![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/manzano\/1.jpg\")
<\/a>\u201cRoma t\u00e9 un lligam molt fort amb l\u2019aigua\u201d<\/h4>\n <\/h4>\nParlem amb dues professionals que treballen de fa molts anys per a la Sopraintendenza Speciale per il Colosseo, il Museo Nazionale Romano e l\u2019area archeologica di Roma.<\/h5>\nPaola di Manzano <\/strong>(a la dreta), arque\u00f2loga i funzionario del Ministero per i Beni Culturali, ha format part del Servei d\u2019arqueologia subaqu\u00e0tica i ha estat responsable de les intervencions arqueol\u00f2giques vinculades al riu T\u00edber i al subs\u00f2l de les esgl\u00e9sies del centre hist\u00f2ric de Roma. Monica Perotti<\/strong> (a l’esquerra) \u00e9s arquitecta restauradora: vetlla per la seguretat de les excavacions i fa t\u00e0ndem amb l\u2019arque\u00f2leg que les dirigeix.<\/h5>\nHan visitat l\u2019Institut amb motiu de dos enc\u00e0rrecs a Roma que han fet a la Unitat de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica de l\u2019ICAC: el dibuix i estudi arquitect\u00f2nic d\u2019un tram de l\u2019aq\u00fceducte Aqua Claudia<\/a> i la restituci\u00f3 en 3D i estudi arquitect\u00f2nic del port fluvial del T\u00edber. Di Manzano el 2008 ja va encarregar a l\u2019ICAC el dibuix i estudi del complex arqueol\u00f2gic de Santa Susagna in Quirinale, tamb\u00e9 a Roma.<\/h5>\n <\/p>\n
Esteu treballant a l\u2019aq\u00fceducte d\u2019Aqua Claudia.<\/strong><\/p>\nDe fet ja estem en fase de restauraci\u00f3. La novetat \u00e9s que, amb documentaci\u00f3 i indagacions sobre el terreny, i gr\u00e0cies a l\u2019observaci\u00f3 de prop que permeten les bastides, els treballs de documentaci\u00f3 de l\u2019ICAC han perm\u00e8s descobrir que s\u00f3n dos aq\u00fceductes sobreposats de diferents \u00e8poques.<\/p>\n
<\/p>\n
Quines?<\/strong><\/p>\nEls estudis preliminars indiquen un aq\u00fceducte original, el de Ner\u00f3, que es conserva parcialment sota la reconstrucci\u00f3 d\u2019\u00e8poca severiana.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina descoberta!<\/strong><\/p>\nMolt important, perqu\u00e8 era un punt obscur, per les discontinu\u00eftats del mur. Aquesta nova data ens ha ajudat a fer una tria estil\u00edstica determinada a l\u2019hora de restaurar, de manera que es diferencia visiblement la transformaci\u00f3 soferta al llarg del temps i en permet una nova comprensi\u00f3. Un d\u2019aquests dos aq\u00fceductes va estar en funcionament fins a \u00e8poca papal.<\/p>\n
<\/p>\n
Vista general del les restes del port.<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/manzano\/4.jpg\")
<\/a><\/h4>\nParlem del port fluvial.<\/strong><\/p>\nFa dos mesos que s\u2019hi treballa. Hi ha 320 metres d\u2019estructura del port descoberts fins ara, per\u00f2 potser arribaran al quil\u00f2metre, i hem encarregat a l\u2019ICAC que en faci la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica i l\u2019estudi arquitect\u00f2nic.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s un port de dimensions imperials.<\/strong><\/p>\nEsclar, perqu\u00e8 \u00e9s on es desembarcaven totes les mercaderies a Roma procedents de tot l\u2019Imperi, una Roma que tenia un mili\u00f3 i mig d\u2019habitants. Darrere t\u00e9 tot un barri de magatzems, el Testaccio. Cal pensar que era l\u2019atracament principal, on arribaven totes les mercaderies, malgrat que al llarg de tota la riba hi havia una s\u00e8rie d\u2019altres ports, menors.<\/p>\n
