![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/bendala\/1.jpg\")
<\/a><\/h1>\n <\/p>\n
Manuel Bendala<\/a> \u00e9s catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de la Universidad Aut\u00f3noma de Madrid i ha estat membre fundacional del Consell Cient\u00edtic Assessor de l\u2019ICAC. L\u2019entrevistem aprofitant la seva participaci\u00f3 en el II Congr\u00e9s Tarraco Biennal<\/a>, en qu\u00e8 ha fet la confer\u00e8ncia \u201cArs et natura<\/em> en el paisaje pol\u00edtico de la Roma de Augusto: urbs in rure, rus in urbe<\/em>\u201d.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/bendala\/2.jpg\")
<\/a><\/h1>\nCom ent\u00e9n la ciutat, Roma?<\/strong>
Roma \u00e9s molt fidel a concepcions antigues de ciutat, sobretot de la tradici\u00f3 oriental, com Egipte i Gr\u00e8cia, per\u00f2 les rellegeix des d\u2019una visi\u00f3 pr\u00f2pia. A Roma es pot veure una mena de decantaci\u00f3 de tota l\u2019experi\u00e8ncia antiga sobre la ciutat, per\u00f2 amb concepcions molt pr\u00f2pies.<\/p>\nQuines concepcions?<\/strong>
La ciutat t\u00e9 el centre de significaci\u00f3 principal en el templum<\/em> \u00farbic, la urbs<\/em>. Roma t\u00e9 molt presents els paisatges orientals i hel\u00b7len\u00edstics, per\u00f2 sempre sacralitza el centre de la ciutat. La ciutat \u00e9s el templum urbis<\/em>: el nucli sagrat que marca la muralla, la qual, a part, t\u00e9 funcions defensives. La ciutat \u00e9s una creaci\u00f3 humana de naturalesa sagrada en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 rom\u00e0 troba el centre de la seva protecci\u00f3 f\u00edsica i espiritual, perqu\u00e8 \u00e9s on tenen resid\u00e8ncia els d\u00e9us.<\/p>\nL\u2019element div\u00ed \u00e9s central.<\/strong>
Es pot dir que la ciutat romana \u00e9s una ciutat presidida pels d\u00e9us, una ciutat on conviuen idees profundament originals amb l\u2019absorci\u00f3 de diverses her\u00e8ncies que l\u2019enriqueixen. S\u2019ha dit molt que la cultura romana \u00e9s una cultura esponja amb arrels orientals i, com deia, Roma n\u2019\u00e9s la decantaci\u00f3 final.<\/p>\nUn model de ciutat que encara dura.<\/strong>
S\u00ed, Roma fixa unes formes urbanes que perduren. Per exemple, en el paper d\u2019autorepresentaci\u00f3 de les elits a la ciutat.<\/p>\nQu\u00e8 defineix el ciutad\u00e0 rom\u00e0?<\/strong>
La condici\u00f3 de “creador” del seu propi ecosistema, que contrasta amb el b\u00e0rbar, l\u2019”incivilitzat”, la criatura de la natura que no construeix el seu medi. El ciutad\u00e0, en canvi, \u00e9s un \u00e9sser d\u2019un altre ordre perqu\u00e8 \u00e9s constructor, demi\u00fcrg del seu propi ambient. Aquest \u00e9s el salt entre prehist\u00f2ria i hist\u00f2ria, civilitzaci\u00f3.<\/p>\nD\u2019aqu\u00ed ve la import\u00e0ncia de l\u2019arquitectura.<\/strong>
De fet una via pol\u00edtica de projecci\u00f3 de la supremacia \u00e9s construir. L\u2019arquitectura d\u00f3na un missatge de la dimensi\u00f3 civilitzadora de Roma. En la columna de Traj\u00e0, per exemple, es veu com Roma actua contra la barb\u00e0rie b\u00e8l\u00b7licament per\u00f2 alhora construint ciutats, ponts…<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/bendala\/3.jpg\")
<\/a><\/h1>\nCom dialoguen ciutat i ciutadania?<\/strong>
