de 2.700 km, molt retallada, un ter\u00e7 de la l\u00ednia costanera de tot Fran\u00e7a! I t\u00e9 una gran quantitat d\u2019illes, unes 850, de tipologia molt diversa. Tenim diversos arxip\u00e8lags, zones rocoses i zones arenoses… I el fenomen de la marea, que pot arribar als 14 metres de difer\u00e8ncia entre la marea baixa i la marea alta. \u00c9s la segona marea al m\u00f3n de m\u00e9s important despr\u00e9s del Canad\u00e0!<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8 us interessen les illes? <\/strong><\/p>\n Sens dubte seria m\u00e9s f\u00e0cil i barat treballar al continent, perqu\u00e8 per comen\u00e7ar no ens caldria agafar cap vaixell! Les illes s\u00f3n jaciments peculiars perqu\u00e8 hi ha activitats espec\u00edficament mar\u00edtimes com la producci\u00f3 de sal. A m\u00e9s, tenen l\u2019avantatge que es conserven molt b\u00e9, al contrari del que passa al continent, on l\u2019agricultura ha arrasat molts jaciments.<\/p>\n <\/p>\n Dolmen neol\u00edtic a Kernic (Finisterre, Bretanya), exemple <\/em><\/p>\n de l’augment del nivell de l’aigua i el problema de gestionar <\/em><\/p>\n el patrimoni arqueol\u00f2gic litoral. (Foto: M.-Y. Daire)<\/em><\/p>\n El clima no \u00e9s bo ni assolellat, en efecte. \u00c9s una zona de tempestes, de vent… Encara avui, jo [prof. Daire], a l\u2019hivern, em pregunto per qu\u00e8 hi visc! Tot i aix\u00f2, el clima \u00e9s m\u00e9s atemperat que a l\u2019interior, com Rennes. Ara b\u00e9, \u00e9s una zona rica. A part de la sal, hi ha els recursos propis d\u2019un lloc amb una marea molt forta: pensem en tot el peix i els mol\u00b7luscos que la marea deixa a terra!<\/p>\n <\/p>\n Collir sense haver de sembrar!<\/strong><\/p>\n Exacte, servint-te a plaer, com a recol\u00b7lector! Pensem tamb\u00e9 en les algues, \u00fatils per adobar la terra, i actualment per a la cosm\u00e8tica: la marca Yves-Rocher ve d\u2019all\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n La imatge t\u00edpica de la Bretanya s\u00f3n els menhirs. <\/strong><\/p>\n El megalitisme \u00e9s el m\u00e9s visible i espectacular, i el m\u00e9s tur\u00edstic, i ha atenuat l\u2019inter\u00e8s de les altres restes arqueol\u00f2giques. No n\u2019hi ha prou amb els menhirs: cal buscar els h\u00e0bitats, on vivia la gent, els agricultors…<\/p>\n <\/p>\n La zona tamb\u00e9 \u00e9s important pel tr\u00e0fic mar\u00edtim.<\/strong><\/p>\n I tant. A l\u2019edat del ferro ja hi havia la ruta de les Cassiterides, illes que no se sap ben b\u00e9 on s\u00f3n, entre el sud d\u2019Angleterra i la Bretanya. La costa bretona era molt transitada de cam\u00ed a Anglaterra, on s\u2019hi anava a buscar estany, un dels aliatges principals per fer bronze.<\/p>\n <\/p>\n Jaciment de l’edat del ferro de Landrellec <\/em><\/p>\n a Pleumeur-Bodou (Bretanya), <\/em><\/p>\n durant l’excavaci\u00f3. (Foto: L. Langou\u00ebt)<\/em> Qui feia aquesta ruta? <\/strong><\/p>\n Els vaixells venien des de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, des de Portugal, i anaven costejant fins a Anglaterra per evitar els perills d\u2019allunyar-se de terra. Les illes eren llocs per aixoplugar-se i per fer provisions.<\/p>\n Teniu un equip multidisciplinari.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, format per ge\u00f2legs, geomorf\u00f2legs, historiadors, protohistoriadors, ge\u00f2grafs, arque\u00f2legs… Per\u00f2 a part del m\u00f3n acad\u00e8mic i universatari, tamb\u00e9 tenim una xarxa de voluntaris amateurs que vigilen la costa, fan informes i prospeccions, etc.<\/p>\n <\/p>\n Vigilants sobre el terreny, fant\u00e0stic! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, s\u00f3n persones compromeses amb el seu entorn immediat: professors, jubilats, estudiants… Formen l\u2019AMARAI<\/strong><\/a>, l\u2019Association Manche Atlantique pour la Recherche Arch\u00e9ologique dans les \u00celes. Existeix de fa m\u00e9s de 30 anys. \u00c9s una plaforma molt oberta que engloba la Bretanya i el Pa\u00eds del Loira, i aviat tamb\u00e9 l\u2019Alta Normandia. \u00c9s en ells que recolza el projecte ALeRT<\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Quin objectiu t\u00e9 aquest projecte? <\/strong><\/p>\n El seguiment i l’observacio dels jaciments arqueol\u00f2gics litorals en risc, principalment lligats a la pressi\u00f3 antr\u00f2pica i natural. El Pau \u00e9s justament el responsable del projecte i s’ocupa de difondre\u2019l a trav\u00e9s del \u201ccinqu\u00e8 poder\u201d, les xarxes socials, a m\u00e9s de gestionar les prospeccions, la base de dades i la p\u00e0gina web.<\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s important<\/strong> ALeRT<\/strong><\/a>?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 el poder p\u00fablic no es fa c\u00e0rrec del patrimoni arqueol\u00f2gic litoral! L\u2019arqueologia preventiva no existeix a la costa, perqu\u00e8 no s\u2019hi construeix. I es tracta de jaciments vulnerables, perqu\u00e8 les dunes tant aviat els protegeixen com reculen i els deixen al descobert. A part, hi ha l\u2019erosi\u00f3 marina. Encara hi ha molts jaciments in\u00e8dits que van apareixent despr\u00e9s de les tempestes, i \u00e9s quan interv\u00e9 ALeRT. Tenim plevist fer un mapa de vulnerabilitat amb els jaciments m\u00e9s amena\u00e7ats.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i retrats de Carme Badia i Puig<\/p>\n Abril del 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>Com s\u2019explica la pres\u00e8ncia humana des d\u2019antic en un lloc inh\u00f2spit? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h5>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h5>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Entrevista als Drs. Marie-Yvane Daire i Pau Olmos, tots dos de la Universit\u00e9 de Rennes 1 (Fran\u00e7a), arran de la seva participaci\u00f3 al seminari
\nL’home i el mar<\/strong><\/a>.
\n <\/em><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5855"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8650,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions\/8650"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}