<\/p>\n
Estan documentats?<\/strong><\/p>\nDe ports secundaris se\u2019n coneixen pocs al centre per culpa justament d\u2019una infraestructura del segle XIX: despr\u00e9s del 1870 van canalitzar el riu T\u00edber, que tamb\u00e9 va destruir en part el port fluvial.<\/p>\n
<\/p>\n
Interior de la claveguera de drenatge del port.<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/manzano\/5.jpg\")
<\/a><\/h4>\nUna dificultat afegida.<\/strong><\/p>\nS\u00ed; la documentaci\u00f3 \u00e9s fragment\u00e0ria. I aix\u00f2 que ja hi havia lleis de defensa del patrimoni des de l\u2019emperador Constant\u00ed contra les expoliacions.<\/p>\n
<\/p>\n
Quines lleis m\u00e9s pioneres!<\/strong><\/p>\nA It\u00e0lia sempre hi ha hagut lleis de defensa del patrimoni! El papat n\u2019havia fet moltes, fins i tot edictes espec\u00edfics per a determinats monuments. En aix\u00f2 It\u00e0lia \u00e9s \u00fanica. S\u2019han respectat en part, perqu\u00e8 la Roma medieval i del Renaixement \u00e9s fruit de la reutilitzaci\u00f3 de materials antics, per\u00f2 Roma es va salvar perqu\u00e8 no de tots els monuments se\u2019n van reusar els materials. La primera llei org\u00e0nica, nacional, en aquest sentit, \u00e9s del 1909.<\/p>\n
<\/p>\n
Tornem al port. Amb quin objectiu treballeu?<\/strong><\/p>\n\u00c9s un moll a diferents al\u00e7ades per permetre el treball segons el cabal del riu. El repte actual \u00e9s trobar la connexi\u00f3 entre el T\u00edber i la claveguera que permetia desguassar l\u2019aigua en les crescudes del riu. Esperem trobar aquest sistema antic.<\/p>\n
<\/p>\n
Galeria interior del port. Criptop\u00f2rtic.<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/manzano\/6.jpg\")
<\/a><\/strong>Per inter\u00e8s funcional, a m\u00e9s d\u2019arqueol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 el problema d\u2019inundacions del riu persisteix. Si podem recuperar aquestes clavegueres tal com funcionaven antigament seria la soluci\u00f3 per estalviar-nos haver d\u2019arribar a la soluci\u00f3 de rompre el mur rom\u00e0, una decisi\u00f3 que nom\u00e9s es pot executar amb la firma del ministre!<\/p>\n
<\/p>\n
Quina pista seguiu?<\/strong><\/p>\nEl sistema de clavegueram del port segurament estava connectat amb el sistema de clavegueram ciutad\u00e0. Fins al 1870 tot anava a parar al riu: l\u2019aigua dels afluents, les aig\u00fces pluvials, aig\u00fces negres… Molt sovint Roma estava inundada de les crescudes del T\u00edber. Tenim una foto del segle XIX de la gent anant en barca per la ciutat!<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 far\u00e0 l\u2019ICAC?<\/strong><\/p>\nA partir del setembre, el dibuix en 3D del monument i un primer estudi arquitect\u00f2nic, cosa que a m\u00e9s permetr\u00e0 comprendre\u2019n les successives cronologies. Ja August i sobretot Traj\u00e0 hi van fer moltes intervencions.<\/p>\n
<\/p>\n
