{"id":27003,"date":"2017-05-23T13:48:10","date_gmt":"2017-05-23T11:48:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=27003"},"modified":"2017-06-01T08:41:00","modified_gmt":"2017-06-01T06:41:00","slug":"el-repte-es-desxifrar-les-escriptures-paleohispaniques-del-sud","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2017\/el-repte-es-desxifrar-les-escriptures-paleohispaniques-del-sud\/","title":{"rendered":"\u201cEl repte \u00e9s desxifrar les escriptures paleohisp\u00e0niques del sud\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Ignacio Sim\u00f3n Cornago<\/a> \u00e9s investigador postdoctoral a la Universidad del Pa\u00eds Vasco. Forma part de l\u2019equip de recerca Hesperia. Banco de datos de lenguas paleohisp\u00e1nicas<\/a> i del projecte europeu de lleng\u00fces antigues d\u2019Europa AELAW<\/a>. Ha intervingut al II Seminari interdisciplinari Epigrafia i arqueometria<\/a> de l\u2019ICAC amb una introducci\u00f3 a les lleng\u00fces paleohisp\u00e0niques, de les quals parlem en aquesta entrevista. El 2013 va publicar la tesi Los suportes de la epigraf\u00eda paleohisp\u00e1nica<\/a><\/em>.<\/p>\n<\/div>\n

Ens pots definir la paleohispan\u00edstica?<\/strong>
\n\u00c9s la disciplina relativament jove que estudia les lleng\u00fces i escriptures dels pobles peninsulars conquerits per Roma.<\/p>\n

Entre aquestes lleng\u00fces i la seva escriptura no hi ha una correlaci\u00f3 exacta.<\/strong>
\nEn efecte: una llengua pot estar escrita en diferents sistemes d\u2019escriptura i un sistema d\u2019escriptura pot servir per escriure diferents lleng\u00fces. Les lleng\u00fces vernacles hisp\u00e0niques s\u00f3n cinc, que sapiguem (vegeu mapa): el tartessi, l\u2019ib\u00e8ric, el celtib\u00e8ric, el lusit\u00e0 i el basc\u00f2nic, per\u00f2 algunes d\u2019aquestes lleng\u00fces s\u2019escriuen en m\u00e9s d\u2019un sistema d\u2019escriptura, o b\u00e9 alfabet o b\u00e9 semisil\u00b7labari.<\/p>\n

Per exemple?\u00a0 \u00a0<\/strong>
\nL\u2019ib\u00e8ric el trobem escrit en tres sistemes: greco-ib\u00e8ric, ib\u00e8ric meridional i ib\u00e8ric llevant\u00ed. Passa semblantment amb el celtib\u00e8ric: tant s\u2019escriu amb ib\u00e8ric llevant\u00ed com en llat\u00ed. En canvi, el tart\u00e8ssic s\u2019escriu nom\u00e9s en escriptura sud-occidental i el lusit\u00e0 nom\u00e9s en llat\u00ed. Del basc\u00f2nic no tenim documentaci\u00f3 directa d\u2019\u00e8poca antiga, nom\u00e9s en coneixem noms de persona o divinitats que apareixen en inscripcions llatines.<\/p>\n

\"Mapa<\/a>
Mapa de les lleng\u00fces paleoib\u00e8riques (Font: Wikipedia\/Joan Ferrer)<\/figcaption><\/figure>\n

Quina complexitat!<\/strong>
\nS\u00ed, i encara m\u00e9s tenint en compte que l\u2019ib\u00e8ric no \u00e9s indoeuropeu, \u00e9s una llengua a\u00efllada, fragment\u00e0ria. Com deia J\u00fcrgen Untermann, l\u2019autor del corpus Monumenta Linguarum Hispanicarum<\/em> (1975), es tracta de lleng\u00fces \u2018enderrocades, en ru\u00efnes\u2019 (Tr\u00fcmmersprachen<\/em>).<\/p>\n

