<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/pat4\/1.jpg\")
<\/a>\u201cEls Antigons podria ser el centre d\u2019un latifundi en \u00e8poca romana\u201d<\/h1>\n <\/p>\n
Parlem amb els doctors Ramon J\u00e1rrega<\/a> i Marta Prevosti<\/a>, investigadors de l\u2019ICAC i editors del volum del Projecte Ager Tarraconensis dedicat a la la vil\u00b7la romana dels Antigons (Reus). El llibre, titulat Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil\u00b7la senyorial del Camp de Tarragona<\/em>, es presenta el 28 de juliol al Museu de Reus Salvador Vilaseca<\/strong><\/a>.<\/h3>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
La vil\u00b7la dels Antigons ha merescut un volum monogr\u00e0fic dins la s\u00e8rie Ager Tarraconensis<\/a>. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 \u00e9s una de les vil\u00b7les romanes m\u00e9s importants i fastuoses del Camp de Tarragona i es coneixia molt poc. Fer-ne una monografia era un deute hist\u00f2ric amb el patrimoni! Era un pecat que no n\u2019hi hagu\u00e9s cap.<\/p>\n
Fins ara era un jaciment in\u00e8dit?<\/strong><\/p>\nQuasi in\u00e8dit! Sols hi havia algun article sobre l\u2019escultura d\u2019Eva Koppel i alguna not\u00edcia de l\u2019excavaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019alguna refer\u00e8ncia a la producci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores i als materials cer\u00e0mics tardoantics.<\/p>\n
<\/p>\n
De la vil\u00b7la no en queda res.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, malauradament no en queden restes visibles. L\u2019altra part de pecat \u00e9s que est\u00e0 quasi pr\u00e0cticament destru\u00efda per una f\u00e0brica de pinsos. La f\u00e0brica es va edificar a finals dels anys 70, quan encara no hi havia ni el Servei d\u2019Arqueologia.<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 va passar?<\/strong><\/p>\nDe manera volunt\u00e0ria i de pressa i corrents la directora del Museu de Reus, Llu\u00efsa Vilaseca, i un joven\u00edssim Jaume Mass\u00f3, actual arque\u00f2leg de l\u2019Institut Municipal de Museus de Reus, juntament amb Ramon Capdevila, van salvar el que van poder. Van excavar una mica del que va resultar que era el nimfeu, van recollir molts materials anant darrere les m\u00e0quines, que van servir per omplir una pila de caixes que avui estan al museu, tamb\u00e9 van fer croquis…<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/pat4\/2.jpg\")
<\/a><\/h1>\nTot aquest material ha quedat recollit al llibre?<\/strong><\/p>\nS\u00ed. Una de les feines que hem fet, tot i que l\u2019estratigrafia no \u00e9s fiable, \u00e9s interpretar tot el material, sobretot les deixalles trobades a l\u2019abocador de principis del segle III, amb molta pres\u00e8ncia de cer\u00e0mica.<\/p>\n
<\/p>\n
D\u00e8ieu que era una vil\u00b7la de les \u201cm\u00e9s importants i fastuoses\u201d.<\/strong><\/p>\nDe gran categoria, s\u00ed. Un element clau per dir que es tractava d\u2019una vil\u00b7la potent \u00e9s la pres\u00e8ncia del nimfeu (font monumental). De vil\u00b7les amb nimfeus a Catalunya no n\u2019hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena: a la vil\u00b7la dels Ametllers (Tossa de Mar), a la vil\u00b7la dels Munts (Altafulla), a la vil\u00b7la del Pla de l\u2019Horta (Sarri\u00e0 de Ter), potser a Can Jaume de Granollers i als Antigons.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina va ser l\u2019\u00e8poca d\u2019apogeu dels Antigons?<\/strong><\/p>\nEls segles II-III, l\u2019\u00e8poca de construcci\u00f3 del nimfeu, tot que no ho sabem del cert. Al segle I segur que ja tenia una important pot\u00e8ncia econ\u00f2mica, i les restes d\u2019\u00e8poca republicana ens posen el dubte de qu\u00e8 era en aquell per\u00edode, si un tugurium<\/em> (cabana) o ja una vil\u00b7la.<\/p>\n <\/p>\n
On radica la pot\u00e8ncia econ\u00f2mica de la vil\u00b7la?<\/strong>
Les vil\u00b7les eren explotacions agropecu\u00e0ries per\u00f2 tamb\u00e9 ind\u00fastries. Als Antigons hi havia taller t\u00e8xtil, terrisseria i producci\u00f3 de vi. Destaca el taller t\u00e8xtil, sensacional, un element purament econ\u00f2mic, no de prest\u00e0ncia de la vil\u00b7la. \u00c9s molt poc conegut.<\/p>\n <\/p>\n
Qu\u00e8 t\u00e9 d\u2019especial?<\/strong><\/p>\nNormalment, els tallers s\u2019identifiquen pels pesos dels telers, les fusaioles… Per\u00f2 als Antigons l\u2019hem vist a trav\u00e9s d\u2019eines d\u2019os, agulles i punxons, que no \u00e9s gens habitual. N\u2019hi ha en gran quantitat, de manera que fa pensar que hi havia una instal\u00b7laci\u00f3 considerable, que no respon simplement al treball de les dones de la casa.<\/p>\n