Paola di Manzano <\/strong>(a la dreta), arque\u00f2loga i funzionario del Ministero per i Beni Culturali, ha format part del Servei d\u2019arqueologia subaqu\u00e0tica i ha estat responsable de les intervencions arqueol\u00f2giques vinculades al riu T\u00edber i al subs\u00f2l de les esgl\u00e9sies del centre hist\u00f2ric de Roma. Monica Perotti<\/strong> (a l’esquerra) \u00e9s arquitecta restauradora: vetlla per la seguretat de les excavacions i fa t\u00e0ndem amb l\u2019arque\u00f2leg que les dirigeix.<\/h5>\nHan visitat l\u2019Institut amb motiu de dos enc\u00e0rrecs a Roma que han fet a la Unitat de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica de l\u2019ICAC: el dibuix i estudi arquitect\u00f2nic d\u2019un tram de l\u2019aq\u00fceducte Aqua Claudia<\/a> i la restituci\u00f3 en 3D i estudi arquitect\u00f2nic del port fluvial del T\u00edber. Di Manzano el 2008 ja va encarregar a l\u2019ICAC el dibuix i estudi del complex arqueol\u00f2gic de Santa Susagna in Quirinale, tamb\u00e9 a Roma.<\/h5>\n <\/p>\n
Esteu treballant a l\u2019aq\u00fceducte d\u2019Aqua Claudia.<\/strong><\/p>\nDe fet ja estem en fase de restauraci\u00f3. La novetat \u00e9s que, amb documentaci\u00f3 i indagacions sobre el terreny, i gr\u00e0cies a l\u2019observaci\u00f3 de prop que permeten les bastides, els treballs de documentaci\u00f3 de l\u2019ICAC han perm\u00e8s descobrir que s\u00f3n dos aq\u00fceductes sobreposats de diferents \u00e8poques.<\/p>\n
<\/p>\n
Quines?<\/strong><\/p>\nEls estudis preliminars indiquen un aq\u00fceducte original, el de Ner\u00f3, que es conserva parcialment sota la reconstrucci\u00f3 d\u2019\u00e8poca severiana.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina descoberta!<\/strong><\/p>\nMolt important, perqu\u00e8 era un punt obscur, per les discontinu\u00eftats del mur. Aquesta nova data ens ha ajudat a fer una tria estil\u00edstica determinada a l\u2019hora de restaurar, de manera que es diferencia visiblement la transformaci\u00f3 soferta al llarg del temps i en permet una nova comprensi\u00f3. Un d\u2019aquests dos aq\u00fceductes va estar en funcionament fins a \u00e8poca papal.<\/p>\n
<\/p>\n
Vista general del les restes del port.<\/em><\/p>\n<\/a><\/h4>\nParlem del port fluvial.<\/strong><\/p>\nFa dos mesos que s\u2019hi treballa. Hi ha 320 metres d\u2019estructura del port descoberts fins ara, per\u00f2 potser arribaran al quil\u00f2metre, i hem encarregat a l\u2019ICAC que en faci la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica i l\u2019estudi arquitect\u00f2nic.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00c9s un port de dimensions imperials.<\/strong><\/p>\nEsclar, perqu\u00e8 \u00e9s on es desembarcaven totes les mercaderies a Roma procedents de tot l\u2019Imperi, una Roma que tenia un mili\u00f3 i mig d\u2019habitants. Darrere t\u00e9 tot un barri de magatzems, el Testaccio. Cal pensar que era l\u2019atracament principal, on arribaven totes les mercaderies, malgrat que al llarg de tota la riba hi havia una s\u00e8rie d\u2019altres ports, menors.<\/p>\n
<\/p>\n
Estan documentats?<\/strong><\/p>\nDe ports secundaris se\u2019n coneixen pocs al centre per culpa justament d\u2019una infraestructura del segle XIX: despr\u00e9s del 1870 van canalitzar el riu T\u00edber, que tamb\u00e9 va destruir en part el port fluvial.<\/p>\n
<\/p>\n
Interior de la claveguera de drenatge del port.<\/em><\/p>\n<\/a><\/h4>\nUna dificultat afegida.<\/strong><\/p>\nS\u00ed; la documentaci\u00f3 \u00e9s fragment\u00e0ria. I aix\u00f2 que ja hi havia lleis de defensa del patrimoni des de l\u2019emperador Constant\u00ed contra les expoliacions.<\/p>\n
<\/p>\n
