{"id":6080,"date":"2014-09-26T12:56:38","date_gmt":"2014-09-26T12:56:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=6080"},"modified":"2015-08-21T19:45:08","modified_gmt":"2015-08-21T19:45:08","slug":"el-foro-confirma-llivia-como-unica-ciudad-romana-del-pirineo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2014\/el-foro-confirma-llivia-como-unica-ciudad-romana-del-pirineo\/","title":{"rendered":"\u201cEl foro confirma Ll\u00edvia como \u00fanica ciudad romana del Pirineo\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista a Josep Guitart (UAB-ICAC) i Jordi Gu\u00e0rdia<\/h3>\n

 <\/h1>\n

\u201cEl f\u00f2rum confirma Ll\u00edvia com a \u00fanica ciutat romana del Pirineu\u201d<\/h1>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

Aquest setembre han recomen\u00e7at les intervencions arqueol\u00f2giques a la ciutat romana de Iulia Libica<\/em> (Ll\u00edvia), en el marc d\u2019un projecte de l\u2019ICAC i la UAB (2014-2017), codirigit per Josep Guitart, catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de la UAB i investigador adscrit de l\u2019ICAC, C\u00e8sar Carreras (UAB) i Oriol Olesti (UAB). Jordi Gu\u00e0rdia, que fa la tesi doctoral precisament sobre la Ll\u00edvia romana, dirigeix la campanya d’excavaci\u00f3 d’enguany. Els treballs en aquest jaciment de la Cerdanya estan finan\u00e7ats per l\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia i el Departament de Cultura de la Generalitat.<\/h3>\n

 <\/em><\/p>\n

 Cantonada nord-oest del f\u00f2rum.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Esteu en la vostra segona campanya, que durar\u00e0 un parell de mesos. Quin objectiu teniu?<\/strong><\/p>\n

Acabar de caracteritzar el f\u00f2rum de Ll\u00edvia i el seu entorn, al peu del tur\u00f3 del Castell a la zona de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mirem una mica enrere. Les primeres excavacions es remunten al 1997.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, del 1997 al 2003, arran de la urbanitzaci\u00f3 d’una bona part de l’\u00e0rea de les Colomines. Van anar apareixent parets i materials d\u2019\u00e8poca romana, i quan van comen\u00e7ar a sortir marbres vam pensar que havien de correspondre a un edifici p\u00fablic, per\u00f2 no l’identificaven encara com un possible f\u00f2rum.<\/p>\n

 <\/p>\n

Us hi vau atrevir en acabar la campanya de l\u2019any passat.<\/strong><\/p>\n

En efecte. La prospecci\u00f3 geof\u00edsica i els sondejos del novembre del 2013 va confirmar l\u2019exist\u00e8ncia molt probable d\u2019un f\u00f2rum rom\u00e0 altimperial, que podria ser de fundaci\u00f3 augustea (segle I dC).<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 vau trobar, exactament?<\/strong><\/p>\n

