{"id":12559,"date":"2015-11-24T11:09:53","date_gmt":"2015-11-24T11:09:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=12559"},"modified":"2015-11-24T11:16:07","modified_gmt":"2015-11-24T11:16:07","slug":"el-model-bizanti-sobretot-es-veu-en-larquitectura-del-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2015\/el-model-bizanti-sobretot-es-veu-en-larquitectura-del-poder\/","title":{"rendered":"\u201cEl model bizant\u00ed sobretot es veu en l\u2019arquitectura del poder\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Aquest professor d\u2019arqueologia medieval de l\u2019Universit\u00e0 di Padova (It\u00e0lia) \u00e9s especialista en el per\u00edode tardoantic i altmedieval i ens els \u00e0mbits de l\u2019arqueologia urbana, l\u2019arqueologia de l\u2019arquitectura i arqueologia urban\u00edstica. Ha estat el professor convidat del seminari internacional de l\u2019ICAC \u201cT\u00e8cniques constructives i arquitectura del poder en la Tarraconense en l’Antiguitat tardana\u201d<\/a>, que ha tancat el projecte ministerial\u00a0 HAR2012-36963-C05-03 dirigit per l\u2019investigador de l\u2019ICAC Josep M. Macias<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n

Hi ha un model constructiu com\u00fa al Mediterrani en els segles de transici\u00f3 de l\u2019\u00e8poca romana al m\u00f3n medieval?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 \u00e9s una \u201ckoin\u00e9\u201d, un est\u00e0ndard, que ja comen\u00e7a a l\u2019edat del bronze! En \u00e8poca postromana hi ha a m\u00e9s a m\u00e9s dos elements comuns: la religi\u00f3, perqu\u00e8 tots s\u00f3n cristians malgrat les diverses confessions, i les relacions comercials entre Orient i pobles diversos (longobards, francs, visigots, ostrogots, etc.), amb productes com les esp\u00e8cies, les pedres precioses, la seda de la Xina… Hi ha una confrontaci\u00f3 entre Occident i Orient.<\/p>\n

I es reflecteix en l\u2019arquitectura.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, la influ\u00e8ncia bizantina la veiem sobretot en l\u2019arquitectura lligada al poder, \u00e9s a dir, la que construeix el poder militar, religi\u00f3s i aristocr\u00e0tic, perqu\u00e8 \u00e9s la que s\u2019ha conservat millor. B\u00e0sicament esgl\u00e9sies i fortificacions, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim traces de l\u2019arquitectura residencial. Per exemple, a Santa Mar\u00eda del Naranco a Ast\u00faries, que a l\u2019origen era una part del palau del rei d\u2019Ast\u00faries. O resid\u00e8ncies excavades a M\u00e8rida o el Pla de Nadal a Riba-roja de T\u00faria.<\/p>\n

\"brogiolo2\"<\/a><\/p>\n

L\u2019estil bizant\u00ed \u00e9s molt reconeixible.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, grosso modo<\/em>, s\u00f3n plantes quadrades i amb voltes com a coberta. S\u2019utilitza en esgl\u00e9sies per\u00f2 tamb\u00e9 en edificacions privades. All\u00e0 on trobem aquesta arquitectura \u00e9s que hi havia contacte amb Bizanci: costa i interior d\u2019Espanya, It\u00e0lia meridional i illes, Gr\u00e8cia, nord d\u2019\u00c0frica… Aqu\u00ed trobem edificis amb aquesta est\u00e8tica del segle VII, posteriors a l\u2019any 711, fetes per moss\u00e0rabs. I esgl\u00e9sies tamb\u00e9 del segle VII que confirmen que \u00e9s una tipologia ja implantada.<\/p>\n

Models orientals a la pen\u00ednsula, tan lluny com queda Bizanci…<\/strong><\/p>\n

La idea de l\u2019isolament no existeix! I tinguem en compte que amb Justini\u00e0, Bizanci conquereix la part sud d\u2019Espanya, amb Cartagena de capital, i s\u2019hi queden fins al 624. L\u2019Espanya visig\u00f2tica t\u00e9 una vitalitat econ\u00f2mica superior a la It\u00e0lia longobarda. La poblaci\u00f3 es fa cristiana i s\u2019hi mant\u00e9 l\u2019aristocr\u00e0cia (no se substitueix com passa a It\u00e0lia). El Pla de Nadal \u00e9s un bon testimoni de la qualitat i entitat de l\u2019arquitectura aristocr\u00e0tica.<\/p>\n

\n

Les fortificacions s\u00f3n importants per comprendre les t\u00e8cniques mur\u00e0ries<\/p>\n<\/div>\n