Quines lleis m\u00e9s pioneres!<\/strong><\/p>\nA It\u00e0lia sempre hi ha hagut lleis de defensa del patrimoni! El papat n\u2019havia fet moltes, fins i tot edictes espec\u00edfics per a determinats monuments. En aix\u00f2 It\u00e0lia \u00e9s \u00fanica. S\u2019han respectat en part, perqu\u00e8 la Roma medieval i del Renaixement \u00e9s fruit de la reutilitzaci\u00f3 de materials antics, per\u00f2 Roma es va salvar perqu\u00e8 no de tots els monuments se\u2019n van reusar els materials. La primera llei org\u00e0nica, nacional, en aquest sentit, \u00e9s del 1909.<\/p>\n
<\/p>\n
Tornem al port. Amb quin objectiu treballeu?<\/strong><\/p>\n\u00c9s un moll a diferents al\u00e7ades per permetre el treball segons el cabal del riu. El repte actual \u00e9s trobar la connexi\u00f3 entre el T\u00edber i la claveguera que permetia desguassar l\u2019aigua en les crescudes del riu. Esperem trobar aquest sistema antic.<\/p>\n
<\/p>\n
Galeria interior del port. Criptop\u00f2rtic.<\/em><\/p>\n<\/a><\/strong>Per inter\u00e8s funcional, a m\u00e9s d\u2019arqueol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 el problema d\u2019inundacions del riu persisteix. Si podem recuperar aquestes clavegueres tal com funcionaven antigament seria la soluci\u00f3 per estalviar-nos haver d\u2019arribar a la soluci\u00f3 de rompre el mur rom\u00e0, una decisi\u00f3 que nom\u00e9s es pot executar amb la firma del ministre!<\/p>\n
<\/p>\n
Quina pista seguiu?<\/strong><\/p>\nEl sistema de clavegueram del port segurament estava connectat amb el sistema de clavegueram ciutad\u00e0. Fins al 1870 tot anava a parar al riu: l\u2019aigua dels afluents, les aig\u00fces pluvials, aig\u00fces negres… Molt sovint Roma estava inundada de les crescudes del T\u00edber. Tenim una foto del segle XIX de la gent anant en barca per la ciutat!<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 far\u00e0 l\u2019ICAC?<\/strong><\/p>\nA partir del setembre, el dibuix en 3D del monument i un primer estudi arquitect\u00f2nic, cosa que a m\u00e9s permetr\u00e0 comprendre\u2019n les successives cronologies. Ja August i sobretot Traj\u00e0 hi van fer moltes intervencions.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Esteu treballant a l\u2019aq\u00fceducte d\u2019Aqua Claudia.<\/strong><\/p>\n De fet ja estem en fase de restauraci\u00f3. La novetat \u00e9s que, amb documentaci\u00f3 i indagacions sobre el terreny, i gr\u00e0cies a l\u2019observaci\u00f3 de prop que permeten les bastides, els treballs de documentaci\u00f3 de l\u2019ICAC han perm\u00e8s descobrir que s\u00f3n dos aq\u00fceductes sobreposats de diferents \u00e8poques.<\/p>\n <\/p>\n Quines?<\/strong><\/p>\n Els estudis preliminars indiquen un aq\u00fceducte original, el de Ner\u00f3, que es conserva parcialment sota la reconstrucci\u00f3 d\u2019\u00e8poca severiana.<\/p>\n <\/p>\n Quina descoberta!<\/strong><\/p>\n Molt important, perqu\u00e8 era un punt obscur, per les discontinu\u00eftats del mur. Aquesta nova data ens ha ajudat a fer una tria estil\u00edstica determinada a l\u2019hora de restaurar, de manera que es diferencia visiblement la transformaci\u00f3 soferta al llarg del temps i en permet una nova comprensi\u00f3. Un d\u2019aquests dos aq\u00fceductes va estar en funcionament fins a \u00e8poca papal.<\/p>\n <\/p>\n Vista general del les restes del port.<\/em><\/p>\n Parlem del port fluvial.<\/strong><\/p>\n Fa dos mesos que s\u2019hi treballa. Hi ha 320 metres d\u2019estructura del port descoberts fins ara, per\u00f2 potser arribaran al quil\u00f2metre, i hem encarregat a l\u2019ICAC que en faci la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica i l\u2019estudi arquitect\u00f2nic.