<\/p>\n
La ramaderia era igualment important?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, molt. Al volum 1 (Ager Tarraconensis 1. Aspectes hist\u00f2rics i marc natural<\/em>) ja vam publicar l\u2019estudi de la fauna de la vil\u00b7la. Segons S\u00edlvia Valenzuela Lamas, o b\u00e9 era una propietat molt extensa o b\u00e9 tenia una pot\u00e8ncia agropecu\u00e0ria prou forta per poder anar renovant el bestiar de treball. Els Antigons podria ser el centre d\u2019un latifundi en \u00e8poca romana.<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/pat4\/3.jpg\")
<\/a><\/h1>\nQu\u00e8 m\u00e9s destacar\u00edeu?<\/strong><\/p>\nUna cosa bonica \u00e9s que surt tres o quatre cops inc\u00eds en peces de cer\u00e0mica de terra sigil\u00b7lada, la vaixella de taula, el nom d\u2019un tal Statutus<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n
El propietari?<\/strong><\/p>\nSegurament. Com explica Diana Gorostidi, era un joier de T\u00e0rraco, que es va fer ric a ciutat i que surt esmentat en una l\u00e0pida de la necr\u00f2polis del Francol\u00ed. Fa com feien tots els romans rics: invertir comprant i explotant una propietat agr\u00edcola, construint-se un palau al camp.<\/p>\n
<\/p>\n
Era on residia?<\/strong><\/p>\nSegurament no, per\u00f2 hi podia anar sovint, perqu\u00e8 \u00e9s prou a prop de T\u00e0rraco. Es tracta d\u2019una vil\u00b7la suburbial, un tipus de vil\u00b7la que, com ja explicava Plini, permetia passar-hi l\u2019otium<\/em> i dormir-hi despr\u00e9s d\u2019haver passat una jornada dedicada a la pol\u00edtica i el negotium<\/em> a la ciutat.<\/p>\n <\/p>\n
T\u00e0rraco era la capital de la Hisp\u00e0nia Citerior.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, la prov\u00edncia m\u00e9s gran de l\u2019Imperi rom\u00e0. Era molt potent i tenia un territori molt gran. \u00c9s normal que tot aquest espai rural al voltant de Tarragona estigu\u00e9s ocupat per vil\u2022les: cases de camp amb explotaci\u00f3 agropecu\u00e0ria que permet considerar-les vil\u00b7les i no simples pagesies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tot i l\u2019estat de destrucci\u00f3 dels Antigons, s\u2019hi podria excavar?<\/strong><\/p>\nTant de bo! Est\u00e0 molt arrasat, per\u00f2 es podria excavar la meitat del nimfeu i una mena de cisterna romana, que no sabem quina sorpresa ens portaria.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Juliol del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
La vil\u00b7la dels Antigons ha merescut un volum monogr\u00e0fic dins la s\u00e8rie Ager Tarraconensis<\/a>. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 \u00e9s una de les vil\u00b7les romanes m\u00e9s importants i fastuoses del Camp de Tarragona i es coneixia molt poc. Fer-ne una monografia era un deute hist\u00f2ric amb el patrimoni! Era un pecat que no n\u2019hi hagu\u00e9s cap.<\/p>\n Fins ara era un jaciment in\u00e8dit?<\/strong><\/p>\n Quasi in\u00e8dit! Sols hi havia algun article sobre l\u2019escultura d\u2019Eva Koppel i alguna not\u00edcia de l\u2019excavaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019alguna refer\u00e8ncia a la producci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores i als materials cer\u00e0mics tardoantics.<\/p>\n <\/p>\n De la vil\u00b7la no en queda res.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, malauradament no en queden restes visibles. L\u2019altra part de pecat \u00e9s que est\u00e0 quasi pr\u00e0cticament destru\u00efda per una f\u00e0brica de pinsos. La f\u00e0brica es va edificar a finals dels anys 70, quan encara no hi havia ni el Servei d\u2019Arqueologia.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 va passar?<\/strong><\/p>\n De manera volunt\u00e0ria i de pressa i corrents la directora del Museu de Reus, Llu\u00efsa Vilaseca, i un joven\u00edssim Jaume Mass\u00f3, actual arque\u00f2leg de l\u2019Institut Municipal de Museus de Reus, juntament amb Ramon Capdevila, van salvar el que van poder. Van excavar una mica del que va resultar que era el nimfeu, van recollir molts materials anant darrere les m\u00e0quines, que van servir per omplir una pila de caixes que avui estan al museu, tamb\u00e9 van fer croquis…<\/p>\n <\/p>\n Tot aquest material ha quedat recollit al llibre?