Totes dues es projecten en la urbs, la ciutat constru\u00efda. \u00c9s una idea ben definida per Fustel de Coluanges, que subratlla que la mat\u00e8ria primera de la ciutat \u00e9s la ciudadania, els ciutadans. Una idea completada pel concepte d\u2019Aldo Rossi de “arquitectonitzaci\u00f3” de la ciutat, la seva important projecci\u00f3 urban\u00edstica i arquitect\u00f2nica. En \u00e8poca romana la ciutat \u00e9s la gent, el Senatus Populusque Romanus<\/em> (SPQR), \u00e9s a dir, \u2018el Senat i la gent de Roma\u2019. Per tant, la ciutat \u00e9s una realitat moble, traslladable, i Roma de fet es trasllada a altres llocs. <\/p>\nCom?<\/strong>
Roma \u00e9s un conjunt de gent, i quan es crea una col\u00f2nia es crea per deductio<\/em>, \u00e9s a dir, \u201cdeduint\u201d part de la poblaci\u00f3, que se\u2019n va a crear una altra ciutat, cl\u00f2nica. Una ciutat en crea una altra d\u2019una manera comparable a la reproducci\u00f3 d\u2019una ameba. <\/p>\nQuina comparaci\u00f3!<\/strong>
La ciutat no \u00e9s l\u2019arquitectura, sin\u00f3 que l\u2019arquitectura \u00e9s el domicili de la ciutat, de la gent. A Gr\u00e8cia era igual. La idea seria: la ciutat \u00e9s on \u00e9s la seva gent. Per tant, \u00e9s un concepte de ciutat que entronca amb un concepte antic de ciutadania, grup de gent que viu en un lloc.<\/p>\nCom s\u2019assenta Roma en la realitat urbana hispana?<\/strong>
Roma en aquest aspecte no fa una ruptura, sin\u00f3 que representa una continu\u00eftat respecte als aut\u00f2ctons, amb canvis, naturalment. Moltes ciutats romanes s\u00f3n ciutats preromanes, com C\u00f2rdova, que l\u2019ocupen i la transformen i creen un nou burg i tot. O Tarragona, que era Kesse<\/em>, i Roma se la fa seva i la converteix en Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco<\/em>.<\/p>\nCom valora el II Congr\u00e9s T\u00e0rraco Biennal?<\/strong>
Est\u00e0 molt ben organitzat, sobretot perqu\u00e8 combina confer\u00e8ncies i comunicacions que s\u00f3n una posada al dia de les novetats del m\u00f3n d\u2019August, amb confer\u00e8ncies divulgatives que no s\u00f3n tant resultats de la recerca com de la reflexi\u00f3. La meva intervenci\u00f3, per exemple, va voler ser una reflexi\u00f3 llarga del que \u00e9s la ciutat antiga.<\/p>\nFinal de la confer\u00e8ncia del prof. Bendala <\/em><\/p>\nal Tarraco Biennal (Foto: Isabel Rod\u00e0).<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/bendala\/4.jpg\")
<\/a><\/h1>\nVost\u00e8 va crear i dirigir el M\u00e1ster en Arqueolog\u00eda y Patrimonio de la UAM<\/a> (2007-2010). Com veu la formaci\u00f3 dels arque\u00f2legs?<\/strong>
La universitat encara no ha trobat la manera de formar-los. L\u2019ideal \u00e9s un m\u00e0ster d\u2019arqueologia de dos anys que completi un grau de tres anys. Per mi l\u2019arqueologia no pot ser un grau, com passa en algunes universitats, perqu\u00e8 amb tres anys (o quatre, segons l\u2019estructura actual dels graus universitaris) no pots formar una persona amb capacitat investigadora, aspecte consubstancial a l\u2019arque\u00f2leg. \u00c9s com si en medicina es pogu\u00e9s fer directament l\u2019especialitat de cirurgia! Si l\u2019arque\u00f2leg ha de ser un t\u00e8cnic de grau mitj\u00e0 no m\u2019interessa.<\/p>\nNo interessa a ning\u00fa!<\/strong>
