{"id":73156,"date":"2021-11-11T09:13:52","date_gmt":"2021-11-11T08:13:52","guid":{"rendered":"https:\/\/icac.cat\/?p=73156"},"modified":"2021-11-22T13:12:49","modified_gmt":"2021-11-22T12:12:49","slug":"investigadors-de-licac-identifiquen-el-primitiu-aqueducte-de-tarraco-que-duia-laigua-del-riu-francoli-sense-necessitat-del-pont-de-les-ferreres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/en\/actualitat\/noticies\/2021\/investigadors-de-licac-identifiquen-el-primitiu-aqueducte-de-tarraco-que-duia-laigua-del-riu-francoli-sense-necessitat-del-pont-de-les-ferreres\/","title":{"rendered":"Investigadors de l\u2019ICAC identifiquen el primitiu aq\u00fceducte de T\u00e0rraco, que duia l\u2019aigua del riu Francol\u00ed sense necessitat del Pont de les Ferreres"},"content":{"rendered":"
Gr\u00e0cies a les tasques de treball de camp del projecte Els aq\u00fceductes romans de T\u00e0rraco<\/em>, ja es coneix tot el tra\u00e7at de l\u2019aq\u00fceducte en detall.<\/h6>\n

Les tasques de treball de camp del projecte Els aq\u00fceductes romans de T\u00e0rraco<\/em><\/a> (Projecte Quadriennal, Generalitat de Catalunya, CLT009\/18\/00098) s\u2019han centrat enguany en l\u2019aq\u00fceducte del Francol\u00ed i, m\u00e9s concretament, en localitzar tot el seu tra\u00e7at i aprofundir en el seu coneixement.<\/p>\n

L\u2019ICAC repr\u00e8n aix\u00ed la feina que va fer en el seu dia Martin Navarro (l\u2019any 1908), que aconsegu\u00ed resseguir-lo des de Tarragona fins a Puigdelf\u00ed, i Jos\u00e9 S\u00e1nchez Real (l\u2019any 1949), que en trob\u00e0 m\u00e9s trams fins arribar a Vallmoll. No obstant, aquests autors van deixar unes descripcions molt vagues condensades en sengles articles de premsa i sense cap tipus de documentaci\u00f3 gr\u00e0fica, de manera que aquella feina pret\u00e8rita qued\u00e0 redu\u00efda a una descripci\u00f3 gen\u00e8rica poc o gens \u00fatil.<\/p>\n

\n
\n

Ara podem con\u00e8ixer tot el tra\u00e7at de l’aq\u00fceducte rom\u00e0 de T\u00e0rraco en detall<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Els mesos de febrer i mar\u00e7 de 2021 l\u2019ICAC va iniciar la feina amb un equip format per Jordi L\u00f3pez Vilar<\/a> <\/strong>(ICAC), Anna Guti\u00e9rrez Garcia-Moreno<\/a> (ICAC), Josep Maria Puche<\/a> (ICAC), Josep Zaragoza i, ocasionalment, Oriane Bourgeon<\/a> (ICAC) i Llu\u00eds Homdedeu. Aquesta primera fase va permetre identificar, fitxar i topografiar m\u00e9s de 50 trams de l’aq\u00fceducte del Francol\u00ed, de manera que ja es coneix tot el tra\u00e7at de l\u2019aq\u00fceducte en detall. El t\u00e8cnic de Tecnologies de Documentaci\u00f3 Gr\u00e0fica de l\u2019ICAC Josep Maria Puche<\/a> ha plasmat el tra\u00e7at de l\u2019aq\u00fceducte en un mapa aeri.<\/em><\/p>\n

\nhttps:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/ICAC_NdP_Aqueducte-Pont-del-Diable_video.mp4<\/a><\/video><\/div>\n

