{"id":23633,"date":"2016-12-16T11:49:04","date_gmt":"2016-12-16T10:49:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=23633"},"modified":"2016-12-16T11:50:17","modified_gmt":"2016-12-16T10:50:17","slug":"la-restauracio-es-bona-quan-convergeix-amb-larqueologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2016\/la-restauracio-es-bona-quan-convergeix-amb-larqueologia\/","title":{"rendered":"\u201cLa restauraci\u00f3 \u00e9s bona quan convergeix amb l\u2019arqueologia\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Iniciat en l\u2019ofici el 1977, el restaurador Stefano Pulga<\/strong> funda el 1984 la seva empresa de conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 a la ciutat nord-italiana d\u2019Aosta. A part del seu pa\u00eds, ha treballat en projectes arqueol\u00f2gics a Fran\u00e7a, Su\u00efssa, Jord\u00e0nia i el Sudan, entre molts altres. Col\u00b7labora en el projecte europeu APPEAR<\/a>. \u00c9s coautor del llibre Conservation Practices on Archaeological Excavations: Principles and Methods<\/em>. El 2 de desembre la seva confer\u00e8ncia va inaugurar a l\u2019ICAC el II Seminari Internacional sobre conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 en arqueologia<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n

Vost\u00e8 parla de les peces arqueol\u00f2giques com si fossin quasi \u00e9ssers vius.<\/strong>
\n\u00c9s com les veig jo: com a organismes que tenen una anatomia, una fisiologia, i una patologia. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental con\u00e8ixer els diversos materials, com s\u00f3n, com funcionen i com emmalalteixen.<\/p>\n

Com \u201cviuen\u201d, en definitiva!<\/strong>
\nS\u00ed, com evolucionen i com envelleixen, i no ho dic des d\u2019una visi\u00f3 m\u00edstica sin\u00f3 funcional, sin\u00f3 basat en l\u2019experi\u00e8ncia. Abans de la restauraci\u00f3 la pe\u00e7a est\u00e0 en un medi que canvia radicalment quan l\u2019en traiem, i per aix\u00f2 fa falta una certa \u201chospitalitzaci\u00f3\u201d. S\u2019ha de ben programar l\u2019excavaci\u00f3, abans, durant i despr\u00e9s, justament per limitar al m\u00e0xim els danys i la p\u00e8rdua d\u2019informaci\u00f3 de les troballes.<\/p>\n

Quina feina m\u00e9s delicada.<\/strong>
\nEs tracta de con\u00e8ixer b\u00e9 els objectes, els materials, el context en qu\u00e8 s\u2019han trobat… fins i tot el clima! No \u00e9s el mateix\u00a0 l\u2019oxidaci\u00f3 que pugui tenir un os al desert de N\u00fabia (Sudan) que en una zona de maresmes d\u2019Irlanda.<\/p>\n

Esclar.<\/strong>
\nFa 40 anys que estic en aquest ofici per\u00f2 m\u2019estic formant cada dia. Crec en la tecnologia, \u00e9s \u00fatil al laboratori, o en la mateixa excavaci\u00f3, per\u00f2 se n\u2019ha de fer un \u00fas intel\u00b7ligent i mai podr\u00e0 substituir el raonament, la reflexi\u00f3 i el sentit com\u00fa.<\/p>\n

O l\u2019enginy!<\/strong>
\nS\u00ed, jo defenso que en un moment donat tamb\u00e9 ens hem de saber servir d\u2019objectes quotidians, com una capseta d\u2019aspirines, que no fa corrosi\u00f3.<\/p>\n

\"Stefano<\/a>
Stefano Pulga durant la seva confer\u00e8ncia a la Sala d’actes de l’ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n

Ha denominat l\u2019extracci\u00f3 d\u2019una pe\u00e7a \u201cemerg\u00e8ncia a la llum\u201d,\u00a0 com si fos un naixement.<\/strong>
\n\u00c9s un moment de cura especial, per\u00f2 naturalment no \u00e9s un naixement! M\u00e9s aviat ens hem d\u2019imaginar una \u00e0via que est\u00e0 a casa, tranquil\u00b7la, calentona: qu\u00e8 passa si l\u2019agafo d\u2019una revolada i la trec al balc\u00f3?<\/p>\n

Bona comparaci\u00f3!<\/strong>
\nAvui a m\u00e9s tenim materials molt resistents, incompatibles amb els materials del passat, perqu\u00e8 el material de restauraci\u00f3 ha de durar menys que el material restaurat. Aix\u00f2 es veu quan s\u2019aplica ciment a una paret de pedra: amb el temps la pedra es fa malb\u00e9 molt i el ciment queda igual.<\/p>\n

Quins altres exemples de mala restauraci\u00f3 ens podria donar?<\/strong>
\nA Llimotges (Fran\u00e7a), a l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019un important jaciment paleocristi\u00e0, Saint-Martial, per fer-hi un p\u00e0rquing. La climatitzaci\u00f3 va anar a c\u00e0rrec d\u2019enginyers, que hi van fer un sistema de m\u00e0xima sequedat, com si fos un magatzem de f\u00e0rmacs, durant 6 hores al dia. El contrast entre aquestes hores d\u2019atmosfera deshidratada i les 18 restants extremadament humides, destrueix materials! Un altre cas: uns mosaics romans a Su\u00efssa (cant\u00f3 de Friburg), molt bonics, a l\u2019aire lliure i coberts amb una estructura. Per\u00f2 els fonaments d\u2019aquesta estructura s\u00f3n\u00a0 m\u00e9s alts que el nivell arqueol\u00f2gic, i la capa fre\u00e0tica deteriora el mosaic. La restauraci\u00f3 ha sigut un desastre econ\u00f2mic i han hagut de tancar el jaciment.<\/p>\n

\"pulga_2\"<\/a><\/p>\n

D\u2019exemples de bona praxis tamb\u00e9 n\u2019hi deu haver.<\/strong>
\nLa restauraci\u00f3 \u00e9s bona quan convergeix amb l\u2019arqueologia. Passa per exemple a la Catedral de Ginebra, sota la direcci\u00f3 de Charles Bonnet, on \u00e9s visible i visitable la superposici\u00f3 d\u2019estrats del segle VI al XII, des de les esgl\u00e9sies paleocristianes fins al rom\u00e0nic. Un altre bon exemple \u00e9s el baptisteri d\u2019Aosta, amb tots els nivells romans i paleocristians a la vista. Abans de la restauraci\u00f3 es va fer un estudi de tot el sistema d\u2019aig\u00fces!<\/p>\n

Per vost\u00e8 el restaurador t\u00e9 una \u201cresponsabilitat moral\u201d.<\/strong>
\nS\u00ed, ha de ser conscient que de tot el que troba en una excavaci\u00f3 n\u2019\u00e9s temporalment responsable, i ho ha de poder transmetre a les generacions futures en la millor condici\u00f3 possible. No t\u00e9 dret a decidir sobre la seva vida… o mort!<\/p>\n

Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La confer\u00e8ncia d’Stefano Pulga va inaugurar a l\u2019ICAC el II Seminari Internacional sobre conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 en arqueologia.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":23636,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[260],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23633"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23633"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23633\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23639,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23633\/revisions\/23639"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23636"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}