{"id":27706,"date":"2017-07-04T09:18:27","date_gmt":"2017-07-04T07:18:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=27706"},"modified":"2017-07-04T10:15:44","modified_gmt":"2017-07-04T08:15:44","slug":"em-mou-trobar-lestetica-de-la-tardoantiguitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2017\/em-mou-trobar-lestetica-de-la-tardoantiguitat\/","title":{"rendered":"\u201cEm mou trobar l\u2019est\u00e8tica de la tardoantiguitat\u201d"},"content":{"rendered":"<div class=\"intro-entrevista\">\n<p>Estudiant de primer any del <a href=\"https:\/\/icac.cat\/formacio\/master-en-arqueologia-classica\/\">M\u00e0ster en Arqueologia Cl\u00e0ssica<\/a> (URV\/UAB\/ICAC), \u00e9s llicenciada en Filosofia per la Universitat de S\u00e3o Paulo (Brasil) i fins al 2015 va treballar al Museu d\u2019Arqueologia i Etnologia de la mateixa universitat. Ara ja prepara el treball de final de m\u00e0ster, titulat \u201cLa b\u00fasqueda de la est\u00e9tica en la Tardoantig\u00fcedad a partir de Agust\u00edn de Hipona: conceptos de belleza y proporci\u00f3n en la \u2018m\u00fasica\u2019 aplicados en las bas\u00edlicas visigodas de la Tarraconensis\u201d. La dirigeixen els investigadors de l\u2019ICAC <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/jmmacias\/\">Josep M. Macias<\/a> i <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/amunoz\/\">Andreu Mu\u00f1oz<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n<p><strong>Per qu\u00e8 has triat aquest m\u00e0ster?<\/strong><br \/>\nVaig fer un viatge de tres setmanes per universitats de tot Espanya i Portugal i em va semblar que era el millor, sobretot perqu\u00e8 t\u00e9 tres institucions al darrere, la UAB, la URV i l\u2019ICAC.<\/p>\n<p><strong>En el teu treball relaciones arquitectura i m\u00fasica en l\u2019antiguitat tardana.<\/strong><br \/>\nS\u00ed, dins de la l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 de la m\u00e8trica, de la proporci\u00f3 en la construcci\u00f3. Com en \u00e8poques anteriors, en la tardoantiguitat sempre es fan servir proporcions amb n\u00fameros constants, est\u00e8tics, amb la idea d\u2019elevar-se a la perfecci\u00f3. S\u2019observa igualment en la m\u00fasica.<\/p>\n<p><strong>Com?<\/strong><br \/>\nPer exemple en el tractat <em>De musica<\/em> Sant Agust\u00ed parla de la m\u00e8trica r\u00edtmica per recitar textos llatins i esmenta la idea de proporci\u00f3 i relacions num\u00e8riques que conformen els elements musicals. Vull aproximar-me a la proporci\u00f3 num\u00e8rica d\u2019aquests recitatius i a l\u2019arquitectura del per\u00edode tardoantic com a forma de buscar una idea est\u00e8tica. En aquella \u00e8poca, aritm\u00e8tica, geometria, astronomia i m\u00fasica formaven part d\u2019un mateix grup (el <em>Quadrivium<\/em>).<\/p>\n<div class=\"destacat-entrevista dreta\">\n<p>Voldria trobar la similitud entre les est\u00e8tiques de la m\u00fasica i l\u2019arquitectura.<\/p>\n<\/div>\n<p><strong>La tardoantiguitat no sembla moment de gaire est\u00e8tica.<\/strong><br \/>\nEl que em mou \u00e9s trobar-la dins del caos cultural dels segles IV-VI. Venim d\u2019una cultura hel\u00b7len\u00edstica absorbida per Roma i en la tardoantiguitat s\u2019observa que molts elements del cristianisme neixen de fonts gregues i romanes. Voldria trobar la similitud entre les est\u00e8tiques de la m\u00fasica i l\u2019arquitectura.<\/p>\n<p><strong>Estem parlant de metrologia, com la proporci\u00f3 \u00e0uria?<\/strong><br \/>\nS\u00ed, que \u00e9s la m\u00e9s coneguda, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres. Per exemple, els peus que fa una planta de llarg, que sempre surten un 9 o un 8, n\u00fameros perfectes. Remeten a l\u2019\u00e8poca grega i s\u2019adapten al cristianisme. El 3 significa la trinitat i per aix\u00f2 s\u00f3n habituals els m\u00faltiples de 3.<\/p>\n<p><strong>Sant Agust\u00ed va influir realment en l\u2019arquitectura?<\/strong><br \/>\nLa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que aquestes idees tamb\u00e9 s\u00f3n en altres tractats de l\u2019\u00e8poca, com <em>De Institutione Musica<\/em> de Boeci. Cada fil\u00f2sof t\u00e9 les seves predileccions i manera de mirar, per\u00f2 formen part d\u2019un pensament general. M\u2019interessen aquestes idees est\u00e8tiques a l\u2019hora de consttruir, com es troben amb la m\u00fasica i defineixen un pensament com\u00fa. La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica sempre \u00e9s circular. De l\u2019antiguitat tardana no ens ha arribat res gaire clar, com s\u00ed d\u2019\u00e8poques posteriors com el Renaixement i el barroc.<\/p>\n<p><strong>En quines obres arquitect\u00f2niques et basar\u00e0s?<\/strong><br \/>\nM\u2019he hagut de posar l\u00edmits perqu\u00e8 el treball encara no \u00e9s la tesi, i em centrar\u00e9 en tres o quatre bas\u00edliques visigodes de la Tarraconense, com la bas\u00edlica de l\u2019amfiteatre de Tarragona i la bas\u00edlica de la seu d\u2019\u00c8gara. Cronol\u00f2gicament em poso com a l\u00edmit el segle IX, quan apareixen els primers tractats de gregori\u00e0 i despr\u00e9s de polifonia.<\/p>\n<p>Text i foto: <a href=\"https:\/\/icac.cat\/qui-som\/personal\/cbadia\/\">Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estudiant de primer any del M\u00e0ster en Arqueologia Cl\u00e0ssica, \u00e9s llicenciada en Filosofia per la Universitat de S\u00e3o Paulo.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":27707,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181,183],"tags":[281],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27706"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27706"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27706\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27720,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27706\/revisions\/27720"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27706"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27706"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27706"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}