Per intervenir en el patrimoni, excavar-lo i valorar-lo m\u00e9s, fa falta una formaci\u00f3 s\u00f2lida sobretot en hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 en geografia, en lleng\u00fces cl\u00e0ssiques, a m\u00e9s de tot all\u00f2 referent a t\u00e8cnica i metodologia. La formaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0riament complexa, perqu\u00e8 l\u2019arque\u00f2leg fa la geografia humana de l\u2019antiguitat: estudia els recursos naturals, la poblaci\u00f3, etc.<\/p>\n <\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig
Novembre del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Not\u00edcies relacionades<\/h5>\n
Els circs romans, tema del III Congr\u00e9s Tarraco Biennal<\/strong> <\/a><\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/a><\/h1>\nCom ent\u00e9n la ciutat, Roma?<\/strong>
Roma \u00e9s molt fidel a concepcions antigues de ciutat, sobretot de la tradici\u00f3 oriental, com Egipte i Gr\u00e8cia, per\u00f2 les rellegeix des d\u2019una visi\u00f3 pr\u00f2pia. A Roma es pot veure una mena de decantaci\u00f3 de tota l\u2019experi\u00e8ncia antiga sobre la ciutat, per\u00f2 amb concepcions molt pr\u00f2pies.<\/p>\nQuines concepcions?<\/strong>
La ciutat t\u00e9 el centre de significaci\u00f3 principal en el templum<\/em> \u00farbic, la urbs<\/em>. Roma t\u00e9 molt presents els paisatges orientals i hel\u00b7len\u00edstics, per\u00f2 sempre sacralitza el centre de la ciutat. La ciutat \u00e9s el templum urbis<\/em>: el nucli sagrat que marca la muralla, la qual, a part, t\u00e9 funcions defensives. La ciutat \u00e9s una creaci\u00f3 humana de naturalesa sagrada en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 rom\u00e0 troba el centre de la seva protecci\u00f3 f\u00edsica i espiritual, perqu\u00e8 \u00e9s on tenen resid\u00e8ncia els d\u00e9us.<\/p>\nL\u2019element div\u00ed \u00e9s central.<\/strong>
Es pot dir que la ciutat romana \u00e9s una ciutat presidida pels d\u00e9us, una ciutat on conviuen idees profundament originals amb l\u2019absorci\u00f3 de diverses her\u00e8ncies que l\u2019enriqueixen. S\u2019ha dit molt que la cultura romana \u00e9s una cultura esponja amb arrels orientals i, com deia, Roma n\u2019\u00e9s la decantaci\u00f3 final.<\/p>\nUn model de ciutat que encara dura.<\/strong>
S\u00ed, Roma fixa unes formes urbanes que perduren. Per exemple, en el paper d\u2019autorepresentaci\u00f3 de les elits a la ciutat.<\/p>\nQu\u00e8 defineix el ciutad\u00e0 rom\u00e0?<\/strong>
La condici\u00f3 de “creador” del seu propi ecosistema, que contrasta amb el b\u00e0rbar, l\u2019”incivilitzat”, la criatura de la natura que no construeix el seu medi. El ciutad\u00e0, en canvi, \u00e9s un \u00e9sser d\u2019un altre ordre perqu\u00e8 \u00e9s constructor, demi\u00fcrg del seu propi ambient. Aquest \u00e9s el salt entre prehist\u00f2ria i hist\u00f2ria, civilitzaci\u00f3.<\/p>\nD\u2019aqu\u00ed ve la import\u00e0ncia de l\u2019arquitectura.<\/strong>
De fet una via pol\u00edtica de projecci\u00f3 de la supremacia \u00e9s construir. L\u2019arquitectura d\u00f3na un missatge de la dimensi\u00f3 civilitzadora de Roma. En la columna de Traj\u00e0, per exemple, es veu com Roma actua contra la barb\u00e0rie b\u00e8l\u00b7licament per\u00f2 alhora construint ciutats, ponts…<\/p>\n<\/a><\/h1>\nCom dialoguen ciutat i ciutadania?<\/strong>
