![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/halstead\/1.jpg\")
<\/a><\/p>\nPaul Halstead<\/a>, professor d\u2019Arqueologia de la University of Sheffield (Regne Unit), ha visitat l\u2019ICAC amb ocasi\u00f3 de la seva confer\u00e8ncia “Transdisciplinary Studies of Pastoralism in Ancient Greece”<\/a> en el marc del seminari Estudis transdisciplinaris sobre ramaderia i pastoralisme<\/strong><\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
En pastoralisme, el present pot ser una finestra per entendre el passat?<\/strong><\/p>\nHem d\u2019anar amb cura quan fem servir el present com a finestra per mirar el passat. Quan jo estudiava, fer servir l\u2019etnologia en arqueologia no estava ben vist. Per\u00f2 en els darrers 40 anys hi ha hagut un canvi gr\u00e0cies a autors com Lewis Binford i Ian Hodder. Aquest \u00faltim t\u00e9 un llibre que il\u00b7lustra b\u00e9 el que estem dient: The Present Past<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n
Vost\u00e8 tamb\u00e9 ha trepitjat molt la Gr\u00e8cia actual per entendre la prehist\u00f2rica.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, he fet molta recerca sobre el terreny, servint-me del present com a eina per acostar-me al passat. Com a zooarque\u00f2leg estudio ossos d\u2019animals, per\u00f2 quan vaig a Gr\u00e8cia parlo molt amb gent gran de pag\u00e8s, per anar b\u00e9, de m\u00e9s de 70 anys. Amb ells aprenc molt amb poca estona, al rev\u00e9s del que em passa amb els ossos, que em \u201cparlen\u201d despr\u00e9s de dedicar-hi molt temps.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/halstead\/5.jpg\")
<\/a><\/strong><\/p>\n <\/p>\n
Acaba de publicar un llibre fruit d\u2019aquesta experi\u00e8ncia \u201cetnogr\u00e0fica\u201d.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, un llibre sobre agricultura antiga, i l\u2019he titulat com parlen els grecs: Two oxen ahead. Pre-Mechanized Farming in the Mediterranean<\/em>. El t\u00edtol, \u2018dos bous a davant\u2019, \u00e9s una frase feta grega i est\u00e0 tallada, perqu\u00e8 s\u2019acaba dient \u201ci un altre darrere\u201d. Aix\u00ed defineixen l\u2019ofici de pag\u00e8s. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8, en angl\u00e8s, bou<\/em> \u00e9s sin\u00f2nim de fortalesa i a Gr\u00e8cia, d\u2019estupidesa.<\/p>\n <\/p>\n
Tornem al pastoralisme. Com es pot definir?<\/strong><\/p>\nT\u00e9 dos accepcions: \u2018fer coses amb bestiar\u2019, i un significat m\u00e9s restringit, \u2018viure del bestiar\u2019. Normalment ens referim al primer significat. Ent\u00e8s com un estadi a mig cam\u00ed entre la ca\u00e7a i la ramaderia, i amb un sentit de propietat i de sedentarisme, que s\u00f3n dos senyals de civilitzaci\u00f3 en el m\u00f3n occidental. Situar en el temps aquest pastoralisme \u00e9s molt f\u00e0cil: va lligat a la domesticaci\u00f3, i \u00e9s al Neol\u00edtic. Per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s interessant el segon significat.<\/p>\n
<\/p>\n
Vost\u00e8 parla de tres formes de ramaderia superposades a la Gr\u00e8cia prearcaica.<\/strong><\/p>\nS\u00ed, l\u2019activitat agr\u00e0ria mixta de petita escala, les activitats agropastorals mixtes a gran escala, i el pastoralisme especialitzat. Aquest model seria v\u00e0lid per al Neol\u00edtic i el Bronze final. Tamb\u00e9 en la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, en qu\u00e8 tenir bestiar era font de prestigi.<\/p>\n
<\/p>\n