Abans deia que les fortificacions tamb\u00e9 s\u00f3n un altre bon testimoni.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, els sistemes defensius.\u00a0 Les fortificacions s\u00f3n importants per comprendre les t\u00e8cniques mur\u00e0ries, com ara l\u2019opera listata<\/em>, que alterna pedra i totxo. Tenen diferents fases. La primera, dels segles IV-V, quan encara calia defensar el Pirineu de l\u2019entrada de b\u00e0rbars del nord. La segona, d\u2019inicis del segle VI, quan serveixen per controlar les fronteres dels visigots amb els francs. I la tercera, amb l\u2019arribada dels \u00e0rabs, es fan l\u00ednies de frontera de conquesta d\u2019Hisp\u00e0nia, a base sobretot de castells.<\/p>\n

Com es transmeten les t\u00e8cniques constructives?<\/strong><\/p>\n

En molts casos hi ha continu\u00eftat perqu\u00e8 la ciutat perdura. Tenim el cas paradigm\u00e0tic de Roma, per\u00f2 tamb\u00e9 Constantinoble, M\u00e8rida, Barcelona… D\u2019altra banda, els obrers especialitzats es traslladen amb els ex\u00e8rcits: quan Justini\u00e0 conquereix porta arquitectes que fan les esgl\u00e9sies a m\u00e9s dels castells. I reprodueixen patrons arquitect\u00f2nics i urban\u00edstics: l\u2019esgl\u00e9sia, la gran pla\u00e7a, el baptisteri… i al costat, el barri comercial. Els sistema defensiu tamb\u00e9 segueix un mateix patr\u00f3: torres, murs…<\/p>\n

\"brogiolo3\"<\/a><\/p>\n

Parlem dels materials.<\/strong><\/p>\n

Els edificis del poder s\u00f3n de pedra, totxo i morter. Per\u00f2 la majoria de la poblaci\u00f3, pobra, feia servir l\u2019argila com a morter. A partir del segle VI hi ha tants edificis romans abandonats que tamb\u00e9 es construeix molt aprofitant-ne els materials. A Anglaterra o al nord d\u2019Europa, per\u00f2, el poder constru\u00efa amb fusta, entre altres coses perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s boscos i la fusta \u00e9s m\u00e9s calenta.<\/p>\n

En l\u2019arquitectura contempor\u00e0nia perviu algun element de la tradici\u00f3 arquitect\u00f2nica d\u2019aquests segles?<\/strong><\/p>\n

Avui els arquitectes s\u00f3n estrelles i l\u2019arquitectura \u00e9s igual a tot arreu. \u00c9s una arquitectura que t\u00e9 en com\u00fa amb l\u2019antiga que tamb\u00e9 \u00e9s itinerant: la mateixa a Dubai, Londres o a Pequ\u00edn.<\/p>\n

\n

El problema del patrimoni \u00e9s sempre el mateix: inserir-lo en la cultura d\u2019avui<\/p>\n<\/div>\n

Com veu Tarragona?<\/strong><\/p>\n

T\u00e9 un gran potencial. Hi hauria d\u2019haver deu vegades m\u00e9s de turisme del que hi ha! De fet tot Espanya t\u00e9 una riquesa patrimonial molt gran. El problema sempre \u00e9s el mateix: inserir-lo en la cultura d\u2019avui, en qu\u00e8 el passat no compta.<\/p>\n

A It\u00e0lia tamb\u00e9 teniu aquest problema?<\/strong><\/p>\n

Pitjor i tot. Tenim molt patrimoni perqu\u00e8 hem tingut una gran \u00e8poca romana i un gran Renaixement, per\u00f2 d\u2019inter\u00e8s pel passat nom\u00e9s en t\u00e9 el 5% de la poblaci\u00f3. S\u2019ha acabat la classe dirigent que valorava el propi passat. Els nobles i arist\u00f2crates constru\u00efen la riquesa sobre la terra i el temps. Ara tot es basa en les finances i internet. Un es pot fer milionari en 10 anys si t\u00e9 una bona idea i la llan\u00e7a a la xarxa.<\/p>\n

Cert!<\/strong><\/p>\n

Per qu\u00e8 serveix el passat? Com a m\u00ednim perqu\u00e8 si hi ha un cataclisme sapiguem sobreviure, comen\u00e7ant per conrear la terra! Per\u00f2 cada cop \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil ensenyar arqueologia: estudies molts anys, no tens un lloc de feina fix, ets pobre i marginat… Amb internet vivim en una cultura horitzontal mundial. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia de la globalitzaci\u00f3 romana, l\u2019actual ha anul\u00b7lat les cultures. El passat l\u2019estem cremant amb un parell de generacions.<\/p>\n

\n

Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’ICAC ha convidat aquest professor d\u2019arqueologia medieval de l\u2019Universit\u00e0 di Padova (It\u00e0lia) especialista en el per\u00edode tardoantic i altmedieval.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":12560,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[184,181],"tags":[207,251,250],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12559"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12559"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12569,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12559\/revisions\/12569"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12560"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}