Totes dues es projecten en la urbs, la ciutat constru\u00efda. \u00c9s una idea ben definida per Fustel de Coluanges, que subratlla que la mat\u00e8ria primera de la ciutat \u00e9s la ciudadania, els ciutadans. Una idea completada pel concepte d\u2019Aldo Rossi de “arquitectonitzaci\u00f3” de la ciutat, la seva important projecci\u00f3 urban\u00edstica i arquitect\u00f2nica. En \u00e8poca romana la ciutat \u00e9s la gent, el Senatus Populusque Romanus<\/em> (SPQR), \u00e9s a dir, \u2018el Senat i la gent de Roma\u2019. Per tant, la ciutat \u00e9s una realitat moble, traslladable, i Roma de fet es trasllada a altres llocs. <\/p>\nCom?<\/strong>
Roma \u00e9s un conjunt de gent, i quan es crea una col\u00f2nia es crea per deductio<\/em>, \u00e9s a dir, \u201cdeduint\u201d part de la poblaci\u00f3, que se\u2019n va a crear una altra ciutat, cl\u00f2nica. Una ciutat en crea una altra d\u2019una manera comparable a la reproducci\u00f3 d\u2019una ameba. <\/p>\nQuina comparaci\u00f3!<\/strong>
La ciutat no \u00e9s l\u2019arquitectura, sin\u00f3 que l\u2019arquitectura \u00e9s el domicili de la ciutat, de la gent. A Gr\u00e8cia era igual. La idea seria: la ciutat \u00e9s on \u00e9s la seva gent. Per tant, \u00e9s un concepte de ciutat que entronca amb un concepte antic de ciutadania, grup de gent que viu en un lloc.<\/p>\nCom s\u2019assenta Roma en la realitat urbana hispana?<\/strong>
Roma en aquest aspecte no fa una ruptura, sin\u00f3 que representa una continu\u00eftat respecte als aut\u00f2ctons, amb canvis, naturalment. Moltes ciutats romanes s\u00f3n ciutats preromanes, com C\u00f2rdova, que l\u2019ocupen i la transformen i creen un nou burg i tot. O Tarragona, que era Kesse<\/em>, i Roma se la fa seva i la converteix en Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco<\/em>.<\/p>\nCom valora el II Congr\u00e9s T\u00e0rraco Biennal?<\/strong>
Est\u00e0 molt ben organitzat, sobretot perqu\u00e8 combina confer\u00e8ncies i comunicacions que s\u00f3n una posada al dia de les novetats del m\u00f3n d\u2019August, amb confer\u00e8ncies divulgatives que no s\u00f3n tant resultats de la recerca com de la reflexi\u00f3. La meva intervenci\u00f3, per exemple, va voler ser una reflexi\u00f3 llarga del que \u00e9s la ciutat antiga.<\/p>\nFinal de la confer\u00e8ncia del prof. Bendala <\/em><\/p>\nal Tarraco Biennal (Foto: Isabel Rod\u00e0).<\/em><\/p>\n<\/a><\/h1>\nVost\u00e8 va crear i dirigir el M\u00e1ster en Arqueolog\u00eda y Patrimonio de la UAM<\/a> (2007-2010). Com veu la formaci\u00f3 dels arque\u00f2legs?<\/strong>
La universitat encara no ha trobat la manera de formar-los. L\u2019ideal \u00e9s un m\u00e0ster d\u2019arqueologia de dos anys que completi un grau de tres anys. Per mi l\u2019arqueologia no pot ser un grau, com passa en algunes universitats, perqu\u00e8 amb tres anys (o quatre, segons l\u2019estructura actual dels graus universitaris) no pots formar una persona amb capacitat investigadora, aspecte consubstancial a l\u2019arque\u00f2leg. \u00c9s com si en medicina es pogu\u00e9s fer directament l\u2019especialitat de cirurgia! Si l\u2019arque\u00f2leg ha de ser un t\u00e8cnic de grau mitj\u00e0 no m\u2019interessa.<\/p>\nNo interessa a ning\u00fa!<\/strong>
Per intervenir en el patrimoni, excavar-lo i valorar-lo m\u00e9s, fa falta una formaci\u00f3 s\u00f2lida sobretot en hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 en geografia, en lleng\u00fces cl\u00e0ssiques, a m\u00e9s de tot all\u00f2 referent a t\u00e8cnica i metodologia. La formaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0riament complexa, perqu\u00e8 l\u2019arque\u00f2leg fa la geografia humana de l\u2019antiguitat: estudia els recursos naturals, la poblaci\u00f3, etc.<\/p>\n <\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig