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Una de les feines que hem fet, tot i que l\u2019estratigrafia no \u00e9s fiable, \u00e9s interpretar tot el material, sobretot les deixalles trobades a l\u2019abocador de principis del segle III, amb molta pres\u00e8ncia de cer\u00e0mica.<\/p>\n <\/p>\n D\u00e8ieu que era una vil\u00b7la de les \u201cm\u00e9s importants i fastuoses\u201d.<\/strong><\/p>\n De gran categoria, s\u00ed. Un element clau per dir que es tractava d\u2019una vil\u00b7la potent \u00e9s la pres\u00e8ncia del nimfeu (font monumental). De vil\u00b7les amb nimfeus a Catalunya no n\u2019hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena: a la vil\u00b7la dels Ametllers (Tossa de Mar), a la vil\u00b7la dels Munts (Altafulla), a la vil\u00b7la del Pla de l\u2019Horta (Sarri\u00e0 de Ter), potser a Can Jaume de Granollers i als Antigons.<\/p>\n <\/p>\n Quina va ser l\u2019\u00e8poca d\u2019apogeu dels Antigons?<\/strong><\/p>\n Els segles II-III, l\u2019\u00e8poca de construcci\u00f3 del nimfeu, tot que no ho sabem del cert. Al segle I segur que ja tenia una important pot\u00e8ncia econ\u00f2mica, i les restes d\u2019\u00e8poca republicana ens posen el dubte de qu\u00e8 era en aquell per\u00edode, si un tugurium<\/em> (cabana) o ja una vil\u00b7la.<\/p>\n <\/p>\n On radica la pot\u00e8ncia econ\u00f2mica de la vil\u00b7la?<\/strong> <\/p>\n Qu\u00e8 t\u00e9 d\u2019especial?<\/strong><\/p>\n Normalment, els tallers s\u2019identifiquen pels pesos dels telers, les fusaioles… Per\u00f2 als Antigons l\u2019hem vist a trav\u00e9s d\u2019eines d\u2019os, agulles i punxons, que no \u00e9s gens habitual. N\u2019hi ha en gran quantitat, de manera que fa pensar que hi havia una instal\u00b7laci\u00f3 considerable, que no respon simplement al treball de les dones de la casa.<\/p>\n <\/p>\n La ramaderia era igualment important?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, molt. Al volum 1 (Ager Tarraconensis 1. Aspectes hist\u00f2rics i marc natural<\/em>) ja vam publicar l\u2019estudi de la fauna de la vil\u00b7la. Segons S\u00edlvia Valenzuela Lamas, o b\u00e9 era una propietat molt extensa o b\u00e9 tenia una pot\u00e8ncia agropecu\u00e0ria prou forta per poder anar renovant el bestiar de treball. Els Antigons podria ser el centre d\u2019un latifundi en \u00e8poca romana.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 m\u00e9s destacar\u00edeu?<\/strong><\/p>\n Una cosa bonica \u00e9s que surt tres o quatre cops inc\u00eds en peces de cer\u00e0mica de terra sigil\u00b7lada, la vaixella de taula, el nom d\u2019un tal Statutus<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n El propietari?<\/strong><\/p>\n Segurament. Com explica Diana Gorostidi, era un joier de T\u00e0rraco, que es va fer ric a ciutat i que surt esmentat en una l\u00e0pida de la necr\u00f2polis del Francol\u00ed. Fa com feien tots els romans rics: invertir comprant i explotant una propietat agr\u00edcola, construint-se un palau al camp.<\/p>\n <\/p>\n Era on residia?<\/strong><\/p>\n Segurament no, per\u00f2 hi podia anar sovint, perqu\u00e8 \u00e9s prou a prop de T\u00e0rraco. Es tracta d\u2019una vil\u00b7la suburbial, un tipus de vil\u00b7la que, com ja explicava Plini, permetia passar-hi l\u2019otium<\/em> i dormir-hi despr\u00e9s d\u2019haver passat una jornada dedicada a la pol\u00edtica i el negotium<\/em> a la ciutat.<\/p>\n <\/p>\n T\u00e0rraco era la capital de la Hisp\u00e0nia Citerior.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, la prov\u00edncia m\u00e9s gran de l\u2019Imperi rom\u00e0. Era molt potent i tenia un territori molt gran. \u00c9s normal que tot aquest espai rural al voltant de Tarragona estigu\u00e9s ocupat per vil\u2022les: cases de camp amb explotaci\u00f3 agropecu\u00e0ria que permet considerar-les vil\u00b7les i no simples pagesies.<\/p>\n <\/p>\n Tot i l\u2019estat de destrucci\u00f3 dels Antigons, s\u2019hi podria excavar?<\/strong><\/p>\n Tant de bo! Est\u00e0 molt arrasat, per\u00f2 es podria excavar la meitat del nimfeu i una mena de cisterna romana, que no sabem quina sorpresa ens portaria.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n Juliol del 2014<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a><\/h1>\n
Les vil\u00b7les eren explotacions agropecu\u00e0ries per\u00f2 tamb\u00e9 ind\u00fastries. Als Antigons hi havia taller t\u00e8xtil, terrisseria i producci\u00f3 de vi. Destaca el taller t\u00e8xtil, sensacional, un element purament econ\u00f2mic, no de prest\u00e0ncia de la vil\u00b7la. \u00c9s molt poc conegut.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n