 <\/p>\n

El punt de captaci\u00f3<\/strong> o caput aquae<\/em> \u00e9s en el tram final del Torrent de la Fonollosa, poc abans que lliuri les seves aig\u00fces al Francol\u00ed, al terme municipal de Vallmoll (Alt Camp). A prop d\u2019aquest punt s\u2019ha localitzat un forn de cal\u00e7 presumiblement rom\u00e0 (els investigadors estan a l\u2019espera de rebre els resultats d\u2019unes anal\u00edtiques<\/a>, per a confirmar-ho) que hauria servit per a l\u2019obra romana.<\/p>\n

\n
\n

El Pont de les Ferreres tenia com a principal objectiu mostrar un gran monument, el primer i darrer que podien contemplar els viatgers que venien o anaven cap a l\u2019interior de la Pen\u00ednsula<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

La canalitzaci\u00f3 es pot seguir de manera discont\u00ednua pels termes municipals de Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona. S\u2019ha calculat la seva longitud en 23 km des de l\u2019inici fins l\u2019entrada a la muralla<\/strong>, amb un pendent d\u2019un 2 \u2030. La canalitzaci\u00f3, feta de pedra i morter de cal\u00e7, \u00a0t\u00e9 una secci\u00f3 interior d\u2019aproximadament 90 cm d\u2019ample i 70 cm d\u2019alt; i estaria protegida amb lloses, excepte en el tram final m\u00e9s proper a la ciutat, que t\u00e9 una major al\u00e7ada i est\u00e0 cobert amb volta. Les diferents excavacions dutes a terme fins ara porten a una dataci\u00f3 imprecisa de segle I dC<\/strong>.<\/p>\n

L\u2019element m\u00e9s conegut d’aquest aq\u00fceducte \u00e9s el Pont de les Ferreres (o Pont del Diable)<\/strong>, que destaca per la seva monumentalitat, fins el punt que \u00e9s un dels edificis romans que formen part de la declaraci\u00f3 de Patrimoni Mundial per la UNESCO<\/strong>. Fa uns anys aquest pont va ser objecte d\u2019excavacions i d\u2019una restauraci\u00f3, per\u00f2 no es va fer una tasca d\u2019investigaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del monument en s\u00ed mateix.<\/p>\n

\"\"
Rasa oberta a la roca per permetre el pas del primitiu aq\u00fceducte del Francol\u00ed. Foto: ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Apareix un aq\u00fceducte m\u00e9s antic desconegut<\/strong><\/h5>\n
\n

La principal sorpresa dels treballs ha estat la troballa d\u2019un aq\u00fceducte m\u00e9s antic i de caracter\u00edstiques totalment diferents<\/strong>. Aquest aq\u00fceducte primigeni, el primer que es constru\u00ed a T\u00e0rraco<\/strong>, agafaria l\u2019aigua del Francol\u00ed, a l\u2019al\u00e7ada de Puigdelf\u00ed, i la duria a la ciutat despr\u00e9s de rec\u00f3rrer uns 18 km.<\/p>\n<\/div>\n

S\u2019ha localitzat en diversos punts i les seves caracter\u00edstiques s\u00f3n: que est\u00e0 excavat a la roca, sense cap mena de revestiment, i amb unes mesures d\u20191 m d\u2019amplada a la base i una profunditat variable d\u2019entre 0,60 i 2,50 m, depenent de la topografia. La seva secci\u00f3 \u00e9s trapezoidal o rectangular (segons els trams) i era un canal a cel obert. En un moment determinat aquest canal va quedar reblert de llims on van anar creixent algues com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una manca de manteniment i ja no va ser netejat.<\/p>\n

\"\"
Secci\u00f3 on s\u2019observa la superposici\u00f3 de les dues conduccions del Francol\u00ed, en el terme municipal de Perafort. Foto: ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n

