{"id":23881,"date":"2017-01-10T09:11:03","date_gmt":"2017-01-10T08:11:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=23881"},"modified":"2017-01-12T09:20:07","modified_gmt":"2017-01-12T08:20:07","slug":"els-spolia-son-buscats-amb-anhel-i-en-llocs-llunyans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2017\/els-spolia-son-buscats-amb-anhel-i-en-llocs-llunyans\/","title":{"rendered":"\u201cEls &#8216;spolia&#8217; s\u00f3n buscats amb anhel i en llocs llunyans\u201d"},"content":{"rendered":"<div class=\"intro-entrevista\">\n<p>Parlem amb Juan Carlos Ruiz Souza, professor del Departament d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art medieval de la Universidad Complutense de Madrid, i un dels moderadors i conferenciants del simposi <a href=\"https:\/\/icac.cat\/actualitat\/noticies\/2016\/simposi-sobre-el-viatge-de-les-pedres\/\">\u201cEl viaje de las piedras. Di\u00e1logo art\u00edstico-pol\u00edtico con el paisaje monumental del pasado\u201d<\/a>, organitzat a l\u2019ICAC el 19 de desembre.<\/p>\n<\/div>\n<p><strong>\u201cEl viatge de les pedres\u201d \u00e9s un tema de simposi molt suggerent.<\/strong><br \/>\nI fonamental! \u00c9s sabuda la import\u00e0ncia de la reutilitzaci\u00f3 del material rom\u00e0, com es busca i s\u2019inclou en obres posteriors. Hi ha el cas d\u2019Antonio Pe\u00f1a, que descobreix que a la mesquita de C\u00f2rdova hi ha materials de la M\u00e8rida romana. \u00c9s a dir, que al segle IX es recorren molts quil\u00f2metres per poder exposar aquests materials.<\/p>\n<p><strong>Un cas de <em>spolia<\/em>.<\/strong><br \/>\nSempre n\u2019hem dit <em>spolia<\/em> per\u00f2 vol\u00edem partir del viatge, perqu\u00e8 \u00e9s una novetat, un tema que no s\u2019havia tractat. El viatge i el paper que t\u00e9 en la construcci\u00f3 de la identitat, en la valoraci\u00f3 del paisatge monumental. El material \u00e9s buscat amb anhel, fins i tot molt lluny, i \u00e9s una cosa que fan totes les cultures: musulmans, cristians&#8230;<\/p>\n<p><strong>Per exemple?<\/strong><br \/>\nTrobem material visig\u00f2tic de la Meseta, de la vall del Duero, en art asturi\u00e0 (a m\u00e9s de 100 km). Un altre cas: a la baixa edat mitjana Pere I de Castella usa materials de Medina Zahara, ciutat situada a 700 km i de quatre segles enrere. Tamb\u00e9 els humanistes de Toledo al segle XVI segueixen buscant material de Medina Zahara, perqu\u00e8 consideren que l\u2019Al-Andalus \u00e9s part de la seva identitat. De la mateixa manera, trobem pedres isl\u00e0miques o romanes en obres del segle XIV. Aix\u00f2 ens parla de discursos d\u2019inclusi\u00f3, tan necessaris avui.<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 es feia?<\/strong><br \/>\nPer un principi pol\u00edtic de legitimitat i continu\u00eftat. Alfons X el Savi en la seva construcci\u00f3 de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya, <em>Estoria de Espa\u00f1a<\/em>, se serveix de la cultura material per donar veracitat al seu relat, i assenyala la mesquita de C\u00f2rdova, el pont rom\u00e0 de Lleida, l\u2019art visig\u00f2tic de Santa Mar\u00eda del Naranco, i un llarg etc\u00e8tera, com a rel\u00edquies de la narraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>I proves!<\/strong><br \/>\nS\u00ed, s\u00f3n proves de veracitat, per\u00f2 alhora processos d\u2019inclusi\u00f3 cultural. Entenia que sols incloent l\u2019altre es constru\u00efa la pr\u00f2pia identitat. \u00c9s un moment en qu\u00e8 Castella est\u00e0 creixent, incorporant terres de l\u2019Al-Andalus. Tinguem present que per als moss\u00e0rabs l\u2019\u00e0rab era signe d\u2019identitat, \u00e9s el que els feia diferents. I cristians de Toledo usen l\u2019\u00e0rab tamb\u00e9 com a signe d\u2019identitat.<\/p>\n<figure id=\"attachment_23883\" aria-describedby=\"caption-attachment-23883\" style=\"width: 400px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/ruizsouza2.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-23883 size-medium\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/ruizsouza2-400x300.jpg\" alt=\"El professor durant la seva confer\u00e8ncia a la Sala d'actes de l'Institut.\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/ruizsouza2-400x300.jpg 400w, https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/ruizsouza2.jpg 800w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-23883\" class=\"wp-caption-text\">El professor durant la seva confer\u00e8ncia a la Sala d&#8217;actes de l&#8217;Institut.<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Que interessant.<\/strong><br \/>\nLa C\u00f2rdova omeia ja fa servir material visig\u00f2tic i rom\u00e0, perqu\u00e8 aix\u00f2 els diferencia i al mateix temps els legitima. Igualment la Sevilla del segle XII, almohade. I el ja esmentat Pere I exposa material \u00e0rab, rom\u00e0 i omeia a l\u2019Alc\u00e0sser de Sevilla. Ep, parlem sempre d\u2019arquitectura del poder.<\/p>\n<p><strong>Quina conclusi\u00f3 en podem treure?<\/strong><br \/>\nM\u00e9s enll\u00e0 del valor material i intr\u00ednsec, les pedres reutilitzades tenen una dimensi\u00f3 pol\u00edtica. Tant \u00e9s que s\u2019hagin d\u2019anar a buscar a cents de quil\u00f2metres, per tal de demostrar la legitimitat del present. Sorpr\u00e8n fins a quin punt aquest comportament pol\u00edtic es d\u00f3na independentment de la confessi\u00f3 religiosa. El segle IX, Carlemany a Aquisgr\u00e0, Alfons II d&#8217;Ast\u00faries i Abd al-Rahman II de C\u00f2rdova van a la recerca de <em>spolia<\/em> a llocs llunyans per introduir-los en construccions emblem\u00e0tiques. S\u00f3n conscients que la viabilitat del seu projecte pol\u00edtic incipient rau en una Antiguitat de la qual es consideren els hereus leg\u00edtims.<\/p>\n<p>Text i fotos: <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/cbadia\/\">Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Juan Carlos Ruiz Souza, professor de la Universidad Complutense de Madrid, va participar en el simposi de l&#8217;ICAC \u00abEl viatge de les pedres\u00bb el 19 de desembre.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":23882,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23881"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23881"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23958,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23881\/revisions\/23958"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}