{"id":23252,"date":"2016-11-15T12:33:40","date_gmt":"2016-11-15T11:33:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=23252"},"modified":"2016-11-21T08:22:09","modified_gmt":"2016-11-21T07:22:09","slug":"larqueologia-ha-sigut-pionera-en-la-gestio-del-coneixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2016\/larqueologia-ha-sigut-pionera-en-la-gestio-del-coneixement\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019arqueologia ha sigut pionera en la gesti\u00f3 del coneixement\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Entrevistem Felipe Criado-Boado<\/a> (Incipit, CSIC), professor d\u2019investigaci\u00f3 i president de la European Association of Archaeologists<\/a>. Va fer la confer\u00e8ncia inaugural del seminari Arqueologia i ciutadania, la funci\u00f3 social de l\u2019arqueologia<\/a> el 27 d\u2019octubre a l\u2019ICAC.<\/p>\n<\/div>\n

\u201cEl que els arque\u00f2legs hem de desaprendre\u201d, s\u2019ha titulat la teva confer\u00e8ncia. Una invitaci\u00f3 a la humilitat?<\/strong>
\nSenzillament \u00e9s preguntar-nos: qu\u00e8 podem fer millor, i fent-ho millor, qu\u00e8 pot esperar la societat de nosaltres? Servim a la gent? Hem d\u2019aprendre noves habilitats i ens hem de desacostumar d\u2019altres que hem aplicat fins ara.<\/p>\n

Per exemple?<\/strong>
\nEns hem pensat que com que el nostre objectiu era conservar, i \u00e9s un objectiu bo, tot quedava justificat. No, hem d\u2019exposar les nostres raons i hem de ser capa\u00e7os d\u2019escoltar les raons dels altres.<\/p>\n

Escoltar!<\/strong>
\nN\u2019hem d\u2019aprendre, i tenim el magisteri d\u2019antrop\u00f2legs i investigadors en innovaci\u00f3 social, com Antonio Lafuente<\/a>, Alberto Corsin<\/a> i Cristina S\u00e1nchez-Carretero<\/a>. La societat est\u00e0 canviant molt, la ciutadania vol ser escoltada i vol ser part\u00edcip de les decisions que l\u2019afecten, com ara una intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica o la posada en valor de restes arqueol\u00f2giques. L\u2019arqueologia, doncs, ha de desenvolupar habilitats comunit\u00e0ries, s\u2019ha d\u2019acostar a la gent, i \u00e9s en aquest sentit que n\u2019hem de saber fer una disciplina contempor\u00e0nia.<\/p>\n

Al servei de la societat.<\/strong>
\nS\u00ed, i sense ser esclaus de l\u2019utilitarisme ni del conservadorisme a ultran\u00e7a. Aquesta actitud sovint \u00e9s pr\u00f2pia de l\u2019academicisme elitista i tancat d\u2019institucions com museus, universitats, centres de recerca. Hem d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest a\u00efllament, d\u2019aquesta dist\u00e0ncia amb el p\u00fablic i els amateurs de l\u2019arqueologia. Ens hem de guanyar el nostre lloc, servint-nos tamb\u00e9 dels mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Com definiries l\u2019arqueologia avui?<\/strong>
\n\u00c9s la disciplina que estudia les restes materials produ\u00efdes per pr\u00e0ctiques humanes en el passat i fins i tot en el present. L\u2019arque\u00f2leg \u00e9s el professional que estudia aquesta cultura material per explicar com s\u2019han constru\u00eft les din\u00e0miques socials.<\/p>\n

Defenses que l\u2019arque\u00f2leg ha d\u2019aprendre a dibuixar.<\/strong>
\nEls arque\u00f2legs han dibuixat sempre, per\u00f2 jo vaig m\u00e9s enll\u00e0. Penso en el dibuix com a mecanisme de pensament i d\u2019expressi\u00f3. Fa que sorgeixin idees! i una cosa bonica de l\u2019arqueologia \u00e9s que se serveix del dibuix. El primer registre del material passa pel dibuix, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha de dominar com a eina per improvisar en un seminari, compartint idees i donant imatges a la gent perqu\u00e8 puguin visualitzar els resultats del nostre treball.<\/p>\n

\"Criado_2\"<\/a><\/p>\n

Quines possibilitats de futur veus a l\u2019arqueologia?<\/strong>
\nMoltes, perqu\u00e8 l\u2019arqueologia t\u00e9 un prestigi i t\u00e9 molts avantatges: no es pot substituir per un algoritme, no es pot deslocalitzar, \u00e9s profundament interdisciplin\u00e0ria i ha sigut pionera en una cosa molt actual que \u00e9s la gesti\u00f3 del coneixement per resoldre problemes. L\u2019arqueologia fa 25 anys que es un exemple genu\u00ed de la societat del coneixement, donant servei per gestionar el present. Aquesta experi\u00e8ncia que ens fa estar a primera l\u00ednia, aprofitem-la! L\u2019arqueologia t\u00e9 molts problemes externs que perjudiquen la nostra feina, i un d\u2019aquests problemes \u00e9s que no ens adonem dels seus valors potencials.<\/p>\n

Has advertit de l\u2019exc\u00e9s de patrimonialitzaci\u00f3.<\/strong>
\nUna de les missions de les institucions de proximitat \u00e9s cautelar el patrimoni, assegurar-se que es preserva per al futur, i la ciutadania els ho hem d\u2019exigir. Per\u00f2 tampoc es tracta, com deia, de conservar per conservar. Avui l\u2019etiqueta \u201cpatrimoni cultural\u201d \u00e9s tan exitosa que molts actors socials se la fan seva en les seves reivindicacions.<\/p>\n

\u00c9s veritat!<\/strong>
\nAl final tot es patrimonialitza, sobretot quan una cosa est\u00e0 en perill. Un exemple de fora del m\u00f3n de l\u2019arqueologia: quan Lula de Silva va venir a Europa se li va preguntar com veien des del Brasil la crisi econ\u00f2mica europea i els atacs a l\u2019estat del benestar, i ell va respondre que l\u2019estat del benestar hauria de ser declarat patrimoni de la humanitat, per protegir-lo.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/h6>\n

Programa Toquem pedra<\/em><\/a> (entrevista a Felipe Criado i Pau Olmos, 2\/11\/2016)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevistem Felipe Criado-Boado (Incipit, CSIC), professor d\u2019investigaci\u00f3 i president de la European Association of Archaeologists. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":23253,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23252"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23252"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23252\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23321,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23252\/revisions\/23321"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}