Quin \u00e9s el repte, amb aquesta mat\u00e8ria primera tan parcial?<\/strong>
\nDesxifrar les escriptures de la part sud de la pen\u00ednsula: l\u2019ib\u00e8ric meridional i el tart\u00e8ssic, que no es poden llegir perqu\u00e8 estan parcialment desxifrades. L\u2019ib\u00e8ric llevant\u00ed ja el va desxifrar Manuel G\u00f3mez-Moreno<\/a>. Tant l\u2019ib\u00e8ric llevant\u00ed com el greco-ib\u00e8ric es poden llegir, per\u00f2 el problema, el repte, \u00e9s traduir.<\/p>\n

Parlem del projecte Hesperia<\/a>, en el qual treballes.<\/strong>
\nEl banc de dades Hesperia el podr\u00edem definir com \u201cun projecte viu de lleng\u00fces mortes\u201d, fundat pel professor Javier de Hoz <\/a>i ara dirigit per Joaqu\u00edn Gorrochategui<\/a>. Hi anem posant al dia el corpus d\u2019inscripcions i onom\u00e0stica paleohisp\u00e0niques entre quatre institucions: la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad del Pa\u00eds Vasco, la Universidad de Zaragoza i la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

Quin volum d\u2019ep\u00edgrafs cont\u00e9?<\/strong>
\nD\u2019inscripcions ib\u00e8riques n\u2019hi ha moltes (unes 2.000), de celtib\u00e8riques ja moltes menys (unes 200), per\u00f2 de lusitanes nom\u00e9s n\u2019hi ha 6 i de basc\u00f2niques, com he dit, cap! La majoria d\u2019inscripcions ib\u00e8riques s\u00f3n breus o brev\u00edssimes. Per exemple en les cer\u00e0miques nom\u00e9s hi trobem el nom del propietari i en les monedes nom\u00e9s la ciutat… Per sort als ploms ib\u00e8rics hi ha textos m\u00e9s llargs, s\u00f3n cartes o documents administratius, i ja podem proposar-ne una lectura.<\/p>\n

\"Ignacio<\/a>
Ignacio Sim\u00f3n durant la seva intervenci\u00f3 a l’ICAC.<\/figcaption><\/figure>\n

Com \u00e9s que s\u2019utilitzava el plom com a suport?<\/strong>
\n\u00c9s un metall que tenen a l\u2019abast perqu\u00e8 \u00e9s un subproducte de l\u2019extracci\u00f3 de la plata. \u00c9s relativament abundant, assequible i molt manejable, perqu\u00e8 es fon a poca temperatura. Tamb\u00e9 molt d\u00factil: hi pots escriure sense ser un gravador professional, com s\u00ed que requereix el bronze. Es diu que als extrems de la Mediterr\u00e0nia, com la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i el mar Negre, es feia servir el plom perqu\u00e8 era l\u2019alternativa m\u00e9s barata i m\u00e9s disponible que els papirs.<\/p>\n

I el bronze?<\/strong>
\n\u00c9s m\u00e9s propi de\u00a0 la cultura celtib\u00e8rica. El significat tamb\u00e9 \u00e9s diferent. El bronze \u00e9s per perdurar, \u00e9s material de prestigi, es feien grans plafons de bronze per exposar-se p\u00fablicament, com a la ciutat celtib\u00e8rica de Contrebia Belaisca<\/em>. El plom en canvi era per al dia a dia, es reutilitzava, s\u2019hi escrivia per les dues cares… i s\u2019enrotllava!<\/p>\n

Van apareixent noves inscripcions?<\/strong>
\nS\u00ed, ara per exemple estem a punt de publicar amb\u00a0 Joaqu\u00edn Gorrochategui una inscripci\u00f3 d\u2019una estela funer\u00e0ria d\u2019un guerrer trobada a Clunia<\/em>, del segle I aC. Hem llegit el text i l\u2019hem analitzat, no tradu\u00eft, per\u00f2 hi hem pogut identificar clarament un nom personal, el nom del difunt, un guerrer representat amb les seves gamberes.
\nMapa de les lleng\u00fces paleoib\u00e8riques (Font: Wikipedia\/Joan Ferrer)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest investigador de la Universidad del Pa\u00eds Vasco col\u00b7labora en el banc de dades de lleng\u00fces paleohisp\u00e0niques Hesperia.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":27005,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[242],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27003"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27003"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27003\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27008,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27003\/revisions\/27008"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27003"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27003"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27003"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}