Novembre del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Not\u00edcies relacionades<\/h5>\n
Els circs romans, tema del III Congr\u00e9s Tarraco Biennal<\/strong> <\/a><\/p>\n
Roma \u00e9s molt fidel a concepcions antigues de ciutat, sobretot de la tradici\u00f3 oriental, com Egipte i Gr\u00e8cia, per\u00f2 les rellegeix des d\u2019una visi\u00f3 pr\u00f2pia. A Roma es pot veure una mena de decantaci\u00f3 de tota l\u2019experi\u00e8ncia antiga sobre la ciutat, per\u00f2 amb concepcions molt pr\u00f2pies.<\/p>\n
Quines concepcions?<\/strong> L\u2019element div\u00ed \u00e9s central.<\/strong> Un model de ciutat que encara dura.<\/strong> Qu\u00e8 defineix el ciutad\u00e0 rom\u00e0?<\/strong> D\u2019aqu\u00ed ve la import\u00e0ncia de l\u2019arquitectura.<\/strong> Com dialoguen ciutat i ciutadania?<\/strong> Com?<\/strong> Quina comparaci\u00f3!<\/strong> Com s\u2019assenta Roma en la realitat urbana hispana?<\/strong> Com valora el II Congr\u00e9s T\u00e0rraco Biennal?<\/strong> Final de la confer\u00e8ncia del prof. Bendala <\/em><\/p>\n al Tarraco Biennal (Foto: Isabel Rod\u00e0).<\/em><\/p>\n Vost\u00e8 va crear i dirigir el M\u00e1ster en Arqueolog\u00eda y Patrimonio de la UAM<\/a> (2007-2010). Com veu la formaci\u00f3 dels arque\u00f2legs?<\/strong> No interessa a ning\u00fa!<\/strong> <\/p>\n Text i retrats: Carme Badia i Puig <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Els circs romans, tema del III Congr\u00e9s Tarraco Biennal<\/strong> <\/a><\/p>\n
La ciutat t\u00e9 el centre de significaci\u00f3 principal en el templum<\/em> \u00farbic, la urbs<\/em>. Roma t\u00e9 molt presents els paisatges orientals i hel\u00b7len\u00edstics, per\u00f2 sempre sacralitza el centre de la ciutat. La ciutat \u00e9s el templum urbis<\/em>: el nucli sagrat que marca la muralla, la qual, a part, t\u00e9 funcions defensives. La ciutat \u00e9s una creaci\u00f3 humana de naturalesa sagrada en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 rom\u00e0 troba el centre de la seva protecci\u00f3 f\u00edsica i espiritual, perqu\u00e8 \u00e9s on tenen resid\u00e8ncia els d\u00e9us.<\/p>\n
Es pot dir que la ciutat romana \u00e9s una ciutat presidida pels d\u00e9us, una ciutat on conviuen idees profundament originals amb l\u2019absorci\u00f3 de diverses her\u00e8ncies que l\u2019enriqueixen. S\u2019ha dit molt que la cultura romana \u00e9s una cultura esponja amb arrels orientals i, com deia, Roma n\u2019\u00e9s la decantaci\u00f3 final.<\/p>\n
S\u00ed, Roma fixa unes formes urbanes que perduren. Per exemple, en el paper d\u2019autorepresentaci\u00f3 de les elits a la ciutat.<\/p>\n
La condici\u00f3 de “creador” del seu propi ecosistema, que contrasta amb el b\u00e0rbar, l\u2019”incivilitzat”, la criatura de la natura que no construeix el seu medi. El ciutad\u00e0, en canvi, \u00e9s un \u00e9sser d\u2019un altre ordre perqu\u00e8 \u00e9s constructor, demi\u00fcrg del seu propi ambient. Aquest \u00e9s el salt entre prehist\u00f2ria i hist\u00f2ria, civilitzaci\u00f3.<\/p>\n
De fet una via pol\u00edtica de projecci\u00f3 de la supremacia \u00e9s construir. L\u2019arquitectura d\u00f3na un missatge de la dimensi\u00f3 civilitzadora de Roma. En la columna de Traj\u00e0, per exemple, es veu com Roma actua contra la barb\u00e0rie b\u00e8l\u00b7licament per\u00f2 alhora construint ciutats, ponts…<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