En el seu interior s\u2019hi han trobat nombrosos cargols de la fam\u00edlia dels limneids, t\u00edpics d’aquest bi\u00f2top. Aquest fet succe\u00ed possiblement en \u00e8poca d\u2019August (en els llims es troben nom\u00e9s fragments de cer\u00e0mica ib\u00e8rica i \u00e0mfora it\u00e0lica), quan el nou i flamant aq\u00fceducte que prenia l\u2019aigua de Puigpelat \u2014anomenat Aqua Augusta<\/em>\u2014 va ser constru\u00eft.<\/p>\n

Quan un temps despr\u00e9s es bast\u00ed un nou aq\u00fceducte que agafava l\u2019aigua m\u00e9s amunt, al torrent de la Fonollosa, la nova canalitzaci\u00f3 se superpos\u00e0 a l\u2019antiga, de manera que en diversos llocs poden observar-se els dos aq\u00fceductes, un damunt de l\u2019altre.<\/p>\n

\n

Hi ha, per\u00f2, una diverg\u00e8ncia important. Com en el primer aq\u00fceducte no existia el Pont de les Ferreres, el canal feia un recorregut de 3 km m\u00e9s en la zona on neixen els tres barrancs que conflueixen en el Pont<\/strong>. Aquest canal retallat a la roca \u00e9s visible incl\u00fas en fotografia a\u00e8ria i serveix en part com a l\u00edmit entre finques. \u00c9s un fet important perqu\u00e8 demostra que l’aigua arribava a Tarragona sense la necessitat del Pont del Diable<\/strong>.<\/p>\n<\/div>\n

D\u2019aquest primer aq\u00fceducte se\u2019n coneixia algun indici, per\u00f2 ha estat ara que s\u2019ha pogut confirmar amb total seguretat<\/strong>. De fet, el professor S\u00e1nchez Real ja havia comentat, fa 80 anys, que en la sortida del Pont de les Ferreres semblava que hi havia un canal que anava tamb\u00e9 en direcci\u00f3 contr\u00e0ria; i m\u00e9s recentment unes excavacions en terme de Perafort van detectar-ne un tram, tot i que no quedava clar si era una reparaci\u00f3 puntual.<\/p>\n

\"\"
Vista a\u00e8ria del primitiu aq\u00fceducte del Francol\u00ed. La rasa oberta a la roca, reblerta de terra, est\u00e0 ocupada ara per un cord\u00f3 de vegetaci\u00f3 assenyalat per les fletxes. Imatge: ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n
Aclarida finalment la seq\u00fc\u00e8ncia dels aq\u00fceductes de T\u00e0rraco<\/strong><\/h5>\n
\n

La feina d\u2019investigaci\u00f3 de l\u2019ICAC sobre els aq\u00fceductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina \u00e9s la seq\u00fc\u00e8ncia hist\u00f2rica dels grans aq\u00fceductes que van abastir la ciutat de T\u00e0rraco<\/strong>.<\/p>\n<\/div>\n

La seq\u00fc\u00e8ncia es pot resumir de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