Una cantonada, gr\u00e0cies a la qual ten\u00edem l\u2019amplada del possible f\u00f2rum, 42,5 metres. Una mida comparable amb altres f\u00f2rums, com el d\u2019Emp\u00faries, Saint-Bertrand-de-Comminges o Ruscino<\/em> (a prop de Perpiny\u00e0). De fet, hem pogut confirmar que \u00e9s de les mateixes proporcions que aquest \u00faltim, amb una llargada de 50 metres.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"    \"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Localitzaci\u00f3 d\u2019un mur intern del f\u00f2rum, rodejat per diversos enterraments altmedievals (esquerra) i aspecte general del peristil.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 m\u00e9s sabem d\u2019aquest f\u00f2rum?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una construcci\u00f3 rectangular feta amb materials bons i ornamentaci\u00f3 amb marbre d\u2019importaci\u00f3. Per exemple, hem trobat un fragment d\u2019escultura que \u00e9s un tors mascul\u00ed de marbre de Carrara, i tamb\u00e9 capitells, cornises, etc. Tamb\u00e9 hem documentat restes de paviments i una inscripci\u00f3; de cer\u00e0mica, poca, perqu\u00e8 era un lloc p\u00fablic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Delimitaci\u00f3 d\u2019un mur de contenci\u00f3 del f\u00f2rum.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong>Un f\u00f2rum rom\u00e0 al cor del Pirineu…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, que posa de manifest import\u00e0ncia de la ciutat de Iulia Libica<\/em> en \u00e8poca romana i ajuda a comprendre la romanitzaci\u00f3 de la zona pirinenca. \u00c9s una gran novetat en l\u2019estudi del m\u00f3n de les ciutats romanes de Catalunya.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 de moment nom\u00e9s s\u2019han localitzat amb seguretat estructures p\u00fabliques d\u2019aquest tipus en cinc ciutats (Emporiae<\/em>, Tarraco<\/em>, Iluro<\/em>, Baetulo<\/em> i Barcino<\/em>), totes a la costa i la major part d’elles molt fragment\u00e0ries. Ll\u00edvia \u00e9s el primer f\u00f2rum en una vall dels Pirineus, a 1.223 metres d\u2019altitud.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina import\u00e0ncia t\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Doble: des del punt de vista arqueol\u00f2gic i hist\u00f2ric, i des del punt de vista patrimonial. El f\u00f2rum de Ll\u00edvia demostra que va ser l\u2019\u00fanica ciutat romana plenament pirinenca, al cor de la Cerdanya. De fet, \u00e9s la capital hist\u00f2rica de la Cerdanya fins que amb la Pau dels Pirineus queda com un enclavament a Fran\u00e7a i Puigcerd\u00e0 es consolida com a capital.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ll\u00edvia t\u00e9 una situaci\u00f3 estrat\u00e8gica.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Controla un territori molt ampli, perqu\u00e8 les ciutats romanes s\u00f3n lluny: Ruscino<\/em>, Emp\u00faries, Aeso<\/em>, Ieso<\/em>, Ausa<\/em>… I domina un pas important dels Pirineus, entre la vall del Segre i la vall de la Tet. Quan Ann\u00edbal va anar d\u2019Hisp\u00e0nia cap a It\u00e0lia va convertir aquest pas en una via militar, que despr\u00e9s la van fer servir altres ex\u00e8rcits. Per exemple, hi passa Juli C\u00e8sar en les batalles contra Pompeu.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"    <\/a><\/strong>\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Conjunt de les restes de l\u2019edifici despr\u00e9s de la consolidaci\u00f3 arqueol\u00f2gica (esquerra) i detall de les habitacions tamb\u00e9 despr\u00e9s de la consolidaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Parlem de la import\u00e0ncia patrimonial del f\u00f2rum.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un f\u00f2rum excepcional en extensi\u00f3 i t\u00e9 un gran potencial tur\u00edstic i cultural per Ll\u00edvia, on ja hi ha la farm\u00e0cia, una de les m\u00e9s antigues d\u2019Europa, i el castell medieval.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/h1>\n

El projecte va agafant volada. Algun desig de futur?<\/strong><\/p>\n

Estaria molt b\u00e9 poder excavar en extensi\u00f3 tot el f\u00f2rum. Podria haver-hi un temple! Tot plegat es podria convertir en una zona arqueol\u00f2gica important i amb un centre d\u2019interpretaci\u00f3 de l\u2019arqueologia romana als Pirineus.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n

Resta de fotos: Jordi Gu\u00e0rdia<\/p>\n

Setembre del 2014<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/h5>\n
M\u00e9s informaci\u00f3<\/h5>\n

 <\/p>\n

– Programa Toquem pedra<\/em> amb Josep Guitart i Jordi Gu\u00e0rdia<\/strong><\/a>: La consolidaci\u00f3 del poder rom\u00e0 a Catalunya, exemplificada per la ciutat de Iulia Libica<\/em> al Pirineu (19\/2\/2014) <\/p>\n

 <\/p>\n

– Tribuna d\u2019Arqueologia (gener 2014): Prospecci\u00f3 geof\u00edsca i sondejos al f\u00f2rum de Iulia Libica<\/em><\/strong><\/a> (Ll\u00edvia, Cerdanya)<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"\"<\/a>Los arque\u00f3logos Josep Guitart (UAB-ICAC) y Jordi Gu\u00e0rdia hablan de las excavaciones en este yacimiento de la Cerdanya. Ha empezado la segunda campa\u00f1a.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6080"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6080"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6080\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8592,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6080\/revisions\/8592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}