Totes dues es projecten en la urbs, la ciutat constru\u00efda. \u00c9s una idea ben definida per Fustel de Coluanges, que subratlla que la mat\u00e8ria primera de la ciutat \u00e9s la ciudadania, els ciutadans. Una idea completada pel concepte d\u2019Aldo Rossi de “arquitectonitzaci\u00f3” de la ciutat, la seva important projecci\u00f3 urban\u00edstica i arquitect\u00f2nica. En \u00e8poca romana la ciutat \u00e9s la gent, el Senatus Populusque Romanus<\/em> (SPQR), \u00e9s a dir, \u2018el Senat i la gent de Roma\u2019. Per tant, la ciutat \u00e9s una realitat moble, traslladable, i Roma de fet es trasllada a altres llocs. <\/p>\n
Roma \u00e9s un conjunt de gent, i quan es crea una col\u00f2nia es crea per deductio<\/em>, \u00e9s a dir, \u201cdeduint\u201d part de la poblaci\u00f3, que se\u2019n va a crear una altra ciutat, cl\u00f2nica. Una ciutat en crea una altra d\u2019una manera comparable a la reproducci\u00f3 d\u2019una ameba. <\/p>\n
La ciutat no \u00e9s l\u2019arquitectura, sin\u00f3 que l\u2019arquitectura \u00e9s el domicili de la ciutat, de la gent. A Gr\u00e8cia era igual. La idea seria: la ciutat \u00e9s on \u00e9s la seva gent. Per tant, \u00e9s un concepte de ciutat que entronca amb un concepte antic de ciutadania, grup de gent que viu en un lloc.<\/p>\n
Roma en aquest aspecte no fa una ruptura, sin\u00f3 que representa una continu\u00eftat respecte als aut\u00f2ctons, amb canvis, naturalment. Moltes ciutats romanes s\u00f3n ciutats preromanes, com C\u00f2rdova, que l\u2019ocupen i la transformen i creen un nou burg i tot. O Tarragona, que era Kesse<\/em>, i Roma se la fa seva i la converteix en Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco<\/em>.<\/p>\n
Est\u00e0 molt ben organitzat, sobretot perqu\u00e8 combina confer\u00e8ncies i comunicacions que s\u00f3n una posada al dia de les novetats del m\u00f3n d\u2019August, amb confer\u00e8ncies divulgatives que no s\u00f3n tant resultats de la recerca com de la reflexi\u00f3. La meva intervenci\u00f3, per exemple, va voler ser una reflexi\u00f3 llarga del que \u00e9s la ciutat antiga.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
La universitat encara no ha trobat la manera de formar-los. L\u2019ideal \u00e9s un m\u00e0ster d\u2019arqueologia de dos anys que completi un grau de tres anys. Per mi l\u2019arqueologia no pot ser un grau, com passa en algunes universitats, perqu\u00e8 amb tres anys (o quatre, segons l\u2019estructura actual dels graus universitaris) no pots formar una persona amb capacitat investigadora, aspecte consubstancial a l\u2019arque\u00f2leg. \u00c9s com si en medicina es pogu\u00e9s fer directament l\u2019especialitat de cirurgia! Si l\u2019arque\u00f2leg ha de ser un t\u00e8cnic de grau mitj\u00e0 no m\u2019interessa.<\/p>\n
Per intervenir en el patrimoni, excavar-lo i valorar-lo m\u00e9s, fa falta una formaci\u00f3 s\u00f2lida sobretot en hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 en geografia, en lleng\u00fces cl\u00e0ssiques, a m\u00e9s de tot all\u00f2 referent a t\u00e8cnica i metodologia. La formaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0riament complexa, perqu\u00e8 l\u2019arque\u00f2leg fa la geografia humana de l\u2019antiguitat: estudia els recursos naturals, la poblaci\u00f3, etc.<\/p>\n
Novembre del 2014<\/p>\nNot\u00edcies relacionades<\/h5>\n