    \n
  1. Primer aq\u00fceducte del Francol\u00ed<\/strong>. Pren l\u2019aigua del riu a l\u2019al\u00e7ada de Puigdelf\u00ed i, mitjan\u00e7ant un canal excavat a la roca a cel obert, duia l\u2019aigua a la ciutat. Possiblement realitzat en el segles II-I aC, queda abandonat, possiblement perqu\u00e8 ja estava en ple funcionament el seg\u00fcent aq\u00fceducte: l\u2019Aqua Augusta<\/em>.<\/li>\n
  2. Aqua Augusta<\/em><\/strong>. \u00c9s l\u2019\u00fanic aq\u00fceducte del qual coneixem el nom, gr\u00e0cies a una inscripci\u00f3. Pren l\u2019aigua a la zona de Puigpelat i \u00e9s una canalitzaci\u00f3 feta d\u2019obra, coberta amb una volta que permeti als encarregats del manteniment circular-hi per l\u2019interior. Per la seva t\u00e8cnica constructiva \u00e9s el m\u00e9s important i el m\u00e9s complex, i inclou tamb\u00e9 galeries subterr\u00e0nies excavades a la roca. \u00c9s d\u2019\u00e8poca d\u2019August.<\/li>\n
  3. Aq\u00fceducte del Gai\u00e0<\/strong>. \u00c9s una canalitzaci\u00f3 suplement\u00e0ria de l\u2019Aqua Augusta<\/em>, amb la qual empalma. Pren aigua a l\u2019al\u00e7ada del Pont d\u2019Armentera i va fins a Puigpelat. Es caracteritza per ser d\u2019obra, amb una secci\u00f3 de 60 x 60 cm i possiblement estava coberta amb lloses. Es desconeix la seva cronologia.<\/li>\n
  4. Segon aq\u00fceducte del Francol\u00ed<\/strong>. El segon aq\u00fceducte del Francol\u00ed agafa les aig\u00fces del torrent de la Fonollosa, molt a prop de la seva connexi\u00f3 amb el riu, en terme de Vallmoll. Com l\u2019anterior, \u00e9s una caixa d\u2019obra de dimensions una mica superiors (90 x 70 cm), possiblement coberta amb lloses, que a partir d\u2019un cert punt se superposa al seu antecessor. Nom\u00e9s el tram final, pr\u00f2xim a la ciutat, t\u00e9 una major secci\u00f3 i est\u00e0 cobert amb volta, de forma similar a l\u2019Aqua Augusta<\/em>. Com a part del seu tra\u00e7at, es va aixecar el Pont de les Ferreres, una obra que, com ja hem comentat, resulta absolutament in\u00fatil des del punt de vista t\u00e8cnic. Aquesta obra es va fer en un moment indeterminat del segle I dC, potser en la seva segona meitat.<\/li>\n
  5. A m\u00e9s dels aq\u00fceductes que duien aigua a la ciutat, n\u2019hi havia d\u2019altres<\/strong> que la portaven a algunes de les vil\u00b7les romanes que s\u2019escampaven pel territori, per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes. D\u2019aquests, fa uns anys es va descobrir a Constant\u00ed el Pont de Caixes<\/strong>. Ara se n\u2019han descobert dos m\u00e9s que agafen aigua del riu Gai\u00e0, a l\u2019al\u00e7ada del Catllar. Un d\u2019ells sembla que porta l\u2019aigua a la vil\u00b7la dels Munts a Altafulla, per\u00f2 aquests encara estan en un estat inicial de la recerca.<\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    \"\"
    Caragol d\u2019aigua dol\u00e7a d\u2019\u00e8poca romana, trobat en el reompliment de l\u2019aq\u00fceducte rom\u00e0 de T\u00e0rraco en el seu pas pel terme de Puigdelf\u00ed. Foto: ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n

     <\/p>\n

    \n

    Les tasques d\u2019investigaci\u00f3 i excavaci\u00f3 de l\u2019ICAC, doncs, han perm\u00e8s copsar la complexitat del prove\u00efment d\u2019aig\u00fces a la ciutat romana de T\u00e0rraco, identificar els diferents aq\u00fceductes i les seves caracter\u00edstiques, i comprovar que el Pont de les Ferreres tenia com a principal objectiu mostrar un gran monument, el primer i darrer que podien contemplar els viatgers que venien o anaven cap a l’interior de la Pen\u00ednsula<\/strong> per la via romana que discorria paral\u00b7lela a la riba dreta del riu.<\/p>\n<\/div>\n

    \n

    El projecte Els aq\u00fceductes romans de T\u00e0rraco<\/em><\/a> est\u00e0 dirigit per Jordi L\u00f3pez Vilar<\/a>, investigador de l\u2019ICAC, i est\u00e0 finan\u00e7at pel Consorci d\u2019Aig\u00fces de Tarragona, l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica, la Fundaci\u00f3 Privada M\u00fatua Catalana, l\u2019Ajuntament dels Pallaresos i la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n

     <\/p>\n