{"id":12877,"date":"2015-12-10T09:54:03","date_gmt":"2015-12-10T09:54:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=12877"},"modified":"2015-12-17T14:05:01","modified_gmt":"2015-12-17T14:05:01","slug":"els-eua-son-els-primers-que-revisiten-els-classics-per-crear-un-sistema-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2015\/els-eua-son-els-primers-que-revisiten-els-classics-per-crear-un-sistema-politic\/","title":{"rendered":"\u201cEls EUA s\u00f3n els primers que revisiten els cl\u00e0ssics per crear un sistema pol\u00edtic\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

El professor Stephen Dyson<\/a>, de la University at Buffalo (Nova York, Estats Units), ha visitat l’ICAC aquest novembre i ha fet la confer\u00e8ncia \u201c’Where Caesar Never Trod: Classical Archaeology and Ideology in 19th and 20th Century America\u00bb. \u00c9s director adjunt de l\u2019Institute for European and Mediterranean Archaeology (IEMA)<\/a> i ha estat president de l\u2019Archaeological Institute of America<\/a>, entre altres.<\/p>\n<\/div>\n

Vost\u00e8 \u00e9s arque\u00f2leg i tamb\u00e9 fa historiografia de l\u2019arqueologia.<\/strong>
\nS\u00ed, tinc aquest doble inter\u00e8s i bagatge. D\u2019una banda, em vaig doctorar ja fa molt (el 1963!) en cer\u00e0mica romana. En aquesta l\u00ednia m\u2019ha interessat el paisatge rom\u00e0, i he excavat en vil\u00b7les de la It\u00e0lia central i meridional. D\u2019una altra banda, m\u2019interessa l\u2019antropologia, sobretot a partir del moment que em vaig anar establint com a jove professor universitari.<\/p>\n

Per qu\u00e8?<\/strong>
\n\u00c9s un inter\u00e8s que neix en un context en qu\u00e8 l\u2019antropologia anava agafant import\u00e0ncia, els anys 70 i 80. Encara avui dia l\u2019arqueologia als Estats Units no t\u00e9 departament propi, sin\u00f3 que els arque\u00f2legs es divideixen entre el departament d\u2019Antropologia i el de Cl\u00e0ssiques. En aquells anys jo em preguntava perqu\u00e8 l\u2019arqueologia seguia parlant com als anys 50 mentre que l\u2019antropologia ja parlava diferent. Alg\u00fa va dir llavors \u201cl\u2019arqueologia sense l\u2019antropologia no \u00e9s res\u201d.<\/p>\n

\n

Els EUA volien escapar de la influ\u00e8ncia de la metr\u00f2poli i l\u2019hora de definir una nova identitat s\u2019emmirallen en Gr\u00e8cia i Roma<\/p>\n<\/div>\n

Com \u00e9s que als Estats Units interessa tant l\u2019arqueologia cl\u00e0ssica?<\/strong>
\nDespr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Americana (Guerra d’Independ\u00e8ncia, 1775-1783) els EUA volien escapar de la influ\u00e8ncia de la metr\u00f2poli, la Gran Bretanya, diferenciar-se de l\u2019Europa corrupta. Per aix\u00f2 a l\u2019hora de definir una nova identitat s\u2019emmirallen en l\u2019antiga Gr\u00e8cia i Roma.<\/p>\n

Mirar al passat per construir el futur!<\/strong>
\nEs veu molt en la topon\u00edmia. Fins llavors molts llocs duien noms anglesos (Nova York, Boston, etc.) per\u00f2 a partir de llavors abunden els top\u00f2nims de la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica: Minerva, Napoli, Milo… D\u2019altra banda, en aquell moment hi havia, entre universitats i colleges<\/em>, uns 800 centres, i en tots els estudis cl\u00e0ssics eren preeminents. Tamb\u00e9 en la meva universitat, una de les primeres que es van fundar, la Brown University.<\/p>\n

Quin canvi cultural.<\/strong>
\nEl que passa \u00e9s que les classes dirigents estudien l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica i intenten buscar una identificaci\u00f3 amb aquell m\u00f3n que, un cop es guanya la Revoluci\u00f3, queda reflectit en la Constituci\u00f3 dels Estats Units d’Am\u00e8rica, que encara \u00e9s vigent i data del 1787.<\/p>\n