<\/p>\n <\/p>\n \u00c9s un port de dimensions imperials.<\/strong><\/p>\n Esclar, perqu\u00e8 \u00e9s on es desembarcaven totes les mercaderies a Roma procedents de tot l\u2019Imperi, una Roma que tenia un mili\u00f3 i mig d\u2019habitants. Darrere t\u00e9 tot un barri de magatzems, el Testaccio. Cal pensar que era l\u2019atracament principal, on arribaven totes les mercaderies, malgrat que al llarg de tota la riba hi havia una s\u00e8rie d\u2019altres ports, menors.<\/p>\n <\/p>\n Estan documentats?<\/strong><\/p>\n De ports secundaris se\u2019n coneixen pocs al centre per culpa justament d\u2019una infraestructura del segle XIX: despr\u00e9s del 1870 van canalitzar el riu T\u00edber, que tamb\u00e9 va destruir en part el port fluvial.<\/p>\n <\/p>\n Interior de la claveguera de drenatge del port.<\/em><\/p>\n Una dificultat afegida.<\/strong><\/p>\n S\u00ed; la documentaci\u00f3 \u00e9s fragment\u00e0ria. I aix\u00f2 que ja hi havia lleis de defensa del patrimoni des de l\u2019emperador Constant\u00ed contra les expoliacions.<\/p>\n <\/p>\n Quines lleis m\u00e9s pioneres!<\/strong><\/p>\n A It\u00e0lia sempre hi ha hagut lleis de defensa del patrimoni! El papat n\u2019havia fet moltes, fins i tot edictes espec\u00edfics per a determinats monuments. En aix\u00f2 It\u00e0lia \u00e9s \u00fanica. S\u2019han respectat en part, perqu\u00e8 la Roma medieval i del Renaixement \u00e9s fruit de la reutilitzaci\u00f3 de materials antics, per\u00f2 Roma es va salvar perqu\u00e8 no de tots els monuments se\u2019n van reusar els materials. La primera llei org\u00e0nica, nacional, en aquest sentit, \u00e9s del 1909.<\/p>\n <\/p>\n Tornem al port. Amb quin objectiu treballeu?<\/strong><\/p>\n \u00c9s un moll a diferents al\u00e7ades per permetre el treball segons el cabal del riu. El repte actual \u00e9s trobar la connexi\u00f3 entre el T\u00edber i la claveguera que permetia desguassar l\u2019aigua en les crescudes del riu. Esperem trobar aquest sistema antic.<\/p>\n <\/p>\n Galeria interior del port. Criptop\u00f2rtic.<\/em><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 el problema d\u2019inundacions del riu persisteix. Si podem recuperar aquestes clavegueres tal com funcionaven antigament seria la soluci\u00f3 per estalviar-nos haver d\u2019arribar a la soluci\u00f3 de rompre el mur rom\u00e0, una decisi\u00f3 que nom\u00e9s es pot executar amb la firma del ministre!<\/p>\n <\/p>\n Quina pista seguiu?<\/strong><\/p>\n El sistema de clavegueram del port segurament estava connectat amb el sistema de clavegueram ciutad\u00e0. Fins al 1870 tot anava a parar al riu: l\u2019aigua dels afluents, les aig\u00fces pluvials, aig\u00fces negres… Molt sovint Roma estava inundada de les crescudes del T\u00edber. Tenim una foto del segle XIX de la gent anant en barca per la ciutat!<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 far\u00e0 l\u2019ICAC?<\/strong><\/p>\n A partir del setembre, el dibuix en 3D del monument i un primer estudi arquitect\u00f2nic, cosa que a m\u00e9s permetr\u00e0 comprendre\u2019n les successives cronologies. Ja August i sobretot Traj\u00e0 hi van fer moltes intervencions.<\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/h4>\n<\/a><\/h4>\n<\/a><\/strong>Per inter\u00e8s funcional, a m\u00e9s d\u2019arqueol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n