Com ens podem imaginar un pastor del Bronze?<\/strong><\/p>\nUn home podia treballar per al rei i dir que era pastor perqu\u00e8 tenia ramat, per\u00f2 el ramat pertanyia al rei i les terres de pastura, tamb\u00e9… De manera que qui practicava el pastoralisme era el rei!<\/p>\n
<\/p>\n
Hem d\u2019anar amb cura quan fem servir el present com a finestra per mirar el passat. Quan jo estudiava, fer servir l\u2019etnologia en arqueologia no estava ben vist. Per\u00f2 en els darrers 40 anys hi ha hagut un canvi gr\u00e0cies a autors com Lewis Binford i Ian Hodder. Aquest \u00faltim t\u00e9 un llibre que il\u00b7lustra b\u00e9 el que estem dient: The Present Past<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Vost\u00e8 tamb\u00e9 ha trepitjat molt la Gr\u00e8cia actual per entendre la prehist\u00f2rica.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, he fet molta recerca sobre el terreny, servint-me del present com a eina per acostar-me al passat. Com a zooarque\u00f2leg estudio ossos d\u2019animals, per\u00f2 quan vaig a Gr\u00e8cia parlo molt amb gent gran de pag\u00e8s, per anar b\u00e9, de m\u00e9s de 70 anys. Amb ells aprenc molt amb poca estona, al rev\u00e9s del que em passa amb els ossos, que em \u201cparlen\u201d despr\u00e9s de dedicar-hi molt temps.<\/p>\n <\/p>\n Acaba de publicar un llibre fruit d\u2019aquesta experi\u00e8ncia \u201cetnogr\u00e0fica\u201d.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, un llibre sobre agricultura antiga, i l\u2019he titulat com parlen els grecs: Two oxen ahead. Pre-Mechanized Farming in the Mediterranean<\/em>. El t\u00edtol, \u2018dos bous a davant\u2019, \u00e9s una frase feta grega i est\u00e0 tallada, perqu\u00e8 s\u2019acaba dient \u201ci un altre darrere\u201d. Aix\u00ed defineixen l\u2019ofici de pag\u00e8s. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8, en angl\u00e8s, bou<\/em> \u00e9s sin\u00f2nim de fortalesa i a Gr\u00e8cia, d\u2019estupidesa.<\/p>\n <\/p>\n Tornem al pastoralisme. Com es pot definir?<\/strong><\/p>\n T\u00e9 dos accepcions: \u2018fer coses amb bestiar\u2019, i un significat m\u00e9s restringit, \u2018viure del bestiar\u2019. Normalment ens referim al primer significat. Ent\u00e8s com un estadi a mig cam\u00ed entre la ca\u00e7a i la ramaderia, i amb un sentit de propietat i de sedentarisme, que s\u00f3n dos senyals de civilitzaci\u00f3 en el m\u00f3n occidental. Situar en el temps aquest pastoralisme \u00e9s molt f\u00e0cil: va lligat a la domesticaci\u00f3, i \u00e9s al Neol\u00edtic. Per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s interessant el segon significat.<\/p>\n <\/p>\n Vost\u00e8 parla de tres formes de ramaderia superposades a la Gr\u00e8cia prearcaica.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, l\u2019activitat agr\u00e0ria mixta de petita escala, les activitats agropastorals mixtes a gran escala, i el pastoralisme especialitzat. Aquest model seria v\u00e0lid per al Neol\u00edtic i el Bronze final. Tamb\u00e9 en la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, en qu\u00e8 tenir bestiar era font de prestigi.<\/p>\n <\/p>\n Com ens podem imaginar un pastor del Bronze?<\/strong><\/p>\n Un home podia treballar per al rei i dir que era pastor perqu\u00e8 tenia ramat, per\u00f2 el ramat pertanyia al rei i les terres de pastura, tamb\u00e9… De manera que qui practicava el pastoralisme era el rei!<\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/strong><\/p>\n