\"dyson2\"<\/a><\/p>\n

Poc abans de la Revoluci\u00f3 Francesa.<\/strong>
\nS\u00ed, i tenim const\u00e0ncia de francesos que van venir a lluitar a Am\u00e8rica i despr\u00e9s van fer la Revoluci\u00f3 Francesa, com el marqu\u00e8s de La Fayette.<\/p>\n

El segle XVIII el classicisme tamb\u00e9 estava en voga a Europa, sobretot a Alemanya.<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 la difer\u00e8ncia \u00e9s que Alemanya ja era \u201calemanya\u201d, no havia de crear una naci\u00f3 nova, i a m\u00e9s ja tenia passat rom\u00e0. El model est\u00e8tic cl\u00e0ssic tamb\u00e9 el trobem a Fran\u00e7a, a Pol\u00f2nia… Per\u00f2 els EUA s\u00f3n els primers que revisiten els cl\u00e0ssics per anar m\u00e9s enll\u00e0, per crear el sistema pol\u00edtic de la futura naci\u00f3. Ara, \u00e9s veritat que s\u00f3n els alemanys els qui comencen a fer arqueologia i la que es fa arreu \u00e9s la creada per ells, i els americans van a formar-se a Alemanya.<\/p>\n

\n

La cultura cl\u00e0ssica continua present als EUA i no nom\u00e9s en pol\u00edtica, tamb\u00e9 en art, escultura, arquitectura… I en el m\u00f3n acad\u00e8mic<\/p>\n<\/div>\n

La cultura cl\u00e0ssica \u00e9s \u201cconstitutiva\u201d dels EUA, doncs.<\/strong>
\nLa Constituci\u00f3 americana est\u00e0 influ\u00efda pels models cl\u00e0ssics, i la cultura cl\u00e0ssica continua present i no nom\u00e9s en pol\u00edtica, tamb\u00e9 en art, escultura, arquitectura… I en el m\u00f3n acad\u00e8mic: la recerca en m\u00f3n cl\u00e0ssic que es fa als EUA \u00e9s molt potent i s\u00f3n estudis molt respectats.<\/p>\n

Estudiar el m\u00f3n cl\u00e0ssic requereix museus, biblioteques…<\/strong>
\nCap al 1800 les grans ciutats americanes comencen a tenir museus i grans biblioteques. Els primers museus, com el Boston Museum of Fine Arts, al principi tenien imitacions. Per\u00f2 a partir del 1850 ja hi ha els mercats d\u2019art a Europa, sobretot a It\u00e0lia, i a base de comprar els museus americans es van proveint de peces aut\u00e8ntiques. Durant el per\u00edode d\u2019entreguerres, al segle XX, es compren moltes peces a Egipte.<\/p>\n

Quina inversi\u00f3!<\/strong>
\nPer\u00f2 als EUA encara hi ha el problema de les peces falses. Els anys 20 s\u2019exposaven grans escultures suposadament etrusques que amb testos cient\u00edfics dels anys 60 es va descobrir que eren r\u00e8pliques. A la coberta del meu llibre In pursuit of Ancient Pasts<\/em><\/a> hi apareix una pe\u00e7a, Euphronios,\u00a0 que \u00e9s una compra relativament recent del Metropolitan Museum of Art<\/a> de Nova York. El museu va dir que se n\u2019havia fet un mili\u00f3 de d\u00f2lars.<\/p>\n

\"dyson4\"<\/a><\/p>\n

Qui era el venedor?<\/strong>
\nEs va dir que un petit col\u00b7leccionista particular establerts a Beirut, per\u00f2 segons el Govern itali\u00e0 s\u2019havia robat del jaciment etrusc de Cerveteri. La pe\u00e7a es va retornar, va estar al Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia de Roma i des de fa 5 anys ha tornat a casa, al jaciment.<\/p>\n

Quins tombs que d\u00f3na l\u2019art.<\/strong>
\nPassar\u00e0 igual amb el patrimoni de S\u00edria. Ensenyen imatges de la destrucci\u00f3 per\u00f2 no diuen que moltes peces se\u2019n van al comer\u00e7 il\u00b7legal d\u2019art i s\u00f3n una font de finan\u00e7ament. Venen antiguitats, no petroli. Hi ha persones disposades a comprar arreu del planeta, del Jap\u00f3 a San Francisco passant per Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlem amb el professor Stephen Dyson (University at Buffalo) que acaba de visitar l’ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":12878,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181,183],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12877"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12877"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12893,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12877